• Imprimir
• Enviar
• Agregar

Crítica dansa

Connexions sobtades

Bàrbara Raubert Nonell

Accords

De Zoo. Dir.: Thomas Hauert.

Mercat de les Flors, 10 d'octubre

Thomas Hauert trenca totes les línies que suposadament configuren la gràcia de la dansa amb Accords, peça abstracta com una pintura de Willem de Kooning, on els traços guanyen força per damunt de les figures, o també com una partitura musical concertística, on el conjunt és una suma de múltiples parts, de moltes mans que toquen i de desenes de notes que sonen, tot alhora.

El darrer espectacle de la companyia belga Zoo flueix entre músiques d'allò més diverses (Vicente Amigo, Satie, Rachmaninov, Van der Harst...) i el silenci, espais on la música no se sent, sinó que es veu en els moviments dels ballarins, cada part articulada amb una partitura autònoma que crea connexions insospitades.

En la seva mirada s'hi denota una estètica naïf mentre treballen detalls de precisa raresa, com seguint una argumentació hippie de curiosa exploració dels estats alternatius en la consciència corporal. L'experimentació acaba amb un despertar de la mobilitat i de tots els sentits des d'una nova consciència -que va del dit petit de la mà esquerra a la consciència de grup amb decisions pròpies sense necessitat de cap guia- com la poden tenir les brosses de pols en una pel·lícula de dibuixos animats.

Entre ells, sembla com si parlessin un llenguatge altament codificat però dispensat de tot significat, amb un resultat de bellesa encegadora que inhibeix l'humor histriònic subjacent en uns moviments de teòrica lletjor que configuren paisatges sonors, notes de colors, paletes de cossos i ventalls de persones en un ritme escènic d'exacta precisió dramàtica gràcies a una il·luminació i a una posada en escena perfectament orquestrades.