ENTREVISTES
El llaç escorredor
Àngels Margarit, coreògrafa
[Publicada a l'Avui DDD, juny 1999, amb reportatge gràfic de Jordi Garcia]
[Feta al Teatre Nacional de Catalunya]
"En dansa fem teixits efímers"
¿Catorze dones fan una travessa de passos coreogràfics? ¿El present és el passat i el passat és el futur? ¿Qui troba el fil perd la identitat? ¿Ho saben els compositors electrònics que el so neix al teler? ¿Dir tela marinera és dir tela Margarit? .
¿A 'L'edat de la paciència' no es pot perdre gens el fil, oi?
En tots els espectacles pots perdre el fil perquè el que hi passa no interessa sempre tothom. De tota manera, hi ha més fils per seguir i sempre en pots estirar algun.
¿Què té el tèxtil que no tingui la dansa?
O què té la dansa que també té el tèxtil... En dansa fem teixits efímers perquè hi ha molts teixits. Si cada moviment deixés un fil deixaria un brodat fantàstic.
¿Catorze dones fan una mitjana d'edat adequada per fer una coreografia?
Si fem la mitjana anem des dels setanta anys als deu anys, compta...
¿Àvies, mares, tietes, germanes, cunyades, cosines, nebodes... perquè el tèxtil és cosa de dones?
No pas quan es va fer industrial perquè havien de fer moltes coses els homes. Sí, però, que les dones han treballat molt a casa per al tèxtil.
¿Quina és l'autèntica edat de la paciència?
No n'hi ha cap de concreta. Com més gran ets menys paciència tens perquè tens menys temps i et veus a venir les coses.
¿Dividir l'escenari en dos és una estratègia laboral per donar feina al doble de gent a l'escenari o és una oferta de "pagui'n una i emporti-se'n dues"?
L'espectacle té tants punts de vista diferents que el lema seria un bon ham... La divisió en dos té molt a veure amb l'estructura del teler.
¿Les agulles de fer mitja són un recurs per si sobra alguna estona a l'espectacle?
Si algú està avorrit sempre pot fer una mica de cadeneta.
¿Si el tèxtil té crisi, la dansa-tèxtil se'n surt bé?
La dansa no té gens de crisi i un dia es pot agafar al tèxtil i un dia a una altra cosa perquè hi ha moltes coses a dir.
¿La música electrònica neix als telers?
La intèrpret de la caixa acústica treu sons com si fos una fàbrica, però sempre diu que no ha sentit mai el soroll dels telers tot i que assegura que fa sons industrials.
¿La Margarit fila, fila, la Margarit filarà, seria un bon himne per a la dansa?
Potser sí, però amb una miqueta més de marxa que el ritme de la Balenguera, eh!
¿Una dona-macramé és una dona carregada de paciència?
Tenir paciència és acceptar allò que costa.
¿Es podria parlar de les mòmies de fil de la Margarit?
No hi ha cap mòmia a l''Edat de la paciència'. És un vestit fet a mida.
¿Entre tots els fils de la coreografia no hi ha mig amagat el d'Ariadna?
Aquest serà el del pròxim espectacle després de l'estructura laberíntica d'aquest.
¿Quants quilos de fil utilitzes en el teu espectacle?
Moltíiissims... No els sé comptar, però una infinitat.
¿I quants plafons de porexpan per fer a miques com un mirall trencat?
Tenim localitzat el reciclatge. Mentre duren les funcions en destrossem set cada dia.
¿Projectar àlbums de família als cossos de les ballarines estalvia pantalla?
Un no acaba en si mateix. A 'L'edat de la paciència' sempre veus l'altre en el seu present i només quan el coneixes molt saps què ha estat o què serà. La relació entre joventut i vellesa costa de veure. La imatge dels diferents presents costa de tenir.
¿Què hi ha de nostàlgia a 'L'edat de la paciència'?
No és un sentiment que hagi buscat personalment. Més que nostàlgia, és revisar i relacionar. Estic en un punt mig: fa un any va morir la meva àvia i en fa quatre que tinc una filla. Sembla que és més fàcil lligar fils i lligar caps del temps i l'espai.
¿Què en penses de la coreògrafa Àngels Margarit?
No ho sé... No en tinc ni idea... Suposo que tant em podria sorprendre i estar contenta perquè no pretens fer res i surten les coses bé. I al revés, pretendre ser molt severa i dir-te que pots fer moltes més coses.
¿Què t'agradaria ser al segle XXI?
Persona, persona, persona...
Tornar a Teatre