Dossiers
En aquell lloc del món...

Andreu Sotorra

En aquell lloc del món, del nom del qual no me'n vull ni recordar, hi vivia una espècie que, més que estar en perill d'extinció, tothom creia ja extingida. Era una espècie mig màgica, mig fantàstica, mig llegendària, que dedicava bona part del seu temps a escriure i dibuixar, i també a imprimir i reproduir on fos tot allò que escrivia i tot allò que dibuixava.
En aquell lloc del món, on es discutia molt en veu baixa sobre el que s'escrivia i es dibuixava, però poc en veu alta perquè ho sentís tothom, no es llegia pas tot el que s'escrivia, però l'espècie vivia amenaçada pel perill d'un empatx de paper imprès que, amb esperit veladament ecològic, els fitosanitaris del sector es dedicaven a reciclar, encara calent, en pasta de paper.
En aquell lloc del món, uns quants pensaires van decidir que aquest era un any bo per recordar la màgia a dos-cents de Hans Christian Andersen, la febre llegendària a quatre-cents del Quixot i la fantasia a cent de Jules Verne, tres fites monstres del pensament que devien les seves efemèrides precisament al paper imprès. I per tot això van decidir que nomenarien el 2005 l'Any del Llibre i, posats a fer, de la Lectura i tot.
En aquell lloc del món, on les males veus feien córrer que els més joves de l'espècie cada vegada llegien menys —per imitació del que feien els adults sense que per això se n'autoinculpessin—, els artesans del llibre no paraven de pastar i enfornar, pastar i enfornar, convençuts que la gana només s'obre si s'olora el bon pa, i que cada dia hi havia més boques per acontentar i més ventres lectors per omplir.
En aquell lloc del món, aquella espècie en extinció estava, doncs, tan farta i tan grassa de llibres, que fins i tot un costum tan alternatiu com el bookcrossing havia caigut en desgràcia abans que tingués temps de fer-se popular. Diuen que haurien de passar molts segles abans que els pòtols supervivents de l'espècie esperessin la nit per esgarrapar un tros de llibre, abandonat furtivament en un contenidor.
En aquell lloc del món, on les biblioteques eren netes, clares, desvetllades i felices tot i no ser biblioteques del nord enllà, els més empedreïts de l'espècie s'hi reunien en akelarres lectors, amb el cap cot sobre el paper dels blocs de deures o els ulls esbatanats davant les pantalles de la xarxa, aliens a l'Any que els més pensaires de l'espècie havien dissenyat.
En aquell lloc del món, on el publicista que es va inventar el lema de l'Any, "Més llibres, més lliures", es va oblidar també dels metres quadrats que els llibres ocupen i de les dimensions cada vegada més petites dels habitatges moderns, arribava, com cada any, impertèrrit, un cavaller anomenat Jordi, un sant, per a més senyes, amb cavall de bon pes i espasa de metre i mig —enguany manllevats de segona mà a un tal cavaller Quixot—, amb una rosa comprada al pakistanès de la cantonada —que sempre surt més bé de preu—, i no sabent com s'ho faria per clavar l'espasot al primer drac que se li posés davant sense que el fet de sang no incomplís la llei que no permetia utilitzar animals a la pista ni malferir-ne a la plaça.
En aquell lloc del món, doncs, ni els més pensaires no sabien com havia estat que l'espècie encara no s'hagués extingit d'un espetec, després d'escriure tant, dibuixar tant, publicar tant... i llegir tan poc.
Però tot això, per sort, passava en aquell lloc del món del qual continuo sense voler ni recordar-me'n. En canvi, en aquest món nostre no només tot és una altra cosa sinó que els pencaires del ram asseguren, regalimant de suor de tant pastar i enfornar paper, que l'espècie no està, de cap de les maneres, ni extingida ni en perill d'extinció. ¿I si ells que hi entenen, hi treballen i fins i tot en viuen, ho diuen..., els que som simples i anònims lectors del poble ras què hi podem dir més?


[Article publicat a la secció de Literatura Infantil i Juvenil. Suplement de Cultura. Diari Avui, 23.04.2005]

---

| Articles | Hemeroteca | [Autors amb pàgina web] | [Autors amb obra publicada] | [Home] |