Nom
Nom
CRONOLOGIA BIOBIBLIOGRÀFICA
[Referències amb la seva obra]



| Els orígens | Elements històrics | Influències en l'obra literària |
| 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 |
| 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 |
| 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 |



  • 2023

    Unifica en un únic espai com a autor a SPOTIFY totes les publicacions enregistrades en àudio dels programes «Retalls» (fragments de les novel·les, narracions i contes publicats), «El cafetó» (articles d'opinió), «Clip de Teatre» (crítiques teatrals).






    Participa en la tertúlia via pòdcast, en diferents plataformes com Spotify del col·lectiu de crítics teatrals Recomana sobre l'obra «Els ulls de l'etern germà», d'Stefan Zwaig, dirigida per Oriol Broggi de La Perla 29 i recuperada del 2002 i reestrenada al Teatre La Biblioteca (Biblioteca de Catalunya), juntament amb els crítics Júlia Vernet i Manuel Pérez Muñoz, que parlen també, d'altres qüestions i d'altres estrenes en cartellera, conduït per Crisol Duà.




    És inclòs en el cercador de pòdcasts en català “PodCATS” que supera els més de quatre-cents pòdcasts, principalment d'arts, lletres i cultura en general.

    podcatscerca


    S'incorpora a la plataforma «Calamêo» amb les publicacions de narrativa i novel·la per a lectura en suport dinàmic.



    S'incorpora a la plataforma «Calamêo» també amb les publicacions dels Suplements de Cornabou per a lectura en suport dinàmic.




    L'autor participa en la Gala dels XXV Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de BCN 2023,
    a l'escenari del Teatre Romea, amb el lliurament a l'actor Pere Arquillué
    del premi de la categoria d'Actor Principal per l'obra
    «El cos més bonic que s'ha trobat mai en aquest lloc», de Josep Maria Miró,
    estrenada en el Festival Temporada Alta 2022 i reposada al Teatre Romea de Barcelona.
    L'actor adreça unes paraules als assistents a la Gala.


    Publica la 3a edició (en suport e-book) de la novel·la El coronel de cala Gestell, publicada inicialment el 1993 a la col·lecció Vermella, de l'Editorial Santillana, Alfaguara i Grup Promotor, Barcelona. La novel·la fa una especulació literària sobre el guerriller Carrasclet i què va ser allò que el va moure a anar a dir adéu a les terres que havien estat escenari de les seves proeses. S'hi combina una intriga amb la realitat del desmantellament de la central nuclear de Vandellòs. L'edició digital hi afegeix unes notes de l'autor sobre la descoberta històrica que en els últims anys s'ha fet al voltant de Pere Joan Barceló, considerat un defensor de les llibertats catalanes contra el setge borbònic de Felip V.

    Publica la 4a edició (en suport e-book) del recull de contes Nyatiti, la filla del clan, publicat inicialment el 1993 en suport àlbum a la col·lecció Rialles de la Caixa d'Estalvis de Terrassa, amb il·lustracions d'escolars del Concurs de Dibuix i també a la col·lecció El Petit Esparver, núm. 45, d'Edicions de La Magrana, de Barcelona, amb il·lustracions d'Imma Pla. Posteriorment, es va publicar a la col·lecció El Pirata Verd, d'Edicions El Pirata, de Barcelona (2007), amb il·lustracions de Mabel Piérola. El recull, revisat ara en edició digital, va obtenir el Premi Lola Anglada del 1992. relata les tribulacions del personatge de la Nyatiti, que viu en un indret tan meravellós que per ella les autèntiques meravelles són els senders de llarg recorregut, conduir un 4x4, fer piragüisme riu avall, volar amb un avió ultralleuger, saltar amb ala delta, practicar el parapent, anar de cacera o baixar pistes de neu fent eslàlom. I tot això, a la riba d'un riu on les cries de cocodril es congreguen amb els personatges més populars del món, tant si neva com si plou, mentre la Nyatiti toca la seva lira.

    Publica la 7a edició (en suport e-book) de la novel·la El Club dels Caps Rapats publicada inicialment el 1993 en suport paper a la col·lecció Columna Jove de Columna Edicions, amb successives reedicions dins el Grup 62 i amb un nou disseny dins del segell Estrella Polar. La novel·la, revisada ara en suport digital, té com a protagonista el Nappi, conegut com un jove grafiter que es va guanyar el nom entre els grups que, com ell, freqüentaven els túnels del metro i els murs de la perifèria urbana. De les parets de carrer als temples de l'art hi ha només un pas, però també hi ha molts pots de grafit deixats pel camí i un grapat d'històries que el lliguen a la Rebecca. Si als setze anys, el Nappi no s'hagués rapat el cap i una matinada no hagués anat a les vies del tren amb el seu gos, el Tag, un pastor alemany ensinistrat per ell mateix, potser moltes de les coses que li van passar no haurien passat. Un reporter de nit les recrea en aquesta novel·la que, amb aires de thriller, combina intriga i reflexió amb un tramat de personatges urbans d'avui mateix.

    Publica la 16a edició (en suport e-book) de la novel·la Kor de Parallamps publicada inicialment el 2003 en suport paper a la col·lecció Tucà i posteriorment a la col·lecció Nou Tucà de l'Editorial Edebé, amb successives reedicions, a més d'una versió en braille i àudio. La novel·la, revisada ara en suport digital, és una història d'enamorament i desengany. La protagonista, Yung, una nena xinesa d'11 anys, adoptada de petita, acaba descobrint que si bé és important aprendre a enamorar-se, encara ho és més aprendre a desenganyar-se. Yung parla al lector gairebé confidencialment, des de la seva experiència, des dels seus dubtes i des de les fantasies pròpies de qui és a la frontera de la primera adolescència. 'Kor de Parallamps' parla també del nostre temps, en una novel·la estructurada en petites històries que per a Yung són la seva gran història. Yung té un germà gran de 24 anys a punt de ser metge que passa per una etapa d'okupa o per una altra d'una ONG a l'Àfrica. Ell és el seu heroi. Per això Yung n'està enamorada. Però la realitat és injusta. Només ella sola és la que pot resoldre els sentiments que l'acompanyen. Premi Edebé.

    Mor als 96 anys, Mateu Forès Cabré, àlies “Mateu ferrer”, manyà i pagès de Cal Ferrer, nascut a l'Argentera (Baix Camp) el 1926 (mor el 29 d'agost), i relacionat també amb Duesaigües (Baix Camp). Va ser el manyà que va elaborar les portalades de ferro del Refugi La Vinyeta de Duesaigües i la graella de la llar de foc del mateix Refugi, entre algunes altres peces secundàries de ferro forjat. En aquest enregistrament del col·lectiu «Memòria Padrines i Padrins de l'Argentera» explica alguns dels seus records d'infància, de jove i d'artesà com a ferrer a l'Argentera, on ha treballat i viscut tota la seva vida.

    Publica la 6a edició (en suport e-book) de la novel·la Els silencis de la Boca de la Mina, publicada inicialment el 2007 a la col·lecció Gran Angular, núm. 148, de l'Editorial Cruïlla. Els silencis de la Boca de la Mina explica la història de Pere Gabriel, fill d'una família obrera, que es fa gran en un temps de revoltes i incerteses. De ben petit ha de treballar i enfrontar-se a una vida molt dura, tot i que plena d'il·lusions i curiositat. Però la Guerra Civil i, sobretot, la derrota, les hi anorrearà i li imposarà un silenci amb què amagarà un secret terrible que no revelarà fins a la vellesa. La novel·la fa una especulació literària sobre les pràctiques de l'esterilització del nazisme aplicades als presos republicans de la Guerra Civil seguint les tesis del cap dels camps de concentració franquistes, el doctor Antonio Vallejo-Nájera.

    És un dels més de quaranta signants del comunicat de la crítica teatral catalana, responsable de l'organizació, des de fa 25 anys, dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de BCN, en relació a l'impediment que la productora catalana Nostromo Live ha exercit sobre el col·lectiu perquè pugui exercir la seva feina d'anàlisi i opinió de l'espectacle musical «The Producers», de Mel Brooks, al Teatre Tívoli de Barcelona, sota la codirecció escènica d'Àngel Llàcer i Enric Cambray, la musical de Manu Guix, i la coreogràfica de Miryam Benedited. El comunicat [text íntegre i signants aquí] obté un ampli ressò en els mitjans de comunicació i obliga la productora a rectificar subtilment, negar qualsevol impediment a la professió periodística i la crítica, i oferir les acreditacions imprescindibles per a aquesta feina. És la primera vegada en el món teatral català que s'ha donat el cas d'un veto així a tot un col·lectiu, cosa que provoca un ampli debat en el sector i la conseqüència del reconeixement des de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) i la professió artística del col·lectiu com un organisme professional.

    Mor als 70 anys la il·lustradora Mabel Piérola (Madrid, 1953) amb qui l'autor va publicar la reedició (3a edició) del llibre «Nyatiti, la filla del clan», amb dibuixos de l'autora, a la col·lecció El Pirata Verd, d'Edicions del Pirata, de Barcelona, el 2007. Mabel Piérola [més informació a Cornabou] s'havia establert a Catalunya i tenia el reconeixement internacional per la seva obra.





  • Àlbum gràfic



    | Els orígens | Elements històrics | Influències en l'obra literària |
    | 1950-1959 | 1960-1969 | 1970-1979 | 1980-1989 |
    | 1990-1999 | 2000-2009 | 2010 | 2011 | 2012 | 2013 | 2014 | 2015 |
    | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 |



    Tornar a Biografia


  • Biografia
    ----------
    Publicacions
    ---------
    Guies de lectura
    ---------
    Comentaris
    ---------
    Premis
    ---------
    Traduccions
    ---------
    Teatre
    ---------
    Guions
    ---------
    Informacions
    ---------
    Other Languages
    ---------
    Email
    ---------
    Tornar a portada