[Maria Àngels Rubio. Dins del treball de recerca de l'Itinerari de Lectura elaborat pel Servei d'Immersió i Ús de la Llengua, del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a partir d'un treball de recerca dels autors: Montserrat Cerdà Morera, Francesc Gil Lluch, Marta Puig Sabanés, M. Josep Simó Peralta i Maria Areny Busquets [coordinació]. Barcelona, 1998. Revisat i actualitzat per M. Àngels Rubio Sánchez. Barcelona, 2008. Edició a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2009.]
Tot el que he exposat anteriorment, evidencia que els canvis estructurals de l'art actual s'estan produint més aviat en els mitjans en què l'art es distribueixi i de la manera com es fa i aprecia l'art.
Expliquem-ho. Tradicionalment, l'art ha estat l'expressió d'una persona sola davant de la comunitat. L'artista enfrontava el seu jo a una pluralitat de subjectes. La cultura emergent de la xarxa està transformant aquest esquema. No és possible agafar un pinzell i canviar els colors d'un quadre exposat en una galeria d'art. En l'univers digital aquesta pot ser una manera de gaudir l'art, o de recrear-lo. La tecnologia permet accedir a una obra, però també modificar-la, transformar-la, adaptar-la als gustos personals i compartir aquesta versió amb altres. Tot i que tot això no sigui sinó en una dimensió virtual. És tan real el suport informàtic com el suport paper.
["On informar-se? Mitjans de comunicació bàsics". Dins de «M'agrada llegir. Com fer els teus fills lectors», pàgs. 55-61 Edició a cura de Joan Portell. Articles de Josep M. Aloy, Jaume Cela, Teresa Duran, Pep Molist, Anna Nolla i Montse Segarra. Ara Llibres, Barcelona, 2004]