ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[QUI OLI AUGMENTA, LA BUTXACA SE N'UNTA]

Un dels escàndols de la inflació generalitzada de la cistella de cada dia, des que el cost de la vida s'ha disparat, és el preu de l'oli. Allò que diuen: com més cosins, més endins. Com més bàsic, més car.

Em refereixo, esclar, al preu de l'oli d'oliva verge, de denominació d'origen protegida, l'anomenada DOP, que n'hi ha cinc de catalanes: la del Siurana, la de la Terra Alta, la del Baix Ebre-Montsià, la de l’Empordà. o la de Les Garrigues. Totes amb les seves subetiquetes comarcals o locals per no perdre l'origen. Catalunya, terra d'oli, sí. Però amb un 53% més car del que valia fa un any.

Quan la pujada es veia venir, fruit de la sequera i d'una collita anterior ja escassa que es preveu encara més escassa, alguns pagesos de bona fe admetien que no era possible augmentar més el preu de l'oli perquè, amb el que havia costat acostumar les taules catalanes a consumir oli de la terra, un augment de preu els podia fer enrere i deixar el setrill ben sec.

Però no ha passat gaire temps que la realitat ha contradit les bones intencions. En algunes prestatgeries comercials, cada setmana, l'ampolla d'oli de 2 litres ha canviat l'etiqueta del preu a ritme de 2 euros per setmana. De tretze a catorze, de catorze a setze, de setze a dinou, de dinou a vint-i-dos...

Quan encara es diu que l'oli d'oliva verge en alguns llocs ja es ven a 10 euros el litre, hi ha expenedors que ja l'han etiquetat a més d'11 euros. I això només és el principi de la inflació olivaire. D'aquí a poc temps, si la calorada amaina, començarà la nova collita, que generalment es fa entre octubre i abril, amb el seu màxim entre novembre i desembre, quan el gebre i el fred acompanyen la feina.

Els pagesos ja adverteixen que la caiguda de la producció serà espectacular, gairebé la meitat i, amb la boca petita, les cooperatives no amaguen que d'aquí a Nadal l'ampolla d'oli que ara val encara 20 euros els 2 litres passarà com a mínim a 25 euros.

El cas de l'oli no és únic i s'afegeix a altres aliments basics com el sucre o l'arròs, productes que d'entrada ja tenen un IVA reduït o bé del 0% o bé del 5%, com és el cas de l'oli verge d'oliva. L'augment de preus sempre fa pensar que hi ha algú darrere que en treu profit. ¿I en el cas de l'oli qui és? ¿El pagès...? No. ¿La cooperativa...? No. ¿El transportista...? No. ¿El distribuïdor...? Tampoc. Aleshores, ¿qui és? Per descomptat, l'últim element de la cadena: el supermercat que domina més la capacitat de demanda i que pot oferir més oferta apujant el preu abans que el preu s'apugi en origen.

És el que està passant a les portes d'una collita que, a cada sacsejada de vells olivers i borrasses plenes, converteixen els pagesos en “brokers” de la borsa mentre l'oli s'enfila i s'enfila fins a arribar al crac. Mentrestant, els que provoquen la pujada per l'oferta i la demanda es fan d'or. I aquí sí que es pot ben bé dir que qui oli remana els dits no se n'unta, però sí que qui oli augmenta, la butxaca se n'unta.

Veu: Andreu Sotorra

Música: En aquesta illa tan pobra.

Interpretació: UC.

Composició: Tradicional.

Àlbum: En aquesta illa tan pobra, 1976.