GUIES DE LECTURA
La medalla
- Temes principals:
Fills de pares separats, èxit, maduresa, vida rural.
- Temes secundaris:
Atletisme, amistat, amor, autoestima, avis i néts, psicologia, família, sentiments.
- Activitats
1. Entrevista. Preparar el guió de l'entrevista a la protagonista de la novel.la, guanyadora de la cursa comarcal. Preguntar tant aspectes personals com esportius, fent referència al que se sap del personatge. Mirar en una revista o un diari els aspectes formals del gènere de l'entrevista periodística.
2. Biografia a tres anys vista. Imaginar que han passat tres anys des que la protagonista de la novel.la va guanyar la medalla. ¿Com deu ser la seva vida ara? Inventar-ne una biografia a partir del moment final de la novel.la. Recollir una sèrie d'objectes que se suposi que pertanyien a la protagonista quan tenia tres anys menys. Se'n pot fer una exposició i cadascú explica oralment l'objecte que ha portat i la seva relació amb el personatge de la novel.la.
3. Debat. Avantatges i inconvenients de viure en un medi urbà o un medi rural.
4. Altres propostes sobre aquesta novel.la (SEDEC).
Edat de lectura
- La medalla és una novel.la realista que narra les reflexions íntimes de la protagonista, una noia d'onze anys. Això fa que els adolescents d'entre 11 i 13 anys en siguin els destinataris principals. Les curoses il.lustracions en blanc i negre de Consol Sánchez faciliten la comprensió lectora de la història tot contextualitzant-ne l'acció.
Argument
- Meritxell, una noia d'onze anys, somia aconseguir una medalla d'atletisme en una competició comarcal. La seva mare els ha abandonat fa poc, ha marxat de casa per anar-se'n a treballar a la costa. Li queda, però, el record d'una medalla que aquesta havia guanyat de jove en una competició. No vol que la tractin com una nena i decideix preparar-se per aconseguir estar a l'alçada de la seva mare. Després de molts esforços i entrebancs aconsegueix el seu objectiu, però també veu la realitat des d'una altra òptica. Ha madurat i comprèn que hi ha coses més importants que una competició; decideix regalar la medalla que ha guanyat a la nova companya del seu pare i quedar-se amb la de la seva mare, que és la que realment representa un símbol per a ella.
Tema
- La desmitificació del triomf, del sentiment de competitivitat, de l'èxit per l'èxit és el tema principal que emmarca la història de la Meritxell. Per tal d'aconseguir transmetre aquesta idea al lector, Andreu Sotorra destaca l'esforç i la constància de la protagonista per aconseguir el seu objectiu: guanyar una medalla. Aquests valors i actituds són necessaris per a poder practicar l'atletisme, esport que forma part de la vida de la noia.
- Amb la dedicatòria del llibre a l'atleta bosniana Mirsada Buric, que corria pels carrers de Sarajevo en plena guerra per entrenar-se i poder participar en el Jocs Olímpics de Barcelona, Andreu Sotorra estableix un paral.lelisme entre la novel.la i la realitat [vegeu més informació sobre Mirsada Buric, al peu].
- El problema sorgit arran de la separació dels pares de la noia es tracta d'una manera desdramatitzada; la protagonista es deixa ajudar pels qui l'envolten i l'estimen. La comprensió i l'amor de l'entorn familiar fan que la Meritxell pugui superar els dubtes sobre la seva personalitat i el seu lloc en el món.
- La història es dibuixa en l'ambient d'un poble petit (proper a un poble mitjà) on l'escola unitària té un paper cabdal. La contraposició de la imatge de la costa on viu la mare i la imatge del poble on viu la nena no es presenta com un binomi tancat, ans al contrari, s'intercala amb referències a l'actualitat internacional, com l'entrada a la Unió Europea i les seves conseqüències en la vida quotidiana (per exemple, la necessitat de conèixer l'anglès per aconseguir trobar feina).
Personatges
- La Meritxell pertany a una família, com n'hi ha tantes altres, que ha d'afrontar els problemes de cada dia, tal com podria passar als lectors. El seu pare, el germà petit i l'àvia són les persones que li donen l'estabilitat necessària en els moments de dubte i l'ajuden en el que poden. L'arribada de la monitora d'esports, companya sentimental del pare, fa que la jove atleta reflexioni sobre les seves relacions familiars i que, finalment, decideixi afrontar la nova situació: parla amb el seu pare i dóna un vot de confiança a la nova companya d'aquest.
- A la Meritxell li agrada l'atletisme i té un únic somni: competir i guanyar una medalla, però sap que per a aconseguir-ho li caldrà esforçar-se molt i entrenar-se durament durant moltes hores. Malgrat tot, aconsegueix el permís del seu pare per entrenar-se: ho podrà fer sempre que no se'n ressentin els estudis i pugui tenir cura del seu germà petit. per demostrar del que és capaç, haurà de compaginar l'esforç físic de l'entrenament i el moral del raonament amb els adults, amb l'angoixa i la incertesa de la nova situació familiar, provocada pel buit que ha deixat la mare en marxar de casa. De mica en mica, la noia anirà adoptant actituds i prenent decisions que l'ajudaran a créixer fins que, al final, comprèn el veritable sentit de les seves actuacions i decideix quedar-se només amb la medalla de la seva mare.
