Jordi Folck va guanyar el Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil el 2013, en la modalitat infantil, amb la novel·la «Ningú és un zombi» que ara adapta al teatre musical la companyia de Teatre Calànime. El dirigeix Joan Rigat amb música original de Havard Enstad i Guillem Galofré i compta amb la col·laboració d'Oriol Guinovart i David Àvila. La dramatúrgia i el llibret, del mateix autor, aporten una comèdia dramàtica en clau musical definida d'estètica timburtoniana amb rerefons del bullying i un cant a l’amistat [crònica de l'estrena al Teatre Bartrina de Reus]. Waldemar Ics, que té deu anys, arriba de Polònia a una escola catalana on, degut a la seva particular condició de mort vivent, és rebutjat i perseguit, especialment per un company (sense nom) que comprèn massa tard que l’amistat veritable no entén de diferències socials o culturals, de vius o de morts. «Ningú és un zombi» és un al·legat, en clau d'humor, contra la intolerància, les diferències de raça, les classes socials o idees. És també una reflexió sobre com les deficiències psíquiques i físiques esdevenen sovint murs infranquejables que cal enderrocar.
[22.12.17]
El premi, convocat per l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent, està dotat amb 6.000 euros, la publicació de l’obra i un gravat de l'artista valencià Rafael Armengol. En aquesta edició s'han presentat onze obres i el veredicte ha estat decidit per un jurat format per Carles Fenollosa, Rosa Maria Polache Mahiques, Vicent Sanhermelando, Pilar Puchades i Núria Sendra. La novel·la de Lourdes Boïgues, «La revolta d'Adam», construeix un món fictici coherent al voltant de les lluites de poder entre dues concepcions de l’existència simbolitzades mitjançant un planeta mare i la seua colònia a anys llum de distància i vol ser un homenatge a tots els autors de ciència-ficció que han influït l'autora. Lourdes Boïgues (Simat de la Valldigna, la Safor, País Valencià, 1968) ha publicat una quinzena de novel·les, algunes premiades. Exerceix de tècnica en l'Administració de la Generalitat Valenciana, feina que alterna amb la d'escriptora.
[20.12.17]
En una Nit de les Lletres Catalanes marcada per les circumstància polítiques i l'empresonament del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, els premis adreçats a lectors joves han tingut veredictes diferents. Per una banda, el Josep Maria Folch i Torres de novel·la per a infants ha estat declarat desert. I per l'altra, el premi Joaquim Ruyra de novel·la per a joves ha estat per al guionista Iván Ledesma per l'obra «Negorith», una història entre el fantàstic, el terror i el sobrenatural amb una noia de protagonista que té poders per viatjar a través d'altres dimensions fins que topa amb un personatge maligne que se'n vol aprofitar. El premi Joaquim Ruyra és dotat amb 6.000 € i el publica l'Editorial La Galera dins el segell Bridge. El seu autor, és coguionista del còmic «La vampira de Barcelona», juntament amb Miguel Ángel Parra, una recreació de les maldats infanticides d'Enriqueta Martí al carrer Joaquín Costa de Barcelona que ja va protagonitzar l'obra de teatre musical, «La vampira del Raval» i que ha acabat en còmic després que es frustrés un projecte cinematogràfic. Iván Ledesma debuta en la literatura catalana per a joves.
[15.12.17]
La intensa cartellera teatral familiar nadalenca té aquesta temporada tres noms que sobresurten per damunt dels altres. Es tracta de l'estrena de la versió de dansa-teatre de la novel·la «Molsa», de David Cirici, a càrrec de la companyia Thomas Noone Dance, a l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc. La novel·la, que va començar amb el Premi Edebé infantil va ser reconeguda també amb el Premi del Públic de la Fira de Bolonya on la literatura catalana va ser convidada. La cartellera [crítiques a la revista digital Clip de Teatre] recupera també dos espectacles d'anteriors temporades com «El conte de Nadal», de Charles Dickens, de la companyia La Trepa, al Jove Teatre Regina, i el musical «El Petit Príncep», basat en la novel·la d'Antoine de Saint-Exupéry, dirigit per Àngel Llàcer, a la Sala Barts i amb la col·laboració de La Perla 29. A més d'aquests tres espectacles, la majoria de teatres mantenen la seva temporada familiar de manera especial durant les festes nadalenques.
[12.12.17]
En el Dia Universal dels Drets dels Infants, l'organització acadèmica International Research Society for Children's Literature (IRSCL) emet una Declaració de Principis i afirma que li preocupa la forma en què la geopolítica contemporània restringeix la llibertat acadèmica. La declaració [text íntegre en anglès i català] s'emet coincidint amb el Dia Universal dels Drets dels Infants per emfatitzar no només la importància de la investigació sinó també el potencial de la literatura infantil per fomentar l'empatia, nodrir la creativitat i imaginar un món millor. IRSCL és una organització acadèmica internacional dedicada a la literatura infantil i juvenil amb 360 membres de 47 països diferents a tot el món. Cada dos anys, l'organització organitza el Congrés IRSCL, el congrés més internacional del món dins d'aquest camp de recerca.
[20.11.17]
Una vintena de pel·lícules es projecten entre l'11 i el 26 de novembre als Cinemes Verdi en el que ja és la desena edició d'aquesta iniciativa que pretén que els més petits tinguin accés a la pantalla gran amb una programació que no es pot caracteritzar precisament de "comercial" i que recull les diferents sensibilitats artístiques cinematogràfiques de l'animació.
El Meu Primer Festival de Cinema - Cinemes Verdi, Barcelona, 11-26 novembre
El Premi Lazarillo de novel·la ha estat atorgat ex aequo a Ledicia Costas per «A balada dos unicornios» i a Rafael Salmerón per «No te muevas Musaraña». El premi Lazarillo d'àlbum il·lustrat ha estat per a la dibuixant catalana Eva Palomar per «Bienvenida Lupe». D'altra banda, el premi Ciutat Alzira Fundació Bancaixa de narrativa juvenil ha estat per a Leandro Sagristà per la novel·la «El misteri de la Casa Folch» i el premi Ciutat Alzira Vicent Silvestre de narrativa infantil ha recaigut en l'autor Ximo Cerdà per «Un mocador de pirata».
