GUIES DE LECTURA
Allò que Atlanta s'endugué
- Temes principals:
Periodisme, atracament, segrest.
- Temes secundaris:
Amor, adolescència, intriga, atur, Jocs Olímpics Barcelona, Jocs Olímpics Atlanta, diaris íntims, medi ambient, carretera, realisme social, amistat.
- Activitats
1. Itinerari geogràfic. Elaborar un recorregut pels llocs on transcorre la trama de la novel.la. Fer un plànol i situar els punts més importants. Remarcar els canvis de paisatge. Comprovar l'evolució i la transformació que s'hagi produït des de la data del quatrienni de la novel.la (1992-1996).
2. Ràdio. Resumir la trama argumental de la novel.la com si s'expliqués en una entrevista radiofònica, tot responent a les sis qüestions clau (qui, què, quan, on, com, per què?). Fer un enregistrament en casset.
3. Televisió. Elaborar un guió de la trama, com si fos una sèrie per capítols. Resumir les diferents accions en espais de temps breus. Remarcar cada escena interior o exterior i els personatges. Si hi ha possibilitats, enregistrar en vídeo alguna de les escenes.
4. Premsa escrita. Llegir en veu alta el monòleg col.loquial (pàgs. 41-46) i prendre nota dels aspectes més importants per fer una crònica periodística per a la secció de Societat. Comparar després els canvis de registre lingúístic que s'han produït.
5. Publicitat. Preparar una campanya publicitària que tingui en compte els diferents mitjans de comunicació sobre un model nou de cotxe. Anuncis escrits, cartelleres urbanes, anuncis televisius i anuncis radiofònics.
6. Jocs Olímpics. Visita Museu dels Jocs Olímpics de Barcelona (Pg. Olímpic, 17-19 Estadi Olímpic, 08038 Sants-Montjuïc. Tel. 934260660. Elaborar un informe comparatiu entre els Jocs de Barcelona del 1992 i els d'Atlanta del 1996.
7. Altres propostes sobre aquesta novel.la (SEDEC).
Edat de lectura
- Per al lector, comprendre aquesta novel.la d'intriga suposa situar-se en l'estructura temporal de la història i ser capaç de relacionar la diversitat de temes que s'hi tracten. És per això que se n'aconsella la lectura a partir de 13 anys.
Argument
- Pol Fondaura, un jove periodista que es troba a Atlanta cobrint la informació sobre els Jocs Olímpics, explica el cas del seu segrest, ocorregut quatre anys abans, l'any 1992, durant els Jocs Olímpics de Barcelona. Per aquelles dates, en Pol s'iniciava en el món del periodisme i feia pràctiques a la redacció del diari El Matí.
- Tot comença quan va a cobrir una notícia sorprenent: una sucursal bancària de Fabra i Puig ha estat atracada per dues noies de setze anys. El neguit professional per aconseguir més informació i poder redactar una bona notícia el du a investigar més sobre el cas. La recerca es complica inesperadament quan és segrestat en el seu Panda per les dues joves atracadores, les quals l'obliguen a dirigir-se al seu refugi de Duesaigües. En Pol no para de preguntar-se intrigat: qui són aquestes noies?, què volen d'ell? Tanmateix, un imprevist, el possible boicot a la presa del pantà pròxim al refugi per un grup de skinheads, fa que segrestadores i segrestat es converteixin en companys d'aventures, tot oblidant temporalment la seva condició.
- Malgrat tot, el segrest acaba bé i en Pol queda en llibertat. No serà fins un més després, quan rebrà un anònim escrit a mà que diu: Diumenge vinent puja al telefèric que travessa el port, que traurà l'entrellat del que li ha passat.
Tema
- Andreu Sotorra converteix el món de la premsa escrita en el tema principal de l'obra quan enceta l'aventura amb la notícia d'un atracament singular, presenta el protagonista com un jove periodista que està cobrint la informació sobre els Jocs Olímpics d'Atlanta, descriu les estratègies possibles a seguir a l'hora de cobrir una notícia, reflexiona sobre el llenguatge periodístic estàndard, els titulars sensacionalistes, i explica els avantatges i els desavantatges de l'ofici de periodista.
- Els actes violents protagonitzats per les dues noies, els seus companys i un grup de skinheads obren el tema de la violència en les capes joves de la nostra societat. S'hi apunten també possibles factors que l'afavoreixen, com l'atur i el desig de diner fàcil. Tanmateix, sentiments com l'amor, l'amistat, la fidelitat o la justícia acompanyen algunes actuacions dels personatges, que semblen comportar-se sense mesurar la importància dels seus actes. Senzillament, viuen.
- Altres temes apuntats en la novel.la són els diaris íntims, l'adolescència, el medi ambient, els referents americans de l'obra i la intriga.
Personatges
- El narrador-protagonista i les joves segrestadores mantenen una relació força peculiar. En Pol Fondana, jove periodista de caràcter afable, en conèixer la notícia de l'assalt a la sucursal bancària se sent intrigat sobre els motius que han dut les joves a cometre'l. La diferència d'edat entre ells i la situació insòlita aviven la seva curiositat i fan que no presenti cap resistència al segrest i es deixi portar des d'un primer moment.
