ENTREVISTES
En escena
Pep Anton Muñoz, actor de 'Fuita'
[Publicada a l'Avui DDD, 27 de novembre de 1998.]
[Feta al Teatre Poliorama de Barcelona]
Fuita del temps
"Hem de saber riure'ns de nosaltres mateixos i dels polítics, primer"
PERFIL
- Després de treballar en diversos musicals, feia de falangista i de nen impertinent (Arús) a 'El Florido Pensil' quan, per motius de salut, que ara ha superat del tot, va haver d'abandonar el muntatge just una setmana després d'haver estrenat al Poliorama. En aquells moments, Pep Anton Muñoz era també el cavista Gerard Vilalta de 'Nissaga de poder', casat amb la pèrfida Montserrat, interpretada per Mercè Sampietro. La seva desaparició de la pantalla, que també s'hauria produït més tard, va obligar els guionistes a enviar-lo a Londres i, finalment, penjar-lo a la corda. Pep Anton Muñoz es va incorporar a mitges l'escena en la gira d'El Florido Pensil el juny passat (alternant amb Pep Cruz). Ara ho fa del tot a l'escena amb aquest paper protagonista de 'Fuita' al Teatre Principal, un funcionari corrupte que diuen que tothom pot identificar ni que qualsevol semblança sigui només casualitat.
- Un home. Una pistola. ¿Prem el gallet o no? ¿Una fuita de gas és el millor mètode? ¿Pot una venedora casa a casa (Laura Conejero) capgirar les intencions d'un polític dimitit i disposat a fer-se un harikiri a la catalana? Pep Anton Muñoz es reincorpora totalment als escenaris per representar un personatge de comèdia anglesa i contingut català. Un corrupte retratat amb humor per Jordi Galceran.
-¿Un corrupte es pot rehabilitar?
-Un problema molt gros obliga el personatge de 'Fuita' a dimitir. I per casualitats de la vida es presenta una dona a casa seva, una venedora, i s'estableix una relació que acaba sent de parella. A partir d'aquesta relació, ell remunta la crisi i decideix tornar al món actiu de la política, netejar la imatge i aconseguir que el rehabilitin. Però finalment es produeix un canvi i tot pren un altre caire.
-¿Què té en comú amb les anteriors obres de Jordi Galceran ['Surf', 'Dakota', 'Paraules encadenades']?
-És una comèdia amb moments que ratlla l'alta comèdia. Té en comú aquesta capacitat d'humor mordaç per portar a l'escenari unes situacions contemporànies de parella o de col.lectius familiars, amb els enfrontaments que calgui, amb falsedats i veritats que es produeixen i tot el que es desprèn d'aquestes històries. Aquesta capacitat de retratar molt fidelment històries de la vida real i provocar la capacitat crítica amb les seves obres.
-¿Fuita de gas o fuita simbòlica?
-De gas, de gas! Hi ha un intent de fuita de gas. I aquest és el motiu que fa que la parella s'uneixi. Després veurem com passa de fuita de gas a fuita sorpresa.
-¿'Fuita' és una obra adaptable a la televisió?
-Seria perfecte. Però actualment no es fan gaires adaptacions teatrals perquè la fàbrica de somnis és una altra. Crec que el teatre a la televisió, en aquest moment, no interessa gens. En canvi, per al cinema, 'Fuita' té un guió excel.lent.
-¿Com has viscut aquesta pujada i baixada que té la televisió passant de ser popular a 'Nissaga de poder' a passar a un altre estadi?
-Com que va ser precipitat per motius meus de salut, no ho he pogut viure gaire. Però això et porta a reflexionar. Et passes molt de temps jugant-te la pell amb els personatges al teatre i, de cop i volta, la televisió et catapulta a la popularitat amb un treball menys exigent perquè es fa molt de pressa. Sempre he volgut ser molt conscient del producte que tenia entre mans i no m'ha afectat gaire.
-¿Entrar en el personatge de 'Fuita' t'ha representat veure't en algú retratat?
-Home, sí! No diré que en algú concret. Però estem parlant d'un polític català i els referents són tan clars que és difícil no pensar-hi. Com a personatge fictici tinc aquesta informació, però per resoldre el personatge i enfrontar-me a les situacions, parteixo bàsicament de mi mateix.
-¿Està preparada la societat per veure espectacles que ironitzen sobre els personatges públics?
-Crec que sí i la gent en té moltes ganes. Molta més que la que els propis polítics i els propis dramaturgs es pensen. La gent ja fa molt de temps que celebra la capacitat de riure's que tenen els anglesos, per exemple. Hem de fer més obres com és ara 'Fuita'. Hem de saber riure'ns de nosaltres, i dels polítics, els primers.
-¿Situació a les portes d'unes eleccions municipals, autonòmiques, generals, crisi d'un partit? ¿Quina lectura se'n pot fer del personatge de 'Fuita'?
-Més aviat diguem partit dominant. Amb fissures. Però res que tingui a veure amb la globalitat d'un partit sinó que és una patinada personal.
-¿Ni una mica de Lewinsky a la catalana?
-No, no, és més prosaic. És un nyap, un nyapet, vaja.
-¿T'interessen aquest tipus d'obres en les quals tens una parella que estira el teu personatge com 'Estem tocant la nostra cançó' (Àngels Gonyalons), 'Casem-nos una mica' (Nina) o 'Fuita' (Laura Conejero), tres menes de "lleones d'escenari"?
-L'important és tenir un bon material, vull dir l'obra, i també el repartiment, que l'actor o l'actriu estableixin aquest joc de complicitat i capacitat d'estirar-se l'un a l'altre. Quant a les "actrius lleones" d'aquestes tres obres, totes han donat un joc suficient per fer un treball honest, rodó i a ple rendiment.
-Ets un dels intèrprets pioners del musical ['La botiga dels horrors', 'Estan tocant la nostra cançó', 'Company', 'T'odio, amor meu'... ¿Dels clàssics o obres de text vas passar al musical per casualitat?
-Realment el musical sempre m'havia interessat. Però no m'ho havia plantejat seriosament perquè sempre he sabut en quin país treballava i com estàvem fa uns anys en aquest aspecte. No hi havia una tradició. Però va aparèixer i ho vaig provar. M'agradava i, modestament, penso que una disciplina més àmplia sempre és millor que una disciplina unilateral. Si pots fer text i pots fer musical, millor. Va ser una sort aquest canvi, per mi, i mira com estem ara amb el boom del musical.
-¿Què ha fet canviar aquest fenomen?
-Tot. No sé si es plantegen encara produccions prou importants perquè els musicals tenen uns costos molt elevats. Però sí que, com a mínim, el que ha canviat és la visió que abans es tenia del musical. Sembla que ara ja es té en compte aquesta puridisciplinarietat des de la formació dels actors. En aquest aspecte s'ha avançat.
Tornar a Teatre