• Imprimir
• Enviar
• Agregar

Crítica dansa

El patiment de l'incomprensible

Bàrbara Raubert Nonell

Pitié

D'Alain Platel/Ballets C de la B.

Mercat de les Flors, 13 de febrer.

Explicar com se sent la pietat sense fer ús de les imatges del Renaixement o del Barroc és gairebé impossible, amb aquests retrats de Crist moribund en braços de la seva mare. El coreògraf belga Alain Platel pren aquesta premissa com a excusa d'un nou treball entorn del cos desfigurat, barreja de lletjor i sacralitat que ja apuntava al Vspres de fa dos anys. Un cop més, la música barroca (aquí, Bach) és transportada a esquemes contemporanis de mestissatge sonor en paral·lel al collage dramatúrgic d'idees terrenals i metafísiques, i que té la seva materialització coreogràfica en els cossos d'uns ballarins que semblen existir només en els Ballets C de la B, per després desaparèixer d'aquest món.

Com a Vspres, la solidesa del conjunt ve donada per la proposta plàstica, en aquest cas formada per una doble estructura de fusta de pi damunt de la qual hi ha els músics i unes pells de boví penjant del sostre. Aquest element de sacrifici és l'expressió simbòlica de la pell que els ballarins s'estiren fins que aconsegueixen aixecar-se o fer-se una llaga. El patiment arriba en forma d'estupefacció pel cúmul d'incerteses i de personatges misteriosos. I en aquesta foscor, la música il·lumina.