ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

OFICI DE CONTESTE

Vaig pujar al Panda i abans d'arrencar em vaig estar una bona estona pensant què havia de fer i per on havia de començar. Són circumstàncies d'aquelles que fan que t'assaltin tots els dubtes i que se t'emportin totes les temptacions. Tampoc no calia ser tan tocat i posat i si no en parlàvem amb detalls donaríem la nota de l'ELA i més que contents. Afegit a les paraules tan humanitàries de l'inspector quasi que no es feia necessari de dir que hi havia hagut atracament sinó que tot havia estat una mena de farsa per poder fer declaracions de principis morals i literatura d'art i assaig.
I vaig donar el tomb a la clau i vaig arrencar, però en direcció al diari.
No havia fet ni tres illes de cases quan ja me n'havia penedit. El corcó de l'ofici! La sensació d'allunyar-me de l'escenari dels fets! Tot plegat em feia l'efecte que escatimava alguna cosa als lectors de cada dia, que l'escatimava als companys del Matines, que potser l'escatimava al Ponç Garbell que, en últim extrem, potser mel'escatimava a mi mateix.
No. A aquest joc no hi jugava! Quan vaig poder, vaig trencar per una cantonada i em vaig plantar de nou prop del 196 de la Travessera.
Davant mateix dels locals de la Banca Bover hi havia un bar que no era res de l'altre món, però no feia mala cara. HI vaig entrar. A saber què se me n'havia fet ja de la truita i del cafè amb llet de la Barceloneta! Vaig demanar una aigua mineral amb gas i alguna cosa per anar picant. El matí havia començat a obrir la gana. Segurament que el neguit hi ajudava!

[Per escoltar un fragment a IVOOX llegit per l'autor, cliqueu aquí

[Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-reader], cliqueu aquí

[Per llegir el llibre en ISSUU, cliqueu aquí

[Per anar a la fitxa de la publicació, cliqueu aquí]