CRONOLOGIA BIOBIBLIOGRÀFICA [Referències amb la seva obra] | Els orígens | Elements històrics | Influències en l'obra literària | | 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | 2024 Forma part del grup de més de 303 periodistes catalans homenatjats pel Col·legi de Periodistes de Catalunya amb motiu dels 35 anys continuats com a col·legiat. L'autor (al centre de la foto i a la seva dreta, l'exdegana Neus Bonet i el degà Joan Maria Morros) hi va ser admès l'1 de gener del 1989, just en els tres primers anys de constitució d'aquest organisme professional. L'acte té lloc als Jardis de la Maternitat de Barcelona. Hi intervenen el periodista i assagista Xavier Mas de Xaxàs; la periodista i exdegana del Col·legi, Neus Bonet; i el degà de la Junta Directiva del Col·legi el 2024, Joan Maria Morros. L'autor participa en una taula rodona arran de la commemoració dels 25 anys de la companyia i escola d'arts escèniques Lazzigags. L'acte, sota el lema «Reptes i oportunitats en la producció teatral. Creativitat i públic» té lloc a l'Espai Línia, de Barcelona, amb Margarida Troguet, actriu, programadora i vicepresidenta del CoNCA; Marta Pérez, actriu de T de Teatre; Xavier Torras, compositor i director musical;. Forma part un any més del jurat de la XXVI edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona. En aquesta ocasió (segon a l'esquerra) lliura el premi de la categoria de Dramatúrgia o Adaptació als membres de la companyia Dagoll Dagom: Ariadna Peya (coreògrafa), Marc Rosich (dramaturg), Anna Rosa Cisquella (dramaturga i productora) i Andreu Gallén (compositor), per la seva adaptació del musical «L'alegria que passa», de Santiago Rusiñol, protagonitzat al Teatre Poliorama per l'actriu Àngels Gonyalons, guanyadora també del premi d'Actriu principal de musical. Teatre Romea, 18 març 2024. © Martí E. Berenguer Video del moment en què l'equip de dramatúrgia del musical «L'alegria que passa» de Dagoll Dagom rep de mans de l'autor el premi de la categoria de Dramatúrgia o Adaptació, dins la gala dels XXVI Premis de les Arts Escèniques de Barcelona celebrada al Teatre Romea el 18 de marçdel 2024. L'autor participa en l'homenatge al traductor Joaquim Mallafrè i Gavaldà (Reus, 2 juny 1941 - 22 febrer 2024), organitzat per la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus i celebrat el 23 d'abril del 2024 amb la lectura de fragments de «Dublinesos» de James Joyce, que el traductor conegut per la versió catalana d'«Ulisses» va publicar el 1988. S'incorpora a la nova plataforma «Threads», filial de Meta i relacionada amb Instagram. Com en altres plataformes, inclou el seguiment puntual i diari de les principals notícies relacionades amb les arts escèniques i la literatura, així com les crítiques teatrals i literàries de «Clip de Teatre» i «Cornabou». Incorpora els pòdcasts dels programes del seu canal «Clip de Teatre», «Retalls» i «El cafetó» a la plataforma YouTube Podcasts de Google, accessible lliurement des de la xarxa. Cada fragment no supera els 10 minuts de durada en un muntatge de veu de l'autor i acompanyament musical. S'incorpora a la nova plataforma «Bluesky». Com en altres plataformes, inclou el seguiment puntual i diari de les principals notícies relacionades amb les arts escèniques i la literatura, així com les crítiques teatrals i literàries de «Clip de Teatre» i «Cornabou». Mor Maria Tarragó i Artells (Reus, 1922 - 18 novembre 2024) als 101 anys. Va ser regidora del primer ajuntament democràtic de la ciutat de Reus després de la Dictadura, l'any 1979, única dona d'aquella legislatura, conjuntament amb Assumpció Cuadrada Ornosa, les dues per Convergència i Unió (CiU). Va dimitir dos anys després per les traves que va trobar en les seves iniciatives culturals (principalment política de museus i de teatre) no prou acceptades per la resta de regidors del seu propi partit. El 1981 va ser nomenada Delegada del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb seu a Tarragona i el 1983 va ser destinada a l'anomenat Negociat de Reus, filial del mateix departament. L'autor, aleshores president d'Òmnium Cultural Baix Camp, va acordar amb ella la reconversió del local que havia estat de la Secció Femenina de la Falange Española en temps de la Dictadura, situat al primer pis del carrer de l'Amargura, núm. 26 (antigament anomenat carrer Cervantes) en un espai d'aules per realitzar-hi la campanya dels cursos de català per a adults, funcionaris i reciclatge del professorat del Baix Camp i les comarques veïnes, feina que l'autor va coordinar i es va portar a terme amb un equip de mestres de català, donant servei a milers d'alumnes de tots els nivells. Mor l'escriptor Guillem Frontera als 79 anys (Ariany, Mallorca, 1945 - Palma, 9 desembre 2024). L'autor va compartir amb ell la publicació del volum dels Premis Literaris de La Colla Excursionista Cassanenca, amb el relat «I me'n vaig fer, de carter», amb el qual havia obtingut el premi el 1978 (premi que va repetir precisament el 1979 amb el relat «Amb l'empenta de les pues lglaçades»). L'escriptor Guillem Frontera, hi va publicar el relat «Les estrelles suaus de primavera», que havia guanyat el mateix premi, deu anys abans, el 1968. Guillem Frontera és recordat com un dels escriptors i activistes culturals més importants de les Illes de les últimes dècades. Àlbum gràfic | Els orígens | Elements històrics | Influències en l'obra literària | | 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 | | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 | | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | Tornar a Biografia