• Imprimir
• Enviar

Crítica dansa

Donotes

Bàrbara Raubert Nonell

Les dones i Shakespeare

De Trànsit Companyia de Dansa

Sala Muntanter, 17 de juliol. Grec 09

Donotes, en un marc entre teatral i de peep show, és el que Maria Rovira ha fet amb les intèrprets de la seva companyia i els textos de Shakespeare, en conjunt, un espectacle amb poca dansa i molt cabaret que la sala Muntaner acaba de deslluir amb un escenari elevat que impedeix veure les ballarines de cos sencer.

La intenció de Rovira d'explorar el teatre de Shakespeare a través de la feminitat de quatre de les seves protagonistes queda prou clara, ni que hagin acabat convertides en poc més que unes vinyetes de còmic dibuixades amb diferents procediments artístics sense un domini espectacular en cap d'ells. Així, l'Ofèlia del primer quadre queda reduïda per les fotografies projectades durant l'escena, amb molta més intensitat dramàtica que la presència escènica de la mateixa intèrpret que hi surt retratada; en el segon i tercer quadre, tant els hàbits de monja amb rosari elàstic de la Isabel de Mesura per mesura com el decàleg masclista de la Caterina de L'amansiment de la fera no deixen de ser un recurs per a l'estriptis i un ball que s'esdevé a continuació; en canvi, en el darrer quadre, la Miranda de La tempesta passa a un registre infantil convertida en un personatge màgic que el vídeo permet fer aparèixer i desaparèixer.

Com a presentació i per encadenar tots aquests canvis de to, la coreògrafa ha creat unes escenes de misteri sexi en què les ballarines adopten una actitud felina, com dolentes pin-up girls que caminen al ritme d'un fragment musical que afegeix una porció més al desconcert d'aquest descosit d'imatges i cançons que acaba com una desfilada de models desubicades. Si Shakesperare ha donat per a versions infinites, aquí ha quedat tan aplanat que ni el moviment el farà viure.