[11.11.17]
El certamen té lloc entre l'11 i el 26 de novembre i s'adreça als infants d'entre 0 i 5 anys. El festival s’estén per tot Catalunya en 11 ciutats i 14 teatres amb espectacles internacionals i contemporanis destinats a aquesta franja d’edat. La directora del Festival, Eulàlia Ribera, reivindica: «El festival és un espai per acompanyar els infants a desenvolupar l’esperit crític i el sentit comú. És un àmbit de llibertat de pensament. I això ens porta a aquesta nova mirada que busquem, aquesta altra manera de viure». El Més Petit de Tots és un festival de referència, singular i únic, que programa peces que difícilment es poden veure en cartelleres teatrals convencionals, on els espectacles per als més petits no sempre tenen cabuda. Aposta per espectacles de gran qualitat creats i pensats per als més petits, però que emocionen també tots els públics, amb una durada i una concepció de l’espai diferents, aforaments reduïts i on tot es viu molt intensament. Durant el festival els infants poden conèixer els diferents llenguatges de les arts escèniques com la música, el teatre, la dansa, l’audiovisual, el circ i el joc. A banda de la tria d'espectacles internacionals, el Festival també dóna suport a creadors catans com les companyies Anna Roca, Efímer i Montse Roig.
[24.10.17]
S’ha presentat a la Fira del Llibre de Frankfurt el catàleg White Ravens 2017 que elabora anualment la Internationale Jugendbibliothek de Munic, a partir de la tria d’una vintena d’especialistes en el llibre per a infants i joves. El catàleg inclou un 200 títols pertanyents a 38 literatures de 56 països. La literatura catalana hi és present amb tres publicacions: «Diumenge al matí, al peu del salze», de Dolors Garcia Cornellà (Editorial Barcanova, Barcelona), «Hachiko. El gos que esperava», de Lluís Prats, amb il·lustracions de Zuzanna Celej (Editorial La Galera, Barcelona) i «La vaca Victòria», de Nono Granero, tant pel que fa al text com les il·lustracions (Editorial Milrazones, Santander).
[12.10.17]
La novel·la «La ciutat secreta del Toubkal», de Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) ha guanyat el Premi de Literatura Juvenil Gran Angular 2017 que convoca l'Editorial Cruïlla. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Sílvia Cantos, Olga Federico, Lluís Llort, Carolina Palau i Núria Font. Segons el jurat, la novel·la és un còctel de gèneres i de trames amb un rerefons clàssic on es poden notar la flaire de les mines del rei Salomó, les aventures amb el ritme de l’Indiana Jones, passatges sobre l’Atlàntida i els seus tresors, a més d'una protagonista adolescent i òrfena, una femme fatale decidida i atractiva, uns homes ambiciosos, una mena de nàufrag que ha perdut el senderi dins d’una cova laberíntica, un espai d’exotisme moderat, com ho és el Marroc, i una època, inicis de la dècada del 1940. El prei Gran Angular té una dotació d'11.000 euros, 4.000 menys que l'anterior edició, una rebaixa que s'ha anat produint progressivament en els últims anys. D'altra banda, el premi El Vaixell de Vapor, dotat també amb 11.000 euros, ha estat, en aquesta edició declarat desert. El jurat del premi estava integrat per Queralt Ambròs, Lluís Oliván, Laura Ventalló, Josep Maria Cervera i Núria Font.
[06.10.17]
El llibre «Poemar o mar», d’Antonio García Teijeiro, ha obtingut el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2017 que atorga el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, dotat amb 20.000 euros. «Poemar o mar», il·lustrat per Xan López Domínguez, té el mar com a protagonista amb tot de criatures fantàstiques i suggerents. El llibre, publicat l’any passat, forma part d’una trilogia integrada pels títols «En la cuna del mar» i «Palabras do mar». Antonio García Teijeiro (Vigo, 1952) és poeta i narrador, a més de crític i especialista en literatura per a infants i joves. El jurat del premi ha estat integrat per Óscar Sáenz de Santa María, Javier Pascual, María Paz Battaner Arias, Fina Casalderrey, Xabier Etxaniz, Joan Portell, Blanca Roig, Coral Cenizo, Carlos Fortea, Brigitte Leguen, Miguel Aranguren, Ledicia Costas i Alejandro Palomas.
[03.10.17]
La novel·la «Ànimes negres», de Leandro Sagristà (Barcelona, 1975), ha guanyat el II Premi de Narrativa Juvenil «Vila de Teulada». El premi està dotat amb 3.500 euros i es publica el novembre dins de la col·lecció «Esguard» d’Edicions Bromera. «Ànimes negres» crea una intriga a la vegada que dóna a conèixer fets històrics com el pistolerisme, l’exili o la guerra bruta de la policia postfranquista a través de la relació d'un nét amb un fet tràgic del seu avi. El jurat del premi Vila de Teulada ha estat integrat per Carol Borràs, Josep Millo, Jovi Lozano-Seser, Jaume Buigues i Carlos Linares. Leandro Sagristà és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i treballa com a professor de llengua i literatura en un institut de Secundària.
[22.09.17]
Dins del cartell dels Premis Bertrana, atorgats a Girona, l'escriptor Xavier Gual (Barcelona, 1973) ha obtingut el premi Ramon Muntaner de novel·la per a joves amb «La noia de la caravana» una aventura en clau de thriller que publicarà el segell Fanbooks del Grup 62. D'altra banda, dins els mateixos premis, la Fundació Martí i Pol ha obtingut el Premi Lletra per una aplicació digital divulgativa sobre el poeta de Roda de Ter. El Premi Ramon Muntaner és dotat amb 6.000 euros i el premi Lletra té una dotació de 2.000 euros.
[21.09.17]
Rai Ferrer va néixer l'any 1942 a Manciles (Burgos) però als set anys es va traslladar amb els seus pares a Barcelona. Als 14 anys es va aficionar al dibuix gràcies a l'Editorial Bruguera on va entrar a treballar de meritori als 16 anys. Després de treballar en algunes altres editorials, va arribar a Argos on l'any 1969 es va fer càrrec de la direcció artística de la revista juvenil «Strong», que va tenir tres anys de vida, del 1969 al 1971, i que va patir la censura de la Dictadura franquista. La revista aplegava els millors còmics de la francobelga «Spirou» amb les avenures de personatges com Lucky Luke, Els Barrufets o Jano. Uns anys més tard, juntament amb Luís Díaz i Josep Solà van fundar el Col·lectiu Onomatopeya.
