andreu sotorra




EL CAFETÓ


cafeto


[TINC UNA BIBLIOTECA FARCIDA DE DIACRÍTICS!]


Escolteu el podcast

Igual que acaba el termini de presentar la declaració de la renda o la possiblitat de bescanviar les antiquíssimes pessetes de fa vint anys per euros a les seus del Banc d'Espanya, també s'ha acabat la butlla temporal de l'ús dels diacrítics. L'Institut d'Estudis Catalans va donar quatre anys llargs perquè tothom s'hi adaptés i passés dels 150 diacrítics existents, tot i que Pompeu Fabra només n'havia marcat 23, a 15 diacrítics resistents. Tot i que l'Institut d'Estudis Catalans és una autoritat moral, a partir d'ara, els mitjans de comunicació i les institucions públiques, si no ho han fet, s'hi han d'adaptar definitivament sense excuses. Els qui, a còpia d'anys, hem acumulat una biblioteca considerable, si és majoritàriament en català, passem de cop i volta a tenir una relíquia de centenars i centenars de volums farcits de pàgines plenes de vells diacrítics. Tenint en compte el poc valor que es dóna ara als llibres de paper, que només troben on poder viure, com si fossin pòtols sense sostre, al voltant de contenidors blaus de reciclatge, sobre les lleixes de finestres de carrer o damunt dels pedrissos de fonts públiques... ¿pot ser que disposar d'una biblioteca farcida de diacrítics n'augmenti la cotització? Ara que ja fa temps que les biblioteques públiques, malgrat que moltes tinguin les prestatgeries buides o semibuides, no accepten donacions de llibres, tret d'algunes petites excepcions considerades d'interès local... ¿no seria convenient que canviessin el seu parer i comencessin a donar entrada de col·leccionista a exemplars d'edicions del temps en què encara es feien servir alguns dels 150 diacrítics en català? De tots els diacrítics més controvertits, ha guanyat la partida «sòl», amb accent obert, sempre que es refereixi a un terreny. No ha perdut el diacrític gràcies a les pressions dels geòlegs i, sobretot, de l'organisme de l'Incasòl. També se n'ha salvat «móra», però només la «móra» de Móra la Nova, municipi que s'ha negat a esborrar el diacrític del seu topònim. Més malament ho ha tingut l'«ós» que, malgrat les confusions a les quals es presta, potser perquè no ha trobat padrins, no ha rebut el perdó acadèmic, però sí una mena de visat: aquells mitjans de comunicació o editors de cobertes de llibres que considerin que un «ós» sense accent es presta a la confusió, per ser considerat un «os» de la part del cos, poden continuar adoptant el diacrític, tal com han vingut fent en aquests quatre anys llargs de transició. Mentrestant, remenar la vella biblioteca personal fa l'efecte, a partir d'ara, d'estar practicant una lectura en clandestinitat, un acte impur, una malifeta llegidora. Però ja se sap que el plaer de saltar-se la llei no té fronteres. I conviure clandestinament amb els diacrítics defenestrats ens recorda que som humans i que hi ha flamarades de velles passions que no les pot apagar una mànega d'aigua sàvia, ni que per a molts sigui una mànega d'aigua freda.

[30-06-2021]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |