El cas del gos japonès Hachiko, en el qual l’autor Lluís Prats (Terrassa, 1966) s’ha basat per escriure la novel·la ‘Hachiko, el gos que esperava’ —guanyadora de l’últim premi Josep Maria Folch i Torres 2014— ha estat matèria literària i cinematogràfica des que la seva història de principis de segle XX, es va fer popular. El 1987, el director Sejiro Kojama ja va explicar-ne els intríngulis des del naixement fins a la mort del gos i, com a especulació literària paranormal, hi va afegir pel seu compte un retrobament espiritual amb el seu amo. L’any 2009, se’n va fer un remake, ‘Hachiko: a Dog’s Story’ (coneguda aquí amb el títol: ‘Sempre al teu costat, Hachiko’). Aquesta segona pel·lícula va ser protagonitzada per Richard Gere, Joan Allen i Sarah Roemer, i dirigida per Lasse Hallström, amb guió de Stephen P. Lindsey [tràiler en versió espanyola]. Explica també la relació que el gos i el seu amo van tenir. Un dels llibres més recents publicats sobre el famós gos és ‘Hachiko: The True Story of a Loyal Dog’, amb text de Pamela S. Turner i il·lustracions de Yan Nascimbene. Com tot personatge fet popular per la seva universalitat, el cas del gos Hachiko ha arribat ara també a la literatura catalana a través d’aquesta novel·la per a infants que, arran del premi Folch i Torres, publicara l’Editorial La Galera, a entrants del 2015. La incògnita és què aporta de nou l’autor terrassenc Lluís Prats a una història que ha estat ja tan divulgada, sobretot a través de la popularitat del cinema adreçat a un públic familiar.
¿Qui era el gos Hachiko?
El gos Hachiko era de raça Akita, nascut el 1923, al Japó. Un any després, el seu amo, Eisaburo Ueno, un professor del Departament d’Agricultura de la Universitat de Tòquio, el va traslladar a la ciutat on exercia. El gos Hachiko l'anava a esperar cada dia a l'estació de Shibuya, quan tornava de treballar. I després de la mort del professor, el 1925, Hachiko va tornar cada dia a l'estació a esperar-lo, durant deu anys, fins que el 1935 el van trobar mort davant l'estació de Shibuya. La història va commoure els qui l’havien vist i alimentat tots aquests anys fins a anomenar-lo “el gos fidel” i fer-li construir un monòlit amb el seu nom al costat de la tomba del professor. Un any abans de la mort del gos, però, ja s’havia inaugurat una estàtua a la mateixa estació de Shibuya, acte en el qual el gos també “va ser present”. Però aquesta estàtua, en bronze, va ser reutilitzada com a metall de guerra durant la Segona Guerra Mundial i per això se’n va inaugurar una altra el 1947, la que avui encara s’hi pot veure. Però no és l’única perquè n’hi ha una altra a l’estació d’Odate i una altre al parc d’Ueno. Per a més inri, les restes del gos Hachiko es troben embalsamades al Museu de Ciències Naturals d’Ueno a Tòquio.
[23.12.14]
El 52è Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies ha estat atorgat a Lluís Prats (Terrassa, 1966) per l'obra 'Hachiko. El gos que esperava', basada, segons el mateix autor, en una història real. Hachiko és un gos que cada matí acompanya el seu amo a l'estació i l'espera. Però un dia l'amo mor. Hachiko l'espera igualment cada tarda a l'estació. A Tòquio fins i tot aquest gos té una estàtua dedicada. D'altra banda, el 41è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ha estat per a l'autor Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) amb l'obra 'Un fill'. El protagonista, també segons l'autor, és un nen introvertit, amb un somriure permanent, i un àvid lector del qual l'autor ha volgut destacar la mirada i el llenguatge i com és capaç de canviar tot el que té al voltant amb la innocència. El premi Joaquim Ruyra està dotat amb 9.000 euros i el jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Sebastià Alzamora, Francesc Miralles, Ricard Ruiz, Care Santos i Roser Zúñiga. El premi Folch i Torres està dotat amb 7.000 euros i el jurat de l'edició l'han integrat Carles Sala, Josep Lluís Badal, Muriel Villanueva, Paula Jarrín i Pep Molist. Els dos premis, els publica l'Editorial La Galera.
Els perfils dels dos autors
L'autor Lluís Prats va estudiar Art i Arqueologia i es va dedicar durant uns anys a la investigació històrica. Ha exercit de professor, editor i en una productora de cinema a Los Angeles, abans de dedicar-se a la literatura. Ha publicat fins ara novel·la juvenil i històrica, així com assaig pedagògic i divulgació de l'art. Té una dotzena de llibres publicats per a adults, de diferents gèneres, tots en espanyol. L'autor Alejandro Palomas és llicenciat en Filologia anglesa per la Universitat de Barcelona i va obtenir un màster en poesia als EUA. És traductor de novel·les de l'anglès a l'espanyol i ha col·laborat en mitjans de comunicació. Les seves novel·les publicades, més d'una dotzena, han estat escrites també majoritàriament en espanyol.
[22.12.14]
L’escriptora Dolors Garcia i Cornellà (Girona. 1956) ha obtingut el premi Barcanova en la modalitat juvenil, amb l’obra 'Diumenge al matí, al peu del salze', una novel·la d’intriga, de secrets i d’assetjaments silenciosos. En la modalitat infantil del mateix premi, Rubèn Montañá, ha guanyat amb el relat 'La botiga de mascotes extraordinàries', una faula sobre les relacions entre els humans i els animals. L'autora Dolors Garcia Cornellà ja havia obtingut en anys anteriors dues vegades el premi Barcanova en la modalitat infantil. Rubèn Montañá, que va debutar en la literatura infantil amb el premi Folch i Torres de novel·la l'any passat, alterna la seva faceta d'autor i dissenyador amb la d'actor de la companyia teatral Egos Teatre que va adaptar fa fa quatre anys la novel·la 'La casa sota la sorra', al Teatre Nacional de Catalunya. Els premis Barcanova de literatura per a infants i joves, després de tretze anys de convocatòria han modificat les seves bases i data de lliurament i, davant la polèmica que es produïa cada any amb el nomenament d'un guanyador i un finalista, han unificat les dues dotacions amb 10.000 euros per a cadascun. En aquesta convocatòria, s'han presentat 51 originals. Les obres es publicaran el pròxim trimestre i els premis s'atorgaran oficialment coincidint amb la presentació dels dos llibres la segona quinzena de març.
[14.12.14]
El transtorn per dèficit d'atenció per hiperactivitat és una de les patologies que afecten alguns adolescents. L'escriptora Lliris Picó (Ibi, Alcoià, País Valencià, 1972) tracta aquest tema en la novel·la guanyadora del Premi Enric Valor de narrativa juvenil. 'Moisès, estigues quiet' ha estat guardonada entre 36 obres presentades al concurs que està dotat amb 6.000 euros i que convoquen l'Ajuntament de Picanya i l'Editorial Bullent. Segons el jurat, la novel·la analitza les diferents maneres d’enfrontar les relacions i els lligams familiars des del punt de vista de l’adopció internacional i dels nous models de família. Així mateix, també des d’aquest vessant de l’acceptació de les diferències, tracta d’aprofundir sobre diversos problemes que afecten la joventut actual com ara el tractament de trastorn per dèficit d'atenció per hiperactivitat (TDHA) o l’enfrontament social, familiar i educatiu del racisme i l’assetjament escolar. Lliris Picó és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant i realitza tasques d’administració, dinamització lingüística i gestió cultural a la Delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans.
[14.12.14]
Joan Barril, al marge de la seva intensa activitat periodística, s'havia acostat a la literatura per a joves amb la novel·la 'Tots els ports es diuen Helena', amb la qual havia obtingut el premi Ramon Muntaner i que va ser distingida també amb el Premi Serra d'Or, en la categoria de literatura juvenil. En l'aspecte literari, Joan Barril havia guanyat el premi Pere Quart d'humor i sàtira el 1988 per 'Un submarí a les estovalles', la seva primera novel·la i també la portada al cinema amb Ariadna Gil, en la qual explicava la història d'un marroquí en la Barcelona preolímpica. Deu anys més tard va guanyar el premi Ramon Llull amb 'Parada obligatòria', un volum que agrupa diverses reflexions de l'autor sobre l'entrada en la maduresa i el pas del temps. Va ser el mateix any que va rebre l'esmentat premi juvenil Ramon Muntaner amb una novel·la que intenta entendre els perquès de les tensions permanents dins d'Europa des de la perspectiva d'un noi de 12 anys, protagonista de la història. Més endavant va obtenir també el premi 23 d'ABril amb 'Certes mentides' i el 2010, va rebre el premi Sant Joan de novel·la per 'Les terres promeses'. Malgrat aquesta faceta literària, Joan Barril era conegut sobretot per la seva vinculació als mitjans de comunicació. Últimament conduïa el programa de vespre, 'El cafè de la República' a Catalunya Ràdio, que havia deixat provisionament des de feia dos mesos a causa de la pneumònia que no ha pogut superar. Va ser també creador i director del programa 'Qwerty', de Barcelona Televisió, dedicat als llibres. Un dels seus programes televisius va ser 'L'illa del tresor', un espai simbòlic i poètic, creat conjuntament amb el director Joan Ollé, que es va emetre diferents temporades pel Canal 33, de Televisió de Catalunya.
[13.12.14]
Entre els guardonats en les diferents categories d’aquesta edició, es troba l’il·lustrador Jan que ha estat distin ambgit el premi honorífic pel conjunt de la seva obra. També hi figuren Marc Torrent Barceló, en la categoria de ficció i àlbum il·lustrat per l’obra ‘Plora que plou’ publicat a l’Editorial A Buen Paso, i l’il·lustrador Òscar Julve en la categoria d’animació per la sèrie ‘Alguna cosa més’, del Club Súper 3 de Televisió de Catalunya. A més, el premi Junceda Internacional ha estat per a la il·lustradora Elena Odriozola per l’àlbum ‘Frankenstein’, publicat a Nórdica Libros.
[12.12.14]
L'estira-i-arronsa entre la il·lustradora Roser Capdevila i la productora Cromosoma continua. La dibuixant i creadora de 'Les Tres Bessones', haurà de compartir els drets d'imatge dels contes i personatges amb la productora Cromosoma, que en va fer els dibuixos animats per a televisió. L'any passat, un jutjat de Barcelona va obligar la productora Cromosoma —que està en concurs de creditors—, a pagar 381.000 euros a Roser Capdevila perquè la sentència entenia que s'havia apropiat dels dibuixos, però ara l'Audiència de Barcelona, tot i mantenir en ferm aquesta indemnització, considera, després de la presentació de recurs per part de Cromosoma, que els drets d'imatge han de seguir compartits per totes dues parts. El jutjat mercantil de la primera sentència va entendre que Cromosoma va abusar de la confiança de Roser Capdevila i que havia actuat de mala fe en enregistrar com a pròpies les creacions de 'Les tres bessones' sense el coneixement de l’autora. Després d'anys sense cobrar, el 2012, la dibuixant va portar als tribunals la productora, amb l'objectiu de recuperar les marques de les seves creacions per a infants, 'Les Tres Bessones', 'La Bruixa Avorrida' i 'Les Tres Bessones Nadons', en considerar que Cromosoma se n'havia apropiat. La productora audiovisual va recórrer la sentència del mercantil i ara l'Audiència de Barcelona li ha donat parcialment la raó. De fet, considera que no es va apropiar dels drets d'imatge, sinó que va deixar de pagar-los a Roser Capdevila. Tenint en compte la situació de crisi financera en la qual es troba Cromosoma, tot fa pensar que la polèmica entre els dues parts implicades té encara alguns episodis més per completar.
[11.12.14]
A Vila Pinotxo, l'escriptor Carlo Collodi hi va passar la seva infància perquè era el poble de la seva mare i és és on també va crear el personatge universal de Pinotxo, el titella de fusta del nas llarg. Vila Pinotxo es troba a Garzoni, un poble medieval del segle XII. Construïda al voltant de 1600, la mansió Vila Pinotxo posseeix una grandiosa façana i una superfície de 3.032 metres quadrats. La casa, que es distribueix en quatre plantes i compta amb 40 dormitoris, té els seus principals espais decorats amb estuc i pintats al fresc, alguns per artistes importants com Ange el Michele Colonna. La vila, parcialment rehabilitada, està connectada mitjançant dos trams d'una monumental escala, decorada amb mosaics, i grans grades al monumental i bellíssim jardí. És un dels més espectaculars i escenogràfics jardins barrocs italians que va ser creat al voltant de 1650 per l'arquitecte Diodati per al marquès Romà Garzoni. Està ple d'estàtues i laberints, flors, estanys circulars i fonts. A part de la vila i el jardí històric, formen part del conjunt una Palazzina d'Estate, projectada per Filippo Juvarra; una casa de camp, una dependència i petits pavellons anomenats bagnetti. La propietat s'ha posat a la venda per 19 milions d'euros, segons la gestora immobiliària Lionard Luxury Real Estate. Des del 1956, un parc temàtic annex es dedica al personatge de Pinotxo. L'escriptor Carlo Collodi, pseudònim de Carlo Lorenzo Fillipo Giovanni Lorenzini (Florència, 1826 - 1890) ha estat un dels reclams per als visitants de Collodi que s'han acostat a Vila Pinotxo per admirar tant la mansió com els jardins i el mite literari.
[09.12.14]
L’escriptora gallega María Solar ha obtingut el Premi Lazarillo 2014 de creació literària amb la novel·la 'O meu pesadelo favorito'. Es tracta de la història d'un nen que pateix un procés febril i que a causa de les medecines que els seus pares li administren el fan delirar i tenir somnis extraordinaris, amb referències al món de Lewis Carroll. D'altra banda, el Premi Lazarillo 2014 d'àlbum il·lustrat ha distingit l'obra 'El país donde habitan las cigüeñas', amb il·lustracions de Maite Mutuberría i text de Marta Núñez, amb una trama que és una al·legoria de l'amor i l'esperança, amb làmines que ofereixen més d'una interpretació. Els premis Lazarillo els convoca l'Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil (OEPLI), amb el finançament del Ministerio de Cultura espanyol, amb una dotació per a cada modalitat de 3.000 euros, amb la característica que el premi de creació literària és obert als gèneres de narrativa, teatre o poesia.
[01.12.14]
Diuen que ningú no és profeta a la seva terra, però en aquest cas és al revés. La sèrie 'Polseres vermelles', un dels èxits més importants de TV3, amb guió d'Albert Espinosa, no ha tingut la mateixa sort amb la versió que la cadena Fox havia preparat per als EUA. La sèrie, que es va començar a emetre el mes de setembre, es retira de la graella el 3 de desembre sense que s'acabin d'emetre tots els capítols. Dels tretze enregistrats, només se'n veuran deu i els tres restants queden a la nevera. La productora Fox en col·laboració amb Amblin Television, la compañía de Steven Spielberg, no parla clarament de cancel·lació ja que prèviament tenia encarregats quatre guions més. En el moment de l'estrena, les crítiques van ser força positives, però els espectadors nord-americans han donat el seu veredicte i l'audiència ha anat caient progressivament. Alguns mitjans destacaven la combinació entre humor i sentimentalisme de la sèrie mentre que altres criticaven que es convertís en objecte de glamour la malaltia del càncer en joves. La sèrie de la Fox té lloc a l'Ocean Park Hospital de Los Angeles, on treballa la infermera Jackson (Octavia Spencer) i el doctor Jack McAndrew (Dave Annable). Però els personatges destacats són els joves pacients adaptats al perfil dels EUA. Hi ha Kara, amb un problema de cor (Zoe Levin) i Jordi (Nolan Sotillo), un xicot mexicà que arriba a l'hospital perquè li amputin una cama. El narrador és Charlie, el noi de dotze anys en coma (Griffin Gluck), i alguns altres del grup són el jove rebel Leo (Charlie Rowe), el seu amic Dash (Astro) i la noia adolescent afectada per l'abulímia, Emma (Ciara Bravo). La sèrie dels EUA s'ha titulat 'The Red Band Society' i malgrat que aquí va ser vista per adults i joves, als EUA se l'ha etiquetada força com una sèrie juvenil.
[29.11.14]
La periodista i escriptora Verónica Sànchez (Barcelona, 1983) ha obtingut aquest premi amb la novel·la 'L'escapista', de moment un títol provisional abans de la seva publicació la primavera del 2015. L'autora és llicenciada en humanitats i periodisme per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Entre els anys 2011 i 2012 va viatjar set mesos per Àsia (Rússia, Mongòlia, Xina, Tibet, Nepal, Butan, Sud-est asiàtic i Nova Zelanda). 'L'escapista' explica la història d’un adolescent català que canvia la seva rutina quan el seu pare el convida a emprendre un viatge d’un any per Àsia. La novel·la té molts referents musicals, literaris i audiovisuals, i una reflexió sobre la incidència de les noves tecnologies en la forma de viatjar. El premi Carlemany per al Foment de la Lectura és convocat pel Govern d’Andorra i el Grup 62 a través de les editorials Columna i Proa i la Fundació Enciclopèdia Catalana. La dotació econòmica és del 10.000 €. El jurat està format per un consell lector de sis membres. En aquesta edició, ha esta integrat per les autores Núria Pradas i Mercè Escardó, les professores Meritxell Bellmunt, Diana Figueras i Marta Farré, i l'editora Ester Pujol. Feta una prèvia selecció, un nou jurat format per estudiants d'entre catorze i setze anys escull l'obra guanyadora. Malgrat que la presentació al premi es podia fer a través de correu electrònic, una modalitat encara poc establerta, només s'hi han presentat 22 originals.
[25.11.14]
La mostra 'Passages' reuneix nou il·lustradors que es consideren cabdals en la literatura infantil i juvenil dels últims cinquanta anys. S'hi poden veure més de tres-centes obres. El Salon du Livre et de la Presse Jeunesse commemora la seva trenta edició al departament francès de Seine-Saint-Denis amb un extens programa que té lloc entre el 26 de novembre i l'1 de desembre.
L’Institut Ramon Llull i la Cambra del Llibre de Catalunya han organitzat una participació conjunta amb l’objectiu de fomentar la presència del sector del llibre infantil i juvenil en el mercat asiàtic. Durant els dies de la Fira Internacional de Xangai [20 al 22 de novembre], els editors catalans comparteixen un estand on, com en altres fires, es poden establir contactes comercials amb editors xinesos. Hi són presents les editorials: Bromera, Animallibres, Casals-Combel, Edebé, Imatge 9, IMC Building Books, Urano, Océano, Penguin Random House i Serbal. A més a més, l’Institut Ramon Llull ha promogut el seu nou ajut per a la publicació a l’estranger d’obres il·lustrades de literatura infantil i juvenil. La fira ha organitzat un programa professional que inclou la celebració de reunions entre editors xinesos i catalans (MatchMaking Program), un programa de conferències destinat al públic professional en què hi participen Geòrgia Picanyol (Edebé) i Maite Etcheto (Casals-Combel) sobre pràctiques necessàries per a la venda de drets d’autor i les similituds i les diferències entre els diferents mercats internacionals. La China Shanghai International Children’s Bookfair és considert el certamen més important del sector infantil i juvenil del continent asiàtic, amb un marcat caràcter internacional. Està destinada al públic general, però també és oberta als professionals del sector: 5.000 professionals hi van ser presents l’any passat (agents, distribuïdors, editors, llibreters, autors, il·lustradors...). Durant l’edició de l’any 2013 va acollir 154 expositors de 15 països diferents, i va rebre 17.400 visitants.
[17.11.14]
L'escriptora Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) explica la història d'una protagonista misteriosa que es diu Tzoé, nom que dóna títol a la novel·la que ha obtingut el premi de la Fundació Bancaixa, dotat amb 16.000 euros. Pel la seva banda, l'escriptor Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) parla d'un nen a qui agrada molt el pirata Jack Sparrow i que amb el títol d'aires digitals, 'El nen que va xatejar amb Jack Sparrow' ha obtingut el premi Vicent Silvestre, dotat amb 2.500 euros. Els dos premis els publica l'Editorial Bromera.