[13.09.17]
Un primer grup fundador de 36 membres ha posat en marxa ESCRIVIM, la nova Associació Professional d'Escriptores i Escriptors de Literatura, tal com s'autoanomenen literalment, que es presenta públicament coincidint amb la Setmana del Llibre en Català. La primera junta gestora d'ESCRIVIM està integrada per Maite Carranza (Presidenta), Pere Martí i Bertran (Vicepresident), Anna Manso (Tresorera) i Àngel Burgas (Secretari). La presentació pública vol definir els objectius de la nova associació i les línies principals que es proposen seguir. ESCRIVIM neix amb un marcat caràcter professional i per això s'adreça principalment a autors en actiu [descarregueu el manifest fundacional]. Entre la gran majoria dels 36 membres fundadors, hi ha autors que són també membres de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), organisme que té també entre els seus objectius la defensa dels drets professionals. Un primer tret que els diferencia, però, és que mentre l'AELC —amb 40 anys de trajectòria— admet autors d'assaig, narrativa, poesia o teatre, a més de traductors, ESCRIVIM s'obre en principi i exclusivament a escriptors literaris. Curiosament, entre els 36 membres fundadors, tots sense excepció són autors que tenen també obra publicada per a infants i joves. Els primers impulsors d'ESCRIVIM són per ordre alfabètic: Núria Albertí, Ricardo Alcántara, Santi Baró, Àngel Burgas, Eulàlia Canal, Maite Carranza, Jaume Cela, Jordi Cervera, David Cirici, Jaume Copons, Antoni Dalmases, Rodolfo Del Hoyo, Anna Fité, Jordi Folck, Dolors Garcia i Cornellà, Enric Gomà, Xavier Gual, Pau Joan Hernàndez, Ramon Homs, Alegria Julià, Gemma Lienas, Anna Manso, Eduard Márquez, Meritxell Martí, Pere Martí Bertran, Andreu Martín, Joan Antoni Martín Piñol, Víctor Panicello, Gisela Pou, Maria Carme Roca, Elisenda Roca, Carles Sala, Care Santos, Jordi Sierra i Fabra, Isabel Clara Simó i Anna Tortajada.
[08.09.17]
L'article «Ramon Llull, un home fantàstic», amb il·lustracions de Lluïsot, Laura de Castellet, Pep Brocal i Quim Bou es va publicar a la revista Cavall Fort (núm. 1289-1290, abril 2016), coincidint amb l'Any Llull i el seu 700 aniversari. L'article, en clau de dossier, té l'autoria de dues de les editores de la revista, Eugènia Morer i Mercè Canela, amb il·lustracions de Lluïsot, Laura de Castellet, Pep Brocal i Quim Bou. Aquest dossier, elaborat amb motiu del set-cents aniversari de Ramon Llull, repassa la vida i l'obra de l'escriptor mallorquí. El jurat de la setzena edició del premi Aurora Díaz-Plaja ha estat integrat per Josep M. Aloy, Anna Gasol i Pere Martí i Bertran. El premi, que en els seus inicis tenia dotació econòmica, actualment l'atorga l'AELC només a títol honorífic.
[06.09.17]
La dibuixant Pilarín Bayés és una de les especialistes que intervé en aquest programa especial que l’equip de l’InfoK del Club Súper 3 de Televisió de Catalunya, que s’ha emès vint dies abans de l’inici de la temporada i el curs escolar, el 12 de setembre, per intentar d’explicar o esmorteir entre els seus petits espectadors el xoc que representa el coneixement de les imatges sobre els atemptats del 17 d’agost a la Rambla de Barcelona i el Passeig Marítim de Cambrils. Pilarín Bayés ha reproduït en directe la imatge d'un mosso d'esquadra de gala, làmina que els petits participants en el programa han lliurat al major dels Mosssos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, que intervé en un col·loqui amb els petits. El programa [contingut íntegre aquí] utilitza un llenguatge senzill i reflexiu sobre el bé i el mal i acaba amb una visió optimista i esperançadora sobre el futur de la societat i el futur d’espais públics i internacionalment coneguts com la Rambla de Barcelona.
[27.08.17]
Mor l’il·lustrador Alfonso Azpiri (Madrid, 1947) creador de còmic i del drac «Mot» amb el guionista Nacho (suplement infantil «Pequeño País» del 1988 al 1996 i sèrie 26 capítols d’Studio Canal Plus). També publicat en àlbum entre el 1989 i el 1993 i recuperat el 2008 per Planeta («El aprendiz de brujo»), en dos volums. També va crear el 1996 la sèrie juvenil «El bosque de Lumps» per al mateix suplement d'el diari El País.
[18.08.17]
Un cop presentada la nova Associació, els seus promotors preparen per a la setmana del 7 al 12 de novembre del 2017, la Primera Setmana de l'Àlbum, per donar visibilitat als seus objectius i fer-se presents en les principals llibreries especialitzades amb el llibre per a infants i joves, les generalistes, els centres educatius i les biblioteques. Tots els actors implicats en el sector estan convidats a participar-hi, des de llibreters, a bibliotecaris, professorat, escriptors i il·lustradors. La nova Associació Àlbum Barcelona (AAB) està formada inicialment, tal com ja va avançar «Cornabou» en el seu dia, per dotze editorials: A Buen Paso, Babulinka, BiraBiro, Coco Books, Corimbo, Ekaré, El Cep i la Nansa, Flamboyant, Juventud, Libros del Zorro Rojo, Takatuka i Thule, totes de Barcelona. L'AAB es proposa participar, com ja fan les editorials individualment, en fires del sector tant locals com internacionals, editar fulls informatius, promoure la lectura o donar suport a cursos per al professorat a través dels llibreters especialitzats. Les dotze editorials que formen l'AAB tenen un ampli ventall de catàleg tot i que cadascuna amb una línia pròpia. Durant el 2016, entre els dotze segells, es va publicar més de 300 àlbums nous, molts dels quals, al llarg de la seva trajectòria, han estat exportats i traduïts a més de 30 llengües, i han estat sovint receptors de reconeixements internacionals.
[30.06.17]
Pot semblar insòlit però és cert. La policia espanyola ha investigat l'Escola de Música Ireneu Segarra de Palma perquè en un concert de final de curs un grup de nois i noies va interpretar la coneguda peça «Himne dels pirates» del musical «Mar i cel» de Dagoll Dagom. Una mare es va negar que el seu fill cantés una cançó que, segons ella, té consignes contra els cristians. La mateixa mare també va protestar perquè els nois i noies anaven descalços i vestits de negre. La investigació se centra en diversos passatges de la cançó quan diu: «El mar serà tot per nosaltres, / ja som senyors i reis del mar; / tots voldran fugir de la lluna / que flameja al nostre estendard; / però per a ells no hi haurà pietat, / perquè Al·là ens ha volgut triomfants.» També analitza un altre fragment de la mateixa peça on parla dels musulmans i d'aniquilar els cristians, que diu: «I arribarà el dia de glòria, / quan ja no quedin cristians, / que cantarem la gran victòria / dels fidels valents fills d'Al·là. / I aquest mar estimat serà nostre, / serà el mar dels germans musulmans.» Els responsables de l'Escola de Música estan sorpresos per la denúncia i pel fet que la policia espanyola hagi emprès la investigació i recorden que «Mar i cel» és una obra cabdal de la literatura catalana i l'adaptació de Dagoll Dagom un clàssic del teatre català del qual es commemoren ara trenta anys de la seva estrena el 1987. Posteriorment s'ha reposat el 2004 i el 2014. Basat en l'obra teatral d'Àngel Guimerà, les lletres del musical són de Xavier Bru de Sala i la partitura musical, d'Albert Guinovart.
[21.06.17]
La il·lustradora argentina Rocío Soledad Alejandro ha guanyat el X Premi Internacional Compostela d'Àlbum Il·lustrat per l'obra «La huerta de Simón». El certamen, organitzat pel Departament d'Educació i Ciutadania de l'Ajuntament de Santiago i l'Editorial Kalandraka, està dotat amb 9.000 euros i comporta la publicació en català, basc, espanyol i gallec. El jurat d'aquesta edició ha estat integrat per Teresa Duran, Xabier P. Docampo, Miguel Calatayud, Manuel Déu, Xosé Manuel Rodríguez-Abella, Beatriz Varela i Manuela Rodríguez. Establerta a Buenos Aires, Rocío Alejandro s'ha format com a dissenyadora gràfica però considera la il·lustració d'àlbums per a infants com la seva veritable vocació.
[14.06.17]
El jurat del Premi Ciutat d'Olot de novel·la per a joves ha estat format de Josep Gòrriz, Josep Torrent, Marta Costa-Pau, Dolors Garcia i Cornellà i Pau Joan Hernàndez. Tots ells han concedit per unanimitat el premi a l'autor Santiago Forné (Castelló de la Plana, 1959) per «L’exili d’Arsinoe Bauh». El premi té una dotació de 4.500 euros i el publica Llibres del Segle. La novel·la planteja el conflicte entre dues societats que habiten una a la regió del Pirineu i l’altra al sud. La del sud és una societat moderna i en canvi la del nord ha renunciat a la tecnificació. Un personatge del sud vol veure com es viu a l’altre part, tot i que des del seu poble els consideren uns salvatges. L’obra és una variant positiva i creativa del clàssic «Un món feliç». No és una obra repetitiva sinó que, a partir d’aquesta història, fa una recreació ambientada a l'actualitat. Santiago Forné ha publicat altres obres com «La dona infidel» (Quaderns Crema, 2002), «Conta’m la veritat sobre l’amor» (Editorial Tria, 2010), «L’últim estiu abans de Chicago» (Editorial Tabarca, 2006), «Màscares trencades» (Editorial Tabarca) i «L’últim linx» (Editorial Bullent).
[10.06.17]
Els il·lustradors Conrad Roset, Miguel Gallardo, Phillip Stanton, Andreu Buenafuente, Mikel Urmeneta o Pilarín Bayés són alguns dels 65 professionals del món de la il·lustració i la cultura que han cedit una de les seves obres a favor dels refugiats en camps europeus. Els qui hi vulguin contribuir poden descarregar el dibuix que escullin a través d'Internet, cedit pels autors, a canvi de realitzar un donatiu destinat íntegrament a accions solidàries destinades als refugiats. El projecte, impulsat per l'Associació Creatius en Acció, s'afegeix a altres iniciatives com per exemple les de Casa Nostra, Casa Vostra. Creatius en Acció és una associació sense ànim de lucre que pretén la dignificació de les vides de les persones refugiades, a través de propostes artístiques i creatives. Al camp d'Alexandria (Grècia) i a través de l'oenagé Refugee Support, un grup d'artistes de Barcelona ja va treballar per primera vegada en activitats amb els infants del camp amb tallers de dibuix i pintura. Aquest any, l'associació ha viatjat al camp de Pirot, a Sèrbia, on es va restaurar i decorar un dels espais comuns del camp, que habitualment s'utilitza per realitzar activitats, amb l'oenagé Refugees Foundation Sèrbia, encarregada de l'educació en l'assentament. Totes les donacions recaptades des de «Dibuixos per Somriures» estaran gestionades per l'associació i es destinaran a accions solidàries dels camps de Pirot (Sèrbia), Ritsona, Lagkadikia i Veria (Grècia), i també de l'oenagé Proactiva Open Arms, centrada en el rescat marítim de refugiats.
[22.05.17]
La periodista i escriptora madrilenya Alexandra Roma (Madrid, 1987) ha guanyat la cinquena edició del Premi Literari la Caixa / Plataforma de novel∙la juvenil amb l’obra «Hasta que el viento te devuelva la sonrisa», sobre la tragèdia i la importància de les segones oportunitats. El guardó està dotat amb 3.000 euros i inclou la publicació de l’obra premiada dins del segell juvenil Plataforma Neo. En la seva cinquena edició, el certamen, segons dades editorials, ha rebut 310 novel∙les procedents de 15 països, escrites per autors d’entre 14 i 30 anys en llengua catalana i espanyola. El jurat té una composició singular de nom´s dos membres, en aquest cas, l’escriptor Franceesc Miralles i l’editor Jordi Nadal.
[04.05.17]
El premi Serra d’Or en la modalitat de coneixements ha estat per a Mònica Peitx (text) i Cristina Losantos (il·lustracions) per «La Mia es fa gran» (Editorial Joventut). El premi Serra d’Or de modalitat infantil ha estat per a Eulàlia Canal (text) i Rocío Bonilla (il·lustracions) per «Els fantasmes no truquen a la porta» (Editorial Animallibres) i el premi Serra d’Or en la modalitat juvenil ha estat atorgat a Silvestre Vilaplana per «La mèdium» (Edicions Bromera).
[03.05.17]
La futura Casa de les Lletres de Barcelona, presentada per l'Ajuntament de Barcelona a través de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ocuparà l'edifici de les antigues oficines de la Companyia General d’Autobusos de Barcelona (posteriorment TMB) del districte de Sant Martí, on també s’hi va instal·lar l’oficina de la societat municipal 22@bcn, i que va ser desocupat l’any 2007. L’edifici es troba al carrer Roc Boronat, 99-115, i és de propietat municipal. Va ser construït l’any 1928, i va esdevenir la primera seu de la companyia d’autobusos que va existir a Barcelona, la CGA, de la qual se’n reconeixen encara les seves sigles a la façana. Es troba en una de les àrees més consolidades del 22@, ja que està situat al costat d’equipaments en ple funcionament com el Museu Can Framis, l’edifici Media-TIC o la Universitat Pompeu Fabra.
Característiques de l'edifici
L'edifici de la Companyia General d'Autobusos de Barcelona consta de 4 plantes de 486 m2 i 3’70/4 metres d’alçada [vegeu un croquis de la façana]. Té ja una dotació aprovada per a la seva rehabilitació de 3.750.000 €, dels quals hi ha una previsió pressupostària per al 2017 de 300.000 € per a la contractació del projecte executiu. Les obres de rehabilitació i reforma tindrien lloc entre el 2018 i el 2019. La protecció patrimonial de l’edifici és de Nivell C, cosa que obliga a mantenir el volum i la façana principal del carrer Roc Boronat, la rehabilitació de la façana posterior i el manteniment dels elements metàl·lics de les cantonades.
Objectius de la Casa de les Lletres
Segons l'Ajuntament de Barcelona, la Casa de les Lletres neix amb l’objectiu de ser un edifici públic singular, un espai del sector del llibre a Barcelona que la ciutat ofereix per ser seu de les principals institucions, gremis i associacions del sector [vegeu un esbós del projecte]. Serà també la seu de l’oficina Barcelona Ciutat Literària de la UNESCO i del Consorci de Biblioteques de Barcelona. L’equipament també disposarà d’auditori, cafè literari, espai expositiu, magatzem consultable per a la cessió de fons i llegats, i espais de treball per a residències d’autors [dossier sobre la política del sector del llibre de l'Ajuntament de Barcelona]. Les associacions d'escriptors que es troben des de fa gairebé 40 anys a l'última planta de l'Ateneu Barcelonès tenen l'oferta de traslladar-s'hi tenint en compte que el 2021 acaba el conveni que la Generalitat de Catalunya fa signar amb l'Ateneu per a la utilització d'aquest espai. També s'hi ha convidat la Institució de les Lletres Catalanes.
[21.04.17]
L'escriptor Roberto Aliaga (Argamasilla de Alba, Ciudad Real, 1976) i les escriptores Merche Murillo (Barcelona, 1989) y Fátima Embark (Gran Canaria, 1985), que publiquen amb el pseudònim Wendy Davies, han obtingut respectivament els premis El Barco de Vapor i Gran Angular 2017, que convoca i publica en espanyol, des de fa 39 anys, el grup editorial SM i que actualment tenen una dotació de 35.000 euros —molt per sota dels 100.000 euros de dotació a la qual havien arribat abans de la crisi del sector. Roberto Aliaga ha escrit la novel·la per a infants «Cómo arreglar un libro mojado» i les coautores Wendy Davies, la novel·la per a joves, «Siempre será diciembre». Les dues temàtiques són realistes, una sobre el maltractament, i l'altra sobre la recerca de la identitat a partir d'una mort jove. El jurat d'El Barco de Vapor ha estat integrat per Mercedes Hernández, Inés Miret, Alfredo Gómez Cerdá, Lines Carretero, Paloma Jover i Carolina Pérez. El jurat del premi Gran Angular ha estat format per Lorenzo Silva, M. Victoria Fernández, Gemma Lluch, Gabriel Brandariz, Mabel Cotera i Berta Márquez.
[18.04.17]
La producció teatral «Harry Potter and the Cursed Child (Harry Potter i el nen maleït)», un rotund èxit de taquilla, ha fet el rècord en la història dels premis teatrals Olivier en guanyar nou guardons, entre els quals, el de millor obra nova. En una cerimònia celebrada al Royal Albert Hall de Londres, on es va homenatjar Kenneth Branagh, l'adaptació als escenaris de l'exitosa saga de J.K. Rowling, escrita per Jack Thorne i dirigida per John Tiffany, partia com a clara favorita, amb 11 nominacions. L'obra «Harry Potter and the Cursed Child» va superar amb nou estatuetes «Matilda, el musical» i «El curiós incident del gos a mitjanit», per convertir-se en l'obra més premiada de la història d'aquest certamen. L'Olivier a millor actor va anar a parar a mans de Jamie Parker, per la seva encarnació del mag Harry Potter, que presenta els personatges de Harry, Ron i Herminone ja a la trentena, a punt d'enviar els seus propis fills a l'escola de bruixeria Hogwarts. El seu director, John Tiffany, es va endur el reconeixement a millor direcció per aquesta producció, premiada per la il·luminació, el so, el vestuari i el disseny d'escenaris. També la intèrpret que encarna el personatge d'Hermione Grainger, Noma Dumezweni, i el seu company de repartiment, Anthony Boyle, que dona vida a l'escenari a Scorpius Malfoy, van guanyar els Olivier en les categories de millor actriu i actor secundari.
[10.04.17]
David Cirici i Luigi Garlando són els guanyadors de la segona edició dels Premis Strega convocats per segon any per la Fundació Bellonci i fets públics coincidint amb la Fira de Bolonya. L'escriptor David Cirici havia obtingut el premi Edebé en català, l'any 2013 amb la novel·la «Molsa», traduïda a l'italià («Muschio») per David Moss i publicada per Il Castoro, que ara ha estat escollida pel jurat de joves lectors d'entre 6 i 10 anys. D'altra banda, Luigi Garlando ha estat premiat per la novel·la «L’estate che conobbi il Che» publicada a Rizzoli i escollida per un jurat format per joves lectors d'entre 11 i 15 anys. Tots els jurats pertanyen a una seixantena d'escoles primàries i secundàries italianes. Els dos premis tenen una dotació de 5.000 euros cadascun i una altra dotació per al traductor.
