L'editorial francesa Hachette publicarà a partir del 2013 els quatre primers títols publicats en català de la col·lecció Elvis Riboldi, una de les més venudes del catàleg de la Galera, segons fonts de la mateixa editorial que considera també que Hachette ha comprat els drets de la col·lecció amb una oferta econòmica prou elevada per tancar el mercat a altres propostes. Els tres primers títols de la col·lecció publicats en català són: 'Jo, Elvis Riboldi'; Jo, Elvis Riboldi i el restaurant xinès' i 'Jo, Elvis Riboldi i Boris el superdotat'. El quart títol, 'Jo, Elvis Riboldi. Tu Emma Foster: El musical', sortirà el març del 2013. Elvis Riboldi és una de les sèries de producció pròpia que encapçala el top-seller del catàleg de la Galera, amb més de 30.000 exemplars venuts, segons les seves dades. L'autoria, sota el pseudònim de Bono Bidari, és col·lectiva i està integrada pels guionistes Jaume Copons, Daniel Cerdà i Ramon Cabrera, i l'il·lustrador Òscar Julve, creadors també de sèries televisives com 'Barri Sèsam' i 'Los Lunnis'.
[24.12.12]
El premi, que convoquen Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya, està dotat amb 6.000 euros. El jurat, ha estat format per Lucía Arenas, Mercè Climent, Pilar Puchades, Carmela Puig i Núria Sendra. La novel·la guanyadora de Dolors Garcia Cornellà (Girona, 1956), 'Vida, obra i secrets d’Helena Mascort' explica la relació entre una escriptora i una estudiant de batxillerat que ha decidit fer el seu treball de recerca sobre l’autora i la seva obra. Tot arrenca de quan la noia tenia 10 anys i la visita de l’escriptora a l’escola on estudiava li va canviar la vida. De no llegir absolutament res va passar a sentir una autèntica passió pels llibres, fins al punt de decidir que, de gran, volia ser escriptora. Sentiments com la solitud, l’amor maternal, els remordiments i la por es comvinen amb la força de la voluntat i el poder de l’esforç i de la constància, a més d'una reflexió al voltant de la creació literària. A l'edició d'aquest any s’han presentat 25 obres, segons l'editorial convocant.
[15.12.12]
Maria Carme Roca ha guanyat el 39è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, amb la novel·la 'Katalepsis', un thriller psicològic que fa un retrat existencial dels joves de la nova generació perduda. El jurat del guardó, dotat amb 9.000 euros, ha estat format per Sebastià Alzamora, Francesc
Miralles, Ricard Ruiz, Marta Luna i Olga Federico. El protagonista de la història, l’Eric, ha après a controlar la catalèpsia, una malaltia que paralitza el cos com si s'estigués mort, prenent cocaïna, i amb el seu milllor amic es dediquen a buscar brega a la sortida de les discoteques, fent-se passar per mort. Planifiquen venjar-se de l’Alexis, el líder fatxenda de la classe, però el pla no sortirà bé, i l’Eric desarareixerà sense deixar rastre. D'altra banda, el 50è premi de novel·la infantil Josep Maria Folch i Torres ha estat per a Josep Lluís Badal amb 'Les aventures d’en Jan Plata'. El jurat del guardó, dotat amb 7.000 euros, ha estat format per Xavier Carrasco, Gemma Barrufet, Mercè Anguera, Pep Molist i Carles Sala. L'autor explica la història d’un nen petit que viu feliç amb la seva mare, fins que un dia sent el desig de trobar el seu pare, al qual no ha conegut mai. Tip que la seva mare no li faci cas, decidirà empendre ell sol la recerca, una aventura màgica i inesperada que ho trastocarà tot. Els dos premis els convoca la Fundació Enciclopèdia Catalana i els publica l'Editorial La Galera que el 2013 commemora els cinquantè aniversari de la seva primera publicació.
[14.12.12]
L'escriptora Maria Mercè Roca ha guanyat l'onzè Premi Barcanova de Literatura en la modalitat de novel3la juvenil amb l'obra 'Mil revolts'. El premi en la modalitat infantil ha estat atorgat a Miquel Pujadó per la novel·la 'La Serpentina a l'antiga família'. Els premis Barcanova estan dotats amb 22.000 € i 7.000 € respectivament. Segons fonts de l'editorial, en aquesta onzena edició s'han presentat 40 originals que optaven al premi infantil i 21 originals que optaven al juvenil. 'Mil revolts', de Maria Mercè Roca és el viatge de tres argonautes moderns —l'avi Genís, el seu nét Albert i la seva companya d'institut Neus— a la recerca de la Isabel, un antic amor perdut del Genís. Quan estan a punt de trobar-la sempre se'ls escapa de les mans, i el trio d'aventurers ha d'anar cada vegada més lluny, en ple mes de juliol, de Girona a Gandesa, de Gandesa a Tremp i de Tremp a Girona. Per la seva banda, la novel·la de Miquel Pujadó, 'La Serpentina a l'antiga família' utilitza elements clàssics de la literatura fantàstica tractats amb humor.
[11.12.12]
Fins al mes de febrer el certamen té programat un itinerari per diverses poblacions i espais culturals catalans per fer arribar la literatura a tots els públics i fomentar la lectura apostant per la innovació i l’experimentació en la transmissió i promoció literària. El FLIC promou la creació i aposta per iniciatives internacionals promovent el 'crossing art' a partir de la literatura. La tercera edició sota el lema 'Literatura i cinema: del paper al cel·luloide' posa sobre la taula la reflexió sobre les relacions entre diferents suports i mitjans: el llibre il·lustrat, el cinema i el pop-up, entre altres. La il·lustradora convidada és la francesa Sara, guanyadora del Golden Apple de la Biennal Internacional de Bratislava el 2005, de l’Octagon del Centre Internacional de la Literatura per als joves i del Graphique de la Crítica de Llibres per a Infants. El festival commemora també la celebració del 200è aniversari de la publicació del volum 'Contes per a la infància i la llar', de Jacob i Wilhem Grimm. L'edició compta amb la col·laboració d'il·lustradors, especialistes en l'àmbit del festival i diverses institucions que cedeixen els seus espais com el CCCB o la Filmoteca de Catalunya.
[07.12.12]
El premi Carlemany, que fins al 2010 distingia una novel·la de contingut de ficció històrica, es va convertir en triar una novel·la adreçada a un públic que s'anomena jove-adult. La novel·la 'Sota el mateix cel', de l'escriptora Núria Pradas, ha estat la guanyadora d'aquesta edició amb una història d'amor ambientada a la Segona Guerra Mundial. Un jove alemany arriba a casa d’una noia francesa durant el conflicte bèl·lic. La història d’amor entre els dos fa que l'autora parli de les 'tondues', totes aquelles dones que van patir de ser escarnides i rapades al zero després de tenir relacions amb l’enemic nazi. El premi, convocat pel Govern d'Andorra i publicat per l'Editorial Columna del Grup 62, va premiar l'any passat la novel·la 'Hipnofòbia', de Salvador Macip, amb la dotació de 10.000 euros. Una altra característica actual del premi és que el jurat fa una preselecció de tres obres que després passen a ser les optants al veredicte final que decideixen els estudiants andorrans d'ESO. La novel·la de Núria Pradas es publicarà el mes de març. L'autora, coneguda per més de 30 novel·les publicades des que l’any 1995, principalment adreçades a lectors joves, ha obtingut anteriorment, entre altres, els premis Ferran Canyameres, Carmesina i Ciutat d’Olot.
[04.12.12]
El director general de l'Editorial Cruïlla, Enric Masllorens, ha assumit des d'aquesta setmana la direcció literària infantil i juvenil tot i que, segons un comunicat fet públic pel mateix director, ho farà "de manera provisional comptant amb el suport de l'equip d'editores de literatura infantil i juvenil de Cruïlla". Tal com va avançar la revista digital Cornabou el 31 d'octubre passat, la fins ara directora literària de Cruïlla, Montse Ingla, deixava el seu càrrec després de catorze anys. La noticia oficial ha trigat quinze dies amb l'anunci fet pel director general el qual, a més d'agrair "la dedicació, el bon fer i la passió per la literatura infantil i juvenil que [Montse Ingla] ha demostrat al llarg d’aquests anys de col·laboració" assegura que és "una feina que queda reflectida en l’excel·lent catàleg, de gran qualitat literària." Enric Masllorens fa també una declaració de principis i considera que són moments "de combinar audàcia amb prudència, tossuderia amb compromís". El director general de Cruïlla es compromet a continuar construint un catàleg de qualitat "en el qual es donarà màxima prioritat als autors catalans, potenciant i treballant més a fons i amb noves eines les prescripcions escolars". Masllorens es mostra convençut que l'equip reforçarà l'autonomia editorial de Cruïlla i mantindrà inalterable la presència del grup a les llibreries." Fa quinze dies, amb la sortida de Montse Ingla i també en un comunicat seu, la ja exdirectora literària de Cruïlla afirmava que la direcció general del Grup SM a Espanya havia decidit "donar una nova orientació al catàleg de literatura infantil i juvenil de Cruïlla, reduir substancialment el nombre de novetats i prescindir de la figura de directora literària d’aquesta línia". L'equip d'editores actual al qual, en aquest nou comunicat, fa referència sense nomenar-lo el director general de Cruïlla, Enric Masllorens, està format per Dolors Ortiz, Núria Font i Joana Costa, persones amb una llarga trajectòria al capdavant de l'edició de Cruïlla.
[19.11.12]
L'escriptor Diego Arboleda (Estocolm, 1976) ha estat el guanyador del Premi Lazarillo de creació literària amb la novel·la 'Prohibido leer a Lewis Carroll', que narra la història d'una institutriu francesa que viatja a Nova York per tenir cura d'Alice, una nena amb una passió pel món creat per Lewis Carroll on succeeixen situacions esbojarrades amb personatges extravagants. L'autor és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Madrid, ciutat on resideix i on ha treballat també de llibreter. D'altra banda, Ramón Trigo (Vigo, 1965) ha obtingut el Premi Lazarillo d'àlbum il·lustrat amb l'obra 'Leviatán', una història amb una proposta pictòrica molt personal que combina text i imatges contundents sobre la recerca d'un animal mitològic, un símbol o un fantasma. El dibuixant Ramón Trigo ha col·laborat en mitjans de comunicació i en publicacions diverses gallegues i actualment combina la seva faceta d'autor de literatura infantil i juvenil amb la de pintor i escultor.
[23.11.12]
La 32a edició d'aquest premi ha distingit el treball conjunt d'aquests dos autors, l'il·lustrador català Francesc Rovira i l'escriptora zamorana Pilar Lozano, resident a Madrid, tot i que anteriorment havia viscut un temps a Sabadell. Tant l'il·lustrador com l'autora són reconeguts per la seva trajectòria en els seus respectius camps. El premi, dotat amb 4.500 euros, es convoca en col·laboració amb Antena 3 i l'àlbum es publicarà el mes de gener del 2013. El jurat d'aquesta edició ha estat format per Care Santos, Ignasi Blanch, Fernando Valverde, Carmen Bieger i Marta Vilagut.
[16.11.12]
La productora Sherlock Films té a punt el film d'animació 'Amics per sempre' que en català es projectarà dins el cicle de cinema Verdi Kids (a partir del 30 de novembre). La cinta és una adaptació de conte 'Els tres amics', de l'escriptor i il·lustrador alemany Helme Heine, publicat a la col·lecció Sopa de Llibres de l'Editorial Barcanova i, en versió espanyola, a la col·lecció homònima d'Anaya. La pel·lícula 'Amics per sempre' [vegeu el tràiler a la mediateca digital de Cornabou] és una coproducció germano-franco-italiana, dirigida per Tony Loeser i Jesper Møller, amb un guió d'Achim von Barries, a partir dels personatges i la trama original de Helme Heine, autor amb obres publicades en més de 30 països. La pel·lícula d'animació tracta sobre l'amistat i la importància de la sinceritat, que explica com la unió i el treball en equip poden superar qualsevol problema. En el conte original, els animals de la granja Mullewapp porten una agradable vida a pagès, fins que reben una visita inesperada: Johnny Mauser, un ratolí que es converteix en l'habitant més popular de la granja actuant com l'heroi d'increïbles històries que explica als altres animals, passant per davant del gall Franz. Un dia, un llop famolenc s'emporta l'ovella Núvol per menjar-se-la. Franz i el seu inseparable amic el porc Waldemar decideixen anar a rescatar-la, i s'emporten amb ells a Johnny, el qual haurà de demostrar si és un heroi de debò o bé si ha estat enganyant-los. Durant aquesta aventura descobreixen que la seva força resideix en la gran amistat que els uneix.
[15.11.12]
Aquest Nadal i Cap d'Any hi ha una cita garantida als cinemes. Es tracta de l'estrena de la versió cinematogràfica dirigida per Tom Hooper i amb la producció de Cameron Mackintosh, creador de l'èxit teatral internacional basat en l'obra de Victor Hugo. Després de més de 25 anys d'un èxit teatral sense precedents, que ha mantingut el musical creat per Alain Boublil, Claude-Michel Schönberg i Herbert Kretzmer en cartell ininterrompudament en escenaris d'arreu del món, Tom Hooper (director també d'El discurs del rei') porta als cinemes aquesta aventura narrada per Victor Hugo el 1862. Hugh Jackman interpreta el fugitiu penedit i redimit Jean Valjean i Russell Crowe el temible i venjatiu Inspector Javert [vegeu un avançament amb la reproducció del tràiler del film]. Amb la França convulsa de segle XIX de teló de fons, política, ètica, justícia, llei, el bé i el mal, són els valors que encarnen els populars personatges. La música de Schönberg serveix encara més que mai per a una espectacular aventura èpica. Altres protagonistes del film són Anne Hathaway, Amanda Seyfried, Eddie Redmayne, Samantha Barks, Sacha Baron Cohen, Helena Bonham Carter i Aaron Tveit.
[12.11.12]
L'emblemàtica llibreria Robafaves de Mataró, la pionera en la dinamització i divulgació de la literatura infantil i juvenil, ha acomiadat set treballadors. La mesura, segons fonts de la direcció de l'empresa era imprescindible per garantir la continuïtat de l'establiment. La rescissió de set contractes, segons les mateixes fonts, ha estat obligada, per garantir la supervivència de l'establiment. Sobre els acomiadats, es remarca que es tracta de set treballadors que en el seu dia van renunciar a integrar-se com a socis a la cooperativa. En la situació actual de dificultats econòmiques, Robafaves no pot incorporar més socis ni nous treballadors, encara que els seus gestos continuen buscant vies de finançament per mantenir oberta la llibreria. Els acomiadaments, formen part del pla de viabilitat que preveu la reducció d'un 30% de la plantilla. Aquestes mesures, segons els responsables de la cooperativa, són de força major després de la crisi que ha provocat una caiguda en les vendes d'un 40%. Cal recordar que el passat mes de juliol, la llibreria va fer pública la campanya 'SOS Robafaves' mitjançant la qual es proposava recaptar 250.000 euros per evitar el seu tancament. Tot i que la xifra no es va arribar a cobrir, la cooperativa va iniciar negociacions per trobar noves vies de finançament però que encara no s'han acabat de materialitzar.
El tancament de l'Espai Mallorca de Barcelona es materialitza
D'altra banda, un altre centre cultural, l'Espai Mallorca, de Barcelona, tanca l'establiment després que els organismes públics de les Illes s'han desentès del seu manteniment. Com que aquest local és propietat de l'Ajuntament de Barcelona, el col·lectiu Renou i Crits, que ha gestionat els últimes mesos l'Espai Mallorca, intenta que se'ls permeti mantenir-lo accessible per a activitats culturals relacionats amb la cultura de les Illes.
[03.11.12]
La novel·la 'El dia que en Gluck va arribar a la Terra', de Jordi Sierra i Fabra, ha estat l'obra guanyadora del Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que ha atorgat un jurat format per Teresa Broseta, Juane Gumbau, Jordi Verdú, Carlos Correal i Bernat Bataller. El premi és dotat amb 2.500 euros i el publica Bromera Edicions. L'altre guardó dels Premis Alzira és el de novel·la juvenil Bancaixa, dotat amb 16.000 euros, que ha obtingut l'escriptor Vicent Enric Belda amb 'Les ombres del bosc', novel·la policíaca i amb dosis d'intriga. El jurat d'aquest premi ha estat format per Pasqual Alapont, Assumpció Perepérez i Raquel Ricart, a més de l'alcaldessa d'Alzira i el president de Bancaixa. La publicació és també a càrrec de Bromera Edicions. La novel·la de Jordi Sierra i Fabra parla de Steve, un jove que és testimoni d'un robatori i evita ser atropellat pels lladres gràcies a l'aparició d'un simpàtic extraterrestre boig per les pomes. Per agrair-li-ho, l'ajudarà a carregar d'energia la nau espacial amb què ha de tornar al seu planeta i així sorgeix una amistat que canvia no només la vida de Steve, sinó —anys després— també la de moltes altres persones. Per la seva banda, la novel·la de Vicent Enric Belda té com a protagonista un estudiant noruec que arriba a València fugint de malsons que el persegueixen i coneix una jove amb qui comparteix un passat ple d'ombres. Mentrestant, es produeix un estrany crim a la ciutat i la investigació esdevé un trencaclosques del qual el jove estudiant té una peça clau.
[02.11.12]
Segons ha confirmat la mateixa exdirectora literària de Cruïlla, Montse Ingla, la direcció general del Grup SM a Espanya "ha decidit donar una nova orientació al catàleg de literatura infantil i juvenil de Cruïlla, reduir substancialment el nombre de novetats i prescindir de la figura de directora literària d’aquesta línia". D'aquesta manera, Montse Ingla, que ha estat directora literària del segell català de Cruïlla, des de Barcelona, durant catorze anys, deixa aquest càrrec que, presumptament, no serà renovat. En el seu lloc, es fa càrrec de l'edició de Cruïlla un equip d'editores que ja exercia aquesta funció sota la direcció de Montse Ingla. Es tracta de Dolors Ortiz, Núria Font i Joana Costa. El remodelatge intern de Cruïlla arriba després que el setembre del 2011, deixés la direcció general Josep Herrero, després de 25 anys, a qui va substituir Enric Masllorens, i després també de reduccions serioses d'edició i de dotació dels premis Gran Angular i El Vaixell de Vapor, tant en les modalitats espanyola com catalana.
[31.10.12]
L'escriptora valenciana Laura Gallego (Quart de Poblet, 1977) ha esta guardonada amb el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil que atorga el Ministeri de Cultura del govern espanyol per l'obra 'Donde los árboles cantan', novel·la de gènere fantàstic i èpic. El premi té una dotació de 20.000 euros i distingeix el considerat el millor llibre de literatura infantil o juvenil publicat durant l'any anterior en castellà, català, galles o basc. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Mónica Fernández, Gregorio Salvador, Francisco Fernández, Amaia Jaureguizar, Mercè Canela, Sara Moreno, Antonio Agustín Gómez, Rafael José Terán, Juan Ángel Juristo, Maria Milagros Montoya, María Dolores González, Eliacer Cansino i Maite Carranza.
[30.10.12]
El ministre d'Educació i Cultura, Jose Ignacio Wert s'ha ratificat reiteradament en les seves manifestacions al Congrés de Diputats de Madrid sobre la necessitat d'espanyolitzar als alumnes catalans. Fins i tot ha afegit que, en algunes comunitats, el contingut dels llibres de text intenta transferir un sentiment nacional. Per això, ha insistit en el fet que un dels pilars de la reforma educativa és que tots els territoris espanyols tinguin en els seus llibres un contingut bàsic comú. Els editors de llibres de text catalans han assegurat que la seva és una feina rigorosa i amb els textos a la mà han apel·lat a la professionalitat i rigor del sector. Antoni Garrido, responsable de la Comissió de llibres de text del Gremi d'Editors, ha expressat la seva preocupació davant les manifestacions del ministre espanyol. Garrido considera que no es pot fer d'una manera tan lleugera una avaluació dels continguts educatius i posar en judici la professionalitat dels experts en aquesta matèria. Garrido ha afirmat també que els editors intenten explicar els fets històrics de manera científica i que sigui acceptada per l'àmplia majoria de la comunitat educativa. A Catalunya, l'assignatura fruit de la polèmica es diu "Història" i a les altres comunitats, "Història d'Espanya". Si es busca l'episodi de la Guerra Civil, es troben apartats idèntics en els llibres d'Andalusia, Castella-la Manxa, Galícia o Catalunya. Si es busca el tractament de la Batalla de l'Ebre, els llibres d'Andalusia contenen petits requadres que amplien aspectes de la seva àrea. Els alumnes gallecs es troben amb apartats força més amplis, com el que parla de l'alçament. De la mateixa manera que els estudiants, a Catalunya, troben referències a la revolta catalana. L'encarregat d'establir els continguts més propis a Catalunya és un grup de treball format per experts de la universitat, professorat docent i tècnics del mateix departament. La redacció final es posa a informació pública, hi ha un temps per fer al·legacions i, finalment, s'aprova en un acord de govern.
[27.10.12]
L'editorial gallega Kalandraka ha obtingut el Premi Nacional a la Millor Labor Editorial Cultural corresponent a l'any 2012 pel seu compromís amb la literatura per a infants, la qualitat dels textos, juntament amb la qualitat de la il·lustració i la dedicació a gèneres més complexos com la poesia, segons l'acta del jurat. El premi té caràcter honorífic, sense dotació econòmica i ha estat decidit per un jurat format per Raúl Fernández, designat per l'Associació Col·legial d'Escriptors d'Espanya (ACE), Mauricio Santos, per la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), Alberto Sánchez, per la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de llibreters (CEGAL), Pedro Cerrillo, per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), José Manuel Anta, per la Federació d'Associacions Nacionals de Distribuïdors d'Edicions (FANDE), Blanca Berasategui, per la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE), Marián López, per l'Institut d'Investigacions Feministes; Pere Vicens, pel ministre d'Educació, Cultura i Esport; i la llibretera Oblit Baseiria en representació de l'editorial Libros del Zorro Rojo, guardonada el 2011.
[11.10.12]
L'autora va néixer a Santa Teresa, Rio de Janeiro, Brasil, el 1941. Periodista i professora de Lletres, va començar la seva trajectòria literària els anys setanta amb un estil que, des dels seus inicis, va emfatitzar l'aspecte lúdic i fundador del llenguatge. El 1997, va rebre el Premi Jabuti, considerat el premi literari més important del Brasil, i el 2000 va obtenir el Premi Andersen, considerat també el més prestigiós de la literatura infantil i juvenil. El jurat del premi, dotat amb 30.000 dòlars, atorgat a l'autora pel conjunt de la seva extensa obra —més d'un centenar de títols adreçats als més joves— ha estat integrat per Evelyn Arizpe, Laura Guerrero, Cristina Taquelim, Victòria Uranga i Jochen Weber. Fundat el 2005 amb l'objectiu d'impulsar la literatura infantil i juvenil a Iberoamèrica, aquest guardó és convocat anualment per la Fundació SM, el Centre Regional per al Foment del Llibre a Amèrica Llatina i el Carib (CERLALC), la International Board on Books for Young People (IBBY), l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (OEI) i l'Oficina Regional d'Educació per a Amèrica Llatina i el Carib de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (OREALC-UNESCO), amb la col·laboració de la FIL de Guadalajara. Els guanyadors d'anteriors edicions han estat Juan Farias (2006), Montserrat del Amo i Gili (2007), Bartomeu Camps de Queirós (2008), Maria Teresa Andruetto (2009), Laura Devetach (2010) i Agustín Fernández Paz (2011).
[08.10.12]
La Filmoteca de Catalunya s'afegeix als actes de commemoració dels 50 anys de la revista Cavall Fort. Durant el mes d'octubre, les dues sessions familiars de les tardes de dissabte i les matinals de diumenge es destinen a la projecció de quatre títols que, a partir del 1977, van ser doblats al català per iniciativa de Cavall Fort conjuntament amb altres entitats com Drac Màgic i Moviment Rialles de Catalunya. Aquestes pel·lícules són: 'El tresor del castell del paixà', 'Otto el rinoceront', 'El bosc en perill' i 'Els polissons de l’arca'. Entre 1977 i 2006, Cavall Fort va doblar fins a 41 pel·lícules estrangeres al català, tant de dibuixos animats com d’imatges reals. La pel·lícula hongaresa 'El tresor del castell del paixà' (1985), es basa en el relat 'El baró gitano', de Mór Jokai, i explica la història d’amor entre un aristòcrata hongarès i una noia turca, possiblement gitana, a l’Hongria del segle XVIII. La banda sonora del film és l’opereta de Johan Strauss que du el mateix títol, 'El baró gitano', inspirada en la mateixa obra. El film danès 'Otto el rinoceront' (1983) explica la història de dos amics que viuen en un mateix edifici. Un d'ells està trist perquè el seu pare, mariner, es lluny de casa. Quan creuen que han trobat un llapis màgic, pinten un rinoceront a la paret del pis i la imatge pren vida. La pel·lícula sueca, 'El bosc en perill' (1991), és una faula sobre la lluita dels animals d'un bosc per tal de salvar l'indret on viuen d'uns empresaris que volen construir-hi un hotel sense respectar l'entorn natural. I la cinta alemanya 'Els polissons de l'arca' (1988) parla de l'anunci del diluvi universal i l'arca de Noè, però amb uns personatges especials, els cors de la fusta.
[01.10.12]
Amb la novel·la 'De cara a la tramuntana', l'escriptor Josep Torrent (Bellcaire de'Empordà, 1956) ha obtingut el 27è premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves que està dotat amb 7.500 euros i la publicació a la col·lecció juvenil d'Estrella Polar del Grup 62. El 16 de juliol de l'any 1212, va tenir lloc la batalla de Las Navas de Tolosa, considerada el principi de la fi del poder musulmà a la península Ibèrica. La història que narra 'De cara a tramuntana, s'emmarca en els preparatius d'aquesta batalla i, més concretament, en la repercussió que van tenir en el comtat d'Empúries. La novel·la se situa principalment a Castelló d'Empúries, Peralada, Sant Pere de Rodes i Bellcaire d'Empordà. El protagonista és un trobador de Tolosa que, després d'arribar al comtat d'Empúries i canviar de nom, és cridat per anar a la batalla. Josep Torrent explica que va escriure aquesta novel·la arran de la seva participació com a guionista en la pel·lícula '1212, l'any de la croada', de Jaume Simon, que narra els mateixos fets històrics des d'una altra perspectiva. Josep Torrent ha compaginat la seva activitat literària amb la professional de policia local com a cap d'aquest cos a la ciutat d'Olot i, durant una etapa, com a coordinador de les policies locals de Catalunya.
[27.09.12]
L'actriu, que recentment s'ha vist en el paper de mare de la sèrie de terror nord-americana 'American Horror Story', amb la qual ha guanyat un Globus d'Or com a millor actriu secundària, està escrivint un conte per a infants que es publicarà la tardor del 2013 a l'Editorial Soucerbooks. El llibre ja té títol: «It Is About a Little Bird», segons ha declarat la mateixa editorial al The New York Times. L'argument d'aquest conte tracta sobre dues nenes que visiten a la seva àvia en una granja atrotinada. Li pregunten sobre una gàbia i l'àvia els explica la història de quan ella va créixer a França amb la companyia d'un ocell mascota i el molt que va significar per a ella. La història tracta d'explicar el moment en què els infants comencen a ser conscients que hi ha un món més enllà d'ells mateixos.
[19.09.12]
Segons les dades de balanç de la temporada 2011-2012, recollides per l'Associació d'Empresaris Teatrals de Catalunya (Adetca), aquest total de 257.627 espectadors representa un augment del 8% (19.628 espectadors més) en relació a la temporada anterior. La recaptació de taquilla de la temporada ha estat de 2.125.453 euros (un 5% menys que la temporada anterior, a causa que el preu mitjà de l'entrada també va baixar de 10,37 € a 9,13 €, és a dir un 12% menys). Es van representar 179 espectacles en 33 sales que en conjunt van fer 1.741 funcions amb 148 espectadors per funció que representen un 53% de mitjana d'aforament. D'entre les 33 sales que han ofert teatre per a infants i joves, destaquen per la seva programació conitnuada durant tota la temporada el Jove Teatre Regina, el Teatre Poliorama, el Guasch Teatre, el Teatreneu, el Sant Andreu Teatre —que des d'ara serà un centre dedicat a aquest àmbit teatral— el Teatre Lliure, el Teatre Nacional de Catalunya, el Tantarantana, el Teatre Gaudí Barcelona o el Gran Teatre del Liceu. Alguns dels espectacles de la temporada [vegeu-ne les crítiques a «Clip de teatre»] han estat 'Cop de rock', 'Gulliver al país de Lil·liput', 'Ulisses, una odissea musical', 'Polzet', 'La Ventafocs, el musical amb ritme dels 50', 'El crim de lord Arthur Saville', 'La veritable història de Pinotxo', 'Llepafils', 'El petit elefant', 'Les aventures d'Hèrcules', 'Bucchettino', 'Iaios', 'Quasimodo el campaner', 'Càsting, un musical molt animal', 'El llibre de la selva', 'El petit Dalí', 'Un bosc de cames', 'Trifulkes de la Katalana Tribu', 'La camisa de l'home feliç', 'Pippi Langstrum', 'Lava', 'El llop i les 7 cabretes', 'La casa sota la sorra', 'T'estimo, de Katxiporreta', 'L'illa del tresor', 'La Bella Dorment', 'Alícia al País de les Meravelles' o 'El violinista a la teulada'. Alguns d'aquests espectacles es reposen durant la temporada 2012-2013 com 'Lava' i 'Un bosc de cames', al Teatre Lliure, o 'La Ventafocs, el musical amb ritme dels 50', al Jove Teatre Regina.
[12.09.12]
La il·lustradora mexicana, Adriana Quezada Rivas (Ciudad Satélite, México, 1982), és la guanyadora de la III edició del Catàleg Iberoamericà d'Il·lustració que convoquen des de fa tres anys la Fundació SM, El Ilustradero i la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), dirigit a il·lustradors de publicacions en suport àlbum per a tots els públics. El jurat integrat per Diego Bianchi, Alejandro Magallanes, Laura Lecuona, Jorge Mendoza i Mònica Monachesi, en conjunt amb el comitè organitzador, ha ampliat a 45 il·lustradors la selecció final que integrarà el Tercer Catàleg Iberoamericà d'Il·lustració, en una convocatòria, en la qual han participat, segons dades dels organitzadors, 477 professionals de la il·lustració, de quinze països. El jurat qualifica la sèrie il·lustrada d'Adriana Quezada com "una mostra de gran domini del volum i l'espai, amb un estil que aconsegueix un clar i elegant balanç entre les formes principals i el fons. La sèrie presentada al concurs mostra una continuïtat narrativa no lineal, en la qual la forma es converteix en el propi discurs ple de suggeriments i petits detalls en què l'humor es fa present. El seu maneig de color, de la perspectiva i el seu gran sentit gràfic generen una obra directa i immediata en els ulls de qui el mira, portant davant aquest l'aire d'un record de la infància." El premi és dotat amb 5.000 USD i una estatueta del xilè Alberto Montt. A més, Adriana Quezada dissenyarà la portada del catàleg i tindrà un paper rellevant en el seu interior així com en l'exposició de la Fira de Guadalajara de la tardor. El jurat ha atorgat també cinc mencions en la mateixa convocatòria a Mariana Villanueva Segòvia (Mèxic), Leonor Pérez Bustos (Xile), Enrique Torralba Ramírez (Mèxic), Mar Ferrero Barri (Espanya) i Marina Aizen (Argentina).
[07.09.12]
Josep Maria Illa i Monné ha mort a Barcelona el 2 de setembre. Havia nascut a Valls (Alt Camp) el 19 de novembre del 1928. La seva relació literària va estar lligada en principi al col·lectiu Ofèlia Dracs, que el 1979 es va fer popular en guanyar el premi La Sonrisa Vertical. Aquell mateix, Illa Monné va obtenir el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil amb la novel·la 'CQDX (Crida a tothom)', publicada a la desapareguda Editorial Laia, a la col·lecció El Nus, amb il·lustracions de Jaume Carbonell, novel·la traduïda posteriorment a l'espanyol i l'anglès. Va obtenir també el premi L'Odissea del 1986 amb la novel·la 'En pijama no, sisplau...' (Laia, 1986) i va publicar altres novel·les juvenils publicades principalment a Laia com 'Vuit dies a Reduant' (Laia, 1987). Havia quedat finalista en aquella època dels premis Víctor Català i Sant Jordi. Es va mantenir com a autor de l'Editorial Laia fins a la fallida del 1989 que va acabar amb el fons editat per aquest segell.
[04.09.12]
L'escriptor Richard Bach, que té 76 anys, autor de la novel·la breu 'Joan Salvador Gavina', ha estat ingressat en estat greu en un hospital de Washington després que l'avioneta que pilotava tingués un accident a l'hora d'aterrar. L'autor pilotava una avioneta monomotor Easton Gilbert Seary que es va estavellar poc abans que intentés aterrar a l'illa San Juan. El tren d'aterratge de l'avioneta, a la qual Bach havia posat el nom de 'Puff', es va enganxar amb alguns cables de la línia elèctrica quan s'aproximava a la pista d'aterratge paral·lela a la carretera de la vall. Dos dels pals es van partir per la meitat i els cables elèctrics van caure sobre la carretera. L'avioneta va acabar amb les rodes de cap per amunt sobre la pista, i el pilot va quedar atrapat amb el cinturó de seguretat dins de la cabina. Diversos joves de Seattle que passaven les vacances a l'illa van tallar l'arnés i van aconseguir treure Richard Bach de l'aparell. L'any 1970 Richard Bach va publicar la novel·la 'Joan Salvador Gavina', que es va mantenir en la llista dels llibres més venuts del diari 'The New York Times' durant dos anys. La novel·la relata la història d'una gavina que s'autoobliga a volar més alt i per això és expulsada del seu clan. La temàtica de superació va fer que la novel·la fos una de les lectures recomanades de diverses generacions escolars durant l'últim quart de segle passat. El 1973, se'n va fer una adaptació cinematogràfica sota la direcció de Hall Bartlett que va obtenit dues nominacions als Oscar per la fotografia i el muntatge.
[03.09.12]
L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha aprovat per unanimitat declarar el 2013 «Any Joana Raspall» per tal de commemorar el centenari del naixement de l'escriptora establerta des de petita a la població, tot i que havia nascut a Barcelona. També s'ha creat la Comissió Ciutadana de l'Any Joana Raspall, amb la finalitat de treballar en la confecció dels actes commemoratius del centenari de l'escriptora i divulgar-ne la seva vida i obra. Aquesta Comissió vol implicar el màxim nombre d'entitats i personalitats del món cívic i cultural en les diverses activitats que es portin a terme. A més, es crearà el Comitè d'Honor de l'Any Joana Raspall, amb l'objectiu que en formin part els màxims representants de les Institucions catalanes i personalitats del món cultural. Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 juliol 1913) és escriptora i bibliotecària. Des de molt jove ha tingut una sensibilitat especial pel teatre infantil i la poesia dedicada als infants. Per això és una de les pioneres en els dos gèneres en català. La seva voluntat d'apropar la poesia a la gent jove la va portar a fundar el Premi de Poesia Martí Dot, el 1974, i actualment hi continua vinculada com a presidenta d'Honor del jurat. L'any 1990, juntament amb integrants de la Comissió del Premi Martí Dot, va posar en marxa la Tertúlia Literària per tal de crear un marc d'intercanvi i de trobada entre els afeccionats a la poesia. Durant tots aquest anys, ha participat en tertúlies i actes literaris, ha visitat escoles i ha compartit xerrades sobre poesia i literatura amb l'alumnat. Joana Raspall va iniciar la seva activitat literària de ben jove. Les seves primeres publicacions van aparèixer en les revistes locals dels anys vint i trenta com 'El Eco del Llobregat' i 'Camí Claror'. Després de la guerra civil va reprendre la feina literària i va començar a escriure i publicar textos en català en els espais clandestins o els tolerats per la censura com els Jocs Florals, concursos literaris i festes populars. També rebia a casa seva tothom qui volia fer classes de català i va començar la creació de les fitxes, que anys després donarien vida als tres diccionaris de llengua catalana: el de sinònims, el de locucions i frases fetes i el d'homònims i parònims. Joana Raspall ha rebut diversos premis com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2006 per la seva continuada activitat en favor de la llengua i la cultura catalanes.
[01.09.12]
Els canals de televisió Neox, MTV i FDF, tots tres orientats expressament al públic juvenil, incompleixen totalment el codi d'autoregulació i la llei audiovisual pel que fa al respecte de l'horari de màxima protecció, que inclou la franja de 17.00 a 20.00 h. Un estudi elaborat per Telespectadors Associats de Catalunya (TAC) ha constatat que, de tots els programes emesos en aquestes cadenes durant aquesta franja, no n'hi ha cap que sigui adequat per als menors, tal com estableix la llei. L'informe critica especialment la temàtica sexual i l'ús de llenguatge groller en espais com 'Aída' i 'La que se avecina' (FDF), 'Dos hombres y medio' (Neox) o 'Embarazada a los 16', 'Teen mom' i 'Jersey shore' (MTV). A més, les cadenes incompleixen també la normativa pel que fa a la senyalització per edats, especialment en el cas de Neox, que no inclou cap indicació malgrat estar-hi obligada per llei. Les altres dues cadenes sí que ho fan, però en alguns casos indiquen que un programa està dirigit a majors de set anys quan en realitat hauria d'indicar per a majors de 13 o 18, i a més MTV admet que 'Jersey shore' és per a majors de 13 anys, la qual cosa està prohibida dins d'aquesta franja d'emissió. L'estudi analitza també els continguts dels webs d'aquestes cadenes i del 3XL —que queda exempta de l'altre àmbit perquè no emet durant l'horari superprotegit—, i també n'extreu conclusions negatives. Així, el 100% dels programes que es poden descarregar des d'aquests portals no inclouen la senyalització per edats, i tampoc no hi ha cap sistema que permeti als pares o tutors limitar l'accés a determinats vídeos. Pel que fa a la resta de continguts dels portals, el de Neox és el que més incompleix la normativa, amb un 48% de notícies i vídeos inadequats, seguit per FDF (35%), el 3XL (35%) i MTV (22%).
[21.08.12]
El I Premi Literari 'La Caixa' Plataforma de Literatura Juvenil escrita per joves autors es convoca per primera vegada adreçat a tots aquells autors d'entre 14 i 25 anys de qualsevol nacionalitat o procedència, mentre les seves obres estiguin escrites en català o espanyol. El premi és dotat amb 3.000 euros i la publicació a càrrec d'un dels dos convocants, Plataforma Editorial S.L., segell que té la seva seu a Barcelona, lloc on cal presentar els originals abans de l'1 de novembre del 2012 (c. Muntaner, 231, 4t 1a B. Tel. 934947999 / 08021 Barcelona). L'extensió de les novel·les ha de tenir un mínim de 80 pàgines i no superar les 300 pàgines. Els treballs hauran d'estar mecanografiats a doble espai i en una sola cara amb tipografia Times New Roman de mida 12. Els participants hauran d'enviar tres originals impresos i enquadernats, i una còpia digital en CD o dispositiu equivalent en Word o processador de textos equivalent. Els originals hauran d'anar obligatòriament signats amb pseudònim. En un altre sobre, amb el pseudònim en el remitent caldrà indicar: nom, cognoms, domicili, telèfon, adreça electrònica, fotocòpia del DNI, passaport o document oficial d'identitat equivalent, de l'autor o dels autors en cas que l'obra sigui col·lectiva. I també una declaració escrita i signada en què es manifesti de forma expressa que l'obra presentada és original i inèdita, que no ha estat premiada en altres certàmens anteriors i que no es troba pendent del veredicte d'altres jurats. L'autor també ha de manifestar que no existeix cap compromís amb altres editorials que impedeixi la cessió exclusiva dels drets d'explotació de l'obra a favor de Plataforma Editorial S.L. El jurat del premi estarà integrat per Francesc Miralles, Jordi Nadal i Míriam Malagrida, que serà la secretària del certamen. el veredicte es farà públic durant el mes de gener.
