El Rovelló trist
Aquesta 17à edició ha comptat amb la participació de 827 il·lustradors de 20 països. D'entre tots ells, 43 han estat els escollits per formar part de la publicació anual del Catàleg Iberoamericà. Les il·lustradores catalanes Anna Aparicio (Barcelona, 1991) i Neus Caamaño (Terradelles, Vilademuls, Pla de l'Estany, 1984) formen part del catàleg, com ja van fer també el 2023. Al seu costat, hi ha també cinc dibuixants més de tot l'Estat: Andrea Carreras, Pau Santiago, Elena Hormiga, Carla Novillo i Nuria Pocero “Nuppita Pittman”. En aquesta edició, el mexicà Luis Miguel Sanvicente Oliveros (Mèxic, 1970) ha estat el guanyador del primer premi per la seva obra gràfica i l'original exploració visual de les seves il·lustracions que barregen un univers simbòlic popular amb referències reinterpretades poèticament. El premi, que covoca la Fundació SM dins de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), té una dotació de 5.000 dòlars EUA i és considerat una de les principals mostres internacionals de la il·lustració iberoamericana.
[05.08.26]
L'escriptor Josep Vallverdú (Lleida, Segrià, 9 juliol 1023 - Balaguer, La Noguera, 21 juliol 2026) ha mort dotze dies d'haver complert 103 anys i mig anys després d'haver tancat una intensa presència pública arran del seu centenari i dels reconeixements que havia rebut en els últims anys, a més de la seva constant publicació, com la seqüela de «Rovelló» o altres obres que encara han quedat inèdites, de caire memorístic. Josep Vallverdú ha mort a la ciutat de la Noguera, a Balaguer, on residia actualment després que el 2012 perdés la seva primera muller, la mestra Isabel Arqué, reconeguda també a Lleida per la seva feina en favor de l'escola catalana en temps de la Dictadura, i es casés en segones núpcies amb Antonieta Vilajoliu, viuda de Josep M. Monill i del científic lleidatà Joan Oró, una antiga amistat que mantenia el matrimoni Vallverdú amb ella des de l'any 1956. L'obra de Vallverdú és tan prolífica com extensa, amb novel·les per a joves, narrativa, poesia, teatre, assaig, memòries, viatges i traducció, a més de la seva faceta de docent que el va portar per diverses comarques catalanes fins que, a la maduresa, es va establir a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) amb la seva primera dona, Isabel Arqué. Actualment, amb la segona dona, Antonieta Vilajoliu, residia a Balaguer, ciutat que ha centrat el comiat de l'escriptor i el reconeixement de milers de lectors que s'han fet amb molts dels seus llibres, però sobretot, amb el mite de Rovelló.
[22.07.26]
El 2022, amb motiu d'una antologia en homenatge al crític literari Josep Maria Aloy (Manresa, Bages, 1948 - 2020), biograf de Josep Vallverdú, vaig tenir l'honor de participar-hi juntament amb altres 35 autors i 14 il·lustradors, amb el conte breu Retall de biografia apòcrifa de l'avi Rovelló (nascut a Can Vallverdú, Puiggròs, Les Garrigues, 1968). Era una mirada afectuosa i irònica sobre aquesta icona de la literatura per a infants que ha estat i és el gos Rovelló. Allà, en Rovelló ja s'havia fet vell i era des de la tendresa que manteníem una conversa sobre el pas del temps i la vellesa. Si participar-hi literàriament ja va ser un goig, encara ho va ser més que el conte, per gentilesa dels hereus del crític Josep Maria Aloy, es va publicar acompanyat d'un dibuix inèdit del mateix autor Josep Vallverdú, de la sèrie «El Rovelló trist», creada arran de la mort de qui havia estat amic i biògraf. Dibuixar era una de les flaques amagades de Josep Vallverdú al costat de la seva prolífica i extensa obra que abasta tots els gèneres possibles (narrativa, novel·la, conte, poesia, memòries, viatges, traducció...) a banda, esclar, de la seva faceta de docent juntament amb qui va ser la seva primera muller, Isabel Arqué (morta el 2012). Josep Vallverdú, que aquest 9 de juliol havia complert 103 anys [article d'Andreu Sotorra, La Vanguardia, 23 juliol 2026], deixa un llegat únic que compta, sobretot, amb un ús de la llengua en plena fortalesa i una mirada avançada als temps, cosa que fa que moltes de les seves novel·les per a joves —dissortadament descatalogades com és habitual en el sector— formen un corpus literari imprescindible i totalment recuperable. No és en va que, Josep Vallverdú, és l'únic autor —etiquetat, malgrat tot i inevitablement, com a autor de literatura per a infants i joves—, que ha estat distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. I l'únic també que té recollida la gairebé totalitat de la seva obra completa per a infants i joves en una sèrie de catorze volums publicats per l'Editorial La Galera —en realitat, “la seva editorial”— entre el 1995 i el 2001. Però, com passa amb els grans autors, sempre hi ha un personatge que se'ls escapa de les mans i regna eternament per damunt de tots els altres: Rovelló.
Andreu Sotorra, escriptor i periodista (21 juliol 2026).
La Junta Directiva de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE) ha atorgat el premi Boixareu Ginesta al llibreter de l'any, que s'atorga des del 1995, a la llibreria Casa Anita, de la vila de Gràcia de Barcelona. El premi es lliurarà dins de la Fira Internacional del llibre, Liber 2026, que té lloc a Barcelona del 29 de setembre a l'1 d'octubre, en un acte a la sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La llibreria Casa Anita, regentada per la seva fundadora, la filòloga, exeditora i llibretera Oblit Baseiria Virgili (Barcelona, 1963), compleix més de vint anys com un espai de referència en la divulgació de la literatura per a infants i joves, amb un interès especial per l'àlbum il·lustrat i també amb activitats de promoció de la lectura. Va ser fundada el 2004 en un petit local del carrer Santa Eugènia, a la vila de Gràcia. Amb el seu creixement es va traslladar al carrer de Vic, on va incorporar un pati ampli que, amb el pas del temps, s'ha convertit en un dels seus espais més emblemàtics. Per aquest indret han passat narradors, il·lustradors, autors, centres educatius, famílies i infants de procedències molt diverses. Casa Anita desenvolupa propostes artístiques i literàries adreçades a alumnat d'infantil, primària i secundària i manté una col·laboració activa amb centres escolars. En els últims anys, Casa Anita ha ampliat la seva activitat amb l'obertura de l'Obrador, un nou local situat davant de la llibreria, que funciona com a sala d'exposicions, taller creatiu i punt de trobada per a presentacions.
[21.07.26]
L'espectacle és una producció de la companyia Trílope amb la cocreació de Casa Batlló i, en clau de musical, recrea els anys d'infància i de formació del petit Antoni Gaudí i l'entrada a l'adolescència. La trama es basa en les referències d'aquella època que van marcar l'arquitectura de Gaudí i que reprodueix en tants casos la bellesa de la natura que va viure durant la seva infància i joventut al Baix Camp, entre Riudoms i Reus, on estava establerta la seva família. L'espectacle s'estrenarà al Teatre Poliorama el 15 de novembre i s'hi representarà fins al 24 de gener tots els diumenges en sessions matinals familiars. El musical combina estils i registres diversos que beuen de les fonts que van des de Mozart a Led Zeppelin amb The Police o Gossos, entre altres. El musical, amb una durada aproximada d'una hora i mitja, combina la paraula amb la música, sempre intentant reflectir l'imaginari gaudinià que té tothom a través de la seva obra. Abans de la temporada al Teatre Poliorama, el musical «Gaudí: el despertar del geni» es preestrena en una funció única al Teatre Fortuny de Reus (26 juny), la ciutat que commemora d'una manera especial, per ser el lloc de naixença de l'arquitecte de la Sagrada Família, el Park Güell, La Pedrera o la Casa Batlló, el centenari de Gaudí. L'autoria del musical és d'Alfredo Ruiz i Cristina Estarelles, que n'és també la directora, al costat d'Asier Olabarrieta com a director musical i autor dels arranjaments. El personatge d'infant d'Antoni Gaudí és interpretat per l'actriu Estel Aparicio i el veterà actor Lluís Soler hi posa la veu en off del Gaudí adult. Entre els personatges del musical hi ha la mare de Gaudí (Irene Jódar), el germa de Gaudí (Andreu Domènech), el pare Llanes (Albert Triola), el diplomàtic Eduard Toda, amic d'infància de Gaudí (Núria Masip) o un altre dels amics de Gaudí i Toda, Josep Ribera (Natalia Revilla), amb qui d'adolescents van planejar ja una restauració del monestir de Poblet que finalment faria Eduard Toda. Altres personatges més secundaris són Pere Berenguer (un deixeble de Gaudí), el senyor Martorell (arquitecte amic de Gaudí) o la senyora Jujol (dona de l'arquitecte, decorador i dibuixant Josep Maria Jujol) interpretats per Arnau Prats, Asier Olabarrieta i Lara Streccia respectivament. La majoria d'aquests intèrprets tenen també la doble funció de músics: violí, saxo, flauta travessera, clarinet, bateria, tamborí, flabiol, contrabaix, guitarra, piano, harmònica, flauta irlandesa o percussió. La resta de l'equip artístic està integrat per David Pintó (ajudant de direcció), Miquel Barcelona (coreògraf), Sarah Bernady, Raúl Vilassis i Cristina Estarelles (escenografia), Cristina López (vestuari), construcció de telons i teler (Pilar Albadalejo i Josep Pons). El musical és recomanat per a espectadors a partir de 6 anys i compta amb l'assessorament històric de Mireia Freixa. La productora Trípole té una trajectòria de quinze anys amb la creació d'espectacles i esdeveniments culturals diversos.
[22.06.26]
L'escriptora Laia Aguilar (Barcelona, 1975), autora de la coneguda novel·la «Wolfgang», guanya el 41è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil amb «La fuga», una història ambientada en un futur pròxim i distòpic, oerò que podria ser real, arran que un virus letal alliberat pel desgel ha canviat el món. Per sobreviure, la societat ha imposat una mesura radical: aïllar tots els menors que en siguin portadors. El premi té una dotació de 6.000 euros i s'atorga dins els Premis Prudenci Bertrana.
[18.06.26]
Els premis Llibreter 2026 han distingit en la categoria de literatura catalana, el llibre «Cartes imprevistes», amb text de Tina Vallès i il·lustracions de Mercè Galí, publicat a l'Editorial Animallibres. Pel que fa a la categoria altres literatures, el premi és per a «El gegant de ferro», de Ted Hughes, amb il·lustracions de Chris Mould, traducció de Marina Espasa, publicat per Blackie Books. I en la categoria d'àbum il·lustrat, el premiat és «El racó de pensar», de Pieter van Den Heuvel, traducció Maria Rosich, Editorial Litera. Altres premis han estat, en literatura catalana, per a «Sau», de Ferran Garcia, editat per Males Herbes. En la categoria d'altres Literatures, s¡ha premiat «Cop de llum», de Rita Bullwinkel, traduït per Ferran Ràfols i editat per a Segona Perifèria. I en la categoria d'assaig, pensament i altres narratives, el guardonat és «La passió dels estranys», de Marina Garcés, publicat per Galaxia Gutenberg.