[06.04.17]
El cap de setmana del 8 i 9 d'abril té lloc la 13a edició del Festival Món Llibre 2017 en diversos espais del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). La il·lustradora convidada a l’edició d’enguany és la siriana Gulnar Hajo (Damasc, 1977), guanyadora de diversos premis internacionals. Té obres traduïdes al francès, al turc, l'espanyol i, en català, acaba de publicar l'àlbum «La Nur s’escapa del conte» (Mosaic Llibres), que explica la història d’una nena que aconsegueix abandonar la duresa del seu món gràcies a la imaginació. Malgrat la invitació formalitzada de fa temps des de l'Ajuntament, per un problema d'última hora amb el visat, Gulnar Hajo no pot ser presencialment a Barcelona i l'organització establirà un contacte virtual. Gulnar Hajo viu actualment exiliada a Istambul (Turquia) on, a més de continuar amb la seva activitat d'il·lustradora, fa tallers a joves de Síria, atrapats per la guerra, a través d'Skype. El Festival Món Llibre 2017, segons els seus promotors, té un pressupost de 200.000 €. Hi participen 63 editorials, 5 revistes, 1 creador d’aplis i llibres electrònics, 5 projectes educatius i 11 llibreries. S'hi presenten, a part de llibres de fons, les novetats literàries amb un total de més de 2.000 llibres que, des de fa unes edicions del Món Llibre, es poden consultar i també comprar durant el cap de setmana.
[05.04.17]
El premi que es convoca a Suècia en memòria d'Astrid Lindgren i que s'atorga anualment coincidint amb la Fira de Bolonya, tot i que el lliurament es fa en un acte solemne a Suècia a finals de maig, és considerat el Nobel de la Literatura per a infants i joves per la seva dotació de 540.000 euros (5 milions de corones sueques).En aquesta edició el guardó ha estat per a l'il·lustrador i autor alemany Wolf Erlbruch (Wuppertal, 1948) pel conjunt de la seva obra. L'autor combina diverses tècniques per elaborar els seus llibres, fins i tot les de tallar i enganxar, a més de dibuix i pintura. A vegades el seu estil és surrealista. Alguns dels seus temes més habituals són la mort i el sentit de la vida. Anteriorment, el 2006, ja havia estat distingit amb el premi Hans Christian Andersen, el més antic en aquest àmbit, però que s'atorga cada dos anys. Wolf Erlbruch ha escrit fins ara una desena de llibres i n'ha il·lustrat una cinquantena. El jurat del premi «Astrid Lindgren Memorial 2017» qualifica l'obra de l'autor alemany tintada d'humor i calidesa, arrelada en els ideals humanistes i continuadora de la tradició amb l'obertura a noves mirades, amb línies fortes de gran precisió gràfica.
[04.04.17]
Coincidint amb la celebració de la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya i amb la posada en marxa de la «Superbiblioteca» del Súper3, la cadena TV3 i Catlunya Ràdio han engegat una campanya de suport a la lectura amb la difusió de citacions literàries d'autors catalans que ha titulat, fent ús d'una llicència lingüística: «Llegir, una cita amb la lectura». És a dir, combinant el sentit de «cita» o «trobada» amb la idea subliminal de «citació» o «fragment» (una reflexió per a la revisió de la nova gramàtica). La campanya es desenvolupa amb l'emissió, en forma de molinets de continuïtat, de cites literàries d'autors catalans. Tots els molinets acaben amb el lema esmentat i es reparteixen per la programació de TV3 i Catalunya Ràdio durant deu dies [fins al 9 d'abril]. També s'afegeixen a la campanya altres programes com l'espai de debat Més 3/24, que dirigeix i presenta Xavier Graset, l'InfoK, el programa informatiu del Super3, editat per Laia Servera, tancarà cada edició, o l'espai cultural Tria33, dirigit per Esther Rodríguez. A més, el Super 3 ha inaugurat la secció «Superbiblioteca» que té com a finalitat promoure la lectura amb recomanacions dels mateixos petits lectors.
[03.04.17]
Amb l'entrada de la primavera, la sang s'altera, i els relleus en les juntes directives de certes associacions s'han remogut. Una de les que ha fet canvis importants ha estat la del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) que ha donat entrada a la gerent de Publicacions Abadia de Montserrat, Anna Maria Macià com a nova presidenta de la institució en substitució de l'editoria d'Edebé, Reina Duarte. Han cessat també en el càrrec el vicepresident Josep Gregori i els directors de la revista Faristol, Pep Molist i Joan Portell, que exercien el càrrec des de l'any 2005 i als quals ha substituït Bernat Cormand. En la nova junta, al costat d'Anna Maria Macià hi ha també un editor, Luís Zendrera, com a vicepresident, i Marta Roig com a tresorera. Es manté Marga Mateu com a secretària. També coincidint amb aquest canvi de junta, s'ha presentat el nou col·lectiu Il·lustra (Professionals de la Il·lustració Catalana Associats), que s'ha adherit al ClijCAT. Com és sabut, existeix també l'Associació Professional d'Il·lustradors (APIC).
[21.03.17]
Segons promociona el programa «Sharing a future. Books in Catalan 2017», targeta de presentació de l'expedició liderada per l'Institut Ramon Llull, a la Fira de Bolonya 2017, la literatura infantil i juvenil catalana té una llarga tradició que es remunta al segle XV amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’editorial més antiga d’Europa. En el mateix programa s'informa que actualment aquest sector editorial factura 41'4 milions d’euros anuals, segons dades del 2015, i que és el tercer sector en facturació en la indústria editorial. Malgrat això, però, la literatura infantil i juvenil catalana només compta amb 20 d'autors que tinguin alguna obra traduïda a l'italià, la llengua amfitriona de la Fira de Bolonya (3 - 6 abril 2017) [programa complet de la representació de la literatura catalana, a més del programa ciutat i el programa resum]. Entre aquests autors, Andreu Martín és el més traduït, amb 18 llibres. Darrere seu hi ha Maite Carranza, amb 4 llibres. La resta d'autors, alguns ja desapareguts, hi són representats amb 1 o 2 llibres cadascun, tant de ficció narrativa com de divulgació: Josep Maria Ainaud de Lasarte, Maria Àngels Anglada, Joan Armangué, Maria Barbal, Maria Aurèlia Capmany, David Cirici, Rodolfo del Hoyo, Fina Duran, Meritxell Margarit, Gemma Pasqual, Manuel de Pedrolo, Carles Sala i Vila, Maite Sarró, Joles Sennell (Pep Albanell), Andreu Sotorra, Tina Vallès i Josep Vallverdú. Tot i que la nòmina de traductors del català a l'italià és diversa, hi destaca l'escriptor alguerès Antoni Arca —curiosament no convidat en l'expedició de Bolonya— com a traductor majoritari d'obres d'autors com Joan Armangué, Andreu Sotorra o Josep Vallverdú.
