EL CAFETÓ



[¿QUI COLONITZA PRIMER COLONITZA MÉS BÉ?]

Escolteu el pòdcast

Els inuits, els habitants de Groenlàndia, es troben actualment entre el gel i els icebergs. O, dit d'una altra manera, es troben entre els desitjos de domini sisplau per força dels Estats Units i el règim antic colonitzador de Dinamarca.

El 1721, sis anys després del 1714 de l'11 de Setembre català, el regne de Dinamarca va colonitzar l'illa que geogràficament s'emparenta amb l'Amèrica del Nord. però que socialment i políticament està lligada a Dinamarca i a Europa.

Curiosament, el 1979, també coincidint amb les primeres eleccions catalanes després de la Dictadura franquista, Groenlàndia va obtenir l'autonomia, que quaranta anys després es va convertir en autogovern, amb l'opció d'un referèndum d'autodeterminació, que continuen tenint com a prioritat. En aquest aspecte, el poble inuit va més avançat que el poble català. I això que no arriben ni a 60.000 habitants!

La tradició colonitzadora de l'illa de Groenlàndia ve de lluny. Abans de Dinamarca ja va ser el Regne de Noruega qui es va apoderar de l'illa. Però, com que la vida dóna molts tombs, les pujades i baixades polítiques de Noruega amb Dinamarca van acabar deixant en mans daneses l'illa.

¿D'on ve la dèria dels Estats Units —més ben dit, de Donald Trump— per pispar als inuits i als danesos l'illa de Groenlàndia? Podríem pensar que potser els ve de quan amb la Segona Guerra Mundial, del 1941 al 1945, hi van desembarcar per protegir l'illa de la invasió nazi. Però la cobejança té altres causes: l'explotació de la riquesa d'hidrocarburs que té l'illa i que els EUA necessiten com el pa que es mengen.

El cas és que el poble inuit vol mantenir i defensar la seva autonomia amb arpons i canyes de pescar. I després de més de 4.500 anys de trepitjar l'illa, des dels seus primers avantpassats, no tenen cap ganes de fugir del foc i caure a les brases, és a dir, fugir del foc que han hagut d'apagar durant dècades amb les ombres i les llums de Dinamarca —que n'hi ha unes quantes— i les ombres encara més tenebroses que els vénen dels Estats Units.

¿Podran prop de 60.000 inuits plantar cara a les potències que, en comparació amb Groenlàndia, representen Dinamarca i els Estats Units? ¿Hi haurà una nova lluita com la pionera d'Erik el Roig per fer-se amb el subsol de Groenlàndia? ¿La Comunitat Europea, entestada a incrementar el rearmament, ha pensat en la defensa comunitària de l'illa de Groenlàndia? ¿Serà veritat una vegada més que qui colonitza primer colonitza més bé?

Veu: Andreu Sotorra

Música: Inngilit.

Interpretació: Malik, Peand-eL, Uyaracqa.

Composició: Aqqlu Engell, Malik Kleist i Peter Lyberth.

Àlbum: Kunngiitsuuffik, 2016.

[10-03-2025]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |