ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[DONEU UNA OPORTUNITAT A LA PAU]

Les recents protestes als campus universitaris dels Estats Units, que ja s'han escampat per altres ciutats del món, entre les quals hi ha, per descomptat, Barcelona, han recordat a alguns nostàlgics els moviments dels estudiants i col·lectius pacifistes revoltats dels anys seixanta, d'influència posthippy, contra la guerra del Vietnam.

Però la causa actual —el genocidi de la franja de Gaza per part del govern ultraisraelià presidit per Netanyahu— no té res a veure amb la guerra del Vietnam. En primer lloc perquè aleshores els joves i pacifistes revoltats clamaven per posar fi a la guerra i a l'enviament a morir de soldats nord-americans a la selva vietnamita, acció que els EUA va mantenir des del 1964, i a pesar de la pressió pacifista de carrer, fins al març del 1973.

I després perquè, en aquell moment del segle XX, les protestes dels EUA tenien un signe unitari, no com ara que, davant la protesta que es fa a favor del poble palestí, sorgeix la contraprotesta dels joves jueus escampats arreu del món, i als EUA especialment, que reclamen ser reconeguts com a víctimes de l'atemptat de Hamas, l'octubre del 2023, i la presa d'ostatges isrealians, molts dels quals encara no han estat rescatats i d'altres han mort a mans del terrorisme de Hamas.

Una revolta juvenil o pacifista es pot enfrontar amb la policia —als EUA s'han fet més de dues mil detencions que poden acabar passant comptes al president i de nou candidat Biden encarat al populista Trump— perquè els governs de torn necessiten sempre aparentar que són els guardians de l'ordre.

Però l'objectiu de la protesta o de la revolta es tergiversa quan, els revoltats, a qui s'enfronten, és a uns altres revoltats que, com diuen els governants israelians que els representen, tornen a ser estigmatitzats, com els seus avantpassats, pel sol fet de ser jueus i es consideren cegament víctimes de l'anomenat antisemitisme.

Qualsevol revolta exigeix reflexió. Qualsevol protesta demana també serenitat i un objectiu clar. És evident que no n'hi ha prou amb posar-se un mocador de farcell palestí al coll si s'oblida que a l'altra banda hi ha l'amenaça silent, i sovint imprevisible, del terrorisme islàmic.

De tot plegat, el cantant John Lennon en sabia un niu, fa seixanta anys. Per això la seva popular composició «Give Peace a Chance», enregistrada l'1 de juny del 1969 artesanalment a la ciutat de Montreal, al Canadà, després de la seva exposició mediàtica de llit a l'Hotel Queen Elizabeth, amb Yoko Ono al seu costat, encara no ha caducat.

Lennon i Ono van haver d'escollir el Canadà perquè els controls d'immigració nord-americans no deixaven entrar John Lennon als EUA, que arrossegava una acusació de consumidor de droga des de Londres.

El «Give Peace a Chance» de la parella més mítica de la segona meitat del segle XX no ha deixat de fer d'himne quan ha calgut. Amb motiu de la Guerra del Golf del 1990 va tornar a ser una icona en la qual encara va participar la mateixa Yoko Ono.

I, tot i que ara ja no se senti ressonar tant als mans lliures dels mòbils connectats a l'Spotify dels estudiants revoltats del segle XXI, el seu clam, però, continua sent el mateix: «Doneu una oportunitat a la pau».

Veu: Andreu Sotorra

Música: Give Peace a Chance.

Interpretació: John Lennon i Yoko Ono, entre altres als cors.

Composició: John Lennon.

Àlbum: Signature Box, 2010.