• Imprimir
• Enviar

Crítica dansa

Moments de foscor

Bàrbara Raubert Nonell

NieuwZwart

De la Cia. Última Vez-Wim Vandekeybus

Mercat de les Flors, 14 de maig

Inici i final de trajecte: del ventre de la mare al ventre de la terra, del fosc al més fosc, un nou negre per a cada ocasió on tot recomença. També just abans d'apujar el teló de l'escenari i en el moment previ als aplaudiments finals, el negre marca les zones de juxtaposició entre realitats diferents, i és en aquests intervals on el coreògraf bel-ga Wim Vandekeybus ens col·loca amb NieuwZwart, una peça negra amb algun llampec de lucidesa.

Aquest joc d'extrems no és gens rar en una companyia que ens ha acostumat a observar els límits de forces i sentiments com qui observa les reaccions de bèsties salvatges o d'insectes lluitant per viure, i és que la natura en va plena, de contrastos cromàtics i estructures cícliques, com ens ho refereix el linòleum on ballen i es cargolen els set intèrprets de la companyia: un cúmul de petits cràters, la imatge d'un vesper obert on s'ha gestat una colònia d'insectes de curta durada, una societat tancada en ella mateixa que, sense saber-ho, forma part del nostre mateix macrocosmos.

Una sensació d'hibridesa semblant és creada per la música de Mauro Pawloski, autor i intèrpret en directe de la banda sonora de l'espectacle, des d'una estructura penjada a mitja alçada. Amb el so del panteix dels ballarins enregistrat i samplejat per inserir-ho entre guitarres i percussió metàl·lica, l'atmosfera es densifica fins que el so d'un cotxe estavellant-se l'acaba trencant, un final de foscor brillant per imaginar-nos la vida passant per davant dels nostres ulls en cinc segons.

La brillantor de les mantes de supervivència on s'amaguen els ballarins no arriba a esclatar dins l'espectador, voyeur impertèrrit d'una joventut interpretativa plena de poder acrobàtic d'allò més fugaç.