ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

A L'OMBRA DE LA SALOQUIA

Feia anys que els veïns de la Saloquia no havien vist res de semblant. Tothom es va llençar al carrer en sentir tot aquell rebombori. Els més vells badaven amb la boca oberta com un pa de quilo. Als més joves els van sortir els ulls de la testa. Els més menuts, enduts per les musiquetes de la cercavila, es van enganxar a la gran desfilada de les colles.

Tothom aplaudia els acudits enginyosos dels nois i noies que pretenien salvar la Saloquia.

Entraven per un cantó del poble i despertaven tothom fins que no omplien de gom a gom la plaça gran de la vila. Allí, cada colla representava el seu número: els titelles explicaven als veïns la llegenda del minaire, els cap grossos amb el germà petit de la Maria Teresa els feien conèixer la història del llenyataire i el xiprer miraculós, el gegant vinga bufar per veure si feia caure la roca del monjo de la Saloquia, les carotes esforçant-se a fer el diable i el sarraí i la muller del castellà. Tot entremig de salts, crits, sorolls i música de tota mena amb tants instruments.

A la fi, el Cels, que era qui feia saber perquè s'havia organitzat tota aquella faràndula, s'enfilava en algun lloc alt i els timbalers repicaven sorollosament perquè la gent s'hi fixés a la vegada que les botzines dels pregoners feien romandre en silenci tots els veïns que s'havien apilat a la plaça.

El Cels ho va estar repetint un grapat de vegades, ara enfilat en una branca d'arbre, ara dalt d'un banc, ara damunt de la font o arrapat a la reixa d'una finestra que fos més alta que la gent:
—Poble veí de la Saloquia! —cridava, esgargamellant-se—. Les colles us hem reunit per fer-vos saber quina una ens espera a tots plegats!
I les musiquetes feien un so que semblava que volgués remarcar les paraules d'en Celselcampaneta.
S'hi sentia:
Les rascades de les guitarres...
Els cops repicats dels timbals del castell...
El so tremolós de la pandereta produït pel cèrcol...
El grinyolar del rigo-rago...
El xiulet semblant al vent del picacanya...
El xac-xac rítmic i compassat del cai-cai...
El simulacre d'una campana de la teula...
El rondineig de la simbomba...
La xiuladissa refinada de la flauta de canya...
Els esgarips dels xiulets...
Els drings-drings dels ferrets...
El so mandrós de l'acordió...
El so encomanadís de les flautes...
Entremig d'aquesta barreja de sons, el Cels continuava el seu anunci tot fent el gest amb la mà que els de les colles afluixessin el guirigall.

(Extret del capítol: La gran cercavila)

[Per escoltar un fragment a IVOOX llegit per l'autor, cliqueu aquí

[Per llegir el llibre en ISSUU, cliqueu aquí

[Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-reader], cliqueu aquí

[Per anar a la fitxa de la publicació, cliqueu aquí]