Suggeriments didàctics
1. El contacte entre els nois i les noies i l'autor sempre és una experiència enriquidora per a ambdues parts. Saber quina és la trajectòria literària de l'Andreu Sotorra, què l'ha motivat a escriure sobre una noia d'onze anys, per què va escriure l'obra al refugi de Duesaigües o conèixer per què ha escollit aquest final i no un altre són qüestions que solament pot respondre l'autor. D'altra banda, saber què opinen els lectors de la protagonista, quins dubtes ha generat la història o quina impressió general tenen els nois i noies de la novel.la ajuda l'autor a saber quins són els interessos lectors dels joves.
2. A més de preparar el contingut de la trobada amb l'autor i tenir cura de tots els detalls de la seva visita al centre, es pot preparar el guió d'una entrevista a la protagonista de la novel.la, una vegada ha estat guanyadora de la cursa comarcal. Se li fan preguntes tant sobre aspectes personals com esportius sempre tenint en compte la història real de la Meritxell i se n'elaboren detalladament les respostes. Ara, solament resta convidar l'Andreu Sotorra al centre i sorprendre'l amb una entrevista al personatge principal de la seva novel.la.
3. La medalla és una novel.la realista que narra les reflexions íntimes de la protagonista. No hi ha diàlegs. Se'n poden crear en estil directe entre els personatges a partir de les il.lustracions que acompanyen la novel.la. S'han de tenir en compte els signes de puntuació i l'adequació del discurs a la situació comunicativa. Després, es pot preparar l'escenificació de les diferents situacions.
4. Encara que la novel.la hagi acabat, es pot continuar la història imaginant que han passat tres anys des que la Meritxell va guanyar la cursa i elaborar una biografia a partir de suposar com ha evolucionat la seva vida. Per parelles, es poden seleccionar tres objectes que se suposi que pertanyien a la protagonista i fer una exposició oral sobre els objectes presentats, detallant la relació que tenien amb la protagonista de la novel.la.
- [Documentació: Servei Ensenyament del Català (SEDEC, 1998). Autors: Montserrat Cerdà, Francesc Gil, Marta Puig i M. Josep Simó. Coordinació:Maria Areny.]
Per escoltar un fragment de la novel·la a IVOOX en la veu de l'autor, cliqueu aquí 
Més propostes. Podeu ampliar més informació i propostes de treball descarregant aquest Itinerari de Lectura [format pdf], elaborat pel Servei d'Immersió i Ús de la Llengua, del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a partir d'un treball de recerca dels autors: Montserrat Cerdà Morera, Francesc Gil Lluch, Marta Puig Sabanés, M. Josep Simó Peralta i Maria Areny Busquets [coordinació]. Barcelona, 1998. Revisat i actualitzat per M. Àngels Rubio Sánchez. Barcelona, 2008. Edició a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2009.
Mirsada Buric. La novel·la 'La medalla' té una dedicatòria adreçada a l'atleta bosniana, Mirsada Buric. ¿Qui és i què se'n sap d'aquesta atleta? El 1992, quan la novel·la es va publicar per primera vegada, Mirsada Buric tenia 22 anys, i era especialista en curses dels 3.000 metres, a més d'haver guanyat dues vegades el campionat dels Balcans en la seva especialitat atlètica. Era també una deportista de l'equip Bòsnia-Hercegovina. Vivia a la ciutat de Sarajevo i la seva il·lusió era la de participar en els Jocs Olímpics de Barcelona de l'estiu del 1992. La guerra ètnica que va esclatar aquell any a l'antiga Iugoslàvia, però, va posar en perill la participació de Mirsada Buric als Jocs de Barcelona. Les forces sèrbies que assetjaven Sarajevo impedien que Mirsada Buric pogués sortir del país. La jove atleta, de família musulmana, va patir els atacs amb obusos contra el seu poble i la seva família i fins i tot va ser detinguda i empresonada amb el seu avi pels serbis durant quinze dies en un quarter militar. En un intercanvi entre faccions ètniques, Mirsada va ser alliberada, però va veure com una quarantena d'homes i adolescents del grup, tots musulmans com ella i veïns, van ser afusellats pels serbis. Malgrat aquestes doloroses vivències, Mirsada Buric es llevava cada matí de matinada per entrenar pels carrers de Sarajevo, quan ja era una ciutat mig enrunada pels obusos, arriscant-se a ser tirotejada pels franctiradors. Si no podia sortir a córrer amb seguretat, no deixava de preparar-se físicament al refugi de casa seva. Finalment, amb la garantia de l'ONU, Mirsada Buric va poder sortir de Sarajevo cap a Barcelona i va participar en els Jocs Olímpics. És aleshores quan va dir que el seu objectiu no era guanyar una medalla sinó ser un testimoni de supervivència. L'any següent als Jocs Olímpics, el 1993, Mirsada Buric es va traslladar als Estats Units, on va estudiar a la Universitat de Colúmbia, va treballar un temps de periodista d'esports en un diari de paper i, un cop graduada en finances, actualment és una empleada de la companyia BBVA Compass, als EUA, casada primer, el 1993, amb un metge nord-americà onze anys més gran que ella, amb qui va tenir dos fills, divorciada uns anys després, i considerada a hores d'ara una de les quinze persones més importants com a assessora de serveis financers. En el vídeo, Mirsada Buric, parla de la seva feina i del seu passat com a atleta professional.
Tornar a Catàleg Llibre
Tornar a Índex Guies de Lectura