[06.11.14]
Els escriptors Anna Manso i Eduard Màrquez, representants de la Plataforma d'Autors i Autores en Perill d'Extinció (APE) han defensat davant la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya la posició del col·lectiu d'autors de literatura infantil i juvenil catalans que li donen suport, més de cent adhesions, arran de l'augment de la reutilització mal entesa del llibre literari en els centres educatius i el progressiu desinterès per la creació d'una biblioteca personal des de les primeres lectures. En una de les intervencions, Eduard Màrquez ha dit sobre la pèrdua de valor del llibre: "Si no se li dóna importància, el desig de conservar-lo o de compartir-lo serà cada vegada més residual perquè aquesta noció està desapareixent". Per la seva banda, Anna Manso ha recordat en relació a la situació de la literatura en l'ensenyament: "Sense els autors, el sector del llibre no té sentit. Les vendes han davallat i això ens impedeix tenir prou ingressos per continuar vivint i, per tant, creant". En l'aspecte cultural, els representants de l'APE han explicat: "Ens veiem abocats a un amateurisme creixent. Com a país, perdem el que ha costat més de trenta anys d'aconseguir, l'enriquiment lingüístic i literari gràcies a l'aportació dels autors. Els autors visitem menys les escoles, es trenca el vincle afectiu entre autor i lector, es publiquen molts llibres traduïts d'autors estrangers, els llibres són plens d'estrangerismes i els referents són de fora".
Resposta tèbia dels representants polítics i proposta de crear un grup de treball i fer una nova sessió davant la Comissió d'Ensenyament
Els representants dels cinc grups parlamentaris catalans no s'han mostrat molt decidits a analitzar els perjudicis de l'anomenada "socialització" dels llibres i han parlat de si es podrien facilitar ajuts a les famílies necessitades perquè puguin comprar els llibres, o han retornat a la vella teoria que la "socialització" no hauria de ser incompatible amb la creació d'una biblioteca personal i si passa —han dit també— és perquè el llibre ha perdut valor. En una altra intervenció, s'ha dit que el pas d'una cultura narrativa a una d'impactes visuals pot provocar que la lectura torni a formar part d'un reduït nombre de lectors, d'una elit i —com si es comencés de zero—, s'ha escoltat també que calia començar per la formació literària del nou professorat, transmetent-los la passió pels llibres perquè encomanin aquesta mateixa passió a l'alumnat. Finalment s'ha justificat, des de la veu política, que tot aquell que crea cultura està en perill d'extinció i a vegades s'ha de deixar de crear perquè no se'n pot viure fins al punt que segons quins col·lectius han desaparegut mentre en altres sectors, com l'agrari —una comparació si més no sorprenent— han lluitat per salvar-se i se li han concedit ajuts, mecanisme que no s'ha trobat en el sector de la cultura. Amb proclames a facilitar la lectura a aquelles famílies que no poden adquirir llibres i conscienciar del valor del llibre, les conclusions han arribat a equiparar el llibre amb les beques menjador i de transport, tot i que, en les rèpliques, els representants de l'APE han expressat que la reutilització de llibre literari havia arribat també a centres d'un poder adquisitiu notable, en una perillosa educació que allò que no té valor es pot acabar piratejant, en referència al fenomen digital. Segons l'APE, tots els representants polítics estan a favor de desaconsellar la "socialització", cosa que ja fa el propi decret que va eliminar explícitament de la "reutilització" el llibre literari. S'han fet també dues propostes: la d'una nova compareixença dins la Comissió d'Ensenyament del Parlament de Catalunya i la de posar en marxa un grup de treball per buscar actuacions i solucions [Vídeo íntegre de la intervenció al Parlament de Catalunya].
[23.10.14]
L'Hospital de Sant Joan de Déu i l'Editorial La Galera han desconvocat aquest premi que es venia atorgant anualment des de l'any 1998. Amb aquesta desconvocatòria inesperada enmig del període de recollida d'originals del que hauria estat la divuitena edició es perd un dels guardons que donava sortida a un àlbum il·lustrat d'autoria catalana, tant pel que fa al text com a les làmines il·lustrades. La característica del premi era que un cop el jurat escollia el guanyador del text, s'adjudicava a un professional de la il·lustració l'encàrrec per completar la confecció de l'àlbum que, en general, tenia una presentació singular i original. La publicació s'adreçava a lectors d'entre 4 i 8 anys. El guanyador del premi de text rebia una dotació de 3.000 euros, la mateixa quantitat que s'oferia a l'il·lustrador o il·lustradora que acceptava l'encàrrec, proposat pel jurat i l'editorial. El 18è premi, ara desconvocat, s'havia d'atorgar la primavera del 2015. Cap de les dues institucions convocants han confirmat si es tracta d'una suspensió temporal o definitiva. Només l'Hospital de Sant Joan de Déu ha confirmat que la cancel·lació del premi es deu a "causes alienes a l'organització i no previsibles". Els autors de text guardonats en els últims disset anys han estat Montserrat Canela, Joan de Déu Prats (2 vegades), Lluís Rius, Rafael Simó, Mercè Anguera, Meritxell Martí, Josep M. Jover, Lluís Farré, Pep Molist, Carles Cano, Ruth Vilar, Pere Vilà, Gemma Martí, Eva Hibernia, Elisenda Queralt i Elisabet Alemany. Les il·lustracions han anat a càrrec de Max, Francesc Infante, Montse Ginesta, Judit Morales, Mabel Piérola, Francesc Rovira, Jordi Vila Delclòs, Tha, Gusti, Emilio Urberuaga, Joma, Arnal Ballester, Sergio Mora, Noemí Villamuza, Nilobon Kijkrailas, Roger Olmos i Gustavo Roldán.
[20.10.14]
Aquest any el catàleg dels Premis White Ravens —o almenys tenen aquesta consideració—, que compleix 50 anys i que decideix un jurat d’una vintena d’especialistes nomenats per la International Youth Library de Munic sobre les publicacions de l’any anterior adreçades a infants i joves, s’ha fet públic per primera vegada, com va dir en el seu moment Cornabou, coincidint amb la Fira de Frankfurt. Les obres seleccionades es podran veure el mes d’abril del 2015 dins de l’edició de la Fira de Bolonya. Cornabou ha constatat, tal com ja va passar en l’edició anterior, que la literatura catalana, que sempre hi havia estat present amb alguna de les seves publicacions, ha tornat a estar ignorada pel comitè seleccionador. Els White Ravens seleccionen 200 títols de 50 països i 30 llengües diferents, amb respecte a les llengües pròpies en les quals s’edita en cada país. Les publicacions d'editorials espanyoles d’aquest any que hi han estat incloses són ‘Nicomedes o pelado’, de Pinto & Chinto (text gallec i il·lustracions), Editorial Kalandraka; ‘Prohibido leer a Lewis Carroll’, de Diego Arboleda (text espanyol) i Raúl Sagospe (il·lustracions) —recent Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil—, Editorial Anaya; ‘El único y verdadero rey del bosque’, d’Iban Barrenetxea (text espanyol i il·lustracions), Editorial A Buen Paso; ‘Gallito Pelón’, de Paula Carbonell (adaptació espanyola) i Philip Giordano (il·lustracions), Editorial OQO; ‘La roca’, de Jorge Luján (text espanyol) i Chiara Carrer (il·lustracions), Editorial Kókinos; ‘Loba’, de Verónica Murguía (text espanyol), Editorial SM; i ‘Pulgarcito’, de Giovanna Ranaldi (il·lustracions), Editorial Milimbo. Com ja va denunciar també aquesta revista l’any passat, l’absència de la literatura catalana en els White Ravens [vegeu aquí el catàleg internacional complet] no té justificació per l’evident qualitat de l’edició catalana durant el 2013 i només es pot atribuir a un desinterès o desinformació per part dels organismes que tenen la responsabilitat de la promoció i difusió de la literatura catalana a l’exterior, literatura infantil i juvenil inclosa.
[16.10.14]
Diego Arboleda (Estocolm, Suècia, 1976) ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per l'obra 'Prohibido leer a Lewis Carroll', il·lustrat per Raúl Sagospe i publicat per l'Editorial Anaya. El guardó el concedeix el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport espanyol per distingir una obra escrita en espanyol, basc, gallec o català i editada a l'Estat espanyol durant l'any anterior. La dotació econòmica del premi és de 20.000 euros. La novel·la narra la història d'Eugéne Chignon, una jove institutriu francesa que el 1932 viatja fins a Nova York per tenir cura d'una nena, Alice, a qui la desfermada passió pel món creat per Lewis Carroll ha provocat que els pares li prohibeixin llegir els seus llibres. La novel·la va obtenir el Premi Lazarillo el 2012. El jurat del Premio Nacional l'han integrat, Inés Fernández-Ordóñez, Fina Casalderrey, Mariasun Landa, Josep González-Agàpito, Itziar Zubizarreta, Francesc de Borja Rodríguez, Mariano Garrido, Andrés Social, Xavier Fredes, Felicitat Orquín, Laura Gallego i César Mallorquí.
[14.10.14]
El jurat integrat per Gemma Cera, especialista en creació i desenvolupament de continguts editorials LIJ; Anna Gasol, bibliotecària, traductora, escriptora; Marta Adell, llibretera de LIJ; Mercè Canals, il·lustradora, i Núria Font, editora de Cruïlla, ha decidit deixar desert el premi El Vaixell de Vapor 2014. El jurat justifica que els originals que s'hi havien presentat, tenien, en general, un nivell més baix que els presentats en edicions anteriors. El que sí que s'ha adjudicat és el premi Gran Angular, que ha estat per a l'escriptor Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) per la seva novel·la 'Fario'. Es tracta d'una novel·la basada en fets reals sobre una adolescent rebel i conflictiva que és expulsada de l'institut i la seva mare acaba decidint enviar-la a casa dels avis al Pirineu. El premi és dotat amb 15.000 euros, després de les rebaixes que ha anat fent el grup SM, i el jurat ha estat integrat per Joan Bustos, professor de secundària i crític de Faristol; Nati Calvo, bibliotecària; Marc Donat, escriptor; Pau Joan Hernàndez, escriptor i traductor, i Dolors Ortiz, editora de Cruïlla. En aquesta edició, el Gran Angular ha rebut 27 originals, segons els organitzadors. L'obra guanyadora ha estat publicada coincidint amb la concessió del premi.
[26.09.14]
Després d’un any de vacances, la companyia Ara Va de Bo ha recuperat el programa radiofònic 'El Gripau Blau', un espai escrit i realitzat per la mateixa companyia. El programa s'emet novament els dissabtes i diumenges a les 08:30 h. Hi participen els personatges habituals i també nous convidats que proposen exercicis de gastronomia per a infants, poesia, música i contes en un ambient de participació. Des de fa uns anys, el grup Ara Va de Bo presenta al Centre Artesà Tradicionàrius (C.A.T.) unes trobades matinals amb música d’arrel catalana i d’arreu del món, contes, poesia i tastets gastronòmis. Cada matinal s'estructura al voltant d’un eix temàtic diferent com algun país del món o alguna festa tradicional del calendari, entre altres àmbits.
