ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[LES “ESCOLANETES” DE TV3]

La televisió catalana es va encaparrar a reprendre el programa «Zona Franca» després d'un mes de la destitució d'un col·laborador per una icona jeroglífica relacionada amb l'esvàstica nazi. La posterior dimissió del presentador Joel Diaz i d'algun guionista més va deixar el programa a la corda fluixa durant un mes. Després de diverses propostes i negatives de candidats a substituts o substitutes a ocupar el lloc de Joel Diaz —sempre hi ha qui té encara un pols de dignitat i solidaritat—, la casa va convèncer la periodista d'esports Danae Boronat, una fitxa recent de TV3 destinada a remarcar els èxits del futbol femení.

El programa ja porta prou rodatge ara per saber que la reposició del «Zona Franca», tal com es va crear no només ha estat forçada sinó que ha generat una nova «Zona Franca» que només té a veure amb l'anterior perquè, com diuen des de Palau, vol ser "pròspera, justa, verda, feminista i lliure" ni que no abraci, com diuen també des del Pati dels Tarongers, “la Catalunya sencera”.

Que el «Zona Franca» era feminista ja va quedar clar des del primer dia amb l'impacte de la Mercabanda —com vaig dir aquí mateix en l'estrena del programa tot i que no calia remarcar-ho però valia la pena fer-ho notar—. Al marge de l'etiqueta del programa de les “patatones”, com la mateixa presentadora el va definir, el nou «Zona Franca», com si fos el Monestir de Montserrat, ha virat definitivament cap a ser la branca de les "escolanetes" de TV3.

El «Zona Franca» ha trobat en aquesta opció un filó portant al plató i al sofà d'entrevistes una dona cada nit de les moltes que marquen tendència o tenen èxit en diferents àmbits de referència popular. Encerts com aquest a banda, el «Zona Franca» —segona etapa DB— no té res a veure amb el «Zona Franca» —primera etapa JD—. S'ha notat la crisi de guionistes. El monòleg d'obertura fa esforços per fer-se graciós, però sovint ratlla la ingenuïtat. L'entrevista se salva perquè és en el camp que es troba més còmoda Danae Boronat, però sovint s'allargassa en el temps. I els col·laboradors o les col·laboradores —alguns i algunes reciclats de l'etapa anterior— continuen estavellant-se estrepitosament, per excés d'autobroma, per excés de durada del seu soliloqui i per falta de connexió amb la mateixa presentadora. Fins i tot en surt malmès el popular col·laborador revelació Andrés Fajngold.

Tot plegat fa que es compleixi aquella dita tan coneguda en cinema o literatura que diu: "Segones parts no han estat mai bones”. Si la direcció de TV3 hagués encaixat la relliscada del cessament del col·laborador esvàstic i la dimissió de Joel Diaz i hagués deixat el «Zona Franca» a la nevera, no hauria passat res. L'elecció de la presentadora Danae Boronat ha estat massa marcada per la incidència del relleu, malgrat que ella mateixa ha fet veure que això no venia a tomb. Però el cas és que l'opció li pot escapçar la bona arrencada que havia fet com a reportera d'esports femení. I sobretot l'ha posada a l'ull de l'huracà al capdavant d'un programa que es va vendre com a "transgressor" i que sí que va captar ràpidament un públic no només jove sinó heterogeni.

Ara també s'ha venut com a "transgressor", però sota la lupa “trangressora” de la mateixa direcció de TV3, segons es va justificar en una de les comissions d'auditoria de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals del Parlament de Catalunya. Una "transgressió" que, si això és “transgredir”, ja s'ha vist que ben poca cosa "transgredeix". Ni que hagi eliminat de la salutació aquella ironia que ho deia tot sense dir res: “Puta nit i bona Espanya!” i que tan poc agradava a l'ala dretana i ultradretana de la política catalana.

Probablement, més que demostrar que el «Zona Franca» és una marca de TV3, el que s'ha volgut salvar és el dèficit de caixa que TV3 pateix, no haver d'indemnitzar una productora externa per cancel·lar-li un programa abans d'hora i, en últim terme, no deixar a l'atur, sisplau per força, tot un equip que havia agafat el compromís d'entretenir les matinades de TV3 amb suficient equilibri entre la sornegueria i la gràcia.

En tot cas, com deia aquell, sempre ens quedarà, no París, no, sempre ens quedarà la Mercabanda, l'autèntica Torre Eiffel i única icona insígnia de «Zona Franca». Com han fet ara al Monestir de Montserrat, TV3 li ha obert el camí: omplir amb “escolanetes” la graella nocturna de la televisió catalana. Doncs, au: «Rosa d'abril, / Danae de la serra, / de Montserrat estel. / Il·lumineu la tevetrès sencera, / guieu-nos cap al cel.»

Veu: Andreu Sotorra

Música: Virolai (Rosa d'abril).

Interpretació: K-Zu.

Composició: Josep Rodoreda Santigós.

Àlbum: Virolai (Rosa d'abril), 2020.