• Imprimir
• Enviar
• Agregar

Crítica dansa

De grans somnis

Bàrbara Raubert Nonell

Ballet Castilla y León

Director: Ángel Corella

Teatre Tívoli, 23 de gener

La il·lusió amb què Ángel Corella presenta la seva companyia -el seu somni finalment consumat després d'innombrables esforços que el van fer voltar fins a trobar un lloc on l'acollissin i li facilitessin l'estructura necessària- es fa palesa en cada pirueta i en cada salt dels que executa amb sobrada facilitat.

Les cinc diferents coreografies triades per a l'ocasió forcen la jove formació a passar d'un registre absolutament clàssic com és el Bruch violen concerto n. 1 de Clark Tippet, a l'emblemàtica peça de Twyle Tharp In the upper room, a la manera d'un tastet abans de poder assaborir La Bayadère, primera obra de llarg format de la companyia que properament arribarà al Liceu, on no trobarà les limitacions d'espai inevitables al Tívoli. Entremig, Corella ens feia l'ullet amb el solo We got it good, amb música jazz i coreografia de Stanton Welch feta expressament per a aquest ballarí juganer i seductor, vestit de negre i amb el llacet desfet com qui ens parla d'una nit de festa que no acaba mai i que convida el públic a participar de les seves cabrioles.

És especialment destacable la tècnica dels salts de tota la companyia, si bé la resta de matisos no són comparables als del director, a excepció de Natalia Tapia, la ballarina saragossana que li fa de parella al Tchaikovsky pas de deux de Balanchine. Ella destaca per la seva tècnica irrefutable, una flexibilitat extrema i l'expressivitat intel·ligent que li permet adaptar-se a diferents papers, ja sigui en un ballet clàssic o en la peça moderna de Tharp, en què la base de tot moviment és la cursa..., però quina manera de córrer, sense moure's de lloc! I que sàviament col·locada al final de l'espectacle. Una coreografia que ja és part del repertori del Corella Ballet i que es mereix la més atenta de les mirades!