ALABATXITXAU!
[fragment]
- (Conte: «El gall Pau»)
- El gall Pau s'havia guanyat a pols el seu nom. Tenia una cresta vermella. Amb les set puntes mirant a l'enreixat del galliner. I els qui el coneixien sabien que no havia provocat mai una baralla ni per una picossada de moresc. Els grans li van posar el renom i, a la granja, tothom li feia carantoines i el cridava pel seu nom.
- Matiner, s'enfilava fet un senyor al pal
quan tot just petava el dia i es posava a cantar
com un gall de tota la vida que sap que la seva
obligació és la de fer saltar els amos del llit. I no
parava fins que notava que, a la casa, hi havia
els primers moviments.
- Un dia, el gall Pau va escoltar veus que
s'acostaven al galliner. Les seves col·legues es
van esvalotar una mica, però ell, en canvi, es va
anar apropant a la porta del gabial per saber si
passava alguna cosa que posés en perill tot
l'aviram.
- —És un bon gall —va sentir que deia la veu
de l'amo.
- —Es nota d'una hora lluny! —va exclamar
una altra veu gruixuda que no coneixia de res.
- Quan els va tenir al damunt es va sentir
afalagat com sempre que l'amo entrava al
galliner i li allisava les plomes i li tocava la
cresta fent-li un pessigolleig per tot el coll. Era
un gran amo! Per això ell també es portava tan
bé i procurava no donar-li cap maldecap.
- Però aquell dia li va semblar que no es
comportava com sempre. Li acaronava el
plomatge d'una manera especial. I li passava les
puntes dels dits per la cresta de tal manera que
més que pessigolles li feien esborronar tota la
pell com si la tingués de gallina.
- —Està bé. Me l'emporto! —va sentir que
deia el visitant.
- I l'amo, que ja es veia que tenia moltes
ganes de jugar, el va engrapar per les potes, el
va posar de cap per avall i el va treure de la
gàbia que de poc el mareja perquè el cel se li
havia convertit en terra i la carnosa cresta
semblava que fos un aspirador xuclant la pols.
- Si el gall Pau hagués sabut parlar enlloc de
cantar i imitar de tant en tant l'escateig de les
seves parentes, hauria cridat allà mateix,
damunt del taulell del garatge de la granja.
- —Ep, amo, amo! Mira'm què fas, que
m'estrenys les potes amb aquest cordill i em
marejo fins a la punta del bec!
- Però es va haver de conformar a aclucar
l'ull i deixar anar algun quic! carinyós perquè no
es pensessin que aquell matí s'havia llevat de
mal humor.
[Per escoltar un fragment a IVOOX llegit per l'autor, cliqueu aquí 
[Vegeu Guia de Lectura]
[Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-reader], cliqueu aquí 
[Per llegir el llibre en ISSUU, cliqueu aquí 
[Per anar a la fitxa de la publicació, cliqueu aquí]
[Copyright© 1993 Andreu Sotorra i Editorial Baula i Luis Vives. 2010, Andreu Sotorra (e-book). All rights reserved. ISBN: 978-84-479-0097-8]
| Índex fragments | Home Page | Tornar a Publicacions | Dalt |