ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[NO HABEMUS PAPAM]

Qui més qui menys s'ha escandalitzat quan ha vist reproduïda a tots els mitjans del món la imatge del president Donald Trump —sí, aquest senyor dels EUA que aspira a ser Déu Pare Totpoderós abans de la jubilació— disfressat, gràcies a les arts de la Intel·ligència Artificial, de Papa de Roma.

Els que no s'han escandalitzat han rebut la boutade, difosa també per les xarxes de la Casa Blanca sense envermellir, amb un somriure, mig de llàstima i mig de pànic. ¿Fins on pot arribar un personatge com aquest a qui, com deien les àvies, li falten “modos”, en un moment de crisi internacional com el que s'està vivint?

De fet, posats a mirar l'anècdota amb ulls comprensius, Donald —no l'ànec, el president— fa la impressió com si encara no hagués deixat l'escola bressol on, els que gategen, tenen el privilegi de ser disfressats per Carnestoltes, sense que en sàpiguen les raons, amb la icona de qualsevol dels personatges de ficció que pretesament són els ídols de la seva prematura infantesa.

Quan Donald —no l'ànec, repeteixo, el president— s'ha vist sota la mitra papal, amb la sotana blanca dels trenta-tres botons de l'edat de Crist, el recobert de pal·li, la creu pectoral, l'anell del pescador per allò de Sant Pere i el dit en gest de benedicció —o qui sap si d'amenaça—, deu haver pensat que la vida política són quatre dies i que fotre's del mort —del mort Papa Francesc i de qui el vetlla— eixampla els pulmons.

I de passada, qui sap si Donald —no l'ànec, insisteixo, el president— deu haver pensat també que amb aquesta imatge carnavalesca envia un missatge subliminal als que, segons ell, d'un temps ençà, li llepen el pompis aranzelari, com si els digués que la fumata blanca no és un privilegi de les paperetes de votació secreta que cremen dels cardenals preoctogenaris en formació de camp de maduixes sinó que en té prou amb encendre ell mateix, si cal, unes quantes pastilles alcohòliques de les que fan servir els seus assistents per encendre la llenya més verda de la llar de foc de les recepcions de la Casa Blanca.

Que ningú no es confongui: malgrat la imatge difosa arreu del món, no habemus Papam. I si l'habemus, i és aquest insensat de Donald, que el seu Déu nostru sinyó que s'amaga sota la pretesa Intel·ligència Artificial ens agafi a tots ben confessats.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Dominus Fortitudo Plebis Suae.

Interpretació: Cappella Musicale Pontificia Sistina (Dir.: Massimo Palombella).

Composició: Anònim.

Àlbum: Habemus Papam, 2014.