ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

L'ASSASSÍ VIU A BELLVITGE

El sergent Gómez tenia ulls d'aiatol·là. Va encendre parsimoniosament el cigarret i va fer un parell de pipades. Se'm quedà mirant i insinuà el gest d'acostar-me la punta roent a una de les galtes. No vaig poder evitar de posar-me tibat i de fer un lleuger moviment amb el coll, ja que l'esquena trobava l'obstacle del respatller de la cadira on m'havia assegut.

Això, tot i que ara pot semblar més propi d'un guió de videoclip, no és sinó el principi d'una tarda, la d'un quatre de gener, que havia d'acabar barrejant-me en l'assassinat que no gaire més tard de mitjanit es descobriria al Santuari de Bellvitge. El mateix que posteriorment m'involucraria en l'allau de proves fiscals que s'havien de girar indefensables contra el caporal Alsina a la vegada que, de rebot, s'haurien pogut girar també, com un bumerang, contra mi mateix.

El gest del sergent Gómez amb la punta del seu cigarret es repetí i vaig sentir una lleu cremor a la galta dreta. Em va fer un salt el cor i se m'escapà un «oi!» ofegat.

—Retiri el llum, Bofill! —va ordenar al seu ajudant.

Els ulls em feien pampallugues i vaig trigar uns segons abans no se'm fes novament visible el rostre endurit del sergent Gómez, que ja havia esmicolat el mig cigarret a la cassoleta del cendrer.

—¿Què hauríem aconseguit? —va fer, alçant la veu i adreçant-se a tots els aspirants que, com jo, emplenaven la sala de gom a gom.

Mentre esperava alguna resposta de l'auditori, que no arribà, em va dir gairebé xiuxiuejant:

—Ja pot tornar al seu lloc; gràcies, jove... —i, immediatament, repetí la pregunta en veu alta—: ...què hauríem aconseguit? Res. O ben poca cosa. Un possible esglai del detingut i un mal nom per al cos. Ben poca cosa més. Aquests sistemes tradicionals ens han donat força mala fama arreu del món. No amagaré que alguna vegada han fet buidar el pap a algun bocadur, però més d'un cop no han servit sinó per fer consumir cigarrets, com un fumador empedreït, sense resultats.

Gómez va fer una pausa escrutadora. I es va sentir algun estossec.

Per escoltar un fragment de la novel·la a IVOOX en la veu de l'autor, cliqueu aquí

[Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-reader], cliqueu aquí

[Per llegir el llibre en ISSUU, cliqueu aquí

[Per anar a la fitxa de la publicació, cliqueu aquí]

[Per veure les il·lustracions originals de Pep Boatella Bravo, incloses a partir de la 8a edició, cliqueu aquí]