[17.06.26]
Amb el conte il·llustrat «El senyor Rutineli i el vent huracanat», l'autora Lirios Bou (Alcoi, País Valencià, 1988), ha obtingut el 6è Premi Emili Teixidor de contes i àlbum il·lustrat protagonitzat per un gos molt organitzat que descobreix en una aventura iniciàtica que ni que a vegades es perdi el control, també es pot avançar en el repte de créixer. El premi, que té una dotació de 2.500 euros, és una oportunitat per a obres destinades a primers lectors, entre 5 i 7 anys. El conte de Lirios Bou, que es publicarà a la tardor, ha estat atorgat per un jurat integrat per Antonia Justicia, Laura Espot, Aitor Martos i Núria Figueras. L'autora Lirios Bou és la primera vegada que publica a La Galera, tot i que la seva obra de creació literària i d'il·lustració, com aquesta, ja ha estat reconeguda anteriorment amb premis com el de les Llibreries Valencianes, amb un àlbum que també comptava amb la seva doble autoria de text i il·lustracions, com l'actual llibre guanyador del sisè premi Emili Teixidor. El premi d'aquesta edició s'ha fet públic coincidint amb la celebració del 60è aniversari de la col·lecció Grumets, la més emblemàtica de La Galera, a la nova Casa Abacus del carrer Peu de la Creu, que ha reunit autors, tant escriptors com il·lustradors, que hi han publicat en aquests sis decennis i que en conjunt, tal com ha remarcat la directora de La Galera, Pema Maymó Veny, arriben a més de 250 autors, una bona representació dels quals ha estat reconegut en aquest aniversari amb el lliurament de la insígnia «Sóc un Grumet».
[16.06.26]
Els Premis Atrapallibres han estat per als llibres «Ànec coix, gallina cega» d'Ultich Hub i Jörg Mühle, traduït per Anna Soler Horta, publicat per l'Editorial Takatuka (categoria 9 anys); «A,B,C i la Sra. Smith», de Núria Parera i Quim Amate, publicat per Babulinka Books (categoria 10 anys); «La cançó del soldatet», de Pep Puig, il·lustracions de Toni Galmés, publicat per L'Altra Tribu (categoria 11 anys). I els Premis Protagonista Jove han estat per als llibres «El llop», de Saša Stanišić i Regina Kehn, traduït per Cristina Sala, publicat per L'Altra Tribu (categoria 12 - 14 anys); i «Reis de la muntanya», de Daniel Hernández Chambers, traduït per Martinia Garcia Serra, publicat per l'Editorial Edebé (categoria 14 - 16 anys). La gala de lliurament dels premis s'ha celebrat en els dos últims anys al Teatre Fortuny de Reus que ha passat el relleu a la ciutat de Barcelona on tindran lloc l'any 2027 com a preàmbul de l'IBBY World Congress que tindrà lloc l'any 2028 i que té com a organitzador amfitrió l'IbbyCat. Els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove són decidits per un jurat de milers de lectors joves catalans a partir d'una tria prèvia d'un jurat integrat per especialistes del sector i s'atorguen a llibres publicat en català. En aquesta edició, de la quinzena de llibres finalistes candidats, només mitja dotzena corresponien a autoria catalana.
[11.06.26]
L'autor té un extens catàleg per a tots els públics i ha publicat una trentena d'obres d'àlbum il·lustrat destinades a infants i joves. Jesús Cisneros Laguna (Saragossa, 1969) té una obra consolidada que el jurat ha valorat per la seva potència i expressivitat que combina força, sensibilitat i narrativa visual. El Premi Nacional d'Il·lustració del ministeri de Cultura espanyol té una dotació de 30.000 euros i s'atorga anualment. Jesús Cisneros, que fa vint anys havia guanyat el premi Lazarillo de l'Oepli, ha estat reconegut anteriorment en festivals internacionals com la Biennal de Lisboa o la del Fira del Llibre de Bolonya. A banda de les publiacions, l'obra de Jesús Cisneros s'ha exposat en mostres de França, Portugal, Itàlia, Mèxic, Corea, Turquia o Ucraïna.
[09.06.26]
L'escriptor i divulgador de la literatura per a infants i joves, Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) ha obtingut el 45è Premi Guillem Cifre de Colonya amb la novel·la «Trenta pares vaig tenir (i encara me'n queden dos)». Amb una trama ambientada a Escòcia, Ricard Ruiz Garzón ha combinat en la trama humor, gènere fantàstic i una reflexió sobre la família a partir d'una adolescent que viatja amb els seus pares durant les vacances d'estiu, però el viatge li cau com una tortura perquè detesta la pluja, no entén l'escocès i només pensa que el que voldria és estar amb les seves amigues. Però el fet que descobreixi una jove pèl-roja, un corb i unes antigues espirals fa que fomuli un dèsig insòlit: canviar de pares. És així com la protagonista viu una sèrie d'experiències amb diveres família que li fan veure la realitat de la vida d'una altra manera. La novel·la té referències de rondalles tradicionals i de relats de novel3les clàssiques del gènere fantàsic. El premi Guillem Cifre de Colonya té una dotació de 7.000 euros, que atorga Colonya Caixa Pollença i que publica l'Editorial Barcanova. El jurat d'aquesta edició, que segons l'organització ha rebut 21 originals, ha estat integrat per Pere Martí Bertran, Miquel Rayó, Sara Moyano i Francisca Mas.
