GUIES DE LECTURA
Llàgrimes de rovell
- Temes principals:
La maduresa. L'amistat. La descoberta de mons nous. Retaule dels models de societat que conviuen en una mateixa època.
- Temes secundaris:
Mitologia. Llegendes. Història. Humor. Misteri. Aventura. Amor. Lluita de poders. Desequilibri ecològic.
- Activitats
1. Localització ambiental. Dibuixar un mapa d'un parc d'atraccions. Situar-hi cadascun dels personatges de la novel.la i crear amb tots els elements creatius possibles, diferents àrees temàtiques.
2. Debat. Argumentar avantatges i desavantatges dels parcs temàtics (cultura, economia, canvi urbanístic, etc).
3. Informe. Relacionar la mitologia xinesa del Dragó amb la mitologia del bestiari fantàstic català. Buscar informació sobre les festes xineses i les catalanes.
4. Itinerari geogràfic. Situar-se a la Saloquia (actual turó de Santa Bàrbara, damunt del Castell d'Escornalbou, al Baix Camp). Des d'allà, es pot fer un croquis per situar-hi alguns dels fets llegendaris i històrics que se citen a la novel.la. Buscar també una Rosa dels Vents i relacionar cada punt dels que s'esmenten a la novel.la.
5. Treball de camp. Algunes de les llegendes que s'expliquen a la segona part de la novel.la han anat modificant-se amb el pas del temps. Equipar-se amb casset, bloc de notes i llapis, i recollir algunes llegendes de la veu de la gent més gran dels quatre pobles principals que hi al peu del Castell d'Escornalbou (L'Argentera, Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d'Escornalbou).
6. Mitologia i simbologia. El dragó, a la Xina, és l'emblema del poder imperial. Dragó, llampec, tempesta, fecunditat... són elements freqüents en textos xinesos. L'animal fantàstic és també un element de relació entre les aigües i la terra i, en molts casos, el foc. El dragó vermell simbolitza l'alta ciència, i el dragó blanc, el món lunar. Modernament, es va dir que qui vencia el dragó, esdevenia heroi. Amb aquesta informació, trobar la relació que s'estableix dins de la trama de la novel.la. Comprovar si l'autor transgredeix aquests elements o no, i en quins moments.
7. Bestiari fantàstic. Consultar El llibre de les bèsties. Zoologia fantàstica catalana, de Xavier Fàbregas, amb fotografies de Jordi Gumí [trobar informació sobre els bestiaris medievals i la zoologia en els capítols de les pàgines 80 i 96].(Edicions 62. Barcelona, 1983). Es pot recórrer també al llibre de Jorge Luis Borges, Manual de zoología fantástica. (1957). Encara es poden trobar referències al bestiari fantàstic en l'edició facsímil de l'Arxiu de Tradicions Populars recollides a Catalunya, València, Mallorca, el Rosselló, la Sardenya, Andorra i les terres aragoneses de parla catalana, sota la direcció de Valeri Serra Boldú (Editorial Orbis). Per ampliar la curiositat sobre altres personatges imaginaris, existeix el volum Personajes imaginarios en peligro de extinción, de Pilar Alonso i Alberto Gil, amb il.lustracions de Jesús Gabán (Aura Comunicació. Barcelona, 1994).
Una de les peces de bestiari fantàstic (La Bisbal)
8. Registre lingüístic. Localitzar alguna expressió o alguna paraula que no sigui del català estàndard. Si es troba, establir a quin dialecte pertany.
9. Història. Informar-se sobre l'etapa històrica de la fi dels sarraïns a la costa Mediterrània, i els seus últims punts de guaita (Siurana, Escornalbou...) Establir alguns elements de l'agricultura, l'arquitectura, la toponímia, etc, que es conserven al llarg dels segles i són d'origen àrab. Fer un arbre genealògic de la casa reial catalana.
10. Internet. Aquesta novel.la s'ha escrit i publicat «on line». Obrir una pàgina web amb textos literaris de creació pròpia i crear un intercanvi d'opinions entre diversos grups de treball.
Més propostes. Podeu ampliar més informació i propostes de treball descarregant aquest Itinerari de Lectura [format pdf], elaborat pel Servei d'Immersió i Ús de la Llengua, del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a partir d'un treball de recerca dels autors: Montserrat Cerdà Morera, Francesc Gil Lluch, Marta Puig Sabanés, M. Josep Simó Peralta i Maria Areny Busquets [coordinació]. Barcelona, 1998. Revisat i actualitzat per M. Àngels Rubio Sánchez. Barcelona, 2008. Edició a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2009.
Escornalbou Dossier. Podeu ampliar més documentació descarregant el PDF «Escornalbou Dossier» amb una guia de visita del Castell d'Escornalbou, dels boscos dels voltants i unes propostes de treball per a diferents nivells de Primària i Secundària.
[Per escoltar un fragment a IVOOX llegit per l'autor, cliqueu aquí 
Tornar a Catàleg Llibre
Tornar a Índex Guies de Lectura