• Imprimir
• Enviar
• Agregar

Crítica dansa

Cimera del poder

Bàrbara Raubert Nonell

Els vuit ballarins es mouen de manera incessant al ritme d'una percussió imparable
THOMAS DORN

Waxtaan

De la Cia. Jant-Bi.

Mercat de les Flors, 26 de març.

Una mostra de com la tradició es pot actualitzar i fer exportable mundialment com a valor de pensament diferenciat i útil és el tercer espectacle de la companyia senegalesa Jant-Bi que dirigeix l'exballarina Germaine Acogny, coneguda com la mare de la dansa africana. Pipa en mà, Acogny decanta la fusió de coneixements cap a l'arrelament profund en els seus orígens, amb els colors de l'Àfrica i tota la força vital que música i dansa transmeten. Amb aquests atributs sorgeix Waxtaan (Xerrameca), una crítica als dirigents polítics. La peça parodia les cimeres d'Estat dels que s'han fet poderosos, un cant rítmic que es materialitza en salts ingràvids com traient el cap des del continent ultratjat. Aquest espectacle ens dóna una lliçó de poder i sinceritat carnals.

Al descobert queden totes les eines de les quals se servirà l'obra, una proposta formalment senzilla però que aprofita amb saviesa l'energia dels vuit ballarins, que es mouen al ritme d'una percussió imparable. Els músics, unes cadires i una taula de còctel queden en els contorns de l'escenari per deixar lloc al màgic efecte d'una gràcia fosca i dolça com la xocolata, negror que brilla sota les gotes de suor que afloren a la pell dels intèrprets. Veiem brillar la dansa tradicional que va cap a l'extraquotidianitat, entesa com la realitat més profunda dels desitjos emocionals. A diferència de la dansa occidental, no trenca amb el cos natural, per bé que en el procés de reinterpretació de la realitat els ballarins es desintegrin en la velocitat dels peus o amb la diferenciació cartoonesca entre cos i cames.