ENTREVISTES
En escena
Paco Mir, actor i director
[Publicada a l'Avui DDD, 5 de març de 1999, amb reportatge gràfic de Josep Losada]
[Feta a la seu d'El Tricicle de Barcelona]
Don Mendo es venja amb gags
Amb 'La venganza de Don Mendo' la companyia del Tricicle s'apunta a l'aposta de donar "una puntada de peu als vells esquemes del teatre còmic espanyol" i posar en escena el teatre de l'absurd. L'obra de Pedro Muñoz Seca, adaptada ara per Paco Mir, ha reduït personatges, ha afegit diàlegs i ha creat gags per convertir en moderna una paròdia que prové del 1918 i que ara es presenta al Teatre Arnau.
La marca és del Tricicle. Però Paco Mir és qui porta les regnes d'aquest muntatge que ell mateix ha adaptat i dirigit conjuntament amb els altres dos integrants de la companyia, Joan Gràcia i Carles Sans. Després de la segona etapa d''Entretrès' al Teatre Victòria, un dels espectacles amb més mitjana d'espectadors del 1998, el Tricicle torna a la producció d'espectacles com 'La venganza de Don Mendo' que volen arribar a un públic molt ampli.
Paco Mir, que encara té en cartell 'El sopar dels idiotes', un altre èxit de públic al Teatre Condal, i que anteriorment va fer una adaptació de 'Políticament incorrecte', prepara una altra adaptació de les peces curtes que dirigirà Tamzin Townsend al Teatre Poliorama, quan acabi 'Master Class'. Es tracta de 'L'autèntic inspector Hound', de Tom Stoppard, i 'Comèdia negra', de Peter Shaffer, dues peces d'una hora cadascuna que es presentaran en un programa doble, com al bon temps del cinema.
Ara, Paco Mir ocupa el Teatre Arnau amb un repartiment que garanteix el divertiment que porta implícit 'La venganza de Don Mendo', una obra de Pedro Muñoz Seca, que és una caricatura dels drames històrics, romàntics i poètics que fa una paròdia del teatre del Segle d'Or.
¿Fins a quin punt El Tricicle heu manipulat el text de l'obra?
L'enginy de Muñoz Seca fa que hi hagi escenes molt llargues, parodiant l'original. El principal problema és que l'obra es feia amb uns 40 actors o, doblant els papers, en uns 25. Avui això fa que sigui impossible com a producció. Hem reduït, doncs, personatges i actors. Fins a arribar a onze actors que fan uns 25 personatges. Hem escurçat l'obra. Hem eliminant acudits de l'època. I hem fet algun canvi lingüístic.
¿És una casualitat que, al Victòria, Tresx3 tingui la Compañía del Clásico Nacional i que vosaltres, membres de Tresx3, us dediqueu a parodiar el Segle d'Or uns metres més enllà, al mateix Paral.lel, o és una doble jugada?
És una casualitat. Ja volíem fer aquesta obra al Victòria abans. 'La venganza de Don Mendo' és una paròdia de molts drames romàntics. Hi ha escenes que reconeixen altres obres i fins i tot acaba amb un vodevil que, enlloc de portes, té les galeries d'una cova. Sempre està en joc l'honor de Don Mendo, el seu contrincant. Es juga amb els arguments típics d'aquestes comèdies de capa i espasa.
¿Correu el risc que el públic del Clásico, per exemple, malinterpreti la paròdia?
No, perquè 'La venganza de Don Mendo' és una obra que la gent més gran coneix i l'han vista en una època o altra. Després hi ha referències del cinema amb Fernando Fernán Gómez. La gent ja sap el que va a veure. Si, a més, està molt ben muntada, escenogràficament i de vestuari, interpretació, etcètera, crec que tohom pot distingir la diferència entre les obres del Clásico Nacional i aquesta paròdia. Mira, Muñoz Seca va fer centenars d'obres. Moltes no van tenir èxit. Aquesta és la que ha sobreviscut. Diuen que és l'esglaó que va cap a la Generació del 27. 'La venganza de Don Mendo', per mi, té molt d'enginy. Sembla fàcil, però només ho sembla. Hem fet una adapació d'època, però en el vestuari hem afegit uns trets d'anacronisme. Per exemple, si t'hi fixes, veuràs, enlloc de sivelles, anelles de llauna de Coca-cola, i en comptes de botes d'època, botes de motorista... Són elements que crec que li donen encara un esperit divertit de la nostra lectura.
¿Després dels últims èxits com 'El sopar dels idiotes' vol dir que, com a Paco Mir, t'estàs dedicant a una faceta més personal dins el Tricicle?
Aquest any he tingut temps i ho he pogut fer. Depèn del que em permet la companyia. De fet, aquest muntatge vol obrir un camí nou com a producció des del Tricicle, amb l'empremta i que el públic associï una qualitat, un acabat i una professionalitat del nostre estil.
¿L'empremta en els actors de l'obra de l'Arnau també serà empremta Tricicle en la manera d'actuar, a pesar de ser una obra de text?