[04.06.26]
El Súper3 salta de la pantalla al món real amb l'obertura de «Fantàstix», un nou espai immersiu de 2.000 metres quadrats basat en l’univers del SX3, al carrer Rosselló, 485, al barri de la Sagrada Família. L'experiència consisteix en una aventura immersiva d'una hora on els infants d'entre 2 i 12 anys es converteixen en els protagonistes d'una missió per combatre el virus de l’apagada creativa. Mitjançant tecnologia 4D i teatre, les famílies s'endinsen en un recorregut on els més petits poden conèixer els personatges més populars del 3Cat, com en Titó, el Mic, els Beta, Ladybug o l'abella Maia. Alhora, l’experiència inclou narratives tradicionals catalanes i universals, com en «Patufet», «La volta al món en 80 dies» o «Alícia al país de les meravelles». L'experiència de «Fantàstix», malgrat formar part de la institució pública Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), costen 17 € per al públic general, 14 € per a majors de 65 anys i 11 € per a menors de 14 anys. Els membres del Club Súper3 poden comprar les entrades a un preu especial de 9 €, i els infants de menys d’1 any hi poden entrar gratuïtament. A banda del recorregut interactiu, el projecte impulsat per 3Cat i Grup Transversal incorporarà, a partir del setembre, un teatre amb programació anual d'espectacles familiars. El recinte també inclou una cafeteria tematitzada i una botiga amb productes educatius.
[19.05.26]
L'escriptora Tina Vallès (Barcelona, 1976) i la il·lustradora Mercè Galí (Barcelona, 1973) han obtingut el premi de literatura infantil dels Premis dels Escriptors Valencians per la novel·la «Cartes imprevistes» publicada a la col·lecció L'Arca de l'Editorial Animallibres. En la mateixa edició, l'escriptora Muriel Villanueva (Benimaclet, 1976), ha obtingut el premi de narrativa juvenil per la novel·la «El cel de l'aigua», publicada per Sembra Llibres. A més, l'escriptora i pedagoga Mercè Viana (Alfafar, 1946) i la revista per a infants Camacuc, han estat distingides amb el premi a la Trajectòria i a la Difusió, respectivament. Aquests premis, que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià no tenen dotació econòmica i corresponen a obra publicada. Formen part dels altres premis atorgats en narrativa, assaig, traducció i teatre a Carles Fenollosa, Íngrid Guardiola, Marc Casals i Guadalupe Sáez.
[18.05.26]
La Cantània, el projecte participatiu en forma de cantata dissenyat i produït pel Servei Educatiu de L’Auditori, torna a reunir aquest 2026 alumnes de 4t, 5è i 6è de primària. La nova edició, que és la 37a, farà cantar, en més de 100 concerts, 35.000 infants de més de 1.000 escoles de primària de Catalunya i diverses ciutats de l'Estat espanyol. Enguany, la nova cantata «L’últim rellotge» fa una reflexió sobre el pas del temps i el sentit de la vida i presenta la història d’una venedora de rellotges que arriba al Poble de Després, un indret enigmàtic on el temps sembla perdre el seu significat. La cantata compta amb la composició musical de Jordi Cornudella (Terrassa, 1989) i la lletra de l'escriptora Tina Vallès (Barcelona, 1976). La Cantània 2026 manté el compromís amb l’accessibilitat universal, amb mesures com la interpretació en LSC, sobretítols, bosses tàctils i recursos adaptats per a infants, docents i públic. Els concerts tenen lloc a L’Auditori i també en diversos municipis de Catalunya. A l’escenari, els iinfants cantaires estan acompanyats per un equip artístic format per Elisenda Carrasco, Oriol Castanyer, Eva Martínez i Ana Boixeda a la direcció musical; Adrià Aubert i Cristina Martí a la direcció escènica, i Josep Prats a la coordinació musical, així com per músics professionals, en una proposta pensada específicament per a un gran cor d’infants.
[04.05.26]
Amb la novel·la «La memoria de las bicicletas» l'escriptor Josan Mosteiro (Barcelona, 1970) ha obtingut el premi El Barco de Vapor 2026, adreçat a lectors infantils. D'altra banda, la novel·la «La cuarta vida de Blanca Cuervo» d'Alba Quintas Garciandia (Madrid, 1994), que es va inciar en la literatura amb el premi per a joves Jordi Sierra i Fabra, ha obtingut el premi Gran Angular 2026. Els dos premis estan dotats amb 35.000 euros cadascun i els publica el grup editorial SM. El català Josan Mosteiro parla en la seva novel·la d'un infant d'onze anys que passa el pitjor estiu de la seva vida perquè els seus pares travessen un moment difícil però també serà el de la descoberta del costat positiu de la vida. L'escriptora madrilenya Alba Quintas entra en la novel·la d'investigació amb un inspector que es troba amb el cas de la desaparició d'una adolescent que viu també en un món hostil per a la seva maduresa. Dues novel·les de caire social, doncs, que tracten temes tan vius en aquest moment com la precarietat de moltes famílies i els drames de segons quines circumstàncies juvenils.
[16.04.26]
El jurat del 16è Premi Internacional d'Il·lustració que convoquen conjuntament el grup editorial SM i la Fira de Bolonya, dotat amb 15.000 euros i la publicació corresponent, ha estat integrat en aquesta edició per Anna i Elena Balbusso, duet italià bessó que treballa en il·lustració, art i disseny a tot el món; Stian Hole, il·lustrador, dissenyador gràfic i autor noruec; i Lara Peces Ruisánchez, directora artística de literatura infantil i juvenil d'Ediciones SM. Segons aquest jurat, la dibuixant italiana Margaux Romano (Lodi, Llombardia, Itàlia, 2001) s'expressa, malgrat la seva joventut, amb una veu diferent i amb una forta personalitat. L'obra de Romano mostra un acurat ús del contrast, en les línies i el color i també amb els elements de les seves làmines fusionant el llenguatge abastracte i el figuratiu en una mesurada organització de l'espai. El rerefons de la seva obra transmet un aire filosòfic de solitud i de sentiments humans en els quals els primers lectors i usuaris d'álbums il·lustrats es poden identificar. L'àlbum de Margaux Romano, encara sense títol definitiu, es publicarà el 2027 i es presentarà dins de la Fira de Bolonya de l'any vinent.
[15.04.26]
L'escriptor Jon Klassen va estudiar animació i després es va traslladar del Canadà a Los Angeles. Va treballar en l'animació de «Kung Fu Panda» i «Coraline», entre altres projectes. Autor i il·lustrador, ha tingut nombrosos èxits amb les seves publicacions amb àlbums que han estat guardonats en anteriors ocasions per altres premis internacionals. Jon Klassen (Winnippeg, Maitoba, Canadà, 1981) ha estat traduït i publicat en català amb diferents de les seves obres com els àlbums il·lustrats «Aquest barret no és meu», «Dues tortugues i un barrret», «En Jan i en Pep fan un forat», «Hem trobat un barret», «On és el meu barret?» o «La calavera», entre altres. El Premi Astrid Lindgren, que s'atorga a Suècia, és considerat el Nobel de la Literatura per a infants i joves. Té una dotació de 5 milions de corones sueques (540.000 euros aproximadament) i el seu anunci anual adopta el format de l'anunci dels Premis Nobel, tot i que actualment es fa coindicir amb la Fira de Bolonya. El jurat de l'Astrid Lindgren Memorial Award 2026 ha justificat el seu veredicte perquè considera que Jon Klassen, “a través de la seva narració subtil i evocadora amb paraules i imatges, obre noves perspectives sobre el paper de l'ésser humà a l'univers. ¿Què passa quan una roca cau del cel, quan els barrets desapareixen o una calavera comença a viure una vida pròpia?”, diuen els membres del jurat que afegeixen: ´Amb precisió, emoció i enginy creatiu, els reptes de la vida, la incertesa i l'esperança, es retraten en un joc de color i de forma. Els contes de Jon Klassen destaquen per la seva elegància natural i la seva profunditat ambigua, on el lector esdevé cocreador.”
[14.04.26]
L'escriptora, guionista, antropòloga i professora Maite Carranza (Barcelona, 1958) ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi 2026 que atorga el govern de la Generalitat de Catalunya. L'autora té una setantena de llibres publicats i ha estat traduïda a més de vint-i-cinc llengües. La seva obra ha rebut alguns dels premis més destacats de la literatura catalana per a infants i joves i també va ser distingida amb el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. La seva trilogia «La guerra de les bruixes», publicada per l'Editorial Edebé, va representar el seu llançament internacional. Precisament aquest 2026 ha estat proposada candidata als premis Hans Christian Andersen i l'Astrid Lindgren Memorial Award, que s'hann fet públics dins de la Fira de Bolonya.
[12.04.26]
Els premis biennals Hans Christian Andersen 2026 han estat atorgats a l'escriptor Michael Rosen (Harrow, Middlesex, Regne Unit, 1946) i la il·lustradora xinesa Cai Gao (Changsha, Xina, 1946). Els premis, decidits per un jurat internacional (llegiu aquí l'acta oficial), s'han fet públics dins de la Fira de Bolonya.
[13.04.26]
Campanya municipal inèdita a favor de les llibreries. L'Ajuntament de Barcelona potenciarà l'obertura de llibreries en locals de propietat municipal que estiguin situats prop d'espais culturals; destinarà 150.000 € a la compra de llibres per a biblioteques escolars; destinarà 300.000 € per a la compra de llibres en català en Bonus Cultura; invertirà 200.000 € en una campanya promocional per visibilitzar les llibreries; invertirà 80.000 € per a digitalització del suport informàtic de les llibreries i dotarà 4 beques per accedir a cursos per obtenir el Diploma de l'Escola de Llibreries de la Universitat de Barcelona. En conjunt, el programa impulsat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) està dotat amb 850.000 euros amb l’objectiu de reforçar, impulsar i visibilitzar el sector llibreter de la ciutat com a peça clau del model cultural i de proximitat. La iniciativa desplega un conjunt d'una quinzena d'accions a partir de quatre grans eixos: la capacitació professional, la presència digital, la connexió comunitària i el reforç dels ajuts i subvencions. El pla parteix de la consideració de les llibreries no només com a establiments comercials, sinó com a agents culturals essencials en la promoció de la lectura i en la vida cultural de barri. La ciutat de Barcelona té actualment 134 llibreries agremiades al Gremi de Llibreters, un terç de les quals tenen menys de 5 treballadors. El Gremi de Llibreters insta ara altres institucions d'arreu de Catalunya perquè adoptin el pla o una part del programa en suport de les llibreries de fora de Barcelona.
[10.04.26]
El Premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil ha estat atorgat a l'escriptora Tina Vallès i la il·lustradora Mercè Galí per «Cartes imprevistes». El Premi Crítica Serra d'Or de literatura juvenil ha estat per a l'escriptor Raimon Portell per l'obra «Només el vent». S'han atorgat també els premis Crítica Serra d'Or de coneixements infants i joves a «Canta-me'n una. Canta-me'n dues», de Miqui Giménez, Vanesa Amat i Maria Girón, i el Crítica Serra d'Or de còmic adreçat a infants i joves a la il·lustradora Raquel Gu per «És una bruixa? Mites, mentides i realitat». Els premis del 2026, que han guardonat altres categories de novel·la, poesia i assaig per a adults, han estat lliurat en aquesta ocasió al Monestir de Montserrat coincidint amb el seixantè aniversari de la creació d'aquests premis anuals.