[20.03.17]
L'il·lustrador, que també és l'autor del text, ha obtingut el 18è Premi Sant Joan de Déu 2017 amb l'àlbum «Els ulls de Bao», en la nova etapa des que el convoca i publica l'Editorial Planeta i que exigeix que es presentin originals no només en text sinó també prèviament il·lustrats. El premi és dotat amb 6.000 € i continua amb la idea inicial de promoure la literatura entre els lectors primerencs, d'entre 4 i 8 anys. Òscar Julve (Barcelona, 1972) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, en l'especialitat de Pintura (1995). Ha exercit de professor d'ESO en la seva àrea i és professor del Curs d'il·lustració per a publicacions infantils i juvenils de l'Escola EINA. Ha col·laborat com a il·lustrador i dibuixant en diversos projectes editorials des de l'any 1988, en l'àmbit del llibre il·lustrat, el llibre de text, la publicitat, el còmic i la premsa. També ha participat en la creació i el disseny de projectes audiovisuals. Entre les seves obres com a il·lustrador hi ha la sèrie «Jo, Elvis Riboldi», entre molts altres títols de la majoria d'editorials catalanes que es dediquen al llibre per a infants i joves.
[13.03.17]
La cineasta catalana Carla Simón (Les Planes d'Hostoles, Garrotxa, 1986) ha incorporat al cinema per a joves la seva última pel·lícula, «Estiu 1993», guanyadora en l'edició de La Berlinale, en la 67a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín, no només del premi Opera Prima, sinó també el Gran Premi de la secció destinada al cinema per a joves, Generation KPlus, aquest últim ex aequo amb la xinesa «Becoming who I was». El fil absolutament autobiogràfic de la pel·lícula «Estiu 1993», protagonitzada en els personatges adults per Bruna Cusí i David Verdaguer, es va rodar a la comarca de la Garrotxa, a la localitat de Les Planes d'Hostoles, on la directora havia passat la seva infantesa. Relata amb sensibilitat i delicadesa la seva història quan, als 6 anys, després de perdre la mare i quedar-se òrfena, també del pare —els dos víctimes de la sida—, els seus oncles la van adoptar. La pel·lícula es presentarà també en el Festival de Màlaga del mes de març, on el cinema català ha tingut últimament bona rebuda, i el mes de maig s'estrenarà en circuit comercial als cinemes.
[18.02.17]
Amb el títol «Fem-nos grans amb els llibres!», el discurs d'aquesta celebració internacional anual remarca la importància de la lectura entre els més petits. El missatge i el cartell del 2017 han estat encarregats a la secció de l'International Board on Books for Young People (IBBY) de Rússia. Sergei Makhotin (Sotxi, 1953) i resident actualment a Sant Petersburg, es va llicenciar a l'Institut Maksim Gorki de Moscou. Ha treballat com a editor i autor de revistes per a infants i actualment és editor de programes per a infants a Ràdio Rússia. És autor d'una vintena de llibres per a infants i joves, entre els quals figura també una aportació a la poesia. Per la seva banda, l'autor del cartell del Dia Internacional del Llibre Infantil 2017 [text íntegre en català, anglès i espanyol] és Mikhaïl Fedorov (Moscou, 1941). Es va llicenciar a l'Acadèmia Tèxtil de Moscou i la seva trajectòria artística passa per la pintura, el disseny de cartells, les arts gràfiques, la moda, el disseny i les il·lustracions de llibres, àmbit en el qual ha publicat uns noranta títols d'àlbums per a infants. Té trentena de premis internacionals, entre els quals figura la Placa Daurada de la Biennal de Bratislava de fa deu anys.
[10.02.17]
Amb l'inici del 2017, la direcció de l'Editorial Cruïlla, del grup SM, ha canviat. Josep Maria Cervera ha substituït Enric Masllorens en la direcció editorial. Enric Masllorens, doctor en Pedagogia, que havia substituït Josep Herrero, va ser nomenat a mitjan del 2016 director general del Patronat de la Fundació Jesuïtes Educació. Pel que fa al nou director de Cruïlla, Josep Maria Cervera, és nascut a Barcelona el 1969, llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, ha cursat estudis de Ciències Polítiques i de l'Administració. Des del 1992, va orientar la seva carrera professional cap al sector del llibre i l'edició. Havia treballat a l'FNAC i a Casa del Llibre com a Director, i a la cadena de llibreries Casa del Libro com a Director Regional. L'any 2009 es va incorporar a l'Editorial Claret com a Director General. Durant els últims dos anys ha treballat en plataformes tecnològiques desenvolupant nous negocis. A més, és expert en Web 2.0, Gestió de Dades i Màrqueting Digital. Ha estat productor executiu de la sèrie d'animació «L'illa del Far» —una coproducció amb TV3— i és autor de tres llibres: «Davant l'adversitat, amor i llibertat» (Claret); «Elles són la meva sort» (La Campana, edició en català i Plataforma edició en castellà), i «La gasela Julieta ens posa a dieta» (Claret Kids, català i Pirueta Editorial en castellà). L'Editorial Cruïlla que ara dirigeix va iniciar la seva activitat a Catalunya el 1984 i des d'aleshores s'ha consolidat com un dels segells més importants en l'edició de literatura per a infants i joves.