- D'altra banda, la Sandra i la Lina, les segrestadores, són dues noies a qui agrada ballar, nedar, fer curses amb el cotxe, com altres joves de la seva edat. De fet, actuen sense mesurar la gravetat dels seus actes; senzillament acaten ordres de la cap de colla, l'Estel. La Sandra surt amb el Biel, germà de l'Estel, de qui està enamorada. La Lina sembla més reflexiva que la seva companya d'aventures. Mentre són al refugi de Duesaigües, en Pol pren notes del que ha passat; aquesta informació li permetrà reconstruir els fets. Mesos més tard, la Lina retorna els diners del robatori per por de les investigacions de la policia.
- Al final de la novel.la, el lector dedueix que l'encontre entre en Pol i l'Edgar Fornells, treballador de la sucursal atracada i antic company d'estudis, no va ser fortuït, i soluciona els interrogants plantejats durant la història quan sent les paraules: Gràcies per tot, maco!
- La resta de personatges apareixen puntualment en el fil narratiu, tot ajudant a construir la trama de la novel.la: en Ponç Garbell, company de feina d'en Pol, el grup de motoristes skinheads i el vigilant de la presa.
Suggeriments didàctics
1. Treballar la premsa escrita suposa realitzar activitats diverses: redactar una notícia a partir d'un fet o d'un titular, elaborar títols sensacionalistes o no, analitzar els components d'una notícia, establir els passos a seguir per ampliar la informació i reflexionar sobre el moment en què un fet es converteix en notícia. És, doncs, un bon exercici per estimular les capacitats expressives de l'alumnat.
2. Aconseguir informació sobre l'autor abans de convidar-lo a venir al centre tot llegint les contraportades dels llibres o les notícies sobre la publicació d'una de les seves novel.les pot ser d'utilitat per a obtenir dades sobre la seva trajectòria com a escriptor. Amb la informació obtinguda, els alumnes poden preparar les preguntes per fer-li una entrevista que després es pot publicar a la revista del centre.
3. Mentre el protagonista condueix el cotxe cap al refugi, la narració se centra en els seus pensaments (de la pàgina 58 a la 67). Les pàgines esmentades poden servir de pauta per produir paràgrafs breus que descriguin els sentiments d'un personatge davant d'un fet. Per exemple, es poden fer conjectures, formulacions d'hipòtesis, suposicions, judicis, deduccions, raonaments, teories..., utilitzant indicis, figuracions, sospites..., calculant probabilitats, o bé imaginar utopies, preguntes i tota altra mena d'interrogants sobre fets com trobar-se atrapat a l'interior d'un ascensor, perdre la llibreta dels deures, rebre un anònim, sentir-se marejat... Els alumnes també poden proposar altres situacions.
4. Comprendre una novel.la suposa, entre d'altres elements, seguir-ne el fil argumental tot formulant puntualment hipòtesis lectores. Per tal de copsar globalment l'obra, és útil fer activitats adreçades a resumir-ne l'argument i, així, elaborar un guió de la trama, com si fos una sèrie per capítols. Després, es poden simplificar les diferents accions en espais de temps breus i remarcar cada escena (interior o exterior) i els personatges que hi intervenen. Finalment, si hi ha possibilitats, es pot enregistrar en vídeo alguna de les escenes.
5. Els actes violents de l'argument (atracament a una sucursal bancària, segrest d'una persona, assalt a un vigilant, atemptat a la presa del pantà...) poden ser un punt de partida per a reflexionar sobre l'ús de la violència en la nostra societat. El fet que les agressions les realitzin dues noies joves, els seus companys i un grup de skinheads suscita el debat sobre la violència en les capes joves de la societat.
6. L'Atlanta dels Jocs Olímpics de 1996 és descrita com una ciutat amb un alt índex de criminalitat i amb un problema racial creixent. D'altra banda, la història narrada transcorre a la Barcelona dels Jocs Olímpics de 1992, la carretera de Duesaigües i el refugi que el protagonista té en aquesta localitat. Conèixer la situació geogràfica d'aquests indrets i què va suposar la celebració dels Jocs Olímpics en les dues ciutats esmentades ajuda el lector a contextualitzar la novel.la.
7. Ampliar la informació sobre els Jocs Olímpics de Barcelona i d'Atlanta també pot ajudar a contextualitzar millor la figura del protagonista i l'ofici de periodista. Es pot anar a la biblioteca per recopilar informació sobre el tema o visitar el Museu dels Jocs Olímpics de Barcelona (Pg. Olímpic, 17-19 Estadi Olímpic). Finalment, es pot elaborar un informe comparatiu entre els Jocs de Barcelona i els d'Atlanta.
- [Documentació: Servei Ensenyament del Català (SEDEC, 1998). Autors: Montserrat Cerdà, Francesc Gil, Marta Puig i M. Josep Simó. Coordinació:Maria Areny.]
Més propostes. Podeu ampliar més informació i propostes de treball descarregant aquest Itinerari de Lectura [format pdf], elaborat pel Servei d'Immersió i Ús de la Llengua, del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a partir d'un treball de recerca dels autors: Montserrat Cerdà Morera, Francesc Gil Lluch, Marta Puig Sabanés, M. Josep Simó Peralta i Maria Areny Busquets [coordinació]. Barcelona, 1998. Revisat i actualitzat per M. Àngels Rubio Sánchez. Barcelona, 2008. Edició a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2009.
[Per escoltar un fragment a IVOOX llegit per l'autor, cliqueu aquí 
Tornar a Catàleg Llibre
Tornar a Índex Guies de Lectura