• Imprimir
• Enviar
• Agregar

Crítica dansa

Dones de negre i de riure

Bàrbara Raubert Nonell

Gustavia

De La Ribot & Mathilde Monnier

Mercat de les Flors, 21 de novembre.

Són dues dones meravelloses, que no cal que es moguin perquè la seva sola presència ja intimida l'espectador. Mathilde Monnier i La Ribot, vestides només amb calces i samarreta negres -a més d'unes obligades sabates de xarol-, tenen les extremitats tan blanques i fortes que sobresurten ingràvidament del fons i del terra de l'escenari, tot ell cobert de roba negra. Aquest espai de plecs i capes sintetitza tot el fet teatral que va del misteri a l'engany; d'allò que veiem, quasi res no és el que sembla.

Com les llàgrimes invisibles amb què comença Gustavia, però que elles s'encarreguen de marcar amb el dit índex o amb un mocador negre mentre van somicant per la pèrdua de no se sap ben bé què, alhora que les seves paraules deriven de frase en frase per surrealista encadenament. Ens parlen de la mort, de l'art i de la dona, elements suposadament fràgils però que, vist com han marcat el pas del temps, es demostra que són molt més implacables que els seus contraris: la continuïtat, la quotidianitat, la masculinitat.

Més enllà dels qüestionaments filosòfics que l'espectacle desperta, hi ha el magistral equilibri d'aquestes creadores entre l'humor i la tragèdia, l'espai burlesc, que han après de personatges com els germans Marx, Jacques Tati o Charlot, i que han traduït en femení. Una feminitat pallassa que aplica la mirada infantil per encantar-se amb els jocs de mans obvis i les repeticions d'històries, de moviments, de caigudes, de passos, com en l'estriptis de genoll repetit durant deu minuts, apujant i abaixant el pantaló per encendre i apagar el llum del desig. Mecànicament executat al ritme d'una música tecno, sembla els llums intermitents d'un rètol publicitari que anuncia un espectacle de brutalitat minimalista. Passeu, passeu!