ENTREVISTES
El llaç escorredor
Jordi Boixaderas, actor
[Publicada a l'Avui DDD, 19 de febrer de 1999.]
[Feta a la sala Beckett de Barcelona]
"La sang del teatre té gust de maduixa"
-
¿De quina raça són els gossos del tinent? ¿Totes les sangs tenen el mateix gust? ¿Un laberint de miralls fa ombres? ¿De paraules encadenades en farà un criptograma? ¿D'on treu la pell d'ovella i les urpes de lleó per fer ara de bo i ara de malfactor?
¿A l'operació BBB (Benet-Belbel-Beckett) no hi falta una B de Boixaderas?
I una de Barceló! [l'actor Manel B.]. El projecte el defineixen aquests tres noms: autors consagrats en una sala de 70 persones.
¿Se sap si 'El gos del tinent' és d'una raça polèmica per violenta?
No, perquè aquestes races són creuades i, en canvi, la del 'gos del tinent' és una raça que sempre ha existit. Aquest és, potser, el missatge de l'obra.
¿Un 'voyeur' necessita una cadira de braços per veure-hi millor?
Qualsevol 'voyeur' ha d'estar sempre còmode, sí.
¿La companyia no té prou pressupost per a preservatius, pel que es veu?
I això...?
Com que no els feu servir...
Si hagués d'interrompre l'acció per posar-me'l, em farien una bona jugada!
¿On és el prostíbul d''El gos del tinent', al davant o al darrere dels vidres?
És prostíbul a les dues bandes. En una es paga molt més i a l'altra es paga molt poc.
¿Per fer 'El gos del tinent' s'ha de ser un venedor expert en llits de matrimoni?
Potser sí, però quan vaig veure el llit a l'escenari, em va fer més l'efecte de tàlem que no pas de llit.
¿Per cert, hi ha un llit de matrimoni perquè el director es diu "Casar... es"?
Suposo que en realitat s'ha casat amb molta gent per fer aquesta obra. Era un compromís arriscat, i li calia una certa valentia, com en un matrimoni.
¿Els miralls de l'operació BBB estan inspirats en el Saló dels Miralls del Liceu?
Són miralls d'una cara i a l'altra són vidres. Tampoc no m'estranyaria que darrere els miralls del Liceu hi hagués un 'voyeur' mirant.
¿El vi fa 'sang', com diu la corranda?
No, la sang que he tastat a l'obra de teatre té gust de maduixa perquè l'he tastada.
¿'La sang' de Belbel és de color blau com la dels prínceps?
El que recorda l'obra és que totes les sangs tenen el mateix gust i el mateix color.
¿Treballar amb els mateixos intèrprets en dues obres no confon els papers?
És complicat organitzar-se i encara més quan acabes un diumenge i no hi tornes fins dijous. Però, quan entres a l'escenari, els retrobes perfectament.
¿Fer sortir dues bessones en un espectacle és per confondre l'espectador?
Són dues bessones particulars perquè una és una actriu dramàtica i l'altra és una actriu còmica. Si les poses de costat veus que són clavades, però una té una vis més tràgica i l'altra més còmica. És interessant aquesta dualitat de comèdia i tragèdia.
¿Un laberint de miralls escènic és com un 'Laberint d'ombres'?
No, perquè el laberint de miralls et recorda contínuament qui ets, i el 'Laberint d'ombres' està fet perquè t'oblidis de la teva quotidianitat i perquè prenguis el cafè.
¿Amics de petits a Sabadell vol dir enemics a la feina de grans?
Jo també sóc de Sabadell i puc testimoniar que a Sabadell es coneix tothom i que és molt difícil que passi a la realitat el que passa a la ficció.
¿La telefonista d'Ala Transports no devia desaparèixer pas per culpa de les males connexions d'Infovia Plus?
El que podria ser és que tornés a aparèixer amb les connexions d'Infovia Plus perquè consulto el fòrum web de la sèrie i veig que la gent ho demana molt.
¿Un zulo és com un xulo que encadena paraules?
Un zulo és una cripta que s'assembla a l'escenografia de 'Paraules encadenades'. És un lloc horrorós.
¿Dues dones maltractades [Emma Vilarasau i Marta Calvó] no són ja moltes per jugar a 'Paraules encadenades'?
Per alguna estranya coincidència faig moltes obres on jo o algú altre maltracta una dona. I t'asseguro que no hi tinc res a veure, però es dóna aquest cas.
¿Què en penses de l'actor Jordi Boixaderas?
És algú molt content de poder treballar en aquesta feina i que ha tingut la sort d'anar vivint de coses que li ha agradat fer.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
No fumador!
Tornar a Teatre