[26.01.17]
L'escriptor Ricard Ruiz Garzón (Barcelona, 1973) i l'escriptor Francisco Díaz Valladares (Aljarafe, Sevilla, 1950) han obtingut els premis Edebé de literatura per a infants i joves. Els Premis Edebé, que compleixen 25 anys des de la seva fundació, els convoca l'editorial del mateix nom i mantenen la dotació de 25.000 i 30.000 euros respecticament. Són, de tots els premis de literatura infantil i juvenil, els que no han patit l'efecte de la crisi i les retallades i tenen la característica que estan oberts a quatre llengües: català, espanyol, gallec i basc, en les quals es publiquen les novel·les premiades. Ricard Ruiz Garzón ha obtingut el premi de la modalitat per a infants amb la novel·la «La Inmortal» que té com a protagonista una nena de dotze anys competitiva i tenaç que es converteix en una estratega dels escacs i també de la vida. El respecte, la paciència i saber guanyar donen a la protagonista la inspiració i les ganes per lluitar contra la feina injusta que rep el seu rival i amic, un misteriós mestre iranià d’escacs. D'altra banda, l'escriptor Francisco Díaz Valladares ha obtingut el premi en la modalitat per a joves amb la novel·la «Tras la sombra del brujo» ambientada en els exòtics paisatges d’Àfrica en ple segle XXI. El protagonista és Julen, nascut al continent africà, tot i que és de pell blanca. En un viatge als orígens descobreix que el seu avi, antropòleg, és un heroi. Hi descobreix també una jove Masai, però les ingerències d’un capitalisme sense escrúpols canvien la convivència de les tribus que l’habiten. L'edició 2017 dels premis Edebé han recollit, segons l'editorial, 303 originals, dels quals 187 han optat a la modalitat per a infants i 116 ho han fet a la modalitat per a joves. Per llengües, 258 originals eren en espanyol, 30 en català, 10 en gallec i 5 en basc. Les novel·les premiades es publiquen el mes de març.
[25.01.17]
L'escriptor Daniel Hernández Chambers ha obtingut el premi Alandar de novel·la per a joves amb «Miralejos», una novel·la rural, a mig camí entre el realisme i la fantasia, intimista i psicològica protagonitzada per Julio, un nen de set anys que rep un regal misteriós que marcarà la seva existència: una ullera de llarga vista ("miralejo" l'anomena ell en espanyol) amb el qual observa l'horitzó i s'imagina que és el vigilant del poble costaner de Gorgos en el qual estiueja. D'altra banda, l'autor Oriol Canosa Masllorens —guanyador precisament de l'últim premi Folch i Torres— ha obtingut el premi Ala Delta de novel·la per a infants amb «El islote de los perros», el retrat d'una ciutat cosmopolita on conviuen persones de diferents cultures i religions en una babel de llengües i costums. Els premis Alandar i Ala Delta, dotats amb 12.100 euros cadascun, els convoca i publica l'Editorial Edelvives.
[23.01.17]
Pascal Garray (Lieja, 1965) havia dibuixat durant vint-i-sis anys fins a disset àlbums i set volums de la sèrie «Els barrufets», nom català inventat pel traductor Albert Jané. Pascal Garray havia entrat a l'Editorial Le Lombard el 1990, per formar part de l’equip del dibuixant Peyo, el creador dels Barrufets («Les Schtroumpfs», en versió original), amb qui va col·laborar durant dos anys (Peyo va morir la vigília de Nadal del 1992). Abans de la seva mort, Pascal Garray havia acabat els dibuixos de l’àlbum núm. 35 de la sèrie, que es publicarà el setembre del 2017 i encara no té títol definitiu.
[17.01.17]
L'autora anglesa havia nascut a l'Illa de Jersey el 10 de setembre del 1949. Més il·lustradora que escriptora, la seva obra compta amb una setantena de títols, molts dels quals es troben aquí dins dels segells per a infants del Grup 62. Babette Cole tractava temes com la mort, l'amor o el sexe sense tabús, amb ironia i bon humor. Per això des de la dècada dels anys vuitanta, amb l'expansió de la literatura infantil i juvenil, la seva obra es va considerar una de les més trencadores de l'època i va capgirar molts clixés sobretot de les petites protagonistes femenines. Babette Cole utilitzava tota mena de personatges per explicar les seves històries, però un dels més populars és Dr. Dog, un gos que fa de metge per a tota la família. L'Editorial Inky Sprat, confundada per ella mateixa fa tres anys, ha fet pública la notícia de la seva mort.
[15.01.17]
Aquesta institució que tenia la primera seu a Salamanca, gràcies a la donació del fundador que dóna nom al centre, ha entrat en el que es considera que és la fase final per a la seva desaparició definitiva. Amb l’acabament del 2016, ha acomiadat els últims cinc treballadors que quedaven en plantilla. La Fundació Germán Sánchez Ruipérez va ser creada el 1981 pel seu mecenes amb l’objectiu de vetllar per la creació, el foment i el desenvolupament d’activitats culturals adreçades especialment al llibre i la lectura. Però Germàn Sánchez Ruipérez va morir el 2012 i des d’aleshores l’organisme ha patit diverses sotragades que han acabat amb la incertesa del seu final. Germán Sánchez Ruipérez (Peñaranda de Bracamonte, Salamanca, 12 setembre 1926 - República Dominicana, 12 febrer 2012) va ser empresari editorial i mecenes que va destinar els seus esforços personals a la Fundació. Fill de mare mestra i pare llibreter, el 1942 es va incorporar al negoci de la llibreria familiar. El 1958 va fundar Edicions Anaya, amb seu a Salamanca, grup que es va expandir posteriorment amb altres segells editorials com Cátedra, Pirámida, Barcanova, Algaida, Anaya Multimèdia o Anaya Interactiva, fins a crear, amb altres fusions, el Grup Anaya.
De les tres primeres seus a la incertesa final
La Fundació Germán Sánchez Ruipérez va tenir seus a Salamanca, Madrid i Peñaranda de Bracamonte. Es dedicava principalment a la formació de professionals del sector editorial i al foment de la lectura. En aquesta línia va impulsar el 2012 la Casa del Lector a Madrid, una de les últimes iniciatives que ja no va poder veure realitzada el fundador. En els últims anys de la seva trajectòria, Germán Sánchez Ruipérez va fer el camí a la inversa i va anar venent els segells editorials fins a quedar-se exclusivament amb la Fundació. Després de la mort del fundador, la Fundació ha anat impulsant difernets iniciatives, sota la tutela dels familiars hereus del llegat Sánchez Ruipérez. El centre de Salamanca va ser el primer que es va tancar i també es va paralitzar l’activitat de Peñaranda de Bracamonte, centrant-se finalment en el centre de Madrid. Una estratègia que va provocar els primers acomiadaments i trasllats de treballadors amb el descontentament i les tensions constants de plantilla fins a l’acomiadament dels últims cinc treballadors coincidint amb la fi del 2016 sense que fins ara s’hagi comunicat oficialment el seu tancament.
[03.01.17]
