SERVEI DE PROTOCOL
[fragment]
- (El tauroboli del croissant)
- Quan van inaugurar la croissanteria, tot el veïnat de la colònia s'hi va congregar. Per a un torero com ell quedar bé amb el rector del petit temple que coronava la urbanització de bungalows, al capdamunt del carrer, fruit de la restauració de la vella ermita, era una obligació. I el matador, conegut anys abans amb el nom artístic de Manuel el Periquito i convertit en propietari del forn de croissants, va demanar els serveis del capellà, a qui els veïns menys propensos al culte salvador anomenaven familiarment mossèn Escarabat, perquè beneís la primera fornada de croissants que el mateix representant de Déu havia d'estrenar amb una mossegada espiritual i en un ritu col·lectiu, propi només de les ja escasses i enyorades esquellotades dedicades a les segones o terceres noces dels viudos.
- Ara, després de vint-i-cinc anys llargs del seu debut a la plaça i quan encara no feia un any de la inauguració del negoci del croissant, el cos de Manuel el Periquito reposava de cara al mar, en un dels panteons del Cementiri de l'Est, lluny de la colònia, però a prop una altra vegada dels Prats d'Indiana on el cotó importat s'assecava a sol i serena desenes d'anys enrere entre la salabror de la Barceloneta i el regust obrer del Poblenou. L'ànima del Manuel vetllava així els nous estadants de la secular platja del Somorrostro on, entre les últimes casetes supervivents de les populars barraques de principi de segle, ell i els germans de la família —hàbils traficants d'ocells de gàbia— havien torejat ferotges banyes muntades en rodes de bicicleta que conduïa el Patriarca en estones de lleure. Eren els temps que ningú no li hauria fet creure, ni sota el jurament sagrat dels gitanos, que allà s'hi alçarien, prop de l'any 2000, les torres més altes de la ciutat i els hotels més primfilats, herència de l'eufòria olímpica de quatre desvagats nord-americans que s'enyoraven de Hollywood i ja estaven cansats dels seus papers d'herois a la pantalla, gent amb ganes de conquerir per enèsima vegada la vella Europa començant, és clar, per la sorra del Somorrostro que va bressolar el primer plor del Manuel.
- (...)
- —Vós no us podeu perdre la primera corrida del xavó —em va dir el pare del Manuel.
- —El menguis serà a primera fila de la barrera! —vaig respondre, influït poc o molt pel parlar que traginava el Patriarca.
- La brama va córrer aviat per la colònia.
- —Diuen que el manyà i tot li fa de padrí...
- —El ferrer...? De què li ve, a aquell, la tirada als toros?
- —Home, qui ha ferrat cavalls i adoba bicicletes no és estrany que acabi pagant banyes!
- (...)
- L'endemà, el cronista taurí de la colònia va escriure en les pàgines locals que s'havia viscut «una corrida per sucar-hi banyes com si fossin xurros». El títol enganyava, però la continuació va ser com una ferrada d'aigua freda. El Manuel no en va fer gaire cas, envoltat de l'aura del debut i dels aplaudiments i els xiulets barrejats amb la volta a l'arena a espatlles del clan familiar. Però el Patriarca va passar pel meu obrador amb cara llarga.
- —No sé llegir com un notari —va dir—, però ensumo que aquest paio del diari ha begut tant que si no està matsangarnó és un gindó!
- —Els crítics són lliures de dir el que vulguin —vaig fer sense deixar de picar en una planxa que es transformaria en campana de llar de foc d'un dels bungalows en restauració.
- —Aquest paio ens l'endinya! —va sentenciar el Patriarca.
(...)
- Però van venir èpoques dolentes per al toreig professional. I el toreig semiprofessional de Manuel el Periquito se'n va ressentir. La gent ja no trobava tanta distracció en el joc del toro i l'home. Com el descregut que deixa de retre's davant el seu bou sagrat, el públic de la colònia el va anar abandonant. I quan tornava d'una corrida amb el seu 1500 i els trofeus banyuts a la baca, tothom deia que el món era ple d'embolats i que les banyes ja no es guanyaven a pols, sinó que es compraven amb diners.
[Per escoltar un fragment a IVOOX llegit per l'autor, cliqueu aquí
[Vegeu Guia de Lectura]
[Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-book], cliqueu aquí
[Per llegir el llibre en ISSUU, cliqueu aquí
[Per anar a la fitxa de la publicació, cliqueu aquí]
[Copyright© 1992 Andreu Sotorra i Llibres de l'Índex. 2016 Andreu Sotorra (e-book) All rights reserved. ISBN: 978-84-87561-40-5]
| Índex fragments | Home Page | Tornar a Publicacions | Dalt |