Un concert de rock dur amb harakiri inicial i final, on un grup de personatges es troben a la corda fluixa entre la vida física i la mort intel·lectual, fa por. Political Mother, la darrera creació del coreògraf de moda a Anglaterra Hofesh Shechter, fa molta por. Però enganxa.

Aquest exbateria, compositor i coreògraf israelià ha sabut connectar amb les corrents globals de la dansa popular d'avui i el moviment contemporani d'allò instituït com alta cultura amb un producte bestial fet a base de milers de decibels, el cos desmembrat del hip-hop en actitud oberta i un bon grapat de feixos de llum que topa contra els espectadors sense cap mena de reserva ni pudor.

Amb aquesta nova producció, per a la qual ha trobat el suport de bona part dels teatres europeus, el Mercat de les Flors inclòs, destapa tota la ira que ha begut en la seva terra i l'escup amb l'amor del coneixedor, com la mare que cuida els seus fills fins a l'opressió, aquí traduïda en les danses d'uns esbarts subterranis com el clavegueram. En un moment donat, unes lletres vermelles llegeixen: “On hi ha opressió hi ha danses tradicionals”.

L'ambientació total, marcada per les llums supraterrenals del mestre Lee Curran, envolta els personatges a punt de morir i fa sentir més clar l'estrèpit del seu ritme de caiguda. Cant rovellat contra les ideologies autoritàries que uniformitzen i retallen les llibertats de la gent, Political Mother es belluga en les mateixes instàncies: repetitiva, pesada i fosca i sense possibilitat d'escapatòria. Els dotze vibrants intèrprets de l'obra van capcots i obligats a un rebot baix constant, a partir del qual es va desenvolupant el moviment imparable on el centre de gravetat no surt del baix ventre, només alguns braços estirats per arribar a la llum o a la veu que els esperona amb paraules escridassades sense possible comprensió. Desconcertant.