ENTREVISTES
Lluís Homar
Actor, director teatral i director artístic del Teatre Lliure
Publicada en el suplement Diumenge del diari Avui, 9 novembre 1997.
[Entrevista feta a Barcelona amb motiu de l'estrena de 'Zowie']
"La gent de teatre hem de reaccionar menys i respondre més"
- Lluís Homar ha travessat la porta del futur per dirigir 'Zowie', la història d'un policia que combina la bogeria i la lucidesa. Personatges caricaturescos, vestuari futurista, escenografia de vinyeta i de 'fanzine'. Crueltat, humor, tendresa i violència es combinen en aquest nou muntatge. El dirctor artístic del Teatre Lliure fa aquesta entrevista quan acaba d'aterrar d'un vol procedent de Sarajevo, on ha representat una vegada més l'aplaudit 'Quartet', de Heiner Müller, amb Anna Lizaran. Home d'escenari, però també de cinema i televisió, acaba de passar la ratlla dels 40 anys, en porta vint-i-dos estretament lligat al Teatre Lliure i aquesta serà la sisena temporada que n'és el director artístic. El xàfec del TNC l'ha agafat amb un contracte signat per treballar a la sala Petita de les Glòries, d'aquí a uns mesos, en l'obra 'Art', dirigida per Josep Maria Flotats. Lluís Homar té una teoria que, a més, porta a la pràctica: "La gent de teatre hem de col.laborar els uns amb els altres, des de les nostres diferències". Des de sempre, amb xàfec teatral o sense, el director artístic del Teatre Lliure no pren cafè, per si de cas.
¿Sis temporades de director artístic del Teatre Lliure t'han portat a fer més de director d'escena que no pas d'actor?
De fet ja havia dirigit abans. I de seguida vaig veure clar que volia aprendre l'ofici de dirigir. Assumir aquests sis anys la direcció artística del Lliure ho ha facilitat.
¿El model d'aquesta temporada [autor contemporani, autors europeus, música de qualitat, estrena absoluta] seria el model d'una programació per al futur Lliure al Palau de l'Agricultura?
Seria prematur parlar de model de futur. Ens ho plantejarem la temporada vinent, que serà la de transició, si el calendari de les obres de construció no falla.
Una temporada, la d'enguany, centrada a casa...
Fa dos o tres anys ens va semblar que sortir de l'espai petit del Lliure valia la pena per alimentar l'aspecte de trobar-nos amb una sala gran. La temporada passada va ser un excés, ateses les circumstàncies de la sala de Gràcia, ocupada per l'Exposició Puigserver.Teníem ganes de resituar-nos. La història del Lliure de Gràcia condiciona l'elaboració dels espectacles. I si en surts, tens ganes de tornar-t'hi a connectar. Vam pensar que convenia tornar a l'espai físic originari.
¿L'enigma de títol i autor ['Zowie' i 'Pompermayer'] ajuden a apostar per una obra d'autor novell?
Zowie té aquest aire suggerent, d'un món personal de l'autor, que ha sabut posar en un text de teatre elements no gens habituals. És el que més m'ha atret i és també un avís del que després trobes a l'obra.
¿Els àngels estan de moda des d''Àngels a Amèrica' o des dels 'Pastorets'? ¿De quina mena és l'àngel de 'Zowie'?
L'àngel que apareix a Zowie és una barreja mig galàctica i mig dels Pastorets. La referència que hem agafat és precisament aquesta.
¿Còmic, 'thriller', gènere negre? ¿No és més senzill fer un drama de rèpliques i contrarèpliques?
Crec que un dels grans valors d'aquest text és la barreja d'estil. Sergi Pompermayer té una intuïció del joc del teatre tradicional, d'escenes dramàtiques, de rèpliques, de diàleg. En aquest sentit et sorprèn. Però a la vegada et situa en un món més d'espectacle, més inventat. I la clau és combinar les dues coses. Estem en una ciutat imaginària, al 2040, en un món més reduït, tancat, que et porta a un ambient de sèrie negra, futurista, com a Blade Runner, amb tot de referències cinematogràfiques o literàries. És una obra dual. Necessita un gran treball de teatre, d'interpretació d'escenes i situacions, però demana també un gran embolcall.
¿Com a director, cap on dirigeixes els actors i les intencions d'aquest muntatge, pensant en el públic habitual del Teatre Lliure?
Sempre tens en compte el públic del Teatre Lliure, és clar. Però el món que proposa Zowie és un món sorprenent, cru, dur, i no en surt una obra amable. Però l'interessant és que, dins la cruesa, té també sentit de l'humor. No hi falta esqueixada d'intenció. No pretenc tampoc dirigir pensant només en un públic determinat, sinó ser fidel a la proposta de l'obra.
¿Pots definir breument cadascun dels personatges de 'Zowie'? ¿Com els veus?
¿Quin paper juguen?
Zowie és el policia protagonista. Un policia esquizofrènic que podria ser com un reflex d'aquests individus que, de cop i volta, entren en una hamburgueseria i es carreguen trenta clients d'una ràfega de trets. Però no és tan interessant la valoració dels fets sinó intentar per uns moments conèixer o imaginar com pot ser aquesta mena de personatge. A l'obra comença apareixent-se-li un àngel, una mena d'alter ego d'ell mateix. Una veu de la consciència que li diu que el món està podrit i que s'ha de tirar pel dret. Crec que tots creem els nostres propis àngels. Tothom té un diàleg amb ell mateix. I a partir d'aquí es configura una manera d'actuar i una manera de fer. A Zowie agafem un cas extrem i caricaturesc. Un punt de bogeria que a mi se'm fa atractiu i que crec que té un joc de teatre atraient. El joc teatral consisteix en l'aparició al seu voltant de personatges paral.lels a partir de l'àngel, un germà, una germana, una nòvia del germà, un col.lega del germà, un company de treball i la seva mare. Tots molt apropats al còmic.
¿Com es renova la imaginació a l'hora de plantejar-se un muntatge en un espai de dimensions reduïdes i conegudes com les del Lliure?
El primer dia que vam acabar d'assajar a l'escenari, després de sortir, em vaig adonar que m'havia deixat el rellotge i vaig tornar a dins. M'hi vaig quedar una hora, sol, respirant l'espai de Zowie. Vaig pensar que no hi dirigia, físicament entre les quatre parets del Lliure, des de feia molt de temps. I de cop i volta vaig sentir la protecció que em donava. No és, doncs, una inèrcia de treball, sinó que el mateix espai et dóna una energia que jo he percebut sempre i també aquesta vegada.
Fa uns mesos, sortir fotografiat al costat de Josep M. Flotats i donar-li suport podia ser motiu de polèmica. ¿Ha canviat aquesta percepció? ¿El fet que Flotats trepitgés el Lliure en l'estrena d'aquesta temporada vol dir que aquells dos pols que semblaven oposats, es troben?
He de parlar molt a títol personal. Sempre he estat i sóc partidari de la col.laboració entre tots. Vaig ser conseqüent en això. I ja sé que, des de fora, i fins i tot des de dins del mateix Lliure, la meva actitud va estranyar. Això no vol dir que ens hàgim de casar amb ningú. El projecte del TNC és un, i el del Lliure, un altre. Potser fins i tot en uns anys determinats ens va anar bé a les dues part aquesta mena de confrontació. És el resultat d'una època. Fa molts dies que dic que no es tracta de tirar-nos els plats pel cap els uns als altres. Parlo del teatre en general, no només del cas Flotats. Però els fets últims ens uneixen a tots. Som treballadors del teatre i a part de vetllar pels nostres interessos, hem de vetllar pel teatre, en majúscules. I això depèn de nosaltres, no dels polítics, que malauradament veuen les coses amb uns altres interessos. Des del Lliure, la meva intenció ha estat la de col.laborar des de la diferència, si cal, com més millor.
La polèmica, però, ha esquitxat el Lliure.¿És recuperable el patronatge d'Albert Boadella que, en un moment donat, demana fins i tot el retorn de la quantitat econòmica simbòlica que tenia dins la Fundació?
Jo vull pensar que si les coses van com han d'anar, seria absurd que tot el que ha passat servís per provocar un trencament d'aquesta mena. No és la voluntat del Lliure almenys. Albert Boadella s'ha sentit atacat i ell també ha atacat la Fundació. Per part nostra no hi ha cap voluntat d'aixecar un mur i estem abolutament oberts i disposats a una col.laboració futura dels Joglars amb el Lliure.
¿La reacció de la professió davant la destitució de Flotats pot obrir una nova etapa en el teatre català?
Hi havia un sentit de dispersió, no només de la professió, sinó del sector. M'agradaria pensar que tot plegat és una crisi de creixement i que, quan hi ha moments així, hi ha confusió. Tots tenim molt clar com ha de ser el sector, però el que falta és posar-se d'acord. El que m'agrada d'aquesta situació és que, si som mínimament sensats, entre tots plegats no tenim altre remei que posar-nos d'acord. Ja sé que no és qüestió de quatre dies. Passaran un, dos o tres anys.El que em preocupa és qui fa d'àrbitre. Fins ara ningú no ha demostrat la capacitat d'arbritar. ¿Han de ser els polítics? Jo crec que no. El propi sector ha de fer un exercici de maduresa per respecte a la nova situació que s'està creant. I això vol dir que hem de tenir la capacitat de reaccionar menys i respondre més.
¿Com ho fa això un col.lectiu de centenars de professionals?
Vull pensar que estem en un bon moment i estem obligats a madurar tots plegats. I la maduració d'aquesta situació teatral és indispensable.Tenim infrastructures, possibilitats, persones, talent, però hi ha un deix d'adolescent que en certa manera es resisteix a créixer perquè li és més còmode quedar-se en un determinat estadi. I això vol dir poder anar una mica més enllà dels propis interessos. Ja sé que no som un sector ni un país fàcil, per això no ho farem en quatre dies.L'actitud del conseller Pujals destituint a Flotats demostra la impotència del polític. Davant la impotència utilitza la força del càrrec. I la intervenció del polític en el teatre, sí que em sembla que, com a fet, al marge dels noms, és inacceptable.
¿Continua ferma la teva col.laboració personal amb el TNC?
Sí, sí, treballaré a 'Art', de Yasmina Reza, a la sala Petita, amb Josep M. Pou, amb Josep M. Flotats també d'intèrpret, i sota la seva direcció [posteriorment, aquest espectacle, guanyador dels últims premis Tony de Broadway, ha estat anul.lada del TNC i Josep M. Flotats l'estrenarà a Madrid, però sense Lluís Homar].
¿Continuaràs com a director artístic del Lliure fins a l'estrena del Palau de l'Agricultura?
N'estem parlant. Es tracta de veure què li convé més al Lliure. El meu compromís com a director artístic acaba el juliol. És evident que sempre sota l'aprovació del consell de direcció i de tant en tant, és clar, sota responsabilitat pròpia, he actuat com més bé he sabut. La decisió no ha de ser tant una visió personal sinó consensuada, pensant en el futur que se li acosta al Teatre Lliure amb el Palau de l'Agricultura. Hem de veure si els mecanismes han de ser els mateixos o uns altres.
El model arquitectònic del TNC condiciona la visió virtual que es pugui tenir del Palau de l'Agricultura. ¿L'escenari del nou Lliure, tindrà les mateixes condicions que el del TNC?
No es tracta de comparar. El projecte del Lliure té un pressupost tancat i no ens en podem sortir. Són 4.700 milions de pessetes de les institucions implicades, però ni una pesseta més. Ho acceptem, no com un compromís econòmic sinó també com un compromís filosòfic. Un dels grans exercicis del Lliure ha estat sempre la racionalització. Apostar per la imaginació, amb les condicions mínimes.En metres quadrats, el Palau de l'Agricultura és més petit que el TNC, però la racionalitat dels equipaments tindrà una qualitat important dins el conjunt teatral. Al final, un dels trets del nou Palau de l'Agricultura és el caràcter polivalent que sempre ha caracteritzat el Lliure. El cor del Lliure hi continuarà sent, amb més tècnica.
¿Quin futur li espera, al local de Gràcia? ¿Si l'Administració Pública cedeix teatres a l'empresa privada, la Fundació Teatre Lliure caurà en la mateixa temptació de cedir l'espai?
La Fundació del Teatre Lliure se'n guardarà ben bé prou! La sala del Lliure de Gràcia continuarà sent una referència i hi haurà uns espectacles que només es podran fer en aquest espai, com a sala Petita del futur Lliure de Montjuïc.
Tornar a Teatre