El text té tant de material divertit que encara que hi volguessis posar segons quins gags, faries malbé el vers. S'ha de negociar amb el text original. Generalment s'han fet muntatges d'aquestes obres molt estàtics. Hem intentat, doncs, crear una coreografia, que els intèrprets visquin a fons el text, no només parlant.
¿No és molt limitada la capacitat de l'Arnau per a una producció marca Tricicle?
Bé, el Condal està ocupat. No hi ha teatres a Barcelona. L'Arnau té entre quatre i cinc-centes places. I es dóna el cas que la gestora Tresx3 (Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa) col.labora en la programació del Teatre Arnau. El Victòria el tenim ocupat, però, com et deia, era al Victòria on el volíem fer inicialment.
¿Podem fer una comparació entre 'El sopar dels idiotes' i 'La venganza de Don Mendo'? ¿El públic d'El sopar... pot passar tranquil.lament a 'La venganza...'?
Crec que sí. És més, crec que encara és més fàcil 'Don Mendo...' perquè encara és més popular. Les dues trames són bastant senzilles, però de 'La venganza de Don Mendo' és molt més evident.
¿Quan vas preparar 'El sopar dels idiotes' realment pensaves que podia durar tant?
Mira, hi havia l'experiència anterior de 'Políticament incorrecte', que va estar dues temporades a Barcelona. Quan tens una meta, la vols superar. I no parlo de 'La extraña pareja', que és una meta irreal, però en canvi 'Políticament incorrecte' ja ens va alertar. El problema de fer tant de temps una obra és per als actors, que fins ara no estaven acostumats a treballar mesos i mesos en un mateix paper. Les gires oxigenen més que no pas fer sempre un mateix teatre. Però, posar cartell de ple cada dos per tres et fa pensar que no es pot tancar un espectacle així com així.
¿I aquell criteri del Tricicle de no passar de sis mesos a Barcelona on queda?
Tenim l'avantatge que som els nostres productors i no hem de donar explicacions a ningú. Si tenim ganes de canviar d'aires, canviem. En el cas d'un actor que depèn d'un empresari, no pot triar tant. A nosaltres, com a Tricicle, ja ens va bé anar canviant. Ens permet també fer altres històries: guions, televisió, cine... Per força a vegades hem d'escurçar les temporades. Ara mateix estem preparant tres produccions audiovisuals i la primera que concretem serà la que tirarem endavant.
¿Et desprens una mica del Tricicle, però, quan et proposes aquestes feines més personals d'adaptació o de direcció?
A veure, jo estic impregnat de Tricicle i no me'n puc desprendre. Per això a vegades suposo que s'ha dit que 'Políticamen incorrecte' o 'El sopar dels idiotes' es veuen tocs de Tricicle. És lògic. Intento portar-ho tot cap al meu terreny, és clar, que és on estic més segur. Però si trobo actors que aporten la seva experiència, també procuro aprofitar-la si va en benefici del resultat de l'obra.
¿Una obra en castellà en mans del Tricicle a què obeeix?
No en teníem la voluntat incial. Buscàvem una obra. Per casualitat ens va caure aquest llibre a les mans. I va ser així. La vam llegir i vam decidir fer-la. Ens han preguntat a veure si la traduïem al català. No tindria sentit, perquè es basa en la paròdia del vers i li trauriem l'essència.
¿Com a un dels grups que feu que les xifres d'espectadors pugin, com ho veieu?
Són xifres perilloses. A vegades depenen dels espectacles que han coincidit en un any en cartellera. I a vegades veus que són nombres d'espectadors de dues o tres produccions i en canvi, altres muntatges molt interessants, no tenen tant de públic. Per exemple, les sales alternatives. Posar una escena en una sala petita una obra vol dir fer la mateixa promoció que una sala gran. Aquest és una lluita total. Els ajuts haurien d'anar cap a aquesta banda. No tot el que porta l'afegit d'alternatiu vol dir que és bo, però sí que a vegades hi ha espectacles que es mereixerien més públic.
¿Aquest moment no és perillós per les sales grans?
Molt. Nosaltres mateixos tenim dificultats per trobar espectacles que puguin anar en un espai com el Victòria. El problema és que hi ha pocs productors per a sales grans, que no sempre vol dir un gran espectacles. Nosaltres som tres. Però el muntatge que ofereixes sí que ha de tenir entitat per a un escenari gran. No hi ha cosa més trista que una sala gran amb poca gent.
¿Penses fer una obra de pròpia creació després de les adaptacions?
Sí que em tempta, sí. Però fer d'autor fa por que no se't llencin a sobre.
¿La crítica ha estat benevolent amb les teves feines?
M'han tractat molt bé. Hem entrar en una època en què el teatre anomenat comercial ja no està tan mal vist. Crec que la crítica s'ha obert més. La paraula comercial abans era pejorativa. I ara defineix una feina d'una gent que vol explotar més àmpliament una feina creativa.
Tornar a Teatre