ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[QUI DIU 3CAT... DIU PUBLICITAT]

La plataforma 3Cat era imprescindible. Els milions de clics que es donen com a justificació cada mes per amagar la reculada de les audiències tradicionals, també. Tants milions de clics, però —clinc!..., clinc, clinc, clinc!—, es mereixen un respecte. I els impertinents talls de publicitat que encoloma el 3Cat en qualsevol moment inesperat (enmig d'una pregunta compromesa, enmig d'una cançó, enmig d'un discurs, enmig d'una escena important...) no perjudica només la pròpia plataforma sinó que, a banda dels damnificats usuaris, també perjudica els mateixos anunciants.

Si un servidor fos promotor d'algun producte i es pogués permetre el luxe d'anunciar-se en una cadena televisiva, ni que sigui en una plataforma digital, demanaria que fossin respectuosos amb els espectadors i que no em convertissin en un anunciant antipàtic i odiat per posar-me al mig —en un moment que acostuma a ser sempre dels més interessants— de la pel·lícula, del concert, de l'entrevista o del documental.

Els impertinents talls de publicitat del 3Cat poden acabar fent que la bona acollida de la plataforma —al marge de la dubtosa qualitat de segons quins programes que s'hi han inclòs— desemboqui en una fuita d'espectadors digitals cap a altres plataformes similars més benèvoles pel que fa a la publicitat. Que ningú no dubti que no només ja n'han sortit sinó que en sortiran moltes altres i que es reproduiran com bolets, que és el que ha passat sempre amb qualsevol innovació.

¿S'ha de prescindir de la publicitat en el suport digital? Tant de bo! Però ja sabem que, per aquests verals, la pela sempre ha estat la pela. I que una part del manteniment de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals —organisme suprem que inclou els canals de ràdio i televisió del país, nòmines incloses dels seus consellers posats a dit polític—, a banda de viure dels impostos dels ciutadans, han de fer també allò que diu que saben fer tan bé els catalans: de les pedres, treure'n pans.

Però hi ha moltes maneres de treure pans de les pedres sense que calgui fuetejar els usuaris a cop d'espot impertinent i sense provocar que qui s'hi anuncia rebi el rebuig d'aquests mateixos usuaris per interrompre el que estan veient o escoltant.

Tothom sap que hi ha diverses solucions. Fins i tot se'n fan enquestes d'opinió per sondejar el mercat. Altres plataformes ho tenen com a recepta de capçalera. I no es tracta de caure en la subscripció de pagament que, en el cas del 3Cat com a cadena pública, produiria un rebuig patriòtic immediatament, però sí que es pot inserir la publicitat a l'inici del programa que es vulgui reproduir.

D'aquesta manera, l'usuari no hi entra si abans no s'han consumit els dos o tres espots publicitaris. ¿Potser hi ha el temor que, posats els espots a l'inici, com a password d'entrada, no s'escoltessin o no es veiessin prou?

Doncs, si fa no fa, de la mateixa manera que tampoc, si l'usuari vol, s'escolten o es veuen quan, sense cap mena de bona educació, la publicitat interromp la reproducció sense demanar permís.

Mals com aquest demanen grans remeis. I al pas que van les coses de la comunicació, remeis urgents. Tot sigui per continuar donant llarga vida i, de passada, més milions d'audiència al clinc!..., clinc, clinc, clinc! de la plataforma que pregona a tort i a dret: “Som 3Cat!”.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Llum de la vida

Interpretació: Victòria Riba, Mariona Castillo i Cor Jove de l'Orfeó Català.

Composició: Claude Amesse i Manuel Tadros. Adaptació de la cançó «Alegria» de l'espectacle homònim del Cirque du Soleil.

Àlbum: Minories que fan una majoria, La Marató de TV3, 2019.