ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[LO RIU ÉS VIDA]

La sèrie «Delta» que, malgrat que s'ha emès pel canal tradicional de TV3, es pot avançar i recuperar íntegra amb els 6 capítols de tres quarts cadascun a la plataforma 3Cat, és un cant a les Terres de l'Ebre embolcallat, esclar, per un guió de David González i Laia Foguet, ell també director de la sèrie d'intriga en clau de thriller, sense que s'hi faci massa sang i amb l'opció que, en alguns moments, es vegi venir per on aniran els trets.

Però, en aquest cas, les febleses o convencions que pugui tenir el guió —que no és sinó un de tants relats del gènere negre actual— queden compensades per tres elements que acaben dominant tota la sèrie.

Primer element d'interès: el càsting dels intèrprets, encapçalat per les actrius Raquel Ferri, en un perfil desconegut en ella que la consolida també cinematogràficament (una pescadora que es converteix en promotora de turisme fluvial) i l'actriu Meritxell Calvo, també amb una expressivitat molt ben aconseguida (una periodista que persegueix el cas de la desaparició d'una jove ecologista italiana), acompanyats d'altres actors i actrius prou coneguts pels espectadors, no només els televisius, sinó també els teatrals: Pep Tosar, Quimet Pla, Oriol Genís, Xavier Capdet, Maria Rodríguez Soto, Xavier Boada, Ramon Vila o les aparicions llampec de l'actriu Mercè Comes i l'actor Pablo Derqui.

Segon element d'interès: pel retrat documental que fa del paisatge espectacular de les Terres de l'Ebre i, sobretot del delta, que dóna títol a la sèrie, en un estil cinematogràfic que ha agafat volada des que es pot filmar amb drons des de l'aire, tal com fan habitualment moltes sèries de gènere negre dels països nòrdics.

I tercer element: l'opció linguística, absolutament respectuosa amb el dialecte de l'Ebre, no només amb una simulació occidental, com passa tantes vegades, sinó també amb una acurada construcció morfològica i amb un treball d'enriquiment de vocabulari.

Si aquests tres elements interessen els espectadors, i segur que sí, la trama de la ficció passa com un bàlsam que acaba fent que els espectadors es posin a la motxilla dels personatges perseguint també la seva intriga.

La sèrie, que ja es va veure a la tardor al País Valencià, al canal À Punt, va tenir allí una audiència més aviat discreta. Però la reviscolada estrena a TV3 —poca fe en programar-la el mes de juliol!— l'ha remuntat amb un bon nivell d'espectadors que estan sobre la mitjana dels 200.000 en cada episodi.

Encara caldria dir que hi ha un quart element d'interès que no és gens maniqueu: posar en llenguatge planer, el conflicte que viuen les Terres de l'Ebre, amb el futur incert que té el delta, les pressions del govern espanyol, que en té les competències, l'explotació especuladora de segons quins negocis i la lluita ecologista que no sempre compta amb el suport dels musclaires o els arrossaires i la pagesia.

La trama es basa en la desparició de la Bianca, una jove ecologista italiana que preparava un informe mediambiental sobre el futur del delta. A prop del riu s'ha trobat la seva motxilla i l'ordinador personal, empastifat de fang i inutilitzat. Els mossos no acaben de veure per on tirar. La periodista, que treballa en una revista de Barcelona, i la pescadora i patrona de creuers pel riu, agafen pel seu compte, com en les bones novel·les d'acció del gènere, la investigació per les banyes.

Veure els sis capítols de la sèrie «Delta» no significa només passar unes hores d'entreteniment i intriga sinó també ser capaç —per si no se n'estava— del perill de la desaparició del delta de l'Ebre, no només a causa del canvi climàtic sinó per l'aigua del riu que els altres cobegen, uns per necessitat, i alguns altres, per interessos ocults, sense defugir també el perill de la màfia, en aquest cas xinesa, amb la pesca furtiva i l'explotació prohibida de segons quines espècies.

Si l'escriptor de la Ràpita, Sebastià Juan Arbó —que va ser pioner a parlar de les Terres de l'Ebre amb una novel·la publicada el 1932 i una història que encara avui es fa actual perquè parla de la gent de la terra i les dificultats per sobreviure'n ja al segle XIX—, si Sebastià Juan Arbó, deia, aixequés el cap, de segur que, aquesta vegada, no canviaria de plataforma digital i s'empassaria els sis capítols d'una tirada perquè, com diu la gent de les Terres de l'Ebre, lo riu és vida.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Lo riu és vida.

Interpretació: Quico El Célio, El Noi i el Mut de Ferreries.

Composició: Quico El Célio, El Noi i el Mut de Ferreries.

Àlbum: No es pot viure!, 2004.