ENTREVISTES
El llaç escorredor
Arnau Vilardebó, actor
[Publicada a l'Avui DDD, juny 1999, amb reportatge gràfic de Cristina Calderer]
[Feta al Mercat de les Flors]
"A Europa és necessària una Marató"
¿Sona igual el primer 'Hola!' de la Marató de fa setze anys que el d'ara? ¿És millor un espectacle de trenta segons que un de tres hores? ¿Què té un actor que atrau tots els actors i músics minimalistes de fora vila com si fos un rusc de mel de debò?
¿Després de setze anys no t'han proposat dirigir la Marató del Corte Inglés?
No perquè a la Marató del Corte Inglés tothom va en la mateixa direcció i la gràcia de la Marató de l'Espectacle és que tothom va en direccions diferents.
¿Com s'organitza una Marató?
Doncs, obrint un cistell i hi apareix el que hi apareix. I amb una gran feina de selecció. Això és el que ho ha complicat en els últims anys de tanta gent que hi ha.
¿Qui vol ser sempre primer a actuar a la Marató?
Ningú! Sempre surto jo. Sé que és un moment molt cru.
¿És un risc ser l'últim de la Marató a sortir a l'escenari?
No perquè sol ser un moment molt bo. Es tanca a la nit en un moment bastant àlgid. Hi ha molta gent i hi ha molta escalfor.
¿Quin és el retrat robot d'un participant de la Marató?
Un individu amb idees pròpies que les vol posar a prova davant d'un públic. Inquietuds pròpies que no es vehiculen en un espectacle convencional.
¿I el perfil d'un espectador maratonià?
A primera hora de la nit, gent d'edat avançada, curiosament. Després, gent que comença als 15 o 16 anys. Bàsicament és gent que té ganes de jugar. La Marató és el millor bar del món on a més pots veure-hi espectacles.
¿En litres, guanya la Coca-cola o la cervesa?
No ho sé, però diria que la cervesa, segurament.
¿Un espectacle que no hagi estat mai a la Marató?
Difícil. Tenim el teatre més rar i estrany, grups tradicionals d'arreu del món, fins a l'individu que fa sorolls amb una simple trompeteta de plàstic.
¿Alguns dels participants en la Marató són actors, còmics, intèrprets o músics per un dia i mig?
Sí, normalment admetem persones així. Els admetem si es veu que tenen una idea que, més que exhibilar per vendre-la, l'exhibeixen per regalar-la.
¿Què podria acabar amb la Marató?
La rutina per part dels que l'organitzem. És molt difícil que s'acabin els artistes que hi participen. Sempre hi haurà gent que té ganes de dur a terme les seves idees i que les vol donar a conèixer. Si nosaltres ens hi avorríssim, es podria acabar.
¿La Marató és una fira, una festa, un festival o una olla barrejada d'espectacles?
És una festa en la qual hi ha espectacle i també fira de cara als programadors.
¿La Marató que perd espais físics d'escenari perd la identitat?
No perquè ja és el tercer espai en setze anys. Ara estem en el moment de més reducció per qüestions d'obres. Vam començar a Transformadors, vam continuar a les Cotxeres de Sants, i hem continuat al Mercat de les Flors, i vés a saber.
¿Series capaç de recordar el primer espectacle de la primera Marató?
Ostres... Ho hauria de saber... Home, mira... jo, que vaig sortir i vaig dir "hola!". Seria interessant recuperar el primer minut de la primera Marató.
¿Quin és el temps mitjà d'un espectacle de la Marató?
Qui sap jugar entre els quatre i els deu minuts és qui triomfa a la Marató. Hi ha espectacles de trenta segons i tot.
¿Un lloc del món que no sigui Barcelona on la Marató també podria ser possible?
N'hi ha una de semblant, però amb condicions molt diferents, a Nova York. Però la gent que hi ha estat diu que l'afabilitat, l'acolliment i les condicions tècniques no tenen res a veure. Se'n va fer una d'imitació a Viena, d'un personatge que va veure la d'aquí. Però no en conec d'altres... A Nova York hi ha molts locals petits que ja fan aquest paper, però a Europa és necessària una Marató.
¿Què en penses de l'actor Arnau Vilardebó?
El veig com una persona a qui agrada fer moltes coses, com a tots els actors. Per sort fa el seu espectacle personal ('Ous còsmics'). I en el fons li agradaria ser allò que no és, cantant o negre, i fer moltes coses per viure l'experiència de fer-les. No va néixer artista. Potser als 80 anys encara podrà ser un artista fantàstic.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Això, un artista, algú que noti les sensacions a flor de pell i que les transmeti.
Tornar a Teatre