ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[¿TOCATA I FUGA O TOCATA I EXILI?]

Com passa en cada campanya electoral, ses eminències de la Junta Electoral de barri han decidit que segons quines paraulotes no han de ser pronunciades pels periodistes, comunicadors i treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que ara exerceixen la seva feina sota el paraigua públic del 3Cat. En aquesta ocasió, davant les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, la paraula escollida ha estat “exili” i els seus derivats: “exiliat”, “exiliada”, “exiliats” o “exiliades”, sempre que es refereixin, esclar, als catalans i les catalanes que han fugit cames ajudeu-me arran de les imputacions que, a pesar de l'amnistia promesa, que de moment ni és calenta ni és a l'aigüera, els han caigut al damunt acusats de terrorisme per mor de la mobilització del Tsunami Democràtic que encara porta de corcoll els serveis d'intel·ligència —no l'artificial— la de l'estat espanyol, que és tota una altra cosa.

El més curiós del cas és que, quan l'esmentat organisme electoral de barri va fer cas del recurs d'autoodi proposat pels mai prou enaltits creadors imaginatius de Ciudadanos, els que tenen ja un peu a l'altre barri i no a les urnes, va demanar —no, exigir— demanar, als professionals de TV3 i Catalunya Ràdio i els seu canals afins, que s'estiguessin de pronunciar "exili" i "exiliats" mentre duri la campanya electoral perquè fer-ho, segons el criteri de ses eminències, podria trencar el criteri d'imparcialitat.

Els professionals de la Corporació Catalana van recórrer de seguida al DEIEC i van trobar que ses eminències potser no se l'havien llegit prou bé perquè les definicions són tan clares com ingènues quan diuen, en relació a “exiliat”, que es tracta d'una persona que viu fora de la seva pàtria, i quan diuen, en relació a “exili”, que s'atribueix a algú que abandona el seu país per anar a viure a un altre lloc per motius polítics.

Però els professionals de la Corporació Catalana, bons cadells i veus de l'amo com són, no volen fer enfadar ses eminències i, ni que repeteixin manta vegades “exili” i “exiliats” per explicar a l'audiència que durant quinze dies no podran dir ni “exili” ni “exiliats”, el més decebedor és que tota una Corporació s'empassi gola avall la petició de la Junta Electoral de barri i es mengi amb patates les paraules maleïdes o, més ben dit, censurades.

¿Què passaria si, quan convingués, qualsevol d'ells, en campanya electoral, les fes servir amb tota normalitat com si hagués sentit ploure? Doncs, senzillament, que es demostraria que hi ha decisions que atempten la llibertat d'expressió i, en aquest cas, sobretot, la llibertat d'informació. I que per això és honest i professional passar-se la petició electoral pel folre i proclamar canal per canal que on dèiem “exili” continuarem dient “exili” i on dèiem “exiliats” continuarem dient “exiliats”.

Si tot un organisme públic no és capaç de combatre aquesta mena d'atemptats, ¿com es pot aspirar a pensar que els mateixos que el regeixen puguin proclamar un dia la promesa independència? A tot estirar, ens entretindran una temporada més amb una tocata i fuga. O tocata i exili, que ve a ser el mateix.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Tocata i fuga en Re menor.

Interpretació: Orquestra Simfònica de Ràdio Berlín i Rudolf Rendell.

Composició: Johann Sebastian Bach.

Producció: Home Romancer.

Àlbum: Bach Concert per a orgue, 2010.