GUIES DE LECTURA
L'assassí viu a Bellvitge
- Temes principals:
Poder i diner, bandes urbanes.
- Temes secundaris:
Intriga, Barcelona i àrea metropolitana, mossos d'esquadra, drogoaddicció, amor, marginació social, professions, vida urbana, homes de negocis, joves, interculturalitat, vida social i costums, realisme social.
Activitats
1. Anuncis classificats. Redactar un anunci d'una empresa oferint un lloc de treball. Penjar-los tots en una cartellera.
2. Currículum vitae. Redactar un currículum per presentar-se com a candidat a ocupar la plaça que es triï dels anuncis anteriors.
3. Agència col·locació. Un comitè de selecció fa entrevistes amb cadascun dels candidats i en valora les aptituds segons les conclusions que n'extreu.
4. Itinerari geogràfic. Buscar informació sobre la creació del barri de Bellvitge. Dibuixar el marc geogràfic dels fets en una ruta pel barri, el Santuari, la via del tren i altres punts que s'especifiquen a la novel·la. Comprovar les diferències que hi pugui haver entre la ficció i la realitat.
5. Còmic. Transformar cada capítol en còmics amb els diàlegs resumits en globus.
6. Col·loqui: Delinqüència juvenil i d'altes finances. Causes, conseqüències, procediments més habituals, mòbils. La violència reflectida als mitjans audiovisuals: ¿incita la violència real?
7. Arquitectura urbana: Buscar informació o visitar barris de la conurbació metropolitana de Barcelona per comparar la seva estructura amb el de Bellvitge. Fer un informe sobre les característiques arquitectòniques de cadascun i el procés de creixement i l'evolució paisatgística que s'hi ha produït.
8. Altres propostes sobre aquesta novel·la (Dossier SEDEC)
- L'assassí viu a Bellvitge és una història amb assassinat, tràfic de droga i vídeos, amb elements de novel·la negra, però, en lloc de jugar amb la policia convencional utilitza els mossos d'esquadra.
Edat de lectura
- La intrigant novel·la d'Andreu Sotorra és una lectura que apassionarà el jovent de 14 a 16 anys pel seu ritme narratiu i per la temàtica tractada.
Argument
- Durant la nit de Reis, un jove aspirant a obtenir una plaça de mosso d'esquadra es troba implicat en un crim i es posa a investigar pel seu compte. Una dona bonica, uns quants delinqüents i una cavalcada de reis són alguns dels elements que l'acompanyaran al llarg del camí cap a la descoberta del que realment ha passat.
Tema
- A partir de l'assassinat de Rossend Llopis, l'encarregat dels magatzems Hotentots, i de la detenció del caporal Alsina, es va configurant el tema principal de la novel·la: la investigació d'un crim. D'aquesta manera, s'inicia una doble via de recerca per tal de desemmascarar l'assassí: l'oficial per part de la policia i la que durà a terme el jove aspirant a mosso d'esquadra anomenat Tinent.
- El fil argumental d'aquesta novel·la, situada al barri de Bellvitge de l'Hospitalet, porta l'autor a tractar temes com el poder del diner, la presència de les bandes urbanes a l'àrea metropolitana, el tràfic de drogues, l'actuació de la policia davant d'un cas d'assassinat o l'existència de negocis foscos i poc respectables.
Estructura i personatges
- La novel·la s'inicia la tarda del dia cinc de gener, amb una de les sessions teòriques preparatòries, a les quals assisteixen els aspirants a mosso d'esquadra. El caporal Mateu Alsina invita el protagonista a sopar a casa amb la seva dona, l'Edita, i el seu fill, en Set. A la una de la matinada de la mateixa nit es produeix l'assassinat, i a les quatre detenen el caporal Mateu Alsina, acusat d'haver-lo comès. El fill del caporal no és a casa seva en el moment de la detenció i l'Edita demana ajut al Tinent. A partir d'aquí, la novel·la segueix una estructura lineal enriquida per diversos punts de vista narratius.
- La cronologia dels fets és quasi matemàtica. L'autor situa cronològicament una bona part dels esdeveniments, encavalca lleugerament els capítols per tal de contrastar dues versions d'un mateix fet i ofereix pistes que generen noves expectatives i hipòtesis. A més a més, en aquest relat hi ha la complexitat i alhora l'atractiu del fet que l'acció apareix narrada des de tres punts de vista diferents, corresponents a tres dels personatges implicats en la història: el Tinent, en Set i la Zoraida.
- El nom dels capítols és clau per anar situant en cada moment qui és el narrador dels fets. Per exemple, el capítol 1 és anomenat Tinent; el 2, Set; el 3, Tinent; el 4, Zoraida, i així fins arribar a l'últim, el 14, en el qual el protagonista, el Tinent, tanca la història amb un final sorprenent.
- El lector arriba a saber ben poc dels tres narradors de la història. Són les seves pròpies accions les que els van dibuixant. Per exemple, del físic de la Zoraida Groningen, la dona fatal del relat, només sabem que té unes mans molt fines i els llavis dolços:
- "Zoraida em rodejà amb les seves mans. Finíssimes. De dits llargs. Inacabables. Em va fer acostar a ella amb les mans recargolades per tot el meu coll i em va besar els llavis.
