«Els Quatre Gats»- Fòrum d'opinió independent

«ELS QUATRE GATS»
Fòrum d'opinió independent

Circular Informativa núm. 107 - Octubre 2010

«Tràilers de paper»
La caiguda de la distribuïdora L'Arc de Berà ha obligat les editorials que hi tenien relació a resituar els lots recuperables de llibres i passar-los o bé a les noves distribuïdores que han escollit o, en el pitjor dels casos, en un magatzem particular. Es parlava d'uns 500.000 volums que calia traslladar des de la població de Gualba on hi ha el dipòsit d'ArcLogi (el búnker de la desapareguda Arc de Berà) fins, per exemple, a Santa Coloma de Farners, en el cas dels que van optar per redistribuir-se a través d'Àgora Solucions Logístiques, que és la distribuïdora del Grup 62, tret de les editorials que han optat per alguna de les petites distribuïdores que funcionaven fins ara regularment. El trasllat d'aquests 500.000 llibres, segons càlculs dels mateixos editors, representava un transport d'una cinquantena de tràilers de gran volum, amb el cost afegit d'aquesta moguda. El temps, des que va esclatar la crisi, entre dues i quatre setmanes, per estar a punt per a la campanya de Nadal i Reis.

Tot això explicat fins ara, fem una pausa, té lloc en ple segle XXI, en plena era digital. La història del futur ho explicarà, si no en blanc i negre, si que en un color catxumbo. Es fa cada vegada més difícil entendre que els editors entrin tan a poc a poc i amb tanta reticència —malgrat que d'aparador a fora fan veure que no— en el que representa el llibre digital. Si el fons de la quarantena d'editorials que distribuïen fins ara amb L'Arc de Berà, haguessin tingut els seus títols digitalitzats, probablement ni L'Arc de Berà hauria fet fallida, ni els costos del transports d'una cinquantena de tràilers, afegits a la previsible pèrdua de mermes, de llibres escampats per les llibreries sense liquidar i dels retorns, i al cost de l'emmagatzematge dels famosos palets que conserven envasats, com si fos al buit, en plàstic transparent, milers i milers de llibres destinats a ser fosos a la pasta de paper.

Esclar que es podria al·legar que mentre hi hagi paper, el digital no té futur. Però també es podria girar el mitjó i dir que mentre no hi hagi digital, el paper continuarà vegetant per les prestatgeries de les llibreries, les grans superfícies, els supermercats i acabarà a la trinxadora. És precisament per aquesta miopia editorial a entrar de valent en el món digital —més accessibilitat, menys costos i més opció de vendes quan els preus es redueixen i es resituen de debò— que la majoria d'editors continuen practicant la descatalogació salvatge —una mena de neteja ètnica cultural— que elimina dels seus catàlegs els títols que, per les causes que sigui, han quedat estancats d'un mínim de vendes.

¿Té sentit descatalogar un fons cultural —darrere hi ha obres, sentiments, lectors, autors, memòria— quan el sistema digital permet emmagatzemar el fons que calgui sense cap necessitat de desprendre-se'n mai? Ens podem imaginar un món del llibre que tingui la seguretat que qualsevol títol editat en digital es trobarà en qualsevol moment per molts anys que hagin passat des de la seva primera edició?

Mentrestant, la caravana de tràilers transportant els llibres arraconats a L'Arc de Berà, van enfilar la carretera camí de les seves noves destinacions: fossars de paper a l'espera que una pastera els engoleixi. Quin paper d'estrassa tots plegats!

Circulars anteriors