• Imprimir
• Enviar
• Agregar

Crítica dansa

Gira, gira, baldufa

Bàrbara Raubert Nonell

Flexelf

Companyia Mudances, coreografia Àngels Margarit.

Mercat de les Flors. 22 de desembre

Que no pari el joc, la imaginació, els colors i la màgia. Un cop les ballarines es transformen en baldufes de boniques formes i moviments tots diferents, allí comença a girar el món que Àngels Margarit ha confeccionat per al públic infantil, una aproximació juganera a l'abstracció de la dansa.

No és pas la narrativitat l'única porta que es pot obrir als nens perquè entrin a l'art de la dansa o a qualsevol altre. Aquest espectacle demostra que el llenguatge pur -el dels sons guturals i les formes informes- és més seu que nostre, ja que, sense prejudicis, estan més que contents d'acceptar que un sofà es bellugui, o que un cos humà es converteixi en cavall, ocell o floc de neu..., segons qui el miri.

Els elements que reconeixem de l'escriptura coreogràfica de Margarit adopten en aquesta obra un caràcter més pausat i nítid que normalment. La trobem en els girs i les formes de càlida flexibilitat que omplen Flexelf; la veiem -encara que ella no balli- en les ballarines quan avancen repetint moviments esglaonadament que obren ventalls de colors d'una cua d'estel de cadència pausada; la recordem delimitant espais quan un cop de corda es transforma en una onada oceànica o en cotxes empaitant-se, un altre cop, segons qui sigui que ho miri.

En aquest joc il·limitat, Margarit ha buscat la companyia de dos creadors capaços d'esborrar qualsevol regla prefixada: Joan Saura i Dionís Escorça. El primer ha creat un ambient sonor que embolcalla l'escenari de remors d'aire i ginys mecànics. És gràcies a la seva càmera girada i projectada sobre la mateixa escena que els intèrprets es van multiplicant en una mena de peixera surrealista que ens deixa a tots hipnotitzats. Il·lusionats!