- Mai un bes no m'ha regalat un calfred tan glaçat per tota l'espinada com el d'aquella nit de Reis dins un Mehari cansat de rutllar i en un lloc del món ferotgement solitari.
No l'hi vaig tornar. Els llavis de Zoraida eren dolços i em van assaltar tants temors alhora que només van quedar-me forces per deixar-me aferrar pels seus braços ...." (p. 127)
Suggeriments didàctics
1. Un dels principals atractius de la novel·la és la sensació constant que el que passa respon a una situació propera i real: "Un nom: Mateu Alsina. Un lloc: el Santuari. Un revòlver: l'enregistrat com a Ema-34.560. Un mort... I un assassí que podia tenir a tocar... qui t'ho diu, que no?" (p. 27)
- Abans de la lectura del llibre, el títol és prou suggeridor per permetre formular hipòtesis lectores del tipus: Quins elements té el barri de Bellvitge per a situar-hi l'escenari del crim? Quins elements serien els més significatius si l'assassí hagués viscut a Sants? I si visqués a Vilanova i la Geltrú? Els exemples s'han de posar a partir de les poblacions o barris on viuen els lectors per tal d'entendre l'efecte dels referents de la novel·la en el cas de l'Hospitalet: la via del tren, el Santuari, els magatzems, les avingudes, l'eixam format pel la uniformitat dels blocs de pisos, el metro...
2. Analitzar l'estructura i el temps de la novel·la ajudarà a anar seguint les pistes que porten a trobar l'assassí: fer el seguiment dels esdeveniments i la seva cronologia, contrastar el que expliquen els tres narradors, buscar els possibles mòbils del crim, esbrinar qui diu la veritat i qui menteix...
3. Buscar en els diàlegs entre els personatges expressions, frases fetes i vocabulari propis de la parla dels grups marginals descrits a la novel·la ajudarà a caracteritzar els registres utilitzats en el gènere de la novel·la negra.
4. Després de llegir la novel·la i descobrir el sorprenent desenllaç, és convenient analitzar quina ha estat la tècnica narrativa emprada per l'autor i comparar-la amb la d'altres novel·les policíaques o de misteri que hagin llegit els alumnes. Per grups de quatre, es debatrà l'eficàcia dels diversos recursos observats:
- —el lector sap qui és l'assassí des del començament,
- —fins a l'últim capítol es manté la intriga sobre l'autoria del crim,
- —el narrador dóna pistes falses,
- —el seguiment de les pistes porta a deduir qui ha estat el culpable,
- —el detectiu és quasi un superheroi,
- —l'investigador és un personatge més de la història...
5. Un cop analitzades les diverses tècniques, es pot aplicar en la creació dels propis relats la que hagi estat més valorada pel grup classe i veure'n a la pràctica les seves possibilitats.
- L'obra permet organitzar un col·loqui a l'aula sobre la delinqüència juvenil i les possibles relacions amb el món de les altes finances, analitzar-ne les possibles causes i les conseqüències per a la societat actual. La presència de l'autor a l'aula pot ser un estímul per a preparar les intervencions de l'alumnat, alhora que ajudarà a entendre millor el seu punt de vista sobre les situacions actuals de marginació com les que ens mostra en la novel·la.
- [Documentació: Servei Ensenyament del Català (SEDEC, 1998). Autors: Montserrat Cerdà, Francesc Gil, Marta Puig i M. Josep Simó. Coordinació: Maria Areny.]
- Altres propostes de treball sobre «L'assassí viu a Bellvitge» elaborades pel Servei Educatiu del Grup 62 [document en PDF
].
Per escoltar un fragment de la novel·la a IVOOX en la veu de l'autor, cliqueu aquí 
Més propostes. Podeu ampliar més informació i propostes de treball descarregant aquest Itinerari de Lectura en PDF, elaborat pel Servei d'Immersió i Ús de la Llengua, del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a partir d'un treball de recerca dels autors: Montserrat Cerdà Morera, Francesc Gil Lluch, Marta Puig Sabanés, M. Josep Simó Peralta i Maria Areny Busquets [coordinació]. Barcelona, 1998. Revisat i actualitzat per M. Àngels Rubio Sánchez. Barcelona, 2008. Edició a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2009.
Per saber alguns aspectes de la història de l'Ermita de Bellvitge, un dels espais geogràfics de la novel·la, cliqueu aquí.
Per conèixer alguns aspectes de la història del Barri de Bellvitge, espai geogràfic de la novel·la, cliqueu aquí.
Per conèixer alguns aspectes del cos dels Mossos d'Esquadra actuals cliqueu el seu compte de Twitter aquí.
Per veure les il·lustracions originals de Pep Boatella Bravo, incloses a partir de la 8a edició, cliqueu aquí
Tornar a Catàleg Llibre
Tornar a Índex Guies de Lectura