[25.09.14]
Teresa Rovira i Comas va néixer a Barcelona el 13 de desembre del 1918, ciutat on ha mort, als 95 anys [23 setembre 2014]. En el seu extens currículum figura l'haver estat la primera bibliotecària que va organitzar una secció infantil separada de la dels llibres per a adults, als anys cinquanta del segle passat. Precisament estava previst que el mes d'octubre rebés un homenatge a la Biblioteca de Catalunya. L'any passat, el Servei de Biblioteques va instaurar un premi a la innovació que porta el seu nom. Teresa Rovira i Comas és una de les catalanes que va trigar 76 anys a recuperar part de la biblioteca del seu pare, Antoni Rovira i Virgili, que estava a Salamanca, espoliada pel règim franquista. Amb vocació de bibliotecària des d'adolescent, Teresa Rovira va ingressar a l'Escola de Bibliotecàries el juny del 1936. La guerra civil, però, va interrompre els seus estudis i va haver de marxar a l'exili. L'any 1994 es va llicenciar en Lletres (Història i Geografia) a la Universitat de Montpeller. Després de viure 14 anys a l'exili, va tornar a estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l'any 1953 fins al 1958 va treballar a la biblioteca d'Esparreguera. Més tard, Teresa Rovira va entrar a la Biblioteca de Catalunya on va començar a treballar en el fons de llibres infantils i es va dedicar a investigar la literatura per als més joves. Amb una altra bibliotecària, Carme Ribé, va treballar en la creació d'una biblioteca pilot al costat de l'Escola de Bibliotecàries. És la que després seria coneguda amb el nom de les biblioteques de Sant Pau i de la Santa Creu. Del 1981 al 1983, va ser la responsable de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Diversos guardons, com la Creu de Sant Jordi el 2002, han reconegut en els últims anys la seva labor pionera com a bibliotecària i investigadora. Amb ella desapareix una de les últimes representants d'una generació que va començar a canviar la manera de fer entendre als lectors l'amor als llibres i la literatura.
[23.09.14]
L'autora ha estat distingida amb aquest premi honorífic, que convoca l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) des del 2001, actualment sense dotació econòmica des de la fallida i posterior fusió de Caixa Penedès. La tretzena edició del Premi valora la trajectòria de Rosa Mut, que ha exercit també de bibliotecària, en relació a la seva obra crítica dedicada al llibre infantil i juvenil, apareguda principalment a la revista Cavall Fort, en els últims vint-i-cinc anys, període durant el qual ha participat activament en la gestió del Consell Català de Llibre per a Infants i Joves (ClijCAT). Tot i així, el jurat format per Glòria Gorchs, Pere Martí Bertran i Margarida Prats concreta la concessió del premi, per exigència de les bases, en les crítiques aparegudes el mes d'abril del 2013, en el número 1217-1218 de Cavall Fort.
[22.09.14]
L'escriptor Francesc Puigpelat (Balaguer, La Noguera, 1959) ha obtingut el premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil amb una ficció que dóna veu a Judith Shakespeare, la filla del dramaturg, per parlar de la popular obra 'Romeu i Julieta' i, segons un avançament de la trama, Judith desvela el que realment va passar amb els amants de Verona que, com se sap, han fet mediàtic un balcó que no té res a veure amb la realitat de l'origen de la història. L'autor ha presentat la novel·la amb el títol 'Romeu i Julieta. Segona part'. El premi Ramon Muntaner ha arribat a la 29a edició, està dotat amb 6.000 euros i el publica Estrella Polar del Grup 62. El jurat d'aquest any ha estat integrat per Patrizia Campana, Pau Joan Hernàndez, Francesc Miralles, Natàlia Molero i Marta Vilagut.
[18.09.14]
L'escriptora Care Santos (Mataró, 1970) ha obtingut el premi de Literatura juvenil Jaén 2014 amb la novel·la 'Amaranta'. El premi s'inclou dins del cartell dels Premis Literaris de Jaén amb el patrocini de la Fundació CajaGranada i és dotat amb 10.000 euros. En aquesta convocatòria es van presentar 67 obres en llengua espanyola, d'entre les quals, el jurat format per l'editora Gemma Xiol Catalá, l'escriptora i divulgadora científica Sonia Fernández-Vidal, el periodista Javier Ruescas i l'escriptora Rocío Carmona, va declarar per unanimitat guanyadora la novel·la de l'autora catalana.
[19.09.14]
El Gremi de Llibreters de Catalunya i l'Associació Nacional d'Editors de Llibres d'Ensenyament (Anele) asseguren que han detectat que algunes editorials fan regals de tota mena d'articles al professorat i als centres educatius a canvi que aquests escullin els seus llibres de text. Els dos organismes alerten d'aquestes pràctiques que consideren il·legals i que vulneren el codi ètic del sector. De fet, algunes d'aquestes pràctiques comercials com regals i descomptes per condicionar l'elecció de l'editorial s'han generalitzat des del canvi legislatiu del 2007 i de la irrupció de la crisi i l'extensió dels programes de reutilització de llibres. La nova llei —a diferència de l'anterior, que donava la mateixa consideració a tots els llibres— els ha dividit en dos tipus: els d'educació obligatòria (primària i secundària) amb un preu lliure, i la resta (infantil, batxillerat i lectures obligatòries) amb un preu únic. Amb el canvi, cada vegada està més generalitzada la pràctica de compres globals amb avantatges comercials que en alguns casos estan al marge de la legalitat. Aquesta política d'anys de descomptes i de regals ha portat les empreses editorials al límit de la resistència, ja que ha acabat repercutint, segons ells, en la pèrdua del benefici comercial i, en vuit anys, el llibre de text s'ha encarit gairebé un 40%. Des del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya no els consta oficialment que s'ofereixin regals per influir en la compra de llibres, tot i que sí que admeten les editorials donen packs de llibres a alumnes amb famílies en dificultats econòmiques. Aquesta situació, segons un document fet públic pels organismes denunciants, afecta negativament els llibreters, que asseguren que han perdut bona part de la venda del llibre de text, així com també els editors, ja que la competència entre ells mateixos, qualificada de deslleial, ha arribat a uns extrems que comporta el risc de fallida. Últimament, també en surten afectats els autors, que han vist com han disminuït els seus drets d'autor.
[06.09.14]
Tant Bromera com Tàndem són dos segells editorials valencians històrics, molt vinculats a l’ensenyament en valencià des de la seva creació l’any 1986 i el 1990, respectivament. Des d’ara compartiran també la infraestructura del Grup Bromera. Segons els directors dels dos segells, Josep Gregori i Rosa Serrano respectivament, el volum del catàleg de Tàndem ha crescut molt més que la seva capacitat comercial. Per això el Grup Bromera ha adquirit tant la marca com bona part del catàleg de Tàndem, per difondre'l a través de la xarxa comercial de Bromera. Aquest acord uneix dos dels segells més emblemàtics del món editorial valencià i facilitarà que es puguin aprofitar les sinergies de dues marques que són també dos referents en el sector de publicacions per a infants i joves.
[02.09.14]
Ja ho va intentar Madonna amb una sèrie d'àlbums, per esmentar només un dels noms del gremi de la música. També alguna dama de la reialesa avorrida de la vella Europa com Sarah Ferguson, la duquessa de York, s'hi ha dedicat amb més constància que Madonna, fins i tot amb una llarga sèrie animada, 'Budgie the Little Helicopter'. Ara és el veterà cantant Bruce Springsteen qui s'ha vist temptat a no deixar passar l'oportunitat de tenir publicat un àlbum il·lustrat per a lectors infantils. Es titularà 'Outlaw Pete', els dibuixos són de Frank T. Caruso, i l'editarà Simon & Shuster als Estats Units, el mes de novembre. 'Outlaw Pete' està basat en la cançó homònima que el Boss, Bruce Springsteen, va incloure en el disc 'Working on a dream', editat per Columbia el 2009, i que es calcula que des d'aleshores ha venut 3 milions de còpies. La lletra explica la història d'un vaquer del Far West. Per no ser diferent de tothom qui debuta en l'àmbit per a infants i joves i per garantir la venda del llibre més enllà del sector familiar, l'editorial ja ha avançat que tot i la seva aparença de "conte infantil", la publicació està pensada per a lectors de totes les edats a qui agradi el western. Es dóna el cas que quan va escriure la cançó, Bruce Springsteen es va basar en un llibre clarament infantil, 'Brave Cowboy Bill', de Kathryn and Byron Jackson, publicat també per Simon & Shuster. Per això, l'il·lustrador de l'àlbum, Frank Caruso, ha sortit també al pas de les previsibles males llengües i ja ha dit que quan el Boss va escriure la lletra de la cançó 'Outlaw Pete' no estava fent una cançó sinó que estava creant un gran personatge.
[30.08.14]
Malgrat que la Xarxa de Museus ha augment el nombre de visites durant el 2013 en relació a l'any anterior, les dades constaten que el públic escolar ha disminuït progressivament des del 2008 a causa que les escoles i els instituts han restringit les sortides educatives per la crisi econòmica, cosa que ha provocat que s'hagin enregistrat un 1,4% menys de contractacions en tallers didàctics i un 9,5% menys d'activitats didàctiques respecte a l'any anterior, segons les dades que formen part de l'informe elaborat anualment per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona a partir de les enquestes rebudes dels 65 museus de la Xarxa de Museus Locals (XML).
[14.08.14]
L'autora Maite Carranza (Barcelona, 1958) ha estat distingida amb el premi Cervantes Chico, que atorga l'Ajuntament d'Alcalá de Henares juntament amb el gremi de llibreters de la ciutat. Es tracta d'un premi sense dotació econòmica, per tant honorífic, i que en anys anteriors havien obtingut autors com Laura Gallego o Jordi Sierra i Fabra, els dos, membres del jurat d'aquest any. Tot i que les bases del premi especifiquen que s'atorgarà, un cop estudiades les candidatures presentades, a un escriptor o escriptora en llengua castellana, amb el temps ha anat evolucionant obrint-se igualment a autors que tinguin obra publicada en aquesta llengua, com és el cas de Maite Carranza que, malgrat la seva nòmina de més de quaranta títols, es va popularitzar sobretot per la trilogia 'La guerra de les bruixes', traduïda fins ara a una vintena de llengües, i posteriorment pel premi Edebé en la modalitat juvenil, 'Paraules emmetzinades', que li va valer també el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil del Ministerio de Cultura espanyol. El Cervantes Chico s'atorgarà el mes d'octubre en un acte públic a la ciutat convocant.
[08.07.14]
El teatre per a infants i joves viu un dels moments més importants de tota la seva història. Gairebé a hores d'ara no hi ha una sala teatral —de la més gran a la més petita— que no incorpori en la seva programació els espectacles adreçats als primers espectadors. Una de les programacions que està d’aniversari és la de «Viu el teatre», que durant deu anys ha programat els cicles de cap de setmana del Teatre Poliorama. Durant la temporada que es tanca, la programació del Poliorama s’ha vist ampliada amb els cicles del Teatre del CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) i ara, amb la temporada 2014-2015, obrirà un nou cicle en col·laboració amb el Teatre Romea i el Taller de Músics. D’aquesta manera, «Viu el teatre» pretén especialitzar per franges d'edat dels espectadors cadascuna de les tres programacions. Així, engegada la que serà l’11a temporada, el CCCB continuarà acollint espectacles adreçats a primeríssims espectadors, el que eufemísticament es categoritza d’entre 0 i 4 anys, un públic que existeix, com s'ha demostrat en aquesta temporada amb espectacles sempre concorreguts i alguns amb pròrroga inclosa. El veterà cicle del Teatre Poliorama s’adreçarà des d’ara a espectacles bàsicament musicals i adreçats als primers espectadors d’entre 3 i 8 anys. I el nou cicle ‘Petit Romea’, al Teatre Romea, incorporarà espectacles contemporanis adreçats a espectadors d’entre 6 i 12 anys, una franja que ha quedat sovint fora de les programacions, exepció feta del Jove Teatre Regina i de les propostes d’algunes companyies determinades, com per exemple Lazzigags. A l’espera del tancament de la programació completa, ‘Viu el teatre’, que gestiona la nissaga Juanet des d'Únics Produccions, té ja prevista la programació del Petit Romea. De bracet amb el Taller de Músics, s’hi presentaran els espectacles d’iniciació musical ‘Bufar i fer ampolles’, ‘1,2,3…i! Rondalla va, Rondalla ve’, ‘Pica de mans’, ‘Cops amagats’, ‘A tota màquina’, ‘Arrítmia de rumba’ i ‘La Harpo’s Band’. Aquests espectacles s’adrecen també en sessions especials a grups escolars tant de Primària com inicials de Secundària. En l’àrea de teatre familiar, el ‘Petit Romea’ té previstes les representacions dels espectacles ‘Perduts a la Viquipèdia’, d’Anna Manso, sota la direcció de Teresa Pombo, en coproducció amb Zitzània Teatre; ‘Patatu’, d’Àngels Bassas, dirigit per Benjamí Conesa, producció d’Únics Produccions; ‘Els secrets de Mr. Stromboli. El que em queda de teatre’, amb autoria i direcció d’Andreu Banús i Joan Fernández; i ‘El venedor d’històries’, del cantant i músic Ireneu Tranis. Aquest nou cicle del 'Petit Romea' recupera la tradició dels antics cicles de teatre familiar Cavall Fort, entre el 1967 i el 1987, pioners en el sector en moments de difícil accés a la cultura teatral catalana i que van tenir durant vint anys com a escenari el del Teatre Romea, que ha superat ja 150 anys al carrer de l’Hospital de Barcelona.
[07.07.14]
El canal Súper3 tornarà a programar, a partir del setembre, nous capítols de la sèrie d’animació 'Wordgirl', en anglès, i amb subtítols en català, amb l’objectiu que continuï sent una eina de suport a l’aprenentatge de la llengua estrangera. L’experiència, fruit d’un acord entre Televisió de Catalunya i el departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, es va posar en marxa al gener i, un cop acabat el curs, totes dues parts n’han valorat positivament el resultat i han decidit repetir-ho el curs vinent. La sèrie s’emetia de dilluns a divendres a les 12.00 h, per tal que els seus continguts es poguessin treballar directament des de les aules. Però hi ha també la possibilitat de recuperar-los a través del sistema de TV3 a la carta a qualsevol hora.
[01.07.14]
L’escriptora Ana María Matute (Barcelona, 1925 - 2014) ha mort a Barcelona a causa d'una insuficiència cardíaca, als 88 anys, just un mes abans que complís els 89. Ana María Matute, escriptora en espanyol i una de les autores més destacades de postguerra i premiada amb els guardons més destacats, havia dedicat una part important de la seva obra a la literatura per a infants i joves. En aquest àmbit va obtenir el premi Lazarillo el 1965 amb la novel·la ‘El polizón de Ulises’, i va ser distingida amb el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil, del Ministeri de Cultura espanyol, per la novel·la ‘Sólo un pie descalzo’. Entre altres llibres, havia publicat novel·les i contes per a infants i joves com Los niños tontos, Tolín, Cuentos de infancia, Todos mis cuentos, El verdadero final de la Bella Durmiente, La oveja negra, Leyendas apócrifas, El árbol de oro y otros relatos, Carnavalito, El aprendiz, El saltamontes verde, Caballito loco, Libro de juegos para los niños de los otros, Paulina o El país de la pizarra.
[25.06.14]
El Manual de Resistència Activa està redactat per la Federació de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) i estructura el seu camp d’influència en tres àmbits: centres, territori i societat. Un dels punts del Manual opta pel compromís de no utilitzar llibres i materials amb currículum de la LOMCE i fomentar els projectes de reutilització dels llibres actuals. Aquest últim punt, com és conegut per tot el sector, ha estat en els últims mesos un cavall de batalla per als autors de literatura per a infants i joves reunits en la Plataforma APE (Autors i Autores en Perill d’Extinció). El Manual de Resistència Activa vol ser el llibre d'instruccions [es pot descarregar aquí en PDF] per a la xarxa d'escoles insubmises a la LOMCE que la FAPAC està començant a organitzar. Es tracta d'una sèrie de punts per desobeir la LOMCE sense contravenir articles concrets de la llei, per evitar sancions. Es proposa, per exemple, aconseguir un compromís de funcionament democràtic dels centres, garantint la participació decisòria del Consell Escolar. La FAPAC insisteix que, si bé la LOMCE atorga a les direccions dels centres poder decisori pràcticament absolut, no exclou explícitament que se subscriguin acords pels quals les direccions es comprometin a aprovar només aquelles mesures o iniciatives que comptin amb el consens previ del claustre i del consell escolar. Així, emparant-se en la democràcia interna del centre, el director podria no aplicar les mesures de la LOMCE sense patir, diu la FAPAC, per rebre sancions. Altres propostes són que el centre no segregui alumnes cap a la FP Bàsica. Des de la FAPAC, expliquen que aquestes propostes representen "una insubmissió real a l'esperit de la LOMCE sense contravenir la lletra de la mateixa." Segons la FAPAC, es tracta de "propostes realitzables que estimem que no suposaran cap tipus de sanció per part de les autoritats educatives." Aquesta campanya es portarà a terme en les escoles i instituts, però també en el territori, per buscar vincles entre les AMPES de diferents centres i promoure el posicionament públic de les administracions locals, i a la societat amb mobilitzacions juntament amb el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (Muce) i pressionant la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat perquè es defineixi. L'entitat reclama a Ensenyament que doni instruccions clares als centres sobre què han de fer a partir del setembre per no aplicar la reforma Wert.
[28.05.14]
No han passat gaires dies perquè l'acord signat entre el Gremi de Llibreters i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya hagi provocat la primera polèmica sorgida des dels mateixos protagonistes. El Gremi de Llibreters ha fet pública una nota demanant una rectificació de la notícia que es va difondre en la qual especifica això: «Atès el que alguns mitjans han dit de l'acord entre llibreries i biblioteques, el Gremi ha demanat a la Generalitat [Departament de Cultura] que tornin a enviar als mitjans la nota de premsa amb un aclariment que precisi i desmenteixi les informacions errònies, sobretot: que les biblioteques NO venen ni vendran mai, sinó que vendran les llibreries i l'usuari podrà comprar des de la biblioteca; que la prova pilot no és perquè demà ja hi vagi la gent sinó que és un treball intern per tal de definir les casuístiques i els models a implantar, després, al públic i arreu del territori. Els termes de l'acord són els que sempre us hem explicat: l'usuari de biblioteca podrà comprar llibres a les llibreries gràcies a Libridata i la biblioteca no farà cap gestió ni transacció econòmica, només informarà i assessorà sobre l'existència del servei. A part, fomentar la col·laboració en difusió, activitats, etc.» Segons l'acord, "en el marc del conveni, es potenciarà, a partir de la tardor d’aquest any, la compra i venda de llibres (en paper i digitals) a les llibreries per part dels usuaris de biblioteques a través d’un portal digital i amb l’assessorament dels professionals de les biblioteques. Els llibres comprats es lliuraran als usuaris a la biblioteca, llibreria o domicili en un termini d’entre 24 i 48 hores. També es promourà l’establiment de prestatgeries de les llibreries a les biblioteques que actuïn com a aparadors de reclam (de títols i d’agenda) de les llibreries de proximitat i com a botigues obertes als usuaris."
[26.05.14]
Durant trenta anys, la Biblioteca de Munic ha elaborat un catàleg amb les obres de literatura infantil i juvenil publicades cada any que considerava més interessants en diverses literatures, entre les quals, s'ha trobat habitualment representada la catalana. Aquest catàleg s'acostumava a fer públic el mes de març de cada any de cara a la Fira de Bolonya del mes d'abril. Aquest 2014, però, coincidint amb el trentè aniversari d'aquests premis honorífics, els seus responsables han decidit renovar-se i canviar el rumb. La selecció per al catàleg del 2014 es farà pública coincidint amb la Fira de Frankfurt, que aquest 2014 té lloc del 8 al 12 d'octubre. Les obres escollides s'exposaran igualment a la Fira de Bolonya, però ja dins del 2015, a l'estand de la Biblioteca de Munic (Internationale Jugendbibliothek), organisme creat el 1949 a la ciutat alemanya i reconegut per la seva obertura a la creació internacional.
[19.05.14]
L'estrena de la pel·lícula 'Por un puñado de besos', dirigida pel cineasta David Menkes, parteix de la novel·la 'Un poco de abril, algo de mayo, todo septiembre', publicada l'any 2011, a l'Editorial Viceversa, segell establert a Barcelona que publica en espanyol i, posteriorment, ja amb el títol de la pel·lícula, en català, 'Per un grapat de petons', a Bromera, dins de la col·lecció Trànsit. Aquests dos segells van ser el que es van decidir apostar per la publicació de la novel·la que Jordi Sierra i Fabra havia escrit dotze anys abans sense que els editors s'atrevissin a treure-la a la llum per por a la seva temàtica. No hi ha dubte que tractar el tema de la sida entre joves només es pot fer des d'una òptica de sensibilitat, però també sense amagar el que comporta aquesta realitat. Una primera cita de dos joves, establerta a partir d'un anunci públic. Imprescindible portar els certificats mèdics. Els protagonistes, Jaime i Olga. Ella, dinou anys, estudiant, veu com la seva vida es trenca quan li diagnostiquen que és seropositiva. Per això decideix lluitar agafant-se a l'amor i buscant una parella que l'entengui. Ell, però, amaga un secret que pot fer malbé les esperances d'Olga. Una història d'amor impossible que es va presentar al Festival de Màlaga, sense gaires bones crítiques, i que no s'ha lliurat de l'etiqueta de "juvenil" per la procedència de la seva base literària. No és la primera adaptació de Jordi Sierra i Fabra perquè anteriorment, el 2005, ja havia portat a la pantalla una adaptació d'una de les seves novel·les més llegides, 'Camps de maduixes', sobre el tema de la drogoaddicció, dirigida per Carles Pastor.
[15.05.14]
Amb motiu del vintè aniversari del programa 'Llegir per sentir', de Ràdio Vilafranca, els seus responsables han organitzat un seguit d'actes durant el 2014 per commemorar l'efemèride. Dins de la jornada 'Els mitjans de comunicació i la LIJ', celebrada a Vilafranca del Penedès el 29 de març, el ponent i coordinador de l'activitat, Pere Martí i Bertran, va presentar un complet estudi històric sobre la presència de la literatura per a infants i joves a la ràdio, des de programes d'emissores d'abast local fins a emissores d'abast nacional. L'estudi, inèdit fins ara, aporta una sèrie de dades que donen a conèixer una faceta portada a terme sovint amb la voluntarietat o la disposició de professionals o col·laboradors de mitjans radiofònics i que evidencia l'interès al llarg dels últims anys per normalitzar a través de les ones hertzianes la informació, el debat i la reflexió al voltant d'aquest àmbit. L'article íntegre de la ponència, que es pot descarregar aquí en PDF, ha estat també publicat a la revista Faristol, núm. 78, del mes d'abril del 2014, en un resum en la versió en paper i complet en la versió digital.
[03.05.14]
L'edició dels Premis Serra d'Or d'aquest any han guardonat en l'apartat de novel·la juvenil, l'obra 'La balada del funicular minet', de Pau Joan Hernàndez, guanyadora també l'any passat del premi Gran Angular. En l'apartat de literatura infantil i àlbum il·lustrat, s'ha distingit el dedicat a Salvador Espriu, amb text de Pep Molist i dibuixos de Jordi Vila Delclòs. Finalment, en l'apartat de coneixements, les autores Maria Carme Bernal i Carme Rubio han estat premiades per la col·lecció ‘Tant de gust de conèixer-lo, senyor…’. Els premis no tenen dotació econòmica sinó honorífica i són un dels més veterans de les lletres catalanes destinats a destacar obres publicades durant l'any anterior. En el cartell general, destaca també el premi especial a la Mostra d'Igualada dedicada al Teatre Infantil i Juvenil per ser considerada una aportació interessant adreçada als infants i joves.
[30.04.14]
El 30è Saló del Llibre Infantil i Juvenil se celebra al Pavelló Firal de Mollerussa fins a l’11 de maig. Enguany té com a eix temàtic les emocions i els sentiments a través de la literatura per a infants i joves. S’hi exposen més de 4.500 volums en un espai de 3.000 metres quadrats que presenta també sis exposicions diferents, entre les quals hi ha la monogràfica ‘Pessigolles, Catàleg d’emocions i sentiments’, amb una col·lecció de llibres especialment escollits sobre aquesta temàtica. La commemoració del 30è aniversari compta també amb la presència d'una cinquantena d’escriptors, il·lustradors, editors, llibreters, bibliotecaris i periodistes, alguns dels quals han format part, en aquests trenta anys, dels òrgans directius del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCAT), institució que organitza el Saló, des de fa uns anys, estable a Mollerussa, després dels seus inicis en diversos indrets emblemàtics de Barcelona.
[26.04.14]
Les tres categories han volgut escollir el millor treball interactiu, el millor poemari vinyolià i el millor treball d’integració. En la primera categoria, la de millor treball interactiu, el premi ha estat per a l’Institut Jaume I de Salou per un llibre en suport digital. En l’apartat de millor poemari vinyolià, el jurat ha reconegut la proposta de La Salle de Reus, que ha elaborat dos llibres: 'Realitats, no fum' i 'Inventarem un sol'. Pel que fa al reconeixement al millor treball d’integració, s’ha guardonat l’Escola Llar Lluís M. Mestras i Martí d’Olot, pel treball de conjunt ben elaborat entre poemes i il·lustracions. El jurat ha escollit també set finalistes: l'Escola Sant Ramon Nonat de Barcelona, el Col·legi Xaloc de l' Hospitalet de Llobregat, el Col·legi Pare Manyanet de Barcelona, l'Escola Vedruna de Palamós, l'Institut Príncep de Girona, l'Escola Assís de Premià de Mar i l'Escola Benaula de Caldes de Malavella. El jurat del certamen ha estat integrat per la pedagoga Glòria Bordons, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, el comissari de l’Any Vinyoli, Jordi Llavina, el responsable de l’Ara Llegim, Jordi Nopca, el director de l’ARA, Carles Capdevila, i el director adjunt de l’ARA, Ignasi Aragay. Des d'aquesta pàgina, es poden visualitzar i llegir els deu treballs escollits pel jurat.
[19.04.14]
L’obra 'Ícaro', de l’il·lustrador Federico Delicado, ha estat distingida amb el VII Premi Internacional Compostel·la per a àlbums il·lustrats. El premi és dotat amb 9.000 euros i el publica posteriorment l'Editorial Kalandraka en cinc llengües, entre les quals, el català. Es tracta d’un text molt contemporani, segons el jurat, que l’ha definit com un treball per a pensar i sentir, per la seva capacitat per despertar les consciències, sent alhora provocador i esperançador. El jurat del certamen també ha destacat de l’obra guanyadora la seva perfecta simbiosi entre text i il·lustració, que es complementen mútuament i ofereixen diverses lectures. Des del punt de vista artístic, s'ha considerat que fa un homenatge a Franz Kafka i Eduard Hopper. Federico Delicado (Badajoz, 1956) és llicenciat en Belles Arts por la Universidad Complutense de Madrid. El 1970 va iniciar la seva trajectòria professional amb l’elaboració de materials audiovisuals i treballs per la premsa. Ha participat en exposicions de pintura i escultura. En els darrers anys, ha publicat nombrosos llibres per a lectors infantils i juvenils. Al VII Premi Internacional Compostel·la per àlbums il·lustrats s’han presentat 255 treballs procedents de 21 països. El jurat ha estat format per João Vaz de Carvalho, Fina Casalderrey, Ángeles Abelleira, Manuela Rodríguez, Xosé Manuel Rodríguez-Abella, i María Castelao. El jurat ha destacat també com a finalista l’àlbum 'Sonho com asas', de les portugueses Fátima Afonso i María Teresa Martinho Marques. També ha recomanat la publicació dels àlbums 'Antoni Gaudí', de Dàlia Adillón Mars; 'Pescadoras', de Nadia Graciela Menotti Ayala, i 'Máquina Ballena, de Federico Fernández Alonso i Germán González Pintos.
[15.04.14]
L'Editorial Arcàdia ha obert una nova línia paral·lela amb la seva habitual d'assaig i pensament. Es tracta de la col·lecció La Meva Arcàdia, que s'adreça a lectors primerencs des dels 6 als 12 anys. L'editorial té com a objectiu que amb aquesta col·lecció els lectors més joves trobin en relats de ficció una oportunitat de reflexió sobre qüestions transcendents. Els editors Montse Ingla i Antoni Munné, fundadors del segell Arcàdia, aporten així la possibilitat de fomentar l'esperit crític dels més joves, tot i que adverteixen que volen fugir de qualsevol temptació d'adoctrinament. Els primers tres llibres de la col·lecció són 'L'últim violí', d'Anna Manso; 'El mirall', de Jaume Cela i Juli Palou; i 'Les mans de la Blanca', de Meritxell Martí. Els tres estan il·lustrats, respectivament, per Gabriel Salvadó, Cristina Losantos i Xavier Salomó. Les previsions dels següents títols donaran a conèixer relats de Flavia Company, Josep Maria Fonalleras i Antoni Dalmases. Tots els llibres tenen una breu introducció de pensadors contemporanis. Zygmunt Bauman, Ferran Sáez, Marina Garcés o Arcadi Oliveres han estat alguns dels escollits per fer aquestes primeres reflexions.
[14.04.14]
L'escriptora britànica Sue Townsend, autora dels diaris d'Adrian Mole, ha mort als 68 anys, segons informa 'The Guardian'. Townsend va ser una de les autores angleses més venudes dels anys vuitanta. Les històries del personatge adolescent, Adrian Mole es desenvolupen des de l'Anglaterra de l'exprimera ministra conservadora Margaret Thatcher fins a l'executiu del laborista Tony Blair. La reeixida saga d'Adrian Mole va ser adaptada per a la ràdio, la televisió i el teatre. Sue Townsend, que es va quedar cega fa anys a conseqüència d'una diabetis, ha mort a casa seva, a Leicester, on havia nascut el 1946, després d'una llarga malaltia. Des que fa trenta anys va publicar 'El diari secret d'Adrian Mole' (Empúries, 1982), que es va convertir en un clàssic de la literatura juvenil del Regne Unit, Townsend va escriure un total de set volums dels diaris d'aquest personatge, cinc novel·les populars i nombroses obres teatrals. L'escriptora va ser diagnosticada de diabetis el 1980 i es va sotmetre a un trasplantament de ronyó el 2009.
[11.04.14]
Aquest programa va néixer l'any 2002 per la iniciativa de diversos sectors professionals i amb la intenció d'adaptar un projecte que ja era aleshores molt tradicional en altres països. 'Nascuts per Llegir' buscava teixir aliances amb el sector mèdic per fer arribar la lectura a totes les famílies, des del primer mes de vida dels nadons. En els últims dos anys, el programa ha passat per una etapa d'incertesa pel que fa al seu futur a causa de les dificultats de finançament de la Generalitat de Catalunya que no permeten fer front a la mínima feina de coordinació. El projecte ha comptat fins ara amb la col·laboració de diferents organismes com l’Associació Catalana de Llevadores, l’Associació Catalana d'Infermeria Pediàtrica, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i la Secció d'Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria. Totes aquestes agrupacions han defensat des de la creació del programa que calia que aquest es consolidés com una peça clau de la promoció de la lectura. A partir d'ara, el projecte 'Nascuts per Llegir' deixa el seu abast de caràcter nacional per passar a ser d'abast local, amb el suport que s'aconsegueixi dels ajuntaments. El primer a mostrar la seva disposició a garantit la continuïtat del programa ha estat el de Terrassa, tot i que la recerca de més municipis implicats continua per reforçar aquest treball conjunt entre cultura i sanitat.
[08.04.14]
Surt a la venda l'obra guanyadora del premi El Barco de Vapor, que convoca la Fundació SM i que aquest any ha estat atorgat a l'escriptora Llanos Campos (Albacete, 1963), una autora principalmente de textos teatrals per a infants i directora de la Companyia Falsaria de Indias. El veredicte, que ja es va tancar el mes de desembre però no s'ha fet públic fins ara, es va decidir entre 243 novel·les, segons la Fundació SM. La novel·la 'El tesoro de Barracuda', il·lustrada per Júlia Sardà, narra la història de Chispas, un brivall que té la cara plena de pigues, el cabell pèl-roig i els ulls verds i que porta tres anys viatjant amb la tripulació del capità pirata Barracuda. El premi és dotat amb 35.000 euros, molt lluny dels 100.000 euros als quals havia arribat la Fundació SM abans de les retallades en el sector. La nota negativa d'aquesta edició és la declaració de desert del premi Gran Angular en llengua espanyola que també convoca la mateixa Fundació, dotat igualment amb els reduïts 35.000 euros, i al qual optaven, segons dades dels organitzadors, 143 originals.
[01.04.14]
Món Llibre, el festival de literatura per a infants, celebra aquest any la desena edició amb un seguit d’activitats concebudes per apropar els llibres als més petits amb la voluntat de despertar-los el gust per la lectura o fer-los-hi créixer. Més de trenta editorials de literatura infantil i juvenil se sumen a aquesta iniciativa pionera, que compta també amb la col·laboració de les biblioteques barcelonines, revistes literàries i professionals del sector editorial. Els espais del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) obren les seves portes per a l’ocasió, així com les dues llibreries d’aquests dos centres culturals: Laie i La Central. Món Llibre 2014 ofereix al llarg de cinc dies (del 9 al 13 d'abril) més de cinquanta activitats que garanteixen l’accés, a través de la lectura, a diferents àrees del coneixement. La novetat d'aquesta edició és que el Festival s'obrirà també als lectors juvenils amb una sèrie d'activitats adreçades especialment a aquest sector.
[31.03.14]
Es tracta de la nova convocatòria de subvencions per a la publicació a l’estranger d’àlbums o llibres il·lustrats de literatura infantil i juvenil. Les obres que hi optin hauran de ser publicades a l’estranger, i hi poden optar editorials estrangeres o bé catalanes sempre i quan coeditin amb una o diverses editorials estrangeres. L’ajut està destinat a subvencionar els honoraris dels il·lustradors. L'Institut Ramon LlulI (IRL)ha fet difusió d’aquests ajuts entre les editorials estrangeres a l'última fira de Bolonya. Aquesta nova línia es suma a les convocatòries que l’IRL ja ofereix habitualment com són els ajuts al desplaçament d’artistes, autors i traductors, ajuts a la presentació de pel·lícules i documentals fora del domini lingüístic així com a la traducció de subtítols, o els ajuts la traducció a altres llengües d’obres de literatura i pensament i a la promoció de la literatura a l’exterior, entre d’altres.
[29.03.14]
El programa va néixer la temporada 1993-1994 i sempre ha estat dirigit pel periodista Josep Maria Soler que ha comptat amb la coordinació i assessorament literari de Pere Martí i Bertran. L'espai s'emet dos dies a la setmana (un en directe i un altre en repetició) per les ones de Ràdio Vilafranca i es pot escoltar també en temps real a través d'Internet o en diferit a l'arxiu de l'emissora. 'Llegir per sentir' és un referent no només per a autors vinculats al Penedès sinó per al conjunt dels Països Catalans ja que en el seu extens currículum d'entrevistes hi han passat en aquests vint anys més de 400 persones vinculades a l'àmbit de la literatura infantil i juvenil catalana entre els quals figuren 269 autors, 61 il·lustradors, 55 editors o 26 traductors. Tots ells han representat obra publicada en 36 editorials. Incorporat a la xarxa, el programa manté un arxiu digital on es poden recuperar les entrevistes realitzades. Vinculat al programa, cada any s'ha organitzat un sopar-tertúlia en un restaurant de Vilafranca del Penedès. Des del 2001 fins al 2012, després del sopar, s'hi va lliurar el premi Aurora Díaz-Plaja d'articles d'anàlisi i estudi sobre la literatura infantil i juvenil catalana, un premi que va néixer precisament a Vilafranca del Penedès arran de la celebració del II Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana. L’any 2003, arran dels 10 anys de programa, 'Llegir per sentir' va ser guardonat amb el premi Atlàntida als mitjans de comunicació que atorga el Gremi d’Editors de Catalunya en la Nit de l'Edició. Per commemorar el vintè aniversari, durant aquest 2014, els responsables del programa han organitzat una sèrie d'actes, el centre dels quals recau en una jornada sota el títol: "Els mitjans de comunicació i la literatura infantil i juvenil" (29 de març, 17:00 h, L'Agrícol, Vilafranca del Penedès), presidida per Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i amb les intervencions de Pere Martí i Bertran (ponència: 'La LIJ a les ràdios, escolars, de proximitat i nacionals), i una taula rodona moderada per Josep Maria Soler, amb la bibliotecària Sílvia Cantos, i els escriptors i periodistes Trinitat Gilbert, Lluís Llort, Elisenda Roca i Andreu Sotorra.
[28.03.14]
Catarina Sobral (Coimbra, 1985) ha estat la guanyadora de la V Edició del Premi Internacional d'Il·lustració Fira de Bolonya-Fundació SM, entre els 40 il·lustradors menors de trenca-cinc anys participants en l'Exhibició Internacional que cada any organitza la Fira de Bolonya. El Jurat distingeix Catarina Sobral per la gran maduresa i forta identitat personal de l'obra i per la síntesi gràfica de la composició i la transmissió de sensacions properes i profundes a través de línies pures i colors bàsics. Catarina Sobral viu a cavall entre Coïmbra i Lisboa. Té la graduació en Disseny per la Universitat d'Aveiro i està relacionada amb Catalunya perquè posteriorment va estudiar a Barcelona. Va obtenir el Mestratge en Il· lustració a la Universitat d'Évora.
[27.03.14]
Barbro Lindgren (de nom real, Barbro Enskog) va néixer a Bromma (Estocolm) l'any 1937. La seva obra és considerada d'una gran originalitat i s'adreça a lectors joves de totes les edats. Un extensíssim catàleg comprèn obres il·lustrades, poesia, teatre i novel·les infantils i juvenils. Des del 1965, ha publicat un centenar de llibres que han estat traduïts a una trentena de llengües. Els seus relats són sovint humorístics i presenten un to càlid que s'adreça directament al lector, ja sigui en arguments d'aventures o de caire reflexiu. Ha il·lustrat també alguns dels seus llibres. El premi Astrid Lindgren es va crear el 2002 pel govern suec, en memòria de l'escriptora. La dotació de 5 milions de corones sueques, uns 500.000 euros, fa que sigui el guardó més ben dotat de tot el món adreçat a autors de literatura infantil i juvenil. Entre els premiats en edicions anterior hi ha Maurice Sendak, Christine Nöstlinger i Philip Pullman. En aquesta edició s'havien reunit 238 candidats de 68 països diferents, entre els quals optaven els il·lustradors Arnal Ballester i Elena Odriozola i l'escriptor Agustín Fernández Paz. El premi, una mena de Petit Nobel, es lliura a Estocolm, al Konserhuset, l'Auditori Municipal, sota la presidència de la casa reial sueca, el 2 de juny. El premi Astrid Lindgren Memorial Award és també conegut amb el nom d'Alma.
[25.03.14]
L'escriptor Nahoko Uehashi (Japó, 1962) ha estat el guanyador en la modalitat de literatura i Roger Mello (Brasil, 1965), el guanyador en la modalitat d'il·lustració. Nahoko Uehashi és molt conegut al Japó pels seus relats de caire fantàstic, alguns dels quals han arribat a més d'1,5 milions de lectors segons els llibres venuts. Exerceix també de professor d'Etnologia, especialitzat en l'estudi dels aborígens australians, a la Universitat de Kawamura. L'il·lustrador Roger Mello és també escriptor tant de narrativa com de teatre, però la seva principal faceta és la il·llustració. Les històries que crea es troben entre les imatges i el text, a través d'un diàleg continu, però sense un patró establert, jugant amb el color, les proporcions i la perspectiva.
[25.03.14]
El Premi de Foment de la Lectura IBBY- Asahi, que promou l’IBBY i patrocina el diari japonès Asahi Shimbun, premia projectes duts a terme per grups o institucions que fan una contribució duradora a la promoció i el foment de la lectura entre els infants i els joves. En aquesta edició, s'han destacat dos col·lectius molt allunyats geogràficament, però molt pròxims pel que fa als seus objectius. L'organisme Children's Book Bank dóna suport a l’alfabetització dels infants mitjançant el reciclatge de llibres, de forma gratuïta, als infants que viuen en barris amb necessitats. L'àrea on es troba el Banc del Llibre és un dels barris de més alta densitat i de menys ingressos de Toronto. L'altre organisme premiat és PRAESA (Projecte per a l'Estudi de l'Educació Alternativa a Sud-àfrica), una unitat independent d'investigació i desenvolupament, adscrit a la Facultat d'Humanitats de la Universitat de Ciutat del Cap. PRAESA va nèixer el 1992 després d'haver sortit de la lluita contra l'apartheid educatiu. Organitza projectes per al desenvolupament del bilingüisme i l’alfabetització en l'educació de la primera infància, així com activitats diverses per millorar la situació de les llengües africanes en la societat.
[25.03.14]
Un cop recuperats per via judicial, tal com es va informar a Cornabou en el seu dia, els drets d'autor de 'Les Tres Bessones' que la il·lustradora Roser Capdevila va reclamar a la fallida productora audiovisual Cromosoma per desavinences en la línia que la sèrie podia seguir en un futur, ara Angle Editorial en col·laboració amb Brot 72, l'agència que s'ha encarregat de l'exposició que l'autora ha presentat aquesta temporada al Palau Robert, revitalitza i reedita els primers títols dels populars personatges inspirats en les tres filles de l'autora. El primer títol publicat, 'Som les Tres Bessones', és el pòrtic de dos més: 'Les Tres Bessones i la Caputxeta Vermella', on ja apareix la Bruixa Avorrida, i 'El casament de la Bruixa Avorrida'. Un altre títol que es reedita també a Angle Editorial és 'Viatge poètic per Catalunya', publicat el 1982, amb una tria de Joaquim Molas, ara revisada. Aquesta iniciativa editorial té també la característica que, després de molts anys de distanciament, a causa de l'expansió internacional i la via pròpia que van agafar Les Tres Bessones en l'àmbit televisiu, apareguin una altra vegada plegats dos autors que van participar en la creació de 'Les Tres Bessones', l'escriptora Mercè Company, coautora de la bíblia amb Roser Capdevila de la sèrie del 1992, i Enric Larreula, creador literari del personatge de 'La Bruixa Avorrida' i d'algunes de les seves primeres trapelleries.
[07.03.14]
Amb motiu de l'Any Vinyoli, el diari ARA convoca el certamen poètic de Sant Jordi, adreçat a escoles i instituts, al voltant de la figura del poeta. Amb l'objectiu que els estudiants escriguin reculls de poemes inspirats en els versos de Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984). Es premiaran els millors llibres col·lectius presentats pels centres educatius. Per participar-hi, cal que el centre educatiu prepari un quadern de Sant Jordi amb poemes inspirats en l'obra de Joan Vinyoli en què participin alumnes de tots els cursos del centre. Els més petits hi poden participar amb dibuixos. S'han establert dues categories: llibres que incloguin la participació de nois i noies de P-3 fins a 6è de primària i llibres amb textos d'alumnes de 1r d'ESO fins a 2n de batxillerat. Els llibres s'han d'enviar al diari ARA, en format PDF, abans del 10 d'abril, a l'adreça electrònica [criatures@ara.cat], fent constar la persona de contacte, el càrrec i el telèfon mòbil. Les obres guanyadores seran difoses al diari ARA, en l'especial del 23 d'abril. També es premiaran els centres guardonats amb una subscripció digital a l'ARA, una col·lecció de llibres i una visita comentada al diari per als nois i noies que hagin vist triats els seus poemes. El jurat del concurs està format pel comissari de l'Any Vinyoli, Jordi Llavina; la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs; el director de l'ARA, Carles Capdevila; la pedagoga Glòria Bordons, i el coordinador de l'Ara Llegim, Jordi Nopca. Actuarà de secretari Ignasi Aragay, director adjunt de l'ARA.
[15.02.14]
El premi forma part de la convocatòria de Serret Llibres i els àlbums que hi concorrin s'han de centrar en el món rural actual, en el seu territori, en el seu paisatge o en la seva gent. Les bases especifiquen que es valorarà especialment que els originals incideixen en la manera en què el món agrari d'avui conviu amb els reptes que les societats contemporànies es plantegen per al nou mil·lenni. Els àlbums han de tenir una extensió entre 24 i 40 pàgines i no han de superar les 1.300 paraules i s'han d'adreçar a lectors d'entre 3 i 8 anys. El termini d'admissió acaba el 23 de maig i el premi està dotat amb 1.500 euros a més de la publicació a càrrec de l'Editorial Joventut. El format de l’obra és lliure. La mida no ha de ser inferior a 20 cm d’ample i no superior a 32 cm d’alt. Els autors han de presentar una maqueta del projecte final que inclogui almenys quatre il·lustracions acabades i el text íntegre, col·locat en les pàgines corresponents. El jurat del premi estarà integrat per AntónCastro, Elisenda Roca, Cinta Arasa, Anna Gasol, Julia Millán i Elodie Bourgeois. Els originals s'han d'enviar a Llibreria Serrat, Avinguda de la Hispanidad, 21 (44580, Vall-de-roures, Terol).
[01.02.14]
No és habitual que una editorial destacada en la publicació d'àlbums faci un pla anual d'aquesta envergadura. Kalandraka s'ha proposat editar durant l'any 2014 una desena de llibres de l'il·lustrador nord-americà, Maurice Sendak. De moment, les traduccions de 'In the night kitchen' i 'Outside over there' completaran la trilogia iniciada amb el publicat anteriorment, 'Allà on viuen els monstres'. El projecte, però, no acabarà el 2014 sinó que continuarà amb més títols del mateix autor el 2015. Kalandraka aposta així per un dels autors més ben considerats del gènere de l'àlbum il·lustrat als Estats Units. L'altre aspecte important d'aquest projecte editorial és que d'aquesta manera es donarà sortida a una sèrie de títols que en aquest moment estaven descatalogats o inèdits. Tots els àlbums, com acostuma aser una norma de Kalandraka, es publicaran en català, basc, gallec, portuguès i espanyol. El primer a aparèixer serà 'La cuina de nit', en una versió de Miguel de Azaola, un àlbum del 1970, amb influències artístiques de Winsor McCay ('Little Nemo in Slumberland') en el qual Maurice Sendak evoca paisatges de la seva infància i que va ser censurat per un sector conservador de la societat nord-americana perquè considerava escandaloses algunes de les làmines, malgrat que de seguida es va convertir en un dels llibres de culte. El segons serà 'On viuen els monstres', un llibre del 1963, també controvertit en aquell moment per diverses crítiques, però que ha captivat durant anys moltes generacions de lectors petits i grans fins al punt d'haver estat adaptat al teatre, l'animació i el cinema. El tercer volum previst és la traducció de l'àlbum 'Outside over there', del 1981, que el mateix Maurice Sendak considerava que era la seva obra més personal. La 'Minibilioteca' de l'autor, que integren quatre llibres de petit format sobre les lletres de l'alfabet, els mesos de l'any, els nombres i un conte amb moralitat. I finalment es donarà a conèixer la faceta de Maurice Sendak com a il·lustrador de textos d'altres autors com els de l'escriptora nord-americana d'origen danès, Else Holmelund Minarik, amb la sèrie 'Ósset', de les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, i que van tenir difusió internacional a més d'haver-se adaptat en una sèrie per a la televisió. El nord-americà Maurice Bernard Sendak (Brooklyn, Nova York, 10 juny 1928 - Danbury, Connectituc, 8 maig 2012), fill d'una família jueva d'origen polonès, va ser reconegut per la seva obra amb diverses Medalles Caldecott, amb el Premio Hans Christian Andersen, amb la Medalla Laura Ingalls Wilder i el Premi Astrid Lindgren, entre altres distincions.
[29.01.14]
L'escriptor David Nel·lo (Barcelona, 1959), ha obtingut el premi Edebé de literatura infantil amb 'La nova vida del senyor Rutin', mentre que Pedro Riera (Barcelona, 1965) ha estat guardonat en la modalitat juvenil per l'obra 'La tumba de Aurora K', presentada en espanyol. La novel·la de David Nel·lo és la història d'un recepcionista d'hotel, a l'illa sueca de Gotland, que intenta combatre la monotonia de la seva vida mitjançant una peculiar estratègia. Pedro Riera, que entre el 1997 i el 1999 es va establir professionalment a Bòsnia, parla ara en un relat d'intriga i misteri, de com superar els odis entre dues comunitats que es van enfrontar trenta anys abans en una guerra civil. Segons fonts de l'editorial, en aquesta edició han participat entre les dues modalitats 350 originals. Els premis Edebé, dotats amb 30.000 i 25.000 euros (juvenil i infantil, respectivament) s'atorga a novel·les presentades tant en català com en gallec, basc i espanyol.
[22.01.14]
L'adaptació d'aquest primer capítol és obra de Margaret Nagle (Boardwalk Empire). La cadena Fox ha confirmat també que ja es troben treballant en els guions dels capítols. La producció és a càrrec d'ABC Studios i Amblin TV, la productora d'Steven Spielberg. La cadena Fox sempre ha estat interessada en l'adaptació de la sèrie 'Polseres Vermelles'. En un primer moment va ser desenvolupada per Marta Kauffman (cocreadora de la sèrie 'Friends') per a l'ABC TV Network, però aquesta cadena no va donar el pas que ara dóna Fox amb l'adaptació de Margaret Nagle. Si el capítol pilot agrada a la cadena, aleshores es durà a terme l'adaptació completa de la primera temporada. D'altra banda, es comença a emetre a Itàlia el remake de la sèrie que s'ha elaborat. Es diu 'Braccialetti Rossi' i s'emet en prime time a RAI1. 'Polseres vermelles' és una sèrie escrita per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas i, com és sabut, narra el dia a dia de mitja dotzena de joves ingressats en un hospital per diverses malalties, sobretot el càncer.
[21.01.14]
L'escriptor i activista cultural, Martí Olaya i Galceran, ha mort la tarda del 4 de gener del 2014, a Sant Cugat del Vallès, on residia. Nascut a Barcelona el 4 de juliol del 1927, va ser director i impulsor del cicle de teatre per a nois i noies Cavall Fort entre el 1967 i el1987, mentre formava també part del consell de redacció de la revista. Entre altres activitats culturals, destaca la seva faceta d'autor per a infants amb títols com 'Vora el mar' i 'Terra endins' (Editorial Tàber, 1969), el recull 'Contes tendres' (La Galera, 1998), 'Les cançons del firaire' (Edebé, 1972) i 'Riquet el del plomall', conjuntament amb Albert Jané (La Galera, 1982). Va ser director de les col·leccions 'Teatre: Joc d’Equip' i 'Taller teatre', de l’Editorial La Galera. Va ser també director de la primera etapa de la revista Faristol, del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves (ClijCAT).
[04.01.14]