[08.04.26]
L’edició ha anat a càrrec de l’editor i especialista en còmic, Carles M. Miralles, i compta amb les il·lustracions de la muralista valenciana Maria Martínez, coneguda amb el nom artístic de Galleta Maria. Aquesta edició coincideix amb el seixantè aniversari de la primera edició que va obrir la col·lecció Els Grumets de la Galera, amb il·lustracions de Pilarín Bayés, després que el seu autor Sebastià Sorribas (Barcelona, 1928-2007) hagués guanyat l'any anterior el Premi Josep Maria Folch i Torres. Sebastià Sorribas, llicenciat en Història, va centrar la seva obra per a infants en el retrat dels barris populars, com el Raval de Barcelona, on ell havia nascut. Seixanta anys després, la novel·la manté els valor d'amistat i solidaritat amb la colla que munta un zoo per recollir diners perquè un company seu malalt pugui viatjar a Suècia perquè el visiti un especialista. Sebastià Sorribas, autor també de novel·les com «Viatge al país dels lacets» o «La cinquena gràcia de Collpelat» i d'una sèrie de dotze títols sobre Història de Catalunya, va rebre diversos reconeixements com el Premi Serra d'Or en dues oasions o la Creu de Sant Jordi.
[06.04.26]
L'any 1992, l'actor nord-americà John Travolta (Englewood, Nova Jersey, 1954), es trobava a l'hotel Hilton Garden Inn Bangor, de Maine, amb la seva dona i el seu fill, a mitjanit, esperant l'autorització per poder volar fins a la seva residència quan la boira s'aixequés, cosa que no va passar fins a la matinada. D'aquella nit va néixer cinc anys després, el 1997, el conte per a infants, «Propeller one-way night coach» (Autobús nocturn d'anada amb hèlix), un àlbum de 42 pàgines publicat a Time Warner Books, amb il·lustracions d'ell mateix i promocionat com ”una faula per a lectors de totes les edats”. Ara, 30 anys després, John Travolta debuta com a director amb una adaptació al cinema d'aquell conte que estrenarà dins de la Première del Festival de Cannes 2026. John Travolta, que és pilot i amant de l'aviació des de molt jove, ha rodat la pel·lícula produïda per Apple Original Films. Després de l'estrena a Cannes, es podrà veure a la plataforma d'Apple. La trama del conte es basa en els records d'infantesa de l'actor, des que va fer el seu primer vol en avió. La història representa un viatge nostàlgic ambientat a l'edat d'or de l'aviació. Un jove entusiasta dels avions, Jeff (interpretat per l'actor Clark Shotwell) i la seva mare (interpretada per l'actriu Kelly Eviston-Quinnett) fan un viatge a través dels Estats Units fins a Hollywood que transforma la seva vida. Entre els àpats a l'avió, seqüències amb les assistents de vol (interpretades per les actrius Ella Bleu Travolta, la filla de l'actor i director, i Olga Hoffmann), amb algunes escales de vol inesperades i la troballa de passatgers extraordinaris, el viatge té moments màgics que marquen per sempre el futur del jove protagonista. L'actor John Travolta, que ara té 72 anys i que ha treballat com a actor en una setantena de pel·lícules, trepitjarà de nou la catifa vermella de Cannes, però aquesta vegada com a director debutant.
[02.04.26]
El premi Anaya de novel·la s'atorga a una obra adreçada a lectors entre 8 i 12 anys. L'escriptora Care Santos (Mataró, 1970), juntament amb el seu fill, el director, guionista i cineasta, Adrián Olmedo Santos (Barcelona, 2002), han guanyat la XXIII edició amb la novel·la «Kő. La historia más grande jamás contada», que sembl que manllevi el títol de la superproducció nord-americana «The Greatest Story Ever Told» que el 1965 van dirigir George Stevens, David Lean i Jean Negulesco, a sis mans, i amb un metratge de més de 200 minuts, sobre Jesús de Natzaret. En el cas de Care Santos i Adrián Olmedo, l'obra narra en primera persona la història del planeta, però des de la mirada d'una pedra. Una trama que s'entén com un cant a la natura i una certesa que vol mostrar que cada ésser forma part d'un conjunt global. El premi Anaya de Literatura Infantil i Juvenil, que es convoca per a obres en espanyol, té una dotació de 12.000 euros.
[23.03.26]
Els Premis Lazarillo, que el 2028 commemoraran el setantè aniversari de la seva creació, el 1958, per l'antic organisme franquista del Instituto Nacional del Libro Español, i que des del 1986 en va agafar el relleu l'IBBY Espanya - OEPLI, amb el patrocini del Ministeri de Cultura a través de la Direcció General del Llibre, del Còmic i de la Lectura i la col·laboració de McDonald’s, adreçat a les quatre llengües de l'Estat espanyol, entren en una fase d'aturada, almenys fins al 2027, per repensar, segons els seus promotors, el reforç del paper dels autors (escriptors i il·lustradors) i millorar-ne la difusió. Actualment, els premis tenen una dotació de 6.000 euros per a cadascuna de les dues modalitats. L'edició dels originals presentats a l'última convocatòria han estat atorgats a l'escriptora Marina Montero (Burgos, 1990), pel que fa a la modalitat de creació literària, per la seva novel·la «Sobre cristales rotos» i el premi de la modalitat d'àlbum il·lustrat ha estat per a l'il·lustrador Eduardo Flores (Saragossa, 1970) i la seva obra «Superburro y Zorroplás».
[20.03.26]
Per commemorar aquesta data, que cada 2 d'abril recorda el naixement de l'escriptor danès Hans Christian Andersen, tant el missatge com el cartell han estat creats per l'escriptora Elena Perikleous i la il·lustradora Sandra Eleftheriou, les dues representants de la literatura infantil i juvenil de Xipre. Elena Perikleous és comissionada pels Drets dels Infants de la República de Xipre. Va estudiar Educació i va obtenir un Màster en Educació Ambiental. A través del seu treball en educació, cultura i literatura, defensa el dret de cada infant a la vida, l'expressió, la participació i l'accés a l'art i la cultura. Ha titulat el seu missatge amb el lema “Planta històries i el món florirà” [versió en català, anglès i espanyol aquí]. La il·lustradora Sandra Eleftheriou ha elaborat el cartell que s'expandeix internacionalment i que en aquesta ocasió ha estat suggerit inicialment per infants a través d'un programa en els centres educatius. Sandra Eleftheriou va estudiar Arts Gràfiques. Ha estat guanyadora del Premi Estatal d'Il·lustració de Xipre, va representar el seu país a la Llista d'Honor de l'IBBY el 2012 i va ser candidata al Premi Andersen el 2020.
[17.03.26]
El creador de la companyia Teatre Nu, Víctor Borràs, ha guanyat el premi Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants amb l'obra «Animals que cauen del cel», amb una trama de records que marquen la infantesa. L'obra la publica l'Editorial La Galera i té una dotació de 4.000 euros. D'altra banda, l'escriptor Alejandro Palomas ha obtingut el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves amb l'obra «Una veritat», una novel·la sobre els perills que assetgen actualment els més joves. El premi, publicat també per La Galera, té una dotació de 6.000 euros. Els dos premis s'han atorgat dins de la gala de la 75a Nit de les Lletres Catalanes organitzada per Òmnium Cultural, l'Institut d'Estudis Catalans amb la retransmissió íntegrament en directe per primera vegada per TV3.
[14.03.26]
Aquesta 21a edició ha rebut 37 originals, segons els convocants, procedents d'Espanya, Perú, Xile, França o Cuba. L'autora Lourdes Viver Merino (Albacete, 2008) ha obtingut el premi que convoca l'escriptor Jordi Sierra Fabra conjuntament amb el Grup SM adreçat exclusivament a escriptors joves menors de 18 anys. La novel·la guanyadora, «El eco de los Djinn», és una historia d'aventures al desert ambientada en un univers màgic d'éssers humans, déus i djinns. La protagonista va a la recerca del seu destí i accepta un guardià elf que l'acompanya i la protegeix. En el camí, s'enfronten a un perillós fugitiu que tracta d'impedir la seva missió. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Berta Márquez, Elena O'Callaghan, Maite Carranza, Alba Quinas i Arturo Padilla. El premi desvela també els noms dels finalistes que han estat amb les novel·les «Damnation moraiae», de Julia Córcoles, de Múrcia, i «El mañana nunca fue», de Pau Ferrando Agost, de Castelló de la Plana. El premi Jordi Sierra Fabra per a Joves, que té una dotació de 1.500 €, es convoca per a obres escrites en llengua espanyola i el publica SM un cop fet públic el veredicte.
[18.02.26]
Per endinsar-se en la figura de Fabià Puigserver (Olot, Garrotxa, 1938 - Barcelona, 1991), els infants de l'escola de La Sedeta del barri de Gràcia de Barcelona van explorar les facetes de l'escenògraf i director fundador del Teatre Lliure amb diversos tallers. L'alumnat va crear escenografies d'obres de teatre amb capses de sabates, va crear figurins, va pintar murals i va elaborar retrats de Fabià Puigserver amb unes làmines dibuixades que s'exposen a l'espai del bar del Teatre Lliure de Gràcia durant tota la temporada. Al llarg d'aquest projecte [vídeo resum de l'activitat], l'alumnat de l'escola La Sedeta va poder participar en col·loquis amb escenògrafs i figurinistes com Frederic Amat, Adriana Parra i Marta Rafa, a més de visitar el Teatre Lliure per veure com és per dins un teatre. El projecte és una col·laboració conjunta del Servei Educatiu del Teatre Lliure, la Fundació Catalunya La Pedrera i el programa Tàndem i l'escola La Sedeta. L'exposició dels dibuixos dels infants de la Sedeta ha estat dirigida per l'escenògraf Sebastià Brosa.
[17.02.26]
L'escriptor Silvestre Vilaplana (Alcoi, Alcoià, País Valencià, 1969) és el guanyador de 45è Premi Enric Valor de narrativa per a joves amb «El rei del Mides», una història que tracta sobre les addiccions al joc i les apostes entre els joves a través del Joan, un jove que explica com el seu amic Biel entra per primera vegada en una sala de jocs i com, a poc a poc, la seva vida es veu arrossegada per una espiral difícil d'aturar. El Premi Enric Valor, que publica Edicions del Bullent, convocant amb l'Ajuntament de Picanya, té una dotació de 6.000 euros i en aquesta edició ha rebut 53 originals. Silvestre Vilaplana, professor d'institut, té obra publicada en poesia, assaig i narrativa tant per a joves com a per adults. Ha rebut, entre altres, els premis Serra d'Or, el Miguel Hernández de poesia o el Ciutat d'Alzira de narrativa.
[12.02.26]
Toni Mata (Sabadell, 1982) ha guanyat el 15è premi Carlemany per al foment de la lectura amb la novel·la El centre del món, que gira entorn dels diners i la classe social a través d'una noia de 17 anys. El Govern d’Andorra i Grup 62 convoquen el premi, dotat amb 8.500 €, i el jurat l'integren estudiants d'institut que decideixen el guanyador a partir d'una selecció prèvia d'experts.
[10.02.26]
L'escriptora Paloma Bordons (Madrid, 1964), amb la novel·la per a infants «El esplendor de los Mares» i l'escriptora May R Ayamonte (Ayamonte, Huelva, 1996), amb la novel·la «El maullido de la marisma» són les guanyadores de la XXXIV edició dels Premis Edebé de Literatura Infantil i Juvenil. Les dues obres es publiquen simultàniament en espanyol, català, basc i gallec. El premi infantil té una dotació de 25.000 euros i el juvenil, de 30.000 euros. En aquesta edició, segons dades editorials, l'increment de participants ha representat un augment del 148% (una dada que valdria la pena analitzar sociològicament) fins a 520 originals, 58 dels quals, en català. Pel que fa a la novel·la «L'esplendor dels Mars» (títol de la traducció catalana), la trama s'endinsa en la memòria històrica amb un viatge en vaixell a través de l'Atlàntic que connecta el passat i el present d'una àvia i els seus dos néts. I la novel·la «El miol de la maresma» (títol també de la traducció catalana), una jove protagonista es dedica a la protecció dels animals amb la característica de preservar l'espècia del linx ibèric en perill d'extinció.
[05.02.26]
L'escriptora i guionista Anna Fité Salvans (Sabadell, 1958) ha mort als 67 anys. L'autor era llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2021 va rebre el 1r premi Emili Teixidor de contes per a primers lectors per «El concert més animal», el mateix any que havia publicat el conte «Sopa de menta amb picarols», que havia obtingut una de les beques de creació de la Institució de les Lletres Catalanes l'any anterior. Anna Fité també va escriure teatre adreçat al públic familiar com les obres «Blancaneus i la reina Vanitosa» o «El somni del petit turquesa», «Dodie i els dàlmates», «Zoomwatts», conte musical, i les cantates «El tren de les cançons», «No sé el teu nom» (amb música de Toni Xuclà), «El músic eixelebrat», «Un rei per a Bretanya» i «La mare dels ous!». Havia col·laborat amb el programa «Barri Sèsam» (TVE) i amb la companyia La Puça. Era membre de la Joventut de la Faràndula de Sabadell, on havia exercit en els seus inicis de periodista. Havia format part com a patrona de la Fundació Cavall Fort des del 2011 fins ara. Havia format part de l'equip de guionistes de telenovel·les com «Nissaga de poder», «El cor de la ciutat», «Ventdelplà» o «Laberint d'ombres». Va presidir Guionistes Associats de Catalunya (GAC) entre el 2004 i el 2006.
[21.01.26]
L'àlbum il·lustrat «Les coses importants (no són coses)» ha obtingut el premi Destino Infantil Apel·les Mestres d'aquesta edició i ha distingit així les autores Leire Salaberria (Andoian, Guipúscoa, 1983), llicenciada en Belles Arts per la Universitat del País Basc a Bilbao, és l'autora de les il·lustracions, i María Leach (Barcelona, 1979), periodista llicenciada en Comunicació Audivosiual per la Universitat Pompe Fabra i escriptora, és autora del text. El premi Destino Infantil Apel·les Mestres, dotat actualment en 4.500 euros a més de la publicació, es va fundar el 1981, dins l'Editorial Destino, assumit ara pel Grup Planeta. Va ser un dels primers a revaloritzar la literatura de l'àlbum il·lustrat, avui absolutament consolidat. En aquestes 44 edicions, el premi ha tret a la llum molts autors del sector de l'àlbum il·lustrat i continua sent-ne un referent. El premi d'aquesta edició ha estat atorgat unànimement per un jurat integrat per David Sierra Listón, Pedro Mañas, Albert Arrayás, Anna Casals i David Aceituno. L'àlbum té com a protagonistes els personatges de Leo i Lobi, acostumats a demanar tot el que volen. Però al llarg del relat, amb aires poètics, descobreixen que el més important són els moments copartits i no les coses materials el que dóna sentit a la vida.
[09.01.26]
L'escriptora i bibliotecària Zoraida Burgos (Tortosa, Baix Ebre, 1933 - 2026) va començar publicant obres per a infants a la dècada dels anys setanta del segle XX a l'Editorial Joventut, modalitat que va continuar després fins al 2008 amb diverses publicacions. Havia exercit de bibliotecària, però aviat va destacar també com poeta i narradora amb premis com el Màrius Torres de poesia o el Pin i Soler de novel·la, entre altres. A més, amb esperit polifacètic, va ser grafòloga, pintora i restauradora d'objectes d'art. El 2003 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi. Formava part de la generació de postguerra de les Terres de l'Ebre.
[04.01.26]
El teatre per a tots els públics ha crescut considerablement en els últims anys fins al punt que segons quins espectacles no desapareixen de la cartellera i es mantenen vius en constants reposicions una temporada rere l'altra. Un d'aquests és l'adaptació musical del conte publicat per l'autora Míriam Tirado com a àlbum il·lustrat i que ha estat traduït a nombroses llengües abans que Daniel Anglès, Víctor Arbelo i Alícia Serrat, amb la producció de Viu el Teatre, l'adaptessin en clau de musical, protagonitzat per la cantant i actriu Beth. En la seva estrena, el 2024, al Teatre Goya de Barcelona, va congregar més de 30.000 espectadors i es va exportar també en espanyol al Tatro Alcázar de Madrid. Des d'aleshores s'ha continuat reposant —la reposició més recent coincidint amb les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis— i continua mantenint la bona acceptació de les famílies. Un best-seller indiscutible és el musical «El Petit Príncep», de La Perla 29, dirigit per Àngel Llàcer, que des de fa dotze temporades continua augmentant els espectadors que fins ara han estat més de 400.000 durant totes les representacions, sempre també coincidint amb les festes nadalenques. La companyia La Roda Produccions commemora els 25 anys de la productora i ho fa amb un altre dels seus espectacles estrella, el musical basar en el conte tradicional «Hansel i Gretel», que s'ha vist en diferents teatres de Barcelona com el Jove Teatre Regina o el Sant Andreu Teatre i que ha tornat al Teatre Poliorama on va arrencar. Alguns altres fenòmens de teatre familiar, però aquests per influència de la televisió i el Club Súper 3 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), són els espectacles del popular «Titó», sota el paraigua de Nostromo Live i els dels titelles «Mac, Mec, Mic», amb producció de La Perla 29. Les recuperacions d'espectacles com «El meravellós màgic d'Oz» i «Els tres porquets», omplen també l'arrencada del 2026 del Jove Teatre Regina, la sala més veterana en la promoció del teatre per a infants i joves.
[03.01.26]
