CLIP DE TEATRE
[La Paloma]
[Aquesta sala del Raval de BCN està temporalment tancada per reformes a causa de les condicions acústiques]
- «Alejandro y Ana», de Juan Mayorga i Juan Cavestany. Direcció d'Andrés Lima. Intèrprets: Guillermo Toledo, Javier Gutiérrez, Roberto Álamo i Alberto San Juan. Vestuari i espai escènic de Beatriz San Juan. Il.luminació de Walter Scopherbill. So de Nacho del Pino. Barcelona, Sala La Paloma, 29 setembre 2003.
- Quatre intèrprets creen un món de ficció que si té cap semblança amb la realitat és simplement per casualitat. És la clau de fer un guió que es basi en elements que tothom coneix i explotar-los a partir de les possibilitats dramàtiques sense entretenir-se a explicar res que li faci d'embolcall.
- 'Alejandro y Ana' és un espectacle satíric, que respecta noms, però que clava un directe a la jugular dels capitostos del PP amb les seves invectives i aprofitant la faràndula de la boda anomenada de l'any (la de la filla d'Aznar) i de la qual ja gairebé ningú no se'n recordaria, si no fos que li fan memòria amb sàtires com la de la companyia Animalario.
- La trama pren un relleu especial perquè el protagonista del qual parlen ha promogut en els últims temps anècdotes més que sucoses que, aprofitades per la troupe, cobren un interès esperpèntic, poc estrafolari, molt teatral, i fins i tot un pèl respectuós. És clar que aquest pèl de respecte em sembla que vol també formar part de la intenció aparentment formalista i seriosa dels integrants de la companyia.
- És impagable l'escena del discurs final del sopar del casament protagonitzada pel pare, amb una retòrica escrita per un tercer i que es confegeix amb frases que sonen a tots els espectadors perquè es barreja el discurs fictici del casament amb el real i televisiu de l'anunci de la successió a la presidència. I és impagable perquè la llançada del ram de núvia, que recull un dels personatges amb retirada a la de l'hereu, és un dels moments més esclatants de l'espectacle que, de fet, entre molts altres, passa del discurs polític al discurs cínic, de l'escena eròtica a l'escena espiritual, del mercadeig a la hipocresia, i del saló on hi ha la flor i nata del país a la cuina on, primer amb el xofer i després amb una de les cuineres, es repeteixen dues de les altres escenes dignes d'antologia.
- La sala de La Paloma és també un espai singular per a una representació com la d'Animalario. La disposició de les taules dels comensals, el mateix públic, i la disposició dels espectadors en plena participació a la pista fan que el guió cobri vida i, com els mateixos intèrprets diuen, un acabi sentint enveja i una mica de coragre de no haver estat convidat.
- És una de les primeres ocasions en què la profusió de colors de la bandera i les proclames patriòtiques espanyolistes no fan angúnia sinó que, com en una plaça de toros, es converteixen gairebé en un símbol de la decoració que l'espectacle exigeix. Groc i vermell i Viva España! Però de broma, és clar.
Índex obres per sales d'estrena
Tornar a índex
Tornar a Teatre
Tornar a Índex Publicacions
Tornar a Home Page