recerques
UN MANICOMI A GOA
Director d'escena: Emilià Carilla
Amb Mingo Ràfols, Manel Sans, Mercè Managuerra, Guillem Motos, Jordi Vaqué
Un manicomi a Goa

Quan una novel·la retrata una història real, la veritat i la imaginació es mesclen en un joc de miralls fascinant. Un manicomi a Goa, de Martin Sherman, proposa al públic del Versus Teatre un doble i apassionant viatge, de la novel·la a la realitat, en què el canvi de platea a la mitja part convida a descobrir els paral·lelismes entre la història novel·lada de la primera part, Taula per a un rei, i el present més real d'Encara està plovent, a la segona part. La seductora proposta, dirigida per Emilià Carilla, aconsegueix, sobretot a la magnífica primera part, transmetre una veritat poc habitual a l'escenari, i assoleix el difícil equilibri entre la comèdia i el drama, entre l'amargor i l'alegria de viure.

Amb l'encesa dels focus s'inicia la història novel·lada. El jove Daniel i la senyora Honey es troben a l'illa grega de Corfú, el 1966. L'un, insegur, depressiu, silenciós, d'esquena corbada i amb tendència a dramatitzar (magnífica creació de Guillem Motos, tendre, divertit i patètic alhora); l'altra, amb una xerrera infinita i una alegria contagiosa (genial i divertida Mercè Managuerra). De caràcters oposats, els dos viatgers, perduts, sense cap arrel ni cap cor on agafar-se, són més semblants del que es pensen. La trobada canviarà les seves vides i els descobrirà plaers desconeguts, tot i que mai sabrem fins a quin punt. La Taula per a un rei ja ha estat escrita, però no en sabem el final.

Amb el canvi de grada, continuem a Grècia, però en un present més amarg. Daniel Hosani, l'autor de la novel·la Taula per a un rei, viu com un vegetal, en el seu món interior, amb les cures d'Olivier i les visites de Heather, la seva millor amiga. Un estrambòtic productor de Hollywood vol comprar els drets de la novel·la per fer un musical. L'oferta posarà de manifest les misterioses connexions entre la novel·la i la vida real, entre el que volíem ser i el que finalment som.


Pep Barbany
Time Out 18/07/2008