
LA MEDALLA
[fragment]

- Corre, corre, Meritxell! Trip, trap, trip, trap... Cent metres, dos-cents, tres-cents... Vinga, Meritxell! Mitja volta al camp de futbol. Una volta sencera. Fins a quatre i prou.
- Pren aire, Meritxell! Ara no sap ningú que ets al camp de futbol vell i pots córrer tant com vulguis. Suar tant com vulguis. I et prepares per guanyar. Només saben el teu secret els animalets que viuen a l'abandonat terraplè que ara fan servir els grans per córrer amb les motos de trial i l'herba que ja no talla ningú des que han fet un camp nou a l'altra banda del poble.
- Has de superar els dos mil metres, Meritxell! Ho has d'aconseguir! Et vas apuntar als dos mil metres llisos quan la senyo us va parlar de la competició escolar d'hivern, i allà baix hi ha atletes de debò, que no corren com tu cada dia en un camp de futbol vell. Atletes com taps de barral que cada dia van a escola amb el cotxe del papà, de porta a porta. Amb una bufanda fins al nas per no agafar un constipat. Atletes de ciutat que s'entrenen en una pista on tot és gespa i sorra per fer salt d'alçada. Atletes autèntics en una pista poliesportiva autèntica. Amb els senyals sobre la pista de tartà per no confondre's de carreró i amb aquelles llapissades rogenques que et deixen les vambes fetes un fàstic, però que t'agraden tant per presumir davant dels tifes que no tenen l'edat de córrer. I amb els monitors amb els cronos a la mà, com si fossin els dels Jocs Olímpics, que et fan sentir com una campiona del món.
[...]
- ¿Tres vegades ja has passat les casetes dels vestuaris? Quan corres, ni els veus. Sort que encara hi ha una banderola amb un pal que es vincla a la teulada i que amb la mica de vent t'avisa que ja hi ets.
- Mil cinc-cents! Bravo, Meritxell! Endavant! Ets la reina del jogging, nena! Estàs a punt de fer els dos mil i no et plegues! Corre, corre, Meritxell! Mil sis-cents, mil set-cents, mil vuit-cents... La caseta s'acosta una altra vegada. Mira, la banderola amb els colors groc i verd descolorits de l'equip de futbol del poble! Línia! Dos mil metres! Ets una fúria, Meritxell! Quines cames de lleona, petita!
- Deixa't endur ara. No corris. Vola. Només salta. Les vambes et porten com si fossin molles de catifa màgica. Deixa que els peus et frenin. Així... T'estens a terra i t'hi quedes de cara enlaire, damunt l'herbassar fresc de l'hivern que ja no talla ningú. Respirant a fons de cara al cel. Mirant els núvols com corren. Sentint els primers raigs del sol d'hivern. I tu tota sola a sota.. El dia de la competició no t'atraparan ni els núvols, allà baix a la pista, Meritxell. Ni els núvols més baixos que ara et passen volant per damunt del cap.
- La suor dels dos mil t'amara tot el cos. I el cor, ¿el sents, aquí sota, com si volgués saltar? Els núvols i el cor et tapen la vista com si tinguessis boirina als ulls. Però els dos mil ja són teus, Meritxell.
[Vegeu Guia de Lectura]
Per escoltar un fragment de la novel·la a IVOOX en la veu de l'autor, cliqueu aquí 
[Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-reader], cliqueu aquí 
[Per llegir el llibre en ISSUU, cliqueu aquí 
[Per anar a la fitxa de la publicació, cliqueu aquí]
[Copyright© 1993 Andreu Sotorra i Cruïlla Edicions, S.A. Andreu Sotorra, 2014 [e-book].All rights reserved. ISBN: 84-7620-855-2]
| Índex fragments | Home Page | Tornar a Publicacions | Dalt |