• Imprimir
• Enviar

Crítica dansa

Peces per encaixar

Bàrbara Raubert Nonell

The Forsythe Company

Chamber's works.

Mercat de les Flors. Sala Ovidi Montllor. 21 d'abril

Els ballarins de la Forsythe Company ofereixen als seus devots seguidors tres petites peces per desxifrar el trencaclosques de Forsythe, aquest geni de la coreografia analitzat a partir d'unes obres emblemàtiques en el procés de maduració del seu particular llenguatge, el qual ha capgirat la tècnica clàssica amb instruments hipertecnològics. Amb aquest coreògraf americà no sempre es tracta de vídeos ni d'internet o sensors (en aquest cas ni música li calia). És la carn convertida en tecnologia i enfrontada a un esperit que es revolta contra les limitacions que entorpeixen la seva voluntat de precisió.

A The the, estrictament hi trobem dues ballarines, però d'elles surten molts més personatges, ja que cada mà, braç o dit del peu es revelen amb voluntat pròpia i es belluguen amb una ferotgia diferenciadora i desarticuladora sorprenents. En canvi, la motivació de la segona peça prové d'un element extern però comú a tots: l'atracció entre masses i especialment cap a la terra. Els quatre ballarins de N.N.N.N. juguen amb el pes per generar pressions, forces o direccions. Amb l'augment de la velocitat d'aquests moviments, primer individuals i després corals, s'arriba a generar una coreografia de la qual la gravetat és coautora, veritable experiment científic no desproveït d'un humor fi.

The vile parody of adress fa d'epíleg a les indagacions anteriors, ara acompanyades per Glenn Gould. El seu piano, com una remor llunyana, s'acosta fins a convertir-se en una experiència envoltant, igual que la dansa, originada en membres aïllats del cos però que repercuteix en tota la resta. Nosaltres, en gaudim.