[15.08.12]
El cineasta i documentalista, Mel Stuart, director de la pel·lícula 'Willy Wonka i la fàbrica de xocolata' (1971), adaptació del clàssic de Roald Dahl, ha mort als 83 anys, a causa d'un càncer, al seu domicili de Los Ángeles. Malgrat els seus seixanta anys de carrera i la nominació a un Oscar pel documental sobre l'assassinat de John Fitzgerald Kennnedy, 'Four days in November' (1964), a més d'un premi Emy per 'The Making of the President 1960' (1963), una de les seves pel·lícules més recordades ha estat l'adaptació que va fer de la novel·la de Roald Dahl, 'Charlie i la fàbrica de xocolata' perquè havia confessat que era el conte preferit de la seva filla, que era qui li va demanar que en fes una pel·lícula. Estrenada amb el títol 'Willy Wonka i la fàbrica de xocolata', la va protagonitzar Gene Wilder.
[10.08.12]
Un enigmàtic anunci a la pàgina web de la llibreria anuncia un altre dels canvis que semblen provocats per la crisi que assetja el sector del llibre. El banner diu concretament: "Al·lots es traspassa. Un nou viatge ens espera, i ens agradaria marxar deixant la llibreria en bones mans... Interessats contacteu directament amb nosaltres: llibreria@petitprincep.com o al telèfon 934548820." La llibreria es troba al carrer Consell de Cent, 266, en ple centre de Barcelona, i fins ara s'havia distingit per no haver-se limitat a orientar tutors, professorat, pares i mares, sinó també per organitzar trobades amb experts sobre llibres infantils i juvenils, a banda de mantenir una acurada selecció de les novetats editorials. La llibreria Al·lots va ser fundada el 1996 i després d'un primer canvi de gerència, s'havia consolidat en el sector. L'anunci de traspàs sembla que vol evitar un tancament traumàtic i trobar una successió que mantingui la línia portada fins ara. La notícia ha sorgit en ple estiu i l'actual gerencia posa la data de setembre com a inicis dels contactes amb els futurs interessats a convertir-se en llibreters.
[08.08.12]
El futbolista i model, Gerard Piqué, parella de la cantant Shakira, ha debutat com a actor de doblatge posant la veu del rei pirata, el protagonista de la pel·lícula d'animació del director Peter Lord. Aquest film d'animació de ninots de plastilina tracta amb ironia els convencionalismes anglesos i fins i tot s'atreveix a fer broma sobre un personatge de la ciència com el mític Charles Darwin. En la seva versió original, l'actor Hugh Grant posava la veu del rei pirata. Aquest rei dels mars té bon cor però no té gaire èxit en totes les aventures que es proposa. Ell i la seva tripulació, una mica estrafolària com correspon al gènere, aspiren a guanyar el trofeu del Pirata de l'Any. Però per aconseguir-ho s'han d'enfrontar als seus rivals pirates, a la reina Victòria d'Anglaterra i al mateix Charles Darwin.
[05.08.12]
La cerimònia dels Jocs Olímpics de Londres 2012 ha dedicat un acte escènic als personatges de la literatura infantil anglesa en una representació global del bé i el mal. L'escriptora J.K.Rowling ha llegit un breu fragment de la novel·la 'Peter Pan' mentre l'imaginari literari ha recordat des de Mary Poppins a Alícia. La representació s'ha inserit en una cerimònia que també ha tingut com a protagonista William Shakespeare i un recorregut històric per la societat anglesa, des dels orígens rurals a la industrialització per passar després a un altre mite de l'imaginari anglès, el cinema, en un front que ha obert el popular Míster Bean (l'actor Rowan Atkinson), conegut arreu del món per les seves sèries d'humor.
[28.07.12]
El guardó el decideixen més de quatre mil alumnes d'una quarantena de centres educatius de la població d'Alcalá de Henares tenint en compte el conjunt de l'obra de l'autor i, en aquest cas, el seu compromís cultural i social amb les Fundacions de Barcelona i Medellín (Colòmbia). El premi Cervantes Chico li arriba, a Jordi Sierra i Fabra [vegeu perfil de l'autor aquí], coincidint amb el seu 65è aniversari i mentre commemora els quaranta anys des de la publicació del seu primer llibre. Segons la cronologia de l'autor, és el 31è premi que rep tant de literatura infantil i juvenil com per a adults. El premi Cervantes Chico es va començar a atorgar el 1992 dins d'una campanya d'animació de la lectura, no té dotació econòmica i compta amb el suport dels llibreters i l'Ajuntament d'Alcalá de Henares.
[27.07.12]
La sèrie 'Una mà de contes' és una iniciativa conjunta de Televisió de Catalunya i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que proposa una mirada diferent sobre les col·leccions del museu a través d'una vintena d'històries audiovisuals inspirades en obres de la seva col·lecció permanent. Aquesta activitat, que funciona des del 2009 al MNAC i a l’espai web de Televisió de Catalunya, inicia també un espai itinerant per diverses de les biblioteques de Barcelona. Els usuaris d’'Una mà de contes' del MNAC descobreixen la vintena d'històries que s’amaguen darrere de les obres d’art a través d’una pantalla audiovisual, i poden participar en una activitat que proposa jugar amb els escenaris i els personatges que apareixen a les pintures i als contes, per tal de crear els seus propis relats a partir d’uns materials especialment elaborats. Aquesta activitat planteja qüestions com ara la relació entre la pintura i la narració literària o el cinema, la música i les imatges o entre l’obra original i la seva reproducció. També convida petits i grans a deixar volar la seva imaginació al voltant d’una imatge, observant-la sense prejudicis ni complexos. Entre les obres que inspiren les històries de la sèrie 'Una mà de contes' hi ha el 'Frontal romànic d’Avià', les pintures de Sant Climent de Taüll, el 'Campament de Jaume I', del Mestre de la conquesta de Mallorca. 'La migdiada del pare', de Ramon Martí Alsina, o 'Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem', de Ramon Casas.
[25.07.12]
La dibuixant i pintora Carme Solé Vendrell, guardonada recentment amb el Premi Nacional de Cultura en la modalitat de Còmic, dins els premis del 2012 que atorga el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), ha sortit al pas de la polèmica que ha provocat el premi atorgat al seu àlbum 'La croada dels nens', publicat l'any passat per l'Editorial Magenta Universal Productions. Carme Solé Vendrell ha dit a la revista digital «Cornabou» que quan el CoNCA li va comunicar la concessió del premi ja li va advertir que, en ser fet públic sota la modalitat de "còmic" podia generar confusió, però que l'opció entrava de ple dins de les Bases dels Premis Nacionals de Cultura i que el jurat havia pres la decisió de guardonar 'La croada dels nens' per unanimitat. Carme Solé Vendrell, amb un extens bagatge professional en el món de la il·lustració i un dels noms més representatius de la il·lustració catalana contemporània, pensa també que per evitar polèmiques com aquesta en la qual s'ha vist involuntàriament implicada, la modalitat de "Còmic" s'hauria de rebatejar com a "Il·lustració", ja que aquesta és una denominació que engloba tots els gèneres, sigui quin sigui el seu suport: àlbum il·lustrat, còmic o publicació en premsa.
Una autora amb nombrosos reconeixements internacionals
Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944) ha estat guardonada, segons l'acta del jurat dels Premis Nacionals de Cultura, per "la seva contribució al camp de la il·lustració del llibre infantil amb una dilatada trajectòria que inicià el 1968, per la qual ha estat distingida amb nombrosos reconeixements internacionals. L’any 2011 il·lustrà 'La croada dels nens', amb text de Bertold Brecht, un poema èpic sobre l’èxode dels infants orfes a l’Europa de la Segona Guerra Mundial, un poema commovedor que ha interpretat des d’un registre auster, en tinta negra i amb una segona tinta vermella color de sang, que reflecteix emocionalment l’horror de la guerra en els infants que es veuen obligats a fugir." El jurat del premi ha estat format per Sam Abrams, poeta, traductor i crític literari; Xavier Albertí, director teatral, músic i compositor; Bet Miralta, acròbata, Escarlata Circus, Premi Nacional de Circ 2007; Lluís Bonet Mojica, crític de cinematografia a La Vanguardia; David Castillo, escriptor i crític literari. Coordinador del suplement Cultura d’El Punt Avui; Josep Bracons, historiador i conservador del Museu d’Història de Barcelona; Beth Galí, arquitecta i dissenyadora, directora de BB +GG Arquitectes; Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró; Assumpció Maresma, periodista, editora del diari Vilaweb i Premi Nacional de Periodisme 2004; Àngels Margarit, ballarina, coreògrafa i pedagoga, Premi Nacional de Dansa 1999; Bienve Moya, Investigador en cultura immaterial i Premi Nacional de Cultura Popular 2009; Ramon Muntaner, director de l’SGAE; Roser Ros, directora de Tantàgora Serveis Culturals i Premi Nacional de Cultura Popular 2010; Jorge Wagensberg, director científic de l’Obra Social de La Caixa.
[16.07.12]
La il·lustradora i pintora Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1 agost 1944) ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Còmic per l'obra 'La croada dels nens', publicat per Editorial Magenta Universal Productions, en la col·lecció Els Contes d'Aram,en una versió de Jaume Escala. L'àlbum, publicat l'any passat, recull els dibuixos que Carme Solé Vendrell va fer fa més de vint anys, tot i que el llibre no va ser publicat fins ara. La il·lustradora es va basar en el poema èpic de Bertolt Brecht sobre l'èxode dels infants orfes a l'Europa de la Segona Guerra Mundial. Segons el jurat del premi, que atorga el CoNCA, es tracta d'un poema commovedor interpretat des d'un registre auster, en tinta negra i amb una segona tinta vermella de color sang, i que reflecteix emocionalment l'horror de la guerra en els infants [veure crítica Andreu Sotorra]. Carme Solé Vendrell va estudiar pintura a l'Escola Massana de Barcelona. Va editar el seu primer llibre il·lustrat el 1968 i des d'aleshores la seva biobliografia abasta més de 700 títols entre àlbums i llibres de text. En la seva trajectòria, ha publicat il·lustracions en diversos països com el Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, EUA, Canadà, Noruega, Holanda, Dinamarca, Brasil, Taiwan, Japó, o Corea, entre d’altres. Els seus llibres han tractat temàtiques molt diverses, per a diferents grups d’edat, explorant sempre noves tècniques i estils. La seva obra segueix la tradició catalana d’il·lustració i ha creat escola en noves generacions d’artistes. Ha impartit cursos d’il·lustració a Barcelona, Mèxic DF, Venècia, Río de Janeiro, Taiwan, Nova York. Ha format part de diversos jurats internacionals. Avans del Premi Nacional de Còmic, ha estat distingida amb nombrosos premis entre els quals destaquen: Janusz Korczak (1979), Nacional de Ilustración (1979), Catalònia (1984), (Critici in Erba) 1992, (Octogone la Fonte) 1992 i Creu de Sant Jordi (2006). També fa treballs de cartellisme, animació, escenografia, dramatúrgia i direcció de teatre a més de presentar exposicions de pintura de la seva obra. Actualment, dins el Festival Grec 2012, ha elaborat l'escenografia i els objectes del muntatge teatral 'Raspall', basat en el conte de Pere Calders.
Els organitzadors del Saló Internacional del Còmic de BCN critiquen el CoNCA
L'entitat promotora del Saló Internacional del Còmic de Barcelona (FICOMIC), ha criticat en un comunicat la decisió del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) de guardonar la il·lustradora Carme Solé Vendrell amb el Premi Nacional de Còmic. L'organisme defensa que s'haurien de crear dos premis diferents, un d'il·lustració i un de còmic, com fa el ministeri de Cultura. En cap moment no vinculen la seva critica a Carme Solé Vendrell ni la seva obra, el que critiquen és que el premi que hauria de rebre pel seu llibre és d'il·lustració, i no de còmic.
Els professionals de la il·lustració, desconcertats
L’Associació de Professionals de la Il·lustració de Catalunya (APIC) també ha mostrat la seva sorpresa en un comunicat per l’atorgament del Premi Nacional de Cultura en la categoria de Còmic a la il·lustradora Carme Solé Vendrell per l'àlbum 'La croada dels nens'. L'APIC considera que l’obra de Carme Solé mereix tot el reconeixement per la seva extraordinària qualitat, cosa que és tan evident com que "el llibre guardonat no és un còmic". L'APIC afegeix que és sorprenent que aquest darrer aspecte pugui haver escapat a un jurat qualificat”.
[13.07.12]
La llibreria Robafaves de Mataró necessita 250.000 euros per poder evitar el tancament, segons els seus responsables. La seva precària situació econòmica, provocada per la crisi i el gran deute acumulat, els ha portat al límit del tancament. En un comunicat als mitjans de comunicació, la llibreria expressa que la crisi els ha tocat de ple, en el pitjor moment, quan han de fer front a les obligacions derivades de l’endeutament per ampliar, diversificar i millorar la seva oferta. La urgència és tan evident que la llibreria Robafaves necessita aquest increment de liquiditat abans del 26 de juliol i demana "auxili" econòmic a tot aquell que vulgui i pugui ajudar-los. Afegeixen també que la banca ètica s'hi sumarà si tenen una primera aportació popular. La llibreria, que funciona en règim de cooperativa, és un dels centres neuràlgics de la vida cultural de Mataró i de la rodalia de la comarca del Maresme des dels anys setanta. Des de sempre, s'ha distingit perquè ha organitzat lectures de contes, presentacions de llibres i converses amb autors, amb una especial dedicació a la literatura infantil i juvenil, i ha editat també alguns llibres propis i una revista. Tota aquesta feina cultural se li ha reconegut amb diversos premis com la Creu de Sant Jordi o el premi de Llibreter de l'Any.
[06.07.12]
La productora Cromosoma, segell que ha estès arreu del món la sèrie de 'Les Tres Bessones', basada en els personatges de la il·lustradora Roser Capdevila, ha anunciat als seus treballadors —que estan repartits en tres empreses— que els deutes que arrossega li impedeixen continuar endavant. La intenció de l’actual directiva és acomiadar la totalitat de la plantilla de Cromosoma S.A. i executar un ERO a la filial Digital 360 S.L., alhora que es planteja sol·licitar entrar en concurs de creditors. En total, segons ha publicat el diari ARA, s’eliminarien una trentena llarga de llocs de treball. De fet, en les últimes setmanes ja s’han rescindit uns deu contractes d’obra i servei. El personal que encara treballa a les empreses, segons el mateix rotatiu, no ha cobrat l’última nòmina ni la paga extra d’estiu. Durant els pròxims dies la plantilla decidirà la seva posició. Cromosoma és la productora que va fundar Oriol Ivern, que va morir precisament el passat 13 de juny, als 66 anys. La productora ha estat responsable de sèries d’èxit internacional com 'Les Tres Bessones' i de documentals com 'Bicicleta, cullera, poma', sobre la malaltia de l'Alzheimer i la situació de l'expresident Pasqual Maragall, la pel·lícula animada 'Arrugues', guanyadora dels Premis Goya en les categories de guió i pel·lícula d'animació, o el documental 'Brava, Victòria!', sobre Victòria dels Àngels, a més de productes multimedia i editorials relacionats sobretot amb 'Les Tres Bessones', 'Juanito Jones' o la sèrie 'Lila', del doctor Estivill. La situació de crisi que viu la productora Cromosoma posa en perill la continuïtat dels projectes que té en procés o en cartera.
[03.07.12]
L'escriptor, crític, pedagog i periodista, Emili Teixidor, ha mort a Barcelona, a causa de la malaltia del càncer que l'havia apartat en les últimes setmanes de les seves habituals col·laboracions periodístiques. Emili Teixidor (Roda de Ter, 22 de desembre de 1933 – Barcelona, 19 de juny de 2012) va néixer al mateix poble del poeta Miquel Martí i Pol, autor amb qui se sentia també molt lligat. Va coincidir amb ell a l'escola i mantenien una amistat des d'aleshores fins a la mort del poeta. Emili Teixidor es va llicenciar en magisteri i va exercir de mestre a la comarca d'Osona. El 1958 es va traslladar a Barcelona on va estudiar Dret, Filosofia i Lletres i Periodisme.
Una obra extensa i rigorosa
Va començar la seva carrera literària a finals dels anys seixanta, centrant-se primerament en la literatura infantil i juvenil. Va obtenir el premi Joaquim Ruyra amb la novel·la 'Les rates malaltes' (1967), i va publicar 'Dídac, Berta i la màquina de lligar boira' (1969) i 'L'ocell de foc' (1969), un dels clàssics de la literatura juvenil catalana. Durant la dècada de 1970, va participar en les revistes 'Oriflama', 'Cavall Fort' i 'Tretzevents'. Fins al 1979 no va escriure la seva primera obra per a adults, el recull de narrativa breu 'Sic trànsit Glòria Swanson', guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or de narrativa. La primera novel·la la va escriure el 1988, 'Retrat d'un assassí d'ocells', amb els signes inconfusibles del seu estil: el domini del vocabulari i de la tècnica narrativa.
Una trajectòria extensament guardonada
El 2003, va publicar la novel·la, adaptada després al cinema, 'Pa negre', situada en els paisatges de la seva Osona natal, que en literatura va obtenir els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. Va tornar a la comarca d'Osona amb la novel·la 'Laura Sants'. El 2010 va publicar la novel·la 'Els convidats'. En la seva trajectòria havia escrit guions per a ràdio i televisió i havia col·laborat en diversos mitjans amb articles sobre l'escriptura, la lectura i l'ensenyament. Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 1992, el premi Crítica Serra d'Or de literatura juvenil del 1995 per la novel·la juvenil 'Cor de roure' (1994), el Premio Nacional del ministeri de Cultura l'any 1997 per 'L'amiga més amiga de la formiga Piga' (1996) i el Premi Sant Jordi de novel·la del 1999 per la novel·la 'El llibre de les mosques' (2000). L'últim llibre publicat per Emili Teixidor ha estat 'La formiga Piga va a la biblioteca' (Cruïlla, 2012).
[19.06.12]
Els premis Junceda que atorga l'Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya ha distingit aquest any els il·lustradors Arnal Ballester, per partida doble, pel treball de l'obra 'En Faiqué', de l'Hospital Sant Joan de Déu, i per 'Leer en casa' / 'Reading at home' de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. També han estat guardonats Albert Asensio per la col·lecció 'On viuen els animals?', de l’Editorial Juventud; Elenio Pico per 'D’un costat i de l’altre', de Punt d'Intercanvi; Juliet Pomés Leiz per 'Las verduras de muchas maneras', de Círculo de Lectores i RBA; i Lucía Serrano per 'En blanco', d’Editorial Anaya.
[14.06.12]
El productor audiovisual, Oriol Ivern, ha mort als 66 anys. Ivern s'havia fet càrrec de diversos projectes amb la seva productora, Cromosoma S.A. L'any 1988, amb la voluntat de realitzar sèries d'animació de qualitat per als més petits, Oriol Ivern va fundar, juntament amb la seva esposa, Eulàlia Cirera, i un grup reduït de persones, la productora catalana. Una de les seves produccions més conegudes és 'Les Tres Bessones', la sèrie infantil de ressò internacional creada a partir de l'obra de la il·lustradora Roser Capdevila. També va impulsar la sèrie 'Los cuentos de la Nana Bunilda', per a TVE, basada en el personatge creat per l'escriptora Mercè Company i l'il·lustrador Agustí Asensio, a més de sèries d'animació com 'Les magilletres', 'Asha', 'Juanito Jones' o 'Lila i Tom'. Recentment, Oriol Ivern havia estat coproductor del film animat, 'Arrugues', sobre la vellesa i la malaltia de l'alzheimer, que va obtenir dos premis Goya en les categories de Millor guió adaptat i Millor pel·lícula d'animació.
[13.06.12]
L'assagista Pilar Garcia, del País Valencià, ha estat distingida amb el premi Aurora Díaz Plaja per l'article “L'obra poètica de Maria Dolors Pellicer”, publicat a la revista L'Aiguadolç, del Centre d'Estudis de la Marina Alta, en un monogràfic sobre la literatura infantil i juvenil al País Valencià. El premi, que fa onze anys que s'atorga i que va ser creat arran del I Congrés de Literatura Infantil i Juvenil de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, s'atorga en un acte a Vilafranca del Penedès i distingeix un article d'anàlisi, estudi o investigació sobre literatura infantil i juvenil publicat o no en qualsevol mitjà durant l'any anterior. El jurat d'aquesta edició ha estat format per Nati Calvo, Pere Martí i Bertran i Margarida Prats. El premi, que fins fa poques edicions estava dotat amb 1.500 euros en col·laboració amb Caixa Penedès, actualment, arran de la crisi financera d'aquesta entitat, no té dotació i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), com a convocant, l'ha convertit en un premi honorífic, malgrat que el pressupost de l'AELC no té restriccions considerables i es nodreix d'ingressos institucionals (Institució de les Lletres Catalanes) i de CEDRO. La premiada, Pilar Garcia, viu a Pedreguer (Marina Alta), ha escrit diversos articles de crítica literària a la premsa especialitzada i és professora de secundària a l'Institut Públic de Teulada.
[10.06.12]
Julieta Agustí, directora del Centre de Titelles de Lleida, i creadora el 1986 d'aquest centre juntament amb Joan Andreu Vallvè, a més d'organitzadors de la Fira de Titelles que es fa a la capital del Segrià cada any, ha mort [divendres, 8 juny] en un accident de trànsit a Llardecans (Segrià). En aquest 25 anys, Julieta Agustí, que tenia 59 anys, havia treballat intensament en la difusió del teatre de titelles i a través de la Fira anual havia congregat a Lleida nombrosos grups internacionals. Precisament aquesta temporada el Centre de Titelles de Lleida commemorava el 25 aniversari de la seva fundació amb espectacles del seu repertori tant al Teatre Poliorama com al Teatre Nacional de Catalunya. L'accident de trànsit s'ha produït quan Julieta Agustí conduïa un tot terreny que ha xocat frontalment amb un camió, després de la una del migdia.
[08.06.12]
L'editora Rosa Serrano es jubila després de 22 anys al capdavant de Tàndem Edicions, empresa editorial establerta al País Valencià. La substitueix en el càrrec Àfrica Ramírez Olmos, vinculada a l'editorial des de pràcticament els seus inicis, l'any 1990, i amb una trajectòria reconeguda en el sector. Com a directora general es manté Emparo Sena Serrà. L'editora Rosa Serrano ha fet de Tàndem en els últims vint anys un segell de qualitat, amb un catàleg compromès amb els autors valencians, alhora que ha sabut incorporar autors de prestigi internacional, segons destaca la mateixa empresa. La seva activitat s'ha reflectit sovint fora del marc editorial del dia a dia amb la participació activa en congressos, trobades i intercanvis del sector professional, sempre amb una clara defensa dels principis de cultura i país que van donar sortida al naixement de Tàndem Edicions. Durant la seva etapa s'han publicat un miler de títols, entre els quals figuren obres destacables en l'àmbit infantil i juvenil, tant de text com d'àlbum il·lustrat, i s'ha obert mercat en diversos països llatinoamericans. Tàndem Edicions assegura que mantindrà la continuïtat del segell amb la nova direcció editorial en mans d'Àfrica Ramírez.
[06.06.12]
La il·lustradora Victòria Tubau (Berga, Berguedà, 1959) ha guanyat el premi de literatura infantil El Vaixell de Vapor 2012, dotat amb 15.000 euros, amb l'obra 'Els nens de la meva classe'. L'escriptora narra la història del Batat, que té deu gallines que viuen a la cuina i es banyen dins la banyera; la Sunna, que té una maleta misteriosa; l'Akim, que abans vivia en una illa preciosa en forma de sargantana; el Nur, que de tant en tant es fa invisible, i la Mela, que ha trobat unes tortugues que anaven de festa. Una història en què la realitat es complementa amb mons de fantasia. D'altra banda, Pasqual Alapont (Catarroja, Horta Sud, País Valencià, 1963), geògraf i historiador valencià, ha estat reconegut amb el premi Gran Angular, dotat també amb 15.000 euros, per l'obra 'El racó de Penèlope'. El jove Zinc Peris ha de seguir el canvi de vida dels seus pares, que muntaran un restaurant a la localitat del Perelló. Allà, es trobarà amb el cuiner Alexandre, un heroi que li ensenyarà les veritats essencials de la vida. Victòria Tubau exerceix de mestra en una escola pública, té una llarga trajectòria com a il·lustradora i ha col·laborat amb diverses editorials, diaris i revistes. A l'Editorial Cruïlla ha il·lustrat, entre altres, 'L'Ocell de Foc', d'Emili Teixidor, 'La cortina de la mainadera', de Virginia Wolf, o el 'Poema Sant Jordi', de Josep Maria de Sagarra. Pasqual Alapont ha publicat una trentena de llibres entre narrativa per a infants i joves, traduccions, novel·les i obres de teatre.
[31.05.12]
El premi, convocat per la Mancomunitat de Municipis de la Safor, és dotat amb 3.000 euros, a més dels drets d’autor i la publicació del llibre a Edicions del Bullent. Carles Cano (València, 1957) ha estat el guanyador d'aquesta edició amb el relat 'Set i mig', una paròdia de 'Blancaneu i els set nans', amb la diferència que les princeses blanques com la neu són set, nascudes en dos parts múltiples de la reina Eduarda. Com que cal buscar un hereu, la reina aprofita l’arribada d’un nan negre com el sutge en una barca a la deriva pel riu per nomenar-lo succesor i obligar-lo a casar-se amb una de les seues filles. Però les coses es compliquen en una trama rocambolesca pelna d'humor. L'edició ha comptat amb 37 obres presentades i el jurat ha estat integrat per Núria Sendra, Mario Viché, Joaquina Barba, Irene Verdú, Teresa Broseta i Vicent Mahiques.
[18.05.12]
La pel·lícula, dirigida per Sergio Manfio, una comèdia d'aventures destinada al públic familiar, ha estat rodada en català, italià, anglès i espanyol i compta amb les veus dels actors i dobladors Carlos Latre, Cristina Mauri, Roger Pera, Gemma Ibáñez i Claudi Domingo. El guió és una obra col·lectiva de Sergio Manfio, Francesco Manfio i Antonio Garrido, amb la col·laboració de Jose Antonio Francés. La banda sonora compta amb música original de Pep Lladó, Sergio Manfio i Michele Minitti. Edebé Audiovisual Licensing es una divisió del grup editorial Edebé, que produeix i distribueix continguts audiovisuals per a infants i joves, tant de creació pròpia de produccions alienes. Entre els projectes que formen part del seu catàleg figuren les adaptacions de 'Quatre amics i mig', 'Jonàs', 'Takat el gos' i 'Stoneboy'. 'Els cadells i el codi de Marco Polo' [veure tràiler en el directori de Cornabou] és el primer llargmetratge de la productora. En la trama del guió del film animat, els cadells —uns personatges coneguts per la sèrie homònima de televisió que porta cinc temporades i s'emet en diversos països— viuen a diferents parts del món però s'han de retrobar per portar a terme una missió urgent: salvar la ciutat de Venècia. El conill Cilindre, l’ànega Diva, la gata Ol·ly, el gos Portàtil, la granota Piu i l’ocellet Sensenom utilitzen tot el seu enginy per fer-se amb el Codi de Marco Polo abans que els el trobi la malèfica Bruixa Cornella, i així evitar que aquesta compleixi l’encanteri de buidar tots els canals de Venècia i acabi per sempre amb els cadells, a qui odia a mort.
[14.05.12]
Maurice Sendak, considerat un dels il·lustradors de literatura infantil més importants del segle XX, ha mort en un hospital de Canbury (Connecticut), després de les complicacions derivades d'un vessament cerebral. Maurice Sendak va publicar el 1963 l'àlbum 'Allà on viuen els monstres', publicat aquí per Kalandraka l'any 2000 i portat el 2009 al cinema pel director Spike Jonze. La pel·lícula es va convertir al EUA en la més taquillera en el seu primer cap de setmana. I l'àlbum va aconseguir un volum de vendes superior als 19 milions d'exemplars, bona part dels quals, als Estats Units. El conte de Maurice Sendak, 'Where the Wild Things Are' (Harper Row, 1963) relata la història de Max, un nen que es sent incomprès i que, després d'una discussió amb la seva mare, fuig a la recerca d'un lloc màgic creat en la seva imaginació. Allà és on habiten els monstres als quals fa referència el títol, que en realitat són unes criatures que representen les emocions salvatges que busquen un líder que els guiï i proclamen Max com a rei de l'indret. El conte només conté nou frases en una cinquantena de làmines. L'obra literària de Maurice Sendak és àmplia, però és conegut sobretot per una desena llarga de contes infantils que ell mateix va il·lustrar. El 1996, va rebre la Medalla Nacional de les Arts de mans del llavors president dels EUA, Bill Clinton, per la seva obra literària. Sendak va fer escola perquè mai va limitar la seva obra a la fórmula convencional. Algunes de les seves obres van suscitar controvèrsia com quan va ser censurat per un nu infantil en el qual alguns detractors hi van veure connotacions eròtiques. Molts dels seus llibres inclouen herois i heroïnes que, contra el que dicten les convencions, no són ben educats sinó que són tossuts i fins i tot desagradables.
[08.05.12]
Amb aquesta novel·la, l'autora va obtenir també el premi Ramon Muntaner del 2011, publicat posteriorment per Columna Edicions dins d'Estrella Polar del Grup 62, a la col·lecció Columna Jove, núm. 264. En aquesta novel·la, l'autora recorda la nevada del 2010, una nevada imprevista que paralitza bona part del país. Passen les hores i la neu va caient cada cop amb més força, la comunicació telefònica cada vegada és més complicada i el mas de can savall es va convertint en el punt de trobada de gent diversa. Cinc adolescents, la monitora i el condcutor d'un bus escolar, una noia jove que fa de cangur a un nen de pocs mesos i que no sap com alimentar, uns veïns amb un difunt a casa que no poden mobilitzar i una prostituta de carretera que ha quedat glaçada pel fred hi hauran de fer nit. Poc a poc s'aniran descobrint els secrets que amaga cadascú i els misteris familiars més ben guardats de can Savall. La intensitat de la nevada i les confessions entre els joves uniran les seves vides per sempre. En la mateixa edició dels Premis Serra d'Or, s'ha distingit també la col·lecció de literatura infantil 'Ballmanetes', de Publicacions Abadia de Montserrat. I en l'apartat de Coneixements, el guardonat ha esta Josep Almirall per 'Castells, tocant el cel amb la mà'.
[26.04.12]
L'escriptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923) és l'autor distingit aquest any amb el Premi dels Escriptors Catalans que atorguen els associats de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) mitjançant la seva votació. L'autor, que el 2013 complirà els 90 anys, signa una extensa obra literària per a infants i joves, recollida majoritàriament en la seva Obra Completa, i també és autor d'una intensa obra assagística. Llicenciat el 1945, es va dedicar inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer. Després d'uns anys a Sant Feliu de Guíxols (1949-56), exercí la docència a Balaguer (1956-59), Lleida (1959-70) i posteriorment a les Borges Blanques, on fou catedràtic d'institut (1982) fins que es jubilà (1988). Paral·lelament s'inicià aviat com a escriptor: el 1954 guanyà un concurs de novel·la juvenil. La seva producció posterior, ja tota en català, comprèn bàsicament prosa i és sobretot abundant i coneguda en els vessants infantil i juvenil. Continuà també traduïnt, especialment per a Edicions 62 (D.Hammett, R.Chandler, J.H.Chase, R.L.Stevenson, etc.) i des de la seva fundació (1961), ha estat un col·laborador assidu de la revista Cavall Fort, on ha publicat nombrosos contes. Autor de vocabulari ric i prosa eficaç, adreçat als lectors infantils i juvenils, va publicar inicialment títols com: 'El venedor de peixos' (1960), 'Trampa sota les aigües' (1965, premi Joaquim Ruyra 1963), 'Rovelló', (1969, premis Folch i Torres 1968, J'aime lire, 1990 i Bernad Versele, 1991) o 'L'home dels gats', 1972. Entre els llibres més recents, figuren 'El testament de John Silver' (2007, premi Crítica Serra d'Or al millor llibre juvenil 2008) i 'Xau, el gos nàufrag' (2008). El 1980 guanyà el Premi Serra d'Or per 'Història de Lleida explicada als joves' i és també autor d'algunes adaptacions i obres teatrals. L'obra per a adults comprèn reportatges i assaigs, molt centrats en la Catalunya de ponent. Ha publicat també diversos reculls de narracions i volums autobiogràfics. Part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, el basc, el francès, l'italià i el rus. És membre de la secció filològica de l'IEC (1991) i des del 1983 es convoca un premi d'assaig amb el seu nom dins els premis de Lleida. Va ser president d'honor del I i II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana. A banda dels premis esmentats, ha estat guardonat també amb el Premi Ramon Fuster per la tasca pedagògica (1988), la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi Jaume d'Urgell del Consell Comarcal de la Noguera (1999), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2000) i el Premi Trajectòria (2002). La seva popularitat li va arribar amb l'adaptació audiovisual basada en la sèrie del personatge infantil 'Rovelló'.
[24.04.12]
L'escriptor Emili Teixidor (Roda de Ter, 1933) ha dedicat un article a la festa de Sant Jordi o el Dia del Llibre. L'autor de la novel·la 'Pa negre' recorda que hi ha molts motius per llegir amb aquestes paraules: "El contacte dels escriptors amb els lectors és positiu encara que només sigui perquè els que no llegeixen no llegirien ni això —aquests motius per convèncer-los— i perquè el tracte, la proximitat, entre autors i públic —lector o no— permet un diàleg en què tots dos poden esgrimir les seves raons. Sant Jordi, com a representant de la cavallerositat medieval, sempre va acompanyat del dragó, que deu simbolitzar tots els mals contra els quals la fermesa del sant, a dalt del cavall, lluita. Ara les autoritats s’han adonat que els dragons no llegeixen. O sigui, que... [podeu llegir l'aticle íntegre aquí que ha publicat en l'especial de Sant Jordi del diari ARA].
[23.04.12]
La sèrie d'animació infantil 'Pocoyó', que va ser guardonada a l'últim Festival de Venècia, es veurà afectada per la crisi de la productora, Zinkia, que aplicarà un ERO per a l'extinció de 26 contractes adscrits al centre de treball de Madrid, principalment de l'àrea de producció. Zinkia va tancar l'exercici 2011 amb unes pèrdues de 84.000 euros, fet que suposa reduir un 96% els números vermells de 2,26 milions d'euros comptabilitzats l'any anterior. La xifra de vendes es va situar en 13,22 milions d'euros, fet que suposa més que duplicar (+121%) els ingressos de l'exercici precedent, gràcies a l'expansió internacional ia la millora de les vendes provinents de l'explotació de nous suports. El resultat brut d'explotació va ser de 1,68 milions d'euros, davant el resultat negatiu de 511.000 euros de l'exercici 2010.
[21.04.12]
Estrenada primer als Estats Units, la pel·lícula va recaptar uns 116 milions d’euros en el primer cap de setmana, un resultat rècord de taquilla per ser la primera part d’una saga que parteix d'una novel·la adreçada en un principi al públic juvenil, però que s’ha convertit en un crossover. L'autora Suzanne Collins, a més d’escriptora, és guionista de sèries televisives. Pel que fa a l’adaptació al cinema de la novel·la 'Els jocs de la fam', Suzanne Collins comparteix l'autoria de guionista amb Billy Ray i Gary Ross que també dirigeix la pel·lícula. 'Els jocs de la fam' està protagonitzada per Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Liam Hemsworth i Lenny Kravitz. Suzanne Collins descriu a la novel·la una civilització postapocalíptica [vegeu crítica a la revista digital Cornabou] Pànem és una nació creada sobre les ruïnes del que fa temps va ser Amèrica del Nord, el seu poder i la seva riquesa es concentren a la capital, envoltada per una dotzena de districtes marginals. Pànem és governada d’una forma centralista i autoritària des del Capitoli, basada en els districtes. Cada districte té una funció concreta i s’encarrega de proveir a la resta. Els habitants de cada districte tenen prohibit sortir dels seus límits. La capital és dura i cruel, i manté sotmesos la resta de districtes, obligant-los a lliurar cada any a dos ciutadans com a tribut. Es tracta d’'Els jocs de la fam', un espectacle televisiu on cada districte envia dos ciutadans que els representi per poder participar en un concurs on hauran de sobreviure en una lluita a vida o mort. Katniss, la protagonista d’aquesta història, serà el representant del districte 12, el més pobre de Pànem, en substitució de la seva germana petita. Suzanne Collins construeix una trilogia on critica els autoritarismes i a determinats espectacles televisius, però també vol enaltir valors com la confiança i la lleialtat. L'Editorial Estrella Polar del Grup 62 té la trilogia publicada amb tres volums: 'Els jocs de la fam', 'En flames' i 'L'ocell de la revolta'.
[20.04.12]
Per quart any consecutiu, aquells autors que s'han ofert voluntàriament han visitat diversos hospitals catalans on es troben internats infants amb malalties de tractament especial. La iniciativa és una idea de l'escriptor Jordi Sierra i Fabra que creix cada any per Sant Jordi i que compta amb la coordinació del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCat). Com en altres edicions, diverses editorials han col·laborat en la proposta cedint llibres dels autors que han fet la visita als hospitals. El grup ha estat integrat aquest any per Mercè Arànega, Marta Balaguer, Teresa Blanch, Àngel Burgas, Aleix Cabrera, Maite Carranza, Rosa M. Curto, Antoni Dalmases, Teresa Duran, Asun Esteban, Anna Gasol, Gabriel Garcia de Oro, Carlota Goyta, Pau-Joan Hernàndez, Xavier Hernàndez, Alegria Julià, Gemma Lienas, Francesc Miralles, Pep Montserrat, M. Carme Roca, Gemma Sales, Care Santos, Eulàlia Sariola, Jordi Sierra i Fabra i Emili Teixidor. Els hospitals que han rebut els autors han estat l'Hospital de Sant Pau, l'Hospital Infantil Sant Joan de Déu, l'Hospital Clínic, l`Hospital del Mar, l'Hospital de la Vall d'Hebron, l'Hospital Germans Trias i Pujol i l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. L'activitat es fa expressament amb discreció de cara als mitjans de comunicació per respectar la intimitat dels infants malalts i també per no fer una similitud amb les campanyes de Nadal i Reis que protagonitzen principalment estrelles del futbol. En aquest cas, els escriptors i escriptores regalen llibres als infants, signen llibres de pròpia autoria i comparteixen una estona amb els nois i noies en una data pròxima a Sant Jordi.
[19.04.12]
El volum, que es va publicar en suport cartoné de notables dimensions als anys setanta del segle passat, es reedita amb la història actualitzada i en una adaptació a l'era digital. No es tracta d'un e-book, sinó d'una aplicació interactiva que permet, per exemple, dibuixar les quatre barres a l'escut de Guifré el Pelós, escoltar la veu del president Tarradelles dient la frase "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!" o dissenyar una pancarta personalitzada per a la multitudinària manifestació del juliol del 2010. El programa es pot consultar en català, castellà i anglès. La versió catalana i castellana estan locutades per Òscar Dalmau. La 'Història de Catalunya de la Pilarín' es pot descarregar a l'App Store de l'iTunes. La versió gratuïta permet llegir i interactuar amb una part del llibre i, si es vol, es pot comprar sencer per només 0,79 cèntims d'euro. L'any 2012 es commemora l'Any Pilarín Bayés. Un dels actes més recents és l'exposició que es pot visitar al Palau Robert de Barcelona fins a l'11 de Setembre. L’exposició reflecteix l’obra i la trajectòria vital d’una dibuixant que ha il·lustrat al voltant de 700 llibres, traduïts a diversos idiomes, i ha treballat en infinitat de suports: auques, cartells, murals grans, sense oblidar la seva faceta d’escultora. El relat de l’exposició es desenvolupa a través d’onze apartats i personatges que simbolitzen onze grans conceptes universals: la bellesa, la comunicació, la convivència, el coneixement, la identitat, la cultura, la universalitat, la generositat, la tradició, la ficció i la diversió.
[17.04.12]
La feble conjuntura econòmica que afecta, com tots els sectors, l'editorial té una conseqüència evident en alguns dels premis literaris més ben dotats fins ara. La Fundació SM, que té entre els segells del seu grup l'Editorial Cruïlla, ha tornat a rebaixar la dotació dels seus dos premis estrella, el Gran Angular i el Vaixell de Vapor, en llengua castellana que, només fa tres convocatòries, era de 100.000 euros cadascun. Les convocatòries del 2011 i el 2012 ja van rebaixar dràsticament aquesta dotació fins a la meitat, 50.000 euros. I la convocatòria prevista dels dos premis per al 2013 —el termini de la qual acaba l'1 de setembre d'aquest any— la dotació ha estat novament reduïda fins a 35.000 euros per premi. En tres anys, doncs, els premis que eren els més ben dotats de la literatura infantil i juvenil de l'Estat espanyol s'han vist reduïts en un 65%. La Fundació SM continua mantenint les convocatòries dels premis homòlegs en català, gallec i basc, tot i que també amb dotacions reduïdes en relació a anys anteriors, així com les que convoca en països sudamericans com l'Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú, Puerto Rico i la República Dominicana, a més del Premi Internacional d'Il·lustració - Fira de Bolonya i el Premi Iberoamericà de Literatura Infantil i Juvenil. En conjunt, la Fundació SM destina actualment a premis literaris per a joves uns 240.000 euros anuals.
[10.04.12]
Les joves dibuixants, Evelyne Laube (Lengnau, Suïssa, 1982) i Nina Wehrle (Willisau, Suïssa, 1984) han estat les guanyadores de la III Edició del Premi Internacional d'Il·lustració Fira de Bolonya amb l'obra 'Die Grosse Flut'. El guardó, dotat amb 30.000 dòlars, compta amb la col·laboració de la Fundació SM. Les guanyadores han estat seleccionades entre els 46 il·lustradors menors de 35 anys participants amb les seves obres exposades a l'Exhibició Internacional d'Il·lustradors de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya 2012. El jurat ha estat format per Kitty Crowther, il·llustradora belga guanyadora el 2010 de l'Astrid Lindgren Memorial Award; Antonio Faeti, excatedràtic de Literatura Infantil de la Universitat de Bolonya; i Quezal Lleó, director d'Art de SM Mèxic. Els tres han destacat l'elegància de l'execució que té com a resultat un univers de de somni fresc, però alhora molt en sintonia amb el costat més fosc de l'ànima humana. Així mateix han afirmat també que tot i sent un disseny molt actual té influències d'il·lustradors tradicionals francesos inspirats en Verne, tints gòtics de tornada a l'art del Renaixement i el segell del geni més contemporani en la forma dels tons d'ombra.
[23.03.12]
L'escriptor Guus Kuijer (Amsterdam, 1942) ha reflectit en les seves obres els problemes als quals s'enfronta la societat contemporània així com grans qüestions de la vida amb un rebuig sempre de la intolerància i l'opressió. Guus Kuijer ha estat guardonat amb el Memorial Astrid Lindgren, considerat el Nobel de la literatura infantil i juvenil i el més ben dotat del seu àmbit amb 5 milions de corones sueques, uns 565.000 euros. El premi està convocat pel Consell Suec de les Arts, amb el suport del govern suec, i es va atorgar per primera vegada el 2002. L'escriptor, després d'exercir uns anys de mestre d'escola, va fer el seu debut com a escriptor el 1975. Fins ara ha publicat més de 30 llibres, majoritàriament destinats a lectors joves. Les seves obres han estat traduïdes a més d'una desena d'idiomes i ha obtingut anteriorment altres premis tant als Països Baixos com a Alemanya. Algunes de les seves obres han estat adaptades al teatre o el cinema. En català, el 1987, l'Editorial La Galera va publicar la seva novel·la 'Un forat a la frontera' ('Eren de gat en Grens'). El premi es lliura en uns cerimònia solemne al Saló de Concert d'Estocolom el 28 de maig.
[20.03.12]
L'escriptora argentina Maria Teresa Andruetto (Arroyo Cabral, 1954), ha estat la guanyadora del premi Hans Christian Andersen de literatura en la convocatòria bianual d'aquests guardons. L'autora va estudiar Lletres a la Universitat Nacional de Córdoba i després d'una breu estada a la Patagònia, va treballar en un centre especialitzat en lectura i literatura per a infants i joves. Ha format part de diversos Plans de Foment de la Lectura al seu país i també de projectes d'escriptura amb infants i joves en risc d'exclusió social. Ha rebut anteriorment altres premis literaris, entre els quals figura el Iberoamericano de Literatura Infantil y Juvenil que atorga la Fundació SM. D'altra banda, l'il·lustrador Peter Sis (Brno, Txecoslovàquia,1949) va estudiar a l'Academia d'Arts Aplicades de Praga i al Royal College of Art de Londres. Va començar en el món del cinema guanyant el premi Ós d'Or de La Berlinale, el 1980, amb un curt d'animació. També ha guanyat el Grand Prix de Toronto, el premi Cinema Golden Eagle, i el 1983 va col·laborar amb Bob Dylan a 'You got to serve somebody'. El seu treball en cinema és a la col·lecció permanent del Museu d'Art Modern de Nova York. El 1982, mentre era a Los Ángeles per produir una pel·lícula per als Jocs d'Hivern de 1984 que no es va arribar a fer, el seu país i tot el bloc de l'Est van boicotejar els Jocs Olímpics i va decidir quedar-se exiliat als Estats Units. Establert després a Nova York, va entrar en el camp de la il·lustració d'àlbums per a infants.
[20.03.12]
El Premi IBBy / Asahi de Promoció de la Lectura ha estat compartit per dues iniciatives completament diferents. Per una part el programa 'Àvies contacontes', d'Argentina, i per una altra, l'Associació Sipar, de Cambodja. El primer està organitzat per la Fundació Mempo i promou la lectura entre els infants de comunitats marginals i no només beneficia els més petits sinó que també té un gran impacte en l'autoestima de les àvies. Les àvies contacontes són voluntàries, desocupades i d'edats compreses entre els 50 i els 70 anys, que han trobat en aquest programa una manera productiva d'utitilitzar el seu temps i la seva capacitat de donar afecte a través del seu paper de narradores. L'Associació Sipar, de Cambodja, va nèixer el 1982 per ajudar els refugiats cambodjans que vivien a la frontera amb Tailàndia, durant el règim del Khmer Rouge. Durant aquest règim, tots els llibres van ser destruïts, els creadors assassinats i no van quedar editorials al país. A la caiguda del govern, Sipar va ajudar a reconstruir la xarxa educativa, i el 1993 va centrar les seves activitats en la lectura i les biblioteques. L'any 2000, Sipar va inciar tallers d'edició, d'escriptura i d'il·lustració, la majoria de llibres per a infants. Avui disposa d'un petit departament editorial que ha publicat 70 títols (130.000 còpies) distribuïts gratuïtament a les 200 biblioteques de Sipar. Des del 1993 al 2011, Sipar ha format més d'un miler de bibliotecaris en els seus tallers fins que el Ministeri d'Educació del país s'ha fet càrrec de la xarxa.
[19.03.12]
La literatura catalana, que cada any té representació en aquesta veterana selecció que fa la Internationale Jugendbibliothek München, ha estat representada en aquesta edició per les novel·les 'El quadern d'Àngela', de Raquel Ricart, publicada per Tàndem Edicions, i la novel·la 'Cornèlius i el rebost dels impossibles', de Carles Sala, publicada per l'Editorial La Galera. La primera va obtenir el premi Vila de Paterna de narrativa i la segona, el premi Josep Maria Folch i Torres.
[15.03.12]
La novel·la 'El secreto del huevo azul', de Catalina González Vilar (Alacant, 1976) ha obtingut el premi Barco de Vapor que convoca l'Editorial SM i que està dotat amb 50.000 euros. D'altra banda, la novel·la 'El festín de la muerte', de Jesús Díez de Palma (Madrid, 1962), ha estat la guanyadora del premi Gran Angular de la mateixa editorial i amb la mateixa dotació. Les dues obres han aparegut automàticament publicades en cartoné, rústica i suport e-book el mateix dia de fer-se públic els dos veredictes. Segons dades de la mateixa editorial, el premi Barco de Vapor ha rebut 152 originals i el Gran Angular, 94 originals, cosa que indica que l'afluència dels autors s'ha reduït considerablement des que SM va reduir a la meitat (de 100.000 a 50.000 euros) la dotació dels dos premis. El jurat del Barco de Vapor ha estat format per Blanca Calvo, Arturo Canalda, Gustavo Martín Garzo, Elsa Aguiar, Lines Carretero i Berta Márquez. I el jurat del premi Gran Angular ha estat format per María Victoria Fernández, José Antonio Marina, Espido Freire, Elsa Aguiar, María Jesús Encinas i Paloma Jover.
[14.03.12]
El premi el convoquen l'Hospital Sant Joan de Déu i l'Editorial La Galera, que el publica en suport àlbum. Està dotat amb 3.000 euros i s'adreça a lectors primerencs, entre 4 i 8 anys. La dramaturga Eva Hibernia és la guanyadora de la 15a edició amb el conte 'Ratlles blaves', una història en clau d'humor sobre la incomprensió dels adults sobre allò que volen els petits ambientada en uns grans magatzems. El conte serà il·lustrat per la dibuixant tailandesa establerta a Barcelona, Nilobon Kijkrailas. A la convocatòria d'aquesta edició s’han presentat 165 originals, segons els responsables del premi. El jurat ha estat integrat per Sabel Gabaldón, Lluís Guilera, Rosa Mut, Joan Portell, Noemí Villamuza i David Monserrat. L'autora Eva Hibernia és dramaturga i directora d’escena. Es va llicenciar en arts escèniques a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid i ha realitzat cursos de doctorat en humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Entre els anys 2006 i 2009 va ser autora resident del programa T6 del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Per l'obra 'L’Amèrica d’Edward Hooper', va obtenir el Premi de la Crítica a la millor il·luminació, i també a ser escollit com a Espectacle Revelació per Catalunya en els Premis Max 2010. La il·lustradora Nilobon Kijkrailas, escollida per l'organització per crear l'àlbum de la publicació, va néixer a Bangkok, Tailàndia, el 1970. Actualment resideix entre Barcelona i Bangkok. Es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Silpakorn, a Bangkok, el 1991. Va treballar com a dissenyadora gràfica durant tres anys en agències de publicitat a Bangkok. Va estudiar disseny gràfic a San Francisco, Califòrnia. Després de viure als EUA, es va instal·lar a Barcelona i va assistir al curs de postgrau en il·lustració creativa a l’Escola Eina. A Tailàndia fa classes d’il·lustració a la Rangsit University. A Barcelona, treballa com a il·lustradora i dissenyadora gràfica.
[13.03.12]
El curtmetratge és una barreja d'inspiració en l'huracà Katrina, el còmic en blanc i negre Buster Keton i l'argument del conte 'El mag d'Oz' amb una sensibilitat especial per l'amor als llibres i les persones que fan de la lectura la seva passió. Amb un personatge protagonista, tan antic com avantguardista, Morris Lessmore, el curtmetratge 'The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore' (El fantàstic vol dels llibres del senyor Morris Lessmore) és una al·legoria commovedora i humorística que utilitza una varietat de tècniques: miniatures, animació per ordinador o animació en 2D. El curt de 15 minuts [es pot visualitzar íntegre en el directori de tràilers de Cornabou] és obra de l'il·lustrador William Joyce que ha codirigit el film juntament amb Oldenburg Brandon. El resultat és un curt que recorda les pel·lícules del cinema mut i les musicals de MGm en Technicolor. La cinta ha estat guardonada amb l'Oscar 2012 al millor curt d'animació.
[12.03.12]
Víctor Panicello (Barcelona, 1963) ha obtingut el Premi Columna Jove 2012 per la novel·la '250 quilòmetres', escrita en col·laboració amb el Consell de Joves de l'Hospital Sant Joan de Déu. El premi és dotat amb 3.000 euros i en l'anterior convocatòria havia estat declarat desert. La novel·la, que publica el segell Columna, dins el Grup 62, tracta sobre les pors, els mals moments, però també les alegries, l’amistat i l’amor que es presenten directament, sense intermediaris, a través dels escrits del joves que les han viscut. Sota la síndrome de l'èxit de la sèrie televisiva 'Polseres vermelles', el relat es desenvolupa a través dels ulls d’en Quim, el protagonista d’aquest viatge, els autors miren de fer arribar als lectors les vivències i els sentiments als quals s’han hagut d’afrontar. ¿Per què en Quim no pot entrenar amb el seu equip de futbol? ¿Per què no pot menjar gairebé res? Els símptomes apunten a un rebrot de la greu malaltia que pateix des de fa uns anys i ara, just quan només li falta un dia per fer setze anys, ha de començar un viatge amb un destí incert.
[05.03.12]
En aquests quaranta anys, han participat en els espectacles d'Ara Va de Bo més de setanta músics i actors. Des de fa uns anys, el grup coordina les matinals Infantils del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT). Actualment, el grup presenta l'espai radiofònic 'El Gripau Blau', els caps de setmana (dissabtes, 13:00 h) a Ràdio Estel. El concert commemoratiu del 40è aniversari del CAT (10 de març, 18:00 h) compta amb membres del grup de les diverses èpoques i artistes convidats amb una interpretació del repertori inicial i actual. Una exposició al mateix Centre Artesà Tradicionàrius recull fotos, cartells, il·lustracions, escenografies i vídeos de la llarga trajectòria del grup que es va formar el juliol del 1971 a Barcelona, a partir de l'Escola d'Estiu de Mestres de l'Associació Rosa Sensat. El van fundar tres membres d'El Grup de Folk (Xesco Boix, Jordi Roura i Josep Maria Pujol), a més de la bibliotecària Núria Ventura i la mestra de dansa Laura Pérez. L'objectiu inicial del grup era més pedagògic que artístic: treballar per a escoles, centres d'esplai i festes d'animació al carrer. Les circumstàncies del país van provocar que el grup també oferís espectacles no previstos inicialment: pallassos, teatre de carrer, titelles, prestidigitació i mim. El sector discogràfic ha estat una de les plataformes de difusió del grup Ara Va de Bo que ha enregistrat els seus discos, a vegades amb la col·laboració d'infants i, sovint, amb músics professionals com Xavier Batllès, Jordi Sabatés, Max Sunyer o Josep Mas Kitflus. El plantejament pedagògic els ha dut a participar també en cicles didàctics per a Joventuts Musicals, ajuntaments i altres institucions públiques i privades del Principat de Catalunya, el País Valencià, les Illes, la Catalunya Nord, Andorra i Aragó. En els seus discos i espectacles, la música tradicional catalana s'ha combinat amb el rock, el jazz o la salsa. El seu primer disc va ser 'Uni dori' (1971) i els dos més recents, 'Contes d’arreu del món' i 'El drac que treia fum pel nas' (2007).
[02.03.12]
L'últim baròmetre de la lectura indica que tots els infants de 10 a 13 anys llegeixen almenys una vegada al trimestre. El 100% llegeix llibres, el 49,1% llegeix revistes, un 28,8% llegeix còmics i un 21,9% llegeix diaris. També se sap que les nenes llegeixen més revistes que els nens. Ells es decanten pels diaris i els còmics. No hi ha diferències per sexe pel que fa a la lectura de llibres. Si bé el 100% dels infants de 10 a 13 anys llegeix per "estudis", un 82,9% ho fa per oci i en el seu temps lliure. Aquest percentatge s'ha reduït 1,9 punts respecte al 2010. Es tracta de la xifra més baixa dels últims cinc anys. El 75,1% dels infants declara llegir almenys un cop per setmana (lectors freqüents) i el 7,8% ho fa almenys una vegada al trimestre (lectors ocasionals). S'observa un major índex de lectors en temps lliure entre els infants que viuen en poblacions més grans. El percentatge de nens d'entre 10 i 13 anys que llegeixen en suport digital se situa en el 46,6%. El 40% llegeix sovint en aquest suport utilitzant principalment l'ordinador (36,2%). Prop del 2% dels infants enquestats llegeix en un lector digital (e-reader), davant del 0,8% que ho manifestava el 2010. Si s'exceptua la lectura de webs, blogs o fòrums, els llibres són el tipus de material amb major percentatge de lectors en suport digital en aquesta franja d'edat, seguit dels diaris (7,5%). El 78,3% dels infants assegura que els seus pares llegeixen a casa habitualment i el 89,6% diu que els han comprat o regalat llibres en l'últim any. El 93,4% afirma que els seus pares els hi llegien quan eren petits. El 96,7% dels infants lectors afirma que el professorat els anima a llegir, i el 91,3% assegura que a les seves escoles es realitzen activitats al voltant de la lectura i el llibre. El
92,1% assegura participar-hi. El 75,6% d'aquests infants ha acudit almenys una vegada a una biblioteca o bibliobús al llarg de l'any. El 40% hi acudeix freqüentment (un o dos cops per setmana) i 51,1% almenys un cop al mes. El préstec (67%) o consulta de llibres (45%) són els motius principals per acudir a les biblioteques.
[14.02.12]
L'editor Germán Sánchez Ruipérez, fundador del Grup Anaya, ha mort la matinada de diumenge [12 febrer] als 85 anys, a la República Dominicana, segons ha informat el director de la Casa del Lector i exministre de Cultura, César Antonio Molina. Sánchez Ruipérez es trobava a l'illa amb la seva dona, Ofèlia, en un viatge de repòs. Fa dos dies es va quedar adormit mentre escrivia en el seu ordinador i es va colpejar el cap, i tot i que la contusió no semblava greu, va ser ingressat en un hospital on finalment ha mort. Germán Sánchez Ruipérez (Peñaranda de Bracamonte, Salamanca, 1926) va fundar l'editorial Anaya el 1959, el 1983 va crear la Fundació que porta el seu nom i el 1989 va comprar l'Editorial Amèrica, que va vendre tres anys després a l'empresari mexicà, Emilio Azcárraga (Televisa). Va començar sent llibreter, va decidir ser editor i va buscar el millor assessorament per crear el grup Anaya, que de seguida va dedicar-se als llibres educatius i al foment de la lectura. Un dels seus últims projectes creats des de la seva fundació va ser La Casa del Lector.
[12.02.12]
Nascut als Estats Units, el book trailer, una manera de donar a conèixer la sinopsi d'una novel·la a través d'un breu muntatge audiovisual, ha anat entrant a Europa i s'ha estès, sobretot, a través de la facilitat de la xarxa. Similar a un clip musical o un tràiler de pel·lícula, el que pretén és fer atractiva la història del llibre i fomentar la lectura posterior. En català, i molt menys en literatura per a infants i joves, no hi ha hagut fins ara una tirada decidida. Una de les primeres arriba del Canadà, lloc on resideix l'autora de la novel·la protagonista del book trailer que s'acaba de fer públic sobre 'Més enllà del somni', publicada per Shaudin Melgar-Foraster, el 2008, a Edicions del Bullent, i que aquest 2012 reprèn la sèrie amb el segon títol, 'Perduts a l'altre món', que manté els personatges de l'Anna i els seus companys que, a l'altre món, no troben la possibilitat de tornar al seu. Novel·la d'aventures, de gènere fantàstic, amb l'amenaça del Senyor de Rocdur. La primera novel·la, 'Més enllà del somni', es va traduir a l'anglès, l'any 2009, a càrrec de Caroline Roe (Beyond the Dream, Trafford Publishing). De moment, el book trailer que ha elaborat Quico Romeu serveix d'enllaç amb l'aparició de la segona part de la història. Shaudin Melgar-Foraster, nascuda a Barcelona, viu des de fa anys a Toronto, Canadà, on treballa de professora al Glendon College de la Universitat de York. L'any passat va publicar també la novel·la 'El secret de l’oreneta', a La Busca Edicions.
[07.02.12]
El Patronat de la Fundació Universitària Balmes ha acordat nomenar Doctor Honoris Causa l'escriptor Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona, 1933) per la seva vocació pedagògica i el valor inqüestionalbe de la seva obra. Emili Teixidor és un dels escriptors més reconeguts de la llengua catalana, gràcies a novel·les com L'ocell de foc o Pa negre. La Universitat de Vic qualifica Teixidor com un dels clàssics modens de la literatura, tant per a infants i joves com per a adults. Emili Teixidor matenia fins fa poques setmanes un article setmanal, entre altres col·laboracions periodístiques, en el Suplement de Cultura del diari El Punt Avui, columna que ha deixat temporalment a causa del seu estat de salut.
[03.02.12]
La Sala Rovira es va inaugurar el 14 de novembre del 1942 amb una exposició d’Isidre Nonell. Des d’aleshores, centenars d’exposicions han mostrat l'obra original sobre paper i de petit format (dibuix, aquarel·la, tinta, guaix, aiguades…) de molts dels il·lustradors del segle XX fins a l'actualitat com Lola Anglada, Joaquim Asensio, Lluís Bagaria, Montserrat Barta, Manuel Capdevila, Carles Cardellà, Cesc, Gaietà Cornet, Josep Costa "Picarol", Remigius Dargallo, Maria Espluga, Jesús Gaban, Feliu Elias "Apa", Francesc Espriu, Francesc García Estragués, Xavier Gosé, Emili Grau Sala, Josep Hurtuna, Joma, Jaume Juez, Joan G. Junceda, Cristina Losantos, Joan Llaverias, Mercè Llimona, Frederic Lloveras, Antoni Marí Ribas, Apel·les Mestres, Antoni Muntañola, Ricard Opisso, Raymond Renefer, Roc Riera Rojas, Fina Rifà, José Robledano, Jaume Roca Delpech, Ramon Rogent, Francesc Rovira, Bernat Sanjuan, Carme Solé Vendrell, Samuel Suñé, Tatiana, Montse Tobella, Rafel Tona, Pere Torné, Nicanor Vázquez i Jordi Vila Delclós.entre d’altres. Per cloure les seves activitats, la Sala Rovira ha escollit una exposició amb dibuixos de la majoria d'il·lustradors que havien exposat en aquests setanta anys. Les causes del tancament, com passa també amb moltes llibreries, es deuen a l'augment de contractes de lloguer en un espai que últimament ha estat ocupat per marques internacionals principalment de moda i que s'han situat en les illes que es configuren entre el Passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya.
[01.02.12]
La novel·la guanyadora del premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil i publicada per La Galera es convertirà en una pel·lícula que produirà Escándalo Films, la productora de l'ESCAC. 'Ullals' és una novel·la de misteri i terror que explica la història de Vicent, un adolescent de casa bona que és internat en un campament dedicat a la reeducació de joves conflictius. Allà, en un ambient malsà de repressió i crueltat, el noi descobreix que unes criatures salvatges assetgen les instal·lacions del centre. 'Ullals' serà el primer llargmetratge com a realitzador d'Alberto de Toro. El guió ha estat adaptat per Salvador Macip, coautor amb Sebastià Roig de l'original literari. La previsió és que el rodatge de la pel·lícula comenci el mes de setembre.
[27.01.12]
L'autora ha obtingut el guardó amb la novel·la 'Aún te quedan ratones por cazar'. L'editorial Anaya el convoca i publica amb una dotació de 18.000 euros. L'edició d'aquest any, que ha rebut 138 originals, estava adreçat a la modalitat de literatura infantil. La novel·la de Blanca Álvarez està ambientada al Japó durant la Segona Guerra Mundial i es publicara en una edició il·lustrada. Blanca Álvarez va néixer a Cartavio-Coaña, un poblet d'Astúries. Va estudiar Filologia Espanyola, Dret i Treball Social. Va entrar, per casualitat, en el periodisme. Ara imparteix cursos a professors de Llengua i Literatura a alumnes de secundària.
[26.01.12]
Fernando Lalana (Saragossa, 1958) s'ha emportat el premi de literatura infantil per la novel·la 'Parque Muerte' i César Mallorquí (Barcelona, 1953) ha obtingut el de literatura juvenil per 'La isla de Bowen'. César Mallorquí és un veterà dels premis Edebé ja que el mateix guardó el va guanyar en les edicions del 1997, el 1999 i el 2002. Fernando Lalana és la primera vegada que entra en el segell d'Edebé. Els premis estan dotat amb 25.000 euros per a la modalitat infantil i 30.000 euros per a la juvenil. Segons l'editorial, en aquesta edició, que commemora el vintè aniversari, s'han rebut 508 originals, en les quatre llengües que admeten les bases: espanyol, català, basc i gallec, les quatre en les quals també s'editen les obres premiades. Dels originals rebuts, 318 han optat en la modalitat infantil i 190, en la juvenil. Del conjunt d'originals, 434 han estat en espanyol, 53 en català, 13 en gallec i 6 en basc. Durant els vint anys s'han premiat 22 novel·les en espanyol, 11 en català i 4 en gallec. La novel·la 'Parque Muerte', de Fernando Lalana —prolífic i conegut autor en llengua espanyola— és una versió futurista de Port Aventura. L'acció de la novel·la es desenvolupa en un futur indeterminat en el qual la gent s'ha cansat dels parcs temàtics pensant que són una estafa. Una multinacional armamentística, Pistolas y Proyectiles S.A., compra el parc de Salou i el dedica a la mort. Els nous responsables de les instal·lacions converteixen el Dragon Khan en una atracció anomenada Accident Mortal. D'altra banda, la novel·la 'La isla de Bowen', de César Mallorquí, transcorre en una illa de l'Àrtic i està protagonitzada pel professor Ulises Zarco, malhumorat i masclista, i pel jove fotògraf Samuel Durango, en un homenatge al gènere de Jules Verne.
[25.01.12]
La pel·lícula de Martin Scorsese s'ha endut cinc premis dels Oscar 2012, tots en apartats tècnics: el de millor fotografia, el de direcció artística, el de muntatge de so, el d'efectes de so i el d'efectes visuals. Fa cinc anys, una edició singular va sorprendre tothom. Es tractava de la novel·la gràfica de Brian Selznick, «La invenció de l'Hugo Cabret», que amb les il.lustracions de l'autor va publicar l'Editorial Cruïlla, en la seva versió catalana, en traducció de Josep Sampere. La novel·la va obrir una porta innovadora en l'edició i el llibre de disseny i combinava el relat gràfic amb el gènere fantàstic, a més de relacionar la literatura d'imaginació amb els inicis del cinema en una especulació sobre el pioner francès, Georges Méliès [vegeu crítica publicada en el moment de l'edició]. Doncs, bé, una adaptació cinematogràfica de Martin Scorsese, amb el títol 'Hugo' ha estat nominada als Oscars 2012 com a millor pel·lícula, amb una onzena de categories, competint i deixant sota seu, amb deu, la pel·lícula 'The Artist', un altre monument a la recreació del cinema mut en blanc i negre. També dues pel·lícules d'animació tenen categoria, 'Chico y Rita', de Fernando Trueba i Javier Mariscal competeix com a millor film en aquesta categoria, i l'adaptació de 'Tintín', d'Steven Spielberg, ho fa només per la banda sonora.
[24.01.12]
