• Imprimir
• Enviar
• Agregar

Crítica dansa

Dones, sens dubte

Bàrbara Raubert Nonell

Mujeres

Dir.: Mario Maya.

Teatre Grec, 29 de juny. Grec 08

Dones, éssers estranys de mans fines i cargolades, malucs forts i mirades rotundes, dones sens dubte. Amb tota la contundència i poder que poden mostrar sense necessitat de contraposar-se amb una energia contrària, en elles hi ha tots els ritmes i tots els contrastos, són absolutament femenines: de la grandiositat guerrera de Merche Esmeralda, passant per la ironia intel·ligent de Belén Maya, a la jove candidesa de Rocío Molina, la presència de les tres ballarines de l'espectacle Mujeres parla per si sola. I, per si no quedés prou clar, l'espectacular Diana Navarro, cantaora malaguenya de veu antiga que adapta als corrents més moderns del flamenc, fusionant-los amb el fado o el new age, amb la seva extrema feminitat deixa a tothom amb la pell de gallina.

És amb aquest ventall d'expressions donívoles que l'espectacle repassa diferents pals del flamenc amb coreografies de conjunt, solos i duos. L'acompanyament musical i el vestuari -amb exultants colas de bata als caracoles de Viva Madrid que fan volar d'un costat a l'altre, mentre mostren d'una en una les seves armes secretes: l'una un vano vermell, l'altra unes castanyoles negres, la tercera un mantón blanc- i una tènue il·luminació sobre la paret de roca del teatre són com joies per a uns cossos que encara que ballessin nus de tot ornament seguirien impressionant-nos.

Hi ha quadres més narratius i altres de més abstractes, com el Romance de Zaide, un pas a dos entre Belén Maya i Rocío Molina que juguen a les diferències amb els seus moviments igualment personals, que creen reflexos impossibles i vibracions d'alt voltatge. Ni els petards que van esclatar enmig de l'espectacle ni les ràdios amb què alguns dels assistents van acompanyar-se, aconseguiren crear el més petit dubte de la meravella